URXELLA

http://alternativaperpollenca.com

BENESTAR SOCIAL (1a. part).... Pla de Futura Gestiˇ (IX)

Alternativa | 30 Abril, 2011 06:00 | facebook.com twitter.com

Continuam amb la publicació del nostre PLA DE FUTURA GESTIÓ pel municipi perquè sigui enriquit amb les propostes de canvis, noves inclusions o aportacions de tothom que vulgui dir-hi la seva. Aquest apartat constarà de vàries entregues. 

. 

5. BENESTAR SOCIAL

5.1. POLÍTIQUES DE BENESTAR SOCIAL.  

A l’actual crisi l'atur afecta greument a una bona part dels ciutadans del municipi, calen unes polítiques de solidaritat i serveis socials dignes al municipi per lluitar contra qualsevol forma d’exclusió social. És imprescindible que les prestacions socials deixin de ser una "dàdiva" resultat de la "generositat" i la disponibilitat pressupostària de l’administració per adquirir la categoria de drets que poden ser reclamats i exigits per qualsevol ciutadà.

PROPOSTES

1. Reduirem les partides de festes, certàmens, dedicacions exclusives, viatges, representació, i altres partides no prioritàries per crear una partida pressupostària per contractar brigades  de treballadors comunitaris per fer feina a la reparació, neteja, embelliment  i millora de edificis i espais públics. Per a la contractació d'aquest personal, i respectant la igualtat i capacitat, és tindran en compte les carregues familiars, el temps d'atur, i altres aspectes prioritzant les persones amb situació de més risc socioeconòmic. Per a les obres públiques que s’hagin d'efectuar, els esmentats treballadors i treballadores tindran preferència per ser contractats per a les empreses que les hagin d'efectuar, sent una condició o incentiu per dites empreses.

2. Crearem d’un Consell Municipal de Benestar Social. Un òrgan consultiu, de participació,  coordinació  i cooperació  interdepartamental, obert a les associacions i la ciutadania.

3. Elaborarem un estudi de les necessitats socials, mapes de cobertura i guies de recursos que ens proporcioni eines rigoroses per poder dissenyar una planificació ajustada a la realitat de Pollença.

4. Facilitarem la tramitació de les demandes de subvencions davant diferents institucions públiques i privades.

5. Crearem un observatori permanent de situacions de risc (infància i joventut, dones, exclusió social, persones dependents) i necessitat, coordinant els serveis sanitaris i socials presents al municipi.

6. Instarem a les diverses institucions i entitats perquè comuniquin als Serveis Socials Municipals totes les Situacions de risc o necessitat, per analitzar a fons cada situació i preveure les ajudes que s’hi hauran d’aportar.

7. Difondrem i promourem tots els serveis socials; dels Centres de Dia, el (SAD) Servei d’Atenció Domiciliària, Escola Viva.

8. Col·laborarem en l’execució d’activitats i programes amb les Associacions del municipi.

9. Farem d’intermediaris entre les Associacions i els organismes públics supramunicipals.

10. Col·laborarem amb AFAMA per cercar un local més adient pels seus usuaris, més gran i amb un pati.

11. Afavorirem el dret a viure a ca seva de les persones dependents a través del recolzament del Servei d'Atenció a Domicili, prioritzant l’atenció integral domiciliària que incorpori tots els serveis.

12. Eliminarem les barreres arquitectòniques (veure urbanisme).

13. Farem una llar d’infants municipal a Pollença i un menjador social al Port.

 

5.2. PERSONAL - PERSONES.

Apropar-se als ciutadans és una fita irrenunciable per als serveis socials. Els professionals dels serveis socials han de flexibilitzar la seva disponibilitat horària i geogràfica. Han de ser capaços de desplaçar-se al lloc necessari en el moment adequat. Ara bé, aquest apropament no s’ha de fer a costa de sacrificar els drets que com a treballadors tenen.

PROPOSTES

1. Creació d’una Unitat de Treball Social amb un cap d’àrea.

2. Crearem una plaça nova de treballadora social al Port.

3. Potenciarem i ampliarem el suport als cuidadors, familiars o no familiars, que ajudin o assisteixin a persones majors dependents.  Mitjançant formació, suport psicològic, serveis de respir i suport econòmic.

4. Augmentarem la gestió pública més directa i reduirem el número de subcontractes existent actualment.

5. Regularem les contractacions i els concerts amb entitats sense afany de guany per  evitar que els sous baixos dels seus professionals sigui el principal argument per a la seva contractació. A les contractacions s’han de regular les remuneracions dels professionals de les entitats per tal de dotar la seva feina del reconeixement i la dignitat que els hi pertoca.

 

5.3 GENT GRAN.

La piràmide de població de Pollença mostra que el sector de la gent gran tindrà els anys successius un pes molt important, cal estar preparats per solucionar  les seves necessitats d’assistència i demandes, i promoure la seva  participació activa dins la vida social.

PROPOSTES

1. Promourem la redacció d’un Pla Municipal per a les Persones Majors, fruit de la participació dels interessats, que reculli i articuli totes les actuacions municipals dirigides a aquest sector de la població.

2. Dotarem a la Residència de Persones majors de Sant Domingo de la plantilla suficient de personal sanitari.

3. Impulsarem la participació dels Clubs de la Gent Gran en els Consell d'Àrea, sobretot en els de Salut, Cultura i Esports.

4.  Potenciarem la creació d’espais de relació social i cultural de les persones majors.

5. Facilitarem la relació i l’intercanvi de produccions culturals d’associacions de Gent Gran d’altres municipis.

6.  Establirem un programa específic d'activitats orientades cap a la Gent Gran.

a)Programes de preparació de la jubilació.

b)Coneixement i ús de les noves tecnologies de la informació.

c)Esport, especialment l’ús de les piscines municipals, tant de manera individual com amb programes de manteniment amb monitors.

d)Activitats culturals (xerrades, exposicions, concerts, etc.), tenint especial cura de realitzar aquests tallers en espais de  fàcil accés.

e) Programes d’encontre intergeneracional.

f) Programes d’envellir ensenyant. Potenciant i recuperant antics oficis, perquè les persones majors els puguin transmetre a les noves generacions.

g)Programes de formació (Universitat Oberta de Persones Majors, escola d’adults, etc.).


 
Demà, tots al carrer!


Punts anteriors del PLA DE FUTURA GESTIÓ:

1- Informació (part.1).

2- Informació (part.2).

3- Atenció als ciutadans (part.1).

4- Atenció als ciutadans (part.2).

5- Medi Ambient (1a part).

6- Medi Ambient (2a part).

7- Medi Ambient (3a part).

8- Participació Ciutadana


RECORDAU:

- El PLA DE FUTURA GESTIÓ és un programa de gestió del municipi a llarg plaç i no només pels propers 4 anys.

-Som conscients que amb la situació econòmica i amb el desgavell organitzatiu que pateix l'ajuntament en aquests moments, aquest PLA DE FUTURA GESTIÓ no és realitzable en un temps breu.

Els nostre propòsit en fer aquest pla no és altre que mostrar la nostra idea de poble per al futur i demanar-vos que ens faceu les aportacions que cregueu necessàries mitjançant aquesta eina democràtica que és el bloc. Totes les propostes, crítiques o idees seran ben rebudes, debatudes i, si escau, afegides al PLA DE FUTURA GESTIÓ definitiu.

A continuació: Persones amb discapacitats; Salut; Pla Municipal sobre Drogues.

 (Segueix)

SÝ que era possible el conveni.

Alternativa | 29 Abril, 2011 06:00 | facebook.com twitter.com

 

Al ple de març vam fer tota una sèrie de preguntes sobre el Refugi d’Animals, que ens va respondre el regidor de medi ambient a la vegada se'ns va facilitar un informe del tècnic de medi ambient (el podeu consultar sencer). Aquestes són les nostres acotacions o comentaris a l’informe.

 

Pregunta: Per què s’ha declarat, des de l’Àrea de Medi Ambient, que era necessari treure a concurs públic el servei d’acollida d’animals quan realment no és així? Per què no es va demanar cap informe jurídic abans de fer aquestes afirmacions i publicar-les a la premsa?

 

Segon l’informe del tècnic, el 14 de gener es va demanar un informe verbal a Secretaria i a Intervenció respecte al procediment a seguir per a la possible renovació del Conveni existent amb el refugi d’animals de Pollença. En aquell moment es detectà que el conveni en vigor estava signat amb una persona física (Josefina Vivancos) (el conveni el signa na Josefina en representació del Refugi d’Animals de Pollença) qui ha vengut emetent factures per un servei prestat, no amb una entitat sense ànim de lucre ni associació. Així, segons la llei de contractació pública, tractant-se d’un servei, el mateix ha de ser licitat.

 

Una vegada declarat que legalment no es podia renovar el conveni amb el Refugi d’Animals, sense cap informe escrit i davant la nostra petició d’explicacions, es va tornar a consultar a la Secretaria.

 

En posteriors consultes a Secretaria, els esmentats serveis jurídics han tornat a informar verbalment que, segons la llei 1/92 de protecció dels animals, les corporacions locals poden convenir amb associacions per a la protecció i defensa dels animals les Entitats col·laboradores la recollida d’animal i l'ús dels albergs d'aquestes per als dipòsits d'animals...

 

O sigui que la Secretaria indica que sí que es podia fer un conveni amb una associació com la dels AMICS DEL REFUGI D'ANIMALS  DE COMPANYIA DE POLLENÇA.  Però clar, això deixava en evidència l’actuació de l’Àrea de Medi Ambient. L'informe afegeix:

 

No obstant en el cas de Josefina Vivancos, aquesta és una entitat mercantil, pel que no correspon la consideració del articles anteriors, i per tant no procedeix la signatura d’un conveni a l’efecte, restant únicament els procediments marcats en la LSCP per a la prestació dels serveis.

 

Cosa que no és certa, ja que na Josefina és una persona física i no una entitat mercantil. Una societat mercantil és una societat anònima, societat limitada, etc.

 

Després de la seva acotació anterior, l’informe si que reconeix al capacitat de l’Associació d'Amics del Refugi per fer un conveni... encara que diu que aquest no s’ha fet per que no ha interessat al Refugi.

 

Per altra banda, sí que existeix la Associació d’Amics del Refugi. No obstant, els responsables del Refugi han expressat en alguna de les comissions de seguiment (aprox. 22/1/2008) el seu interès en que els recursos s’administressin a través de l’entitat mercantil esmentada, no a través de l’associació. Per aquest motiu, durant la reunió amb els mateixos (12/01/11) no es proposà aquesta opció, donat que es considerà una qüestió interna de l’entitat.

 

Al Refugi ningú recorda aquesta comissió de seguiment de fa tres anys. Amb això no volem dir que no sigui veritat, però hauria d’haver un acta al respecte, no?

 

Val a dir que amb posterioritat s’han detectat altres vicis de forma, com per exemple que el Conveni no ha estat aprovat pel Plenari municipal.

 

Evidentment això no és culpa del Refugi sinó d’un Ajuntament amb una gestió caòtica.  

 

Finalment a l’informe hi ha com un retret al Refugi que tampoc té sentit. L'informe diu que:

 

...l’Associació d’Amics podia disposar de millores fiscals per obtenir més recursos destinats als animals del municipi, com ONG declarada d’interès públic, pel que estaria exempta d’IVA en les prestacions de serveis (fet que al municipi de Pollença suposaria 8.809,32 € més de recursos destinables als animals i no al pagament d’IVA).

 Però això no és cert. La prestació de serveis per custòdia i cures a animals no està inclosa a les activitats d’interès social exentes, ja que és una activitat empresarial subjecta a IVA, la faci una empresa o una ONG, per tan aquesta activitat està sempre subjecta a IVA (si no tothom seria ONG per no pagar IVA). L’Agència Tributaria eximeix a la Associació Amics del Refugi just de la captació de fons propis i de serveis d’interès social (articles 20.1.8º, 13 i 14 de la llei de l’impost).

El resum de la història és que si realment l’Àrea de Medi Ambient hagués fet les coses bé, amb intenció de mantenir el conveni amb el refugi d’Animals (com han declarat), s’hauria demanat des del principi un informe escrit a la Secretaria i s’hauria fet un conveni amb l’Associació d’Amics del Refugi. Per altra part, sembla que quan l’informe es refereix a temes administratiu-fiscals no és massa encertat. 

Actualment les relacions entre el Refugi i l'Ajuntament s'han deteriorat massa i ja no és possible reconduir la situació per signar un nou conveni. Ara el que necessita el Refugi, com les altres associacions de Pollença, és que l'Ajuntament pagui els seus deutes amb les mateixes i sigui una ajuda i un suport, no un problema. 

També hem de recordar que fa quatre mesos que  l'Ajuntament no té el seu servei de recollida d'animals com marca la llei, i que el Refugi segueix recollint animals de forma altruista, li molesti o no a algunes persones.


Dedicam aquest article i tota la informació que donam al mateix a l’anònim del fil directe que després de la nostra primera resposta a un anterior anònim a la mateixa secció, deia que fèiem parts i quarts i que tot el solucionàvem amb una frase (resposta anterior). Ara podrà llegir més feina transparent i rigorosa, cosa que no agrada a més d’un que fins ara ha viscut del conte. 


En el refugi també se celebra periòdicament un mercat d'objectes de segona mà sobretot roba, si vostès tenen roba o alguna cosa que ja ens li faci falta els agrairem que es posin en contacte amb nosaltres, per telèfon 971532180 o via e-mail refugifina@refugifina.org. amb les seves donacions aconseguirem entre tots una vida més digna per als cans i els moixos perquè no hagin d'acabar sacrificats.

 

 

Ple ordinari sense pressuposts.

Alternativa | 28 Abril, 2011 06:00 | facebook.com twitter.com

Avui ple ordinari a les 20:00 amb un ordre del dia mínim, a pesar de que el regidor d'hisenda ens va dir que tenia la intenció de presentar els pressupost a aquest ple finalment no ha estat així. En aquest sentit la legislatura acaba com va començar amb una incapacitat  per part del denominat equip de govern per planificar mínimament la gestió dels doblers públics. 

Si a partir de maig formam part  del nou equip de govern canviarem la gestió econòmica de l'Ajuntament, i entre altres coses això suposa presentar els pressuposts al manco a principi d'any com es fa a qualsevol municipi mig normal. Per això cal planificació i que l'equip de govern funcioni realment com un equip, amb reunions continuades per consensuar les decisions, cosa que no ha passat a aquesta legislatura. El que no pot ser és que cada regidor faci la guerra pel seu compte i després inventar uns ingressos ficticis que mai arribaran per arredonir el pressupost.

Una bona gestió econòmica només es pot fer amb uns pressuposts rigorosos i aquest és el fonament per començar a capgirar la situació de Pollença.

 Així resta una ple sense cap moció de l'oposició. A Alternativa per Pollença ens sentim orgullosos d'haver canviat la dinàmica dels plens durant aquests quatre anys, recuperant els mateixos com espai democràtic i públic de debat. Més de 90 mocions  i  més de 2000 precs i preguntes, molt de propostes que esperam poder fer realitat  a partir de maig.

ORDRE DEL DIA. 

 - Ratificació decret de batlia núm 240, de dia 1 d'abril de 20011. Nomenament de procurador i lletrats per a  un recurs contenciós administratiu interposat per Calvari Inversions S.XX, S.L.contra la liquidació en concepte de taxa per ocupació de la via pública amb taules i cadires en el Passeig Anglada Camarassa 21 del port de Pollença, aixói com l aimpugnaicó indirecte de l'Ordenança Fiscal reguladora de la dita taxa. 

- Informació de Batlia.

- Dació de compte de resolucions de Batlia.

- Precs i preguntes (com sempre hem registrat un grapat de preguntes. Més de 2000 a tota la legislatura). 


Darreres dies  del VI concurs de fotografia Urxella,teniu de temps fins el 1 de maig.

Son els últims dies per agafar la càmara i fer-nos arribar les vostres fotografies a alternativaperpollenca@gmail.com, al nostre perfil a facebook o a qualsevol persona d'Alternativa per Pollença . Podeu fer fins a cinc fotografies.

En aquesta ocasió el primer premi és una fantàstica bicicleta cedida per Meam Si Torn. Podreu triar la bicicleta per qualsevol membre de la vostra família: nina o nin, home o dona...

 

 

 

 

PARTICIPACIË CIUTADANA... Pla de Futura Gestiˇ (VIII)

Alternativa | 27 Abril, 2011 06:00 | facebook.com twitter.com

Continuam amb la publicació del nostre PLA DE FUTURA GESTIÓ pel municipi perquè sigui enriquit amb les propostes de canvis, noves inclusions o aportacions de tothom que vulgui dir-hi la seva. Aquest apartat constarà de vàries entregues. 

4.  PARTICIPACIÓ CIUTADANA.

La implicació dels ciutadans en la política municipal no es pot limitar a l’elecció d’uns representants a l’ajuntament cada quatre anys. Proposam un nou model polític de combinació de  la democràcia representativa i la participativa. Es tracta de que la ciutadania influeixi en la presa de decisions de forma vinculant. No es tracta només de consultar determinades decisions a la ciutadania sinó de traspassar-los el poder. Democratitzar a fons l’ajuntament, cap a dins i capa de fora.

 

4.1. MÉS PARTICIPACIÓ

PROPOSTES

1. Farem funcionar Consells d’Àrea o Consells Municipals d’urbanisme, medi ambient, educació, cultura, sanitat, esports, descentralització municipal....

2. Promourem la major autonomia administrativa i gestora del Port de Pollença, ja que és un nucli amb una problemàtica  diferenciada.

3. Obrirem un apartat de plecs i preguntes del públic als Plens. Al final de cada sessió d’un Ple Municipal s’obrirà un torn obert de paraula per tal que els ciutadans assistents al Ple puguin realitzar els comentaris o les preguntes que considerin pertinents. Correspondrà al batlle moderar aquest torn obert de paraula.

4. Realitzarem consultes populars pels assumptes d’especial rellevància.

 

4.2. PRESSUPOSTS PARTICIPATIUS.

El pressupost municipal és la principal eina de gestió d'un Ajuntament, on es concreten les despeses que es faran al llarg de tot l'any. Als Pressuposts Participatius és la ciutadania la que directament decideix com es gasten els diners municipals anualment.

Per això obrirem uns procediments escalonadament de Pressupostos Participatius perquè siguin els ciutadans qui estableixin les prioritats de la despesa municipal. Ens comprometem a posar-lo en marxa (almenys) en un 10% del pressupost seguint aquest procediment ( a continuació):

1. Obrirem un període d’estudi i d’informació per part de l’ajuntament, convidant a persones que estiguin aplicant els pressuposts als seus municipis.

2. Un grup tècnic elaborarà un mètode per fer el pressupost participatiu. Dedicarem per tant una part del pressupost per informes tècnics i dinamitzadors de participació ciutadana.

3. La ciutadania farà  les propostes d’accions  per ser incorporades a la despesa del pressupost municipal

4. Farem el filtre i valoració econòmica. Agruparem les propostes que són similars i descartarem aquelles que no siguin legals, que no siguin competència municipal, que siguin tècnicament inviables, que superin el límit econòmic, que siguin ambientalment insostenibles o que fomentin l’exclusió social. Un cop fet aquest filtre, les propostes seran valorades econòmicament i enviades a tota la ciutadania perquè les voti.

5. Després es fa la votació per la ciutadania, s’estableix l’ordre de prioritats definitiu i s’escullen les propostes que queden en les primeres posicions fins a assolir el límit econòmic del pressupost participatiu.

 

4.3. DEFINICIÓ PARTICIPATIVA DELS USOS DELS ESPAIS PÚBLICS.

Es tracta que entre tots, polítics,  entitats i veïns decidirem de manera participada quins volem que siguin els usos dels  espais públics municipals, per tal d’incorporar-los al projecte definitiu; part de la illeta que és municipal, Can Llobera, Puig Santueri... Els passos  a seguir serien:

1. Informarem de les  les limitacions i condicionaments dels espais. Cal considerar tres punt bàsics, garantir la seguretat, l’accessibilitat i la funcionalitat.

2. Realitzarem  tallers de participació per la reflexió i debat de les propostes dels ciutadans, les associacions i  l’ajuntament. Sistematitzarem  la informació recollida, analitzarem  les propostes realitzades i  la seva viabilitat tècnica i econòmica i tornarem la proposta definitiva d’usos per a l’equipament.

3. Decidirem per consens l’ús dels espais amb tots els agents que s’han implicat al procés. La concreció de la proposta definitiva la realitzarà l’equip tècnic i la Comissió Permanent de Participació Ciutadana.


Punts anteriors del PLA DE FUTURA GESTIÓ:

1- Informació (part.1).

2- Informació (part.2).

3- Atenció als ciutadans (part.1).

4- Atenció als ciutadans (part.2).

5- Medi Ambient (1a part).

6- Medi Ambient (2a part).

7- Medi Ambient (3a part).


RECORDAU:

- El PLA DE FUTURA GESTIÓ és un programa de gestió del municipi a llarg plaç i no només pels propers 4 anys.

-Som conscients que amb la situació econòmica i amb el desgavell organitzatiu que pateix l'ajuntament en aquests moments, aquest PLA DE FUTURA GESTIÓ no és realitzable en un temps breu.

Els nostre propòsit en fer aquest pla no és altre que mostrar la nostra idea de poble per al futur i demanar-vos que ens faceu les aportacions que cregueu necessàries mitjançant aquesta eina democràtica que és el bloc. Totes les propostes, crítiques o idees seran ben rebudes, debatudes i, si escau, afegides al PLA DE FUTURA GESTIÓ definitiu.

Els europarlamentaris volen viatjar en primera

Alternativa | 26 Abril, 2011 06:00 | facebook.com twitter.com

Amb una mica de retard (perdó, s'ens acumula la feina) publicam un nou article de na Toñi Valdivielso.

Que la política és una activitat cada vegada més desprestigiada és un fet que no admet discussió. En efecte, el CIS situa els polítics com el tercer problema del país, per darrera de l’atur i de la situació econòmica. La percepció general és el que la classe política provoca més problemes dels que soluciona i genera unes despeses que no compensen. A més, es pensa que els que s’hi fiquen només ho fan per omplir-se la butxaca. Encara que sabem que no tots són iguals, és cert que els gestos que ens han arribat aquests darrers dies no fan més que donar arguments als que sostenen les opinions anteriors.

El fet que el Parlament Europeu hagi aprovat que els seus membres continuïn viatjant en primera classe (o bussines o preferent: l’única classe que he experimentat és la turista) ha provocat aquestes setmanes molts de comentaris i una revolució a les xarxes socials. Sembla mentida que els mateixos polítics que demanen sacrificis a la immensa majoria de la població (a tots llevat dels que més tenen, a qui mai se’ls sol·licita que paguin més) i que guanyen entre 6000 i 12000 euros al mes (depenent de les dietes i dels viatges que hagin de fer) votin pujar-se el sou més d’un 2% i viatjar com a milionaris.

Hi ha hagut parlamentaris del PSOE que, davant de l’escàndol que s’ha produït, han dit que allò dels bitllets en primera s’havia colat entre d’altres mocions i no sabien molt bé que estaven votant. Idò, encara pitjor, perquè el que estan dient és que voten sense sabre realment el que estan fent. També han intentant altres justificacions, com que volar en business dignifica la política. Que li diguin al primer ministre britànic, David Cameron, que no només ha viatjar en turista a Granada, sinó que ho ha fet a una línia de baix cost i s’ha allotjat a un hotel de tres estrelles. Tot molt indigne, sí senyor.

Per part del PP, no només no hi ha hagut això que es deia propòsit d’esmena, sinó que s’han fet comentaris del tipus “no estic disposat a viatjar en turista” o no esperarà ningú que arribi a la feina esgotat “després d’anar amb els genolls aferrats” al seient davanter (Alejo Vidal-Quadres dixit). Tal vegada aquest curiós personatge s’oblida que li estam pagant el viatge entre tots, que els doblers no surten de la seva butxaca. El que jo li diria si tengués l’oportunitat és que si no està disposat a anar en turista, que deixi el seu escó i els 10000 euros mensuals que se’n duu, i que se torni a Catalunya, a veure que en fa el PP d’allà amb ell.

En fi, se pot al·legar que la quantitat que s’estalviaria si els integrants d’aquest megaparlament que tenim a Europa i del qual molta de gent té una imatge difusa i gens positiva anassin en turista seria mínima, el que se’n sol dir la xocolata del lloro, però la política és una dedicació de gestos. No només és tracta de l’ètica; l’estètica és fonamental. Que els europarlamentaris renunciassin a qualque privilegi i que es baixassin el sou sí ajudaria a dignificar la política. Mentre, amb notícies i declaracions com aquestes, la bretxa entre els polítics i la ciutadania no farà res més que créixer.

Manel Fontdevila al diari Público.

 

 

Eliminar RTV per estalviar?

Alternativa | 25 Abril, 2011 06:00 | facebook.com twitter.com

Al ple de març es va aprovar  una moció de suport a  la  feina  de Corresponsals de Radio i Televisió de Mallorca i un pronunciament a favor del no tancament la mateixa. La moció la  vam presentam conjuntament tot els grups excepte el PP-UMP. La urgència es va votar amb el vot en contra del grup PP-UMP.Aprovada  pels vots a favor d'UM-UNPi, PSOE, PSM i Alternativa. I abstenció PP-UMP.

A Alternativa pensam que les reiterades declaracions de José Ramón Bauzà, president del PP balear, sobre la possibilitat que el seu partit elimini la RTV Mallorca, en el cas que governi en el Consell Insular després de les eleccions de maig, tenen més a veure amb l’atac a la llengua catalana  que domina el discurs del PP que realment amb l’estalvi econòmic.

Només hem de valorar tots els milions d’euros que ens han costat als contribuents les corrupcions i projectes megalòmans del Partit Popular a l’anterior legislatura i que pagarem durant anys per adonar-nos que la política econòmica del PP no s’ha distingit ni per l’estalvi ni per una gestió econòmica rigurosa. Si a això l’unim el que ha passat des de que el senyor Ramón Bauza és president del partit amb una creixent influència de personatges com el senyor Delgado tenim el caldo de cultiu que explica tant l’atac a la llei de normalització lingüística com ara a RTV Mallorca.

Si s’estima el català és impossible plantejar-se la desaparició d’una de les poques televisions en català de les que disposam a Mallorca. Una televisió de a més és de gran qualitat i que fa molt bona feina amb pocs mitjans, amb una televisió digital que ha inundat de canals d’ escassa qualitat la televisió

.A mes de perdre un medi de informació molt vàlid també es perdrien els llocs de feina i sincerament, ja n'hi ha atur més que suficient. El Partit Popular hauria de posar una mica de "sentit comú" i defensar un model estable de finançament per la RTVMallorca "que acabi amb el risc d'asfíxia econòmica que actualment sofreix un servei públic que ha aconseguit, amb molt pocs recursos, crear molts llocs de treball; dinamitzar el sector audiovisual de Mallorca, apostant pel talent local; i reforçar la nostra identitat cultural.

 

És clar que més d'un al PP vol tornar a  temps lingüístics passats. Com reflexa en Miquel Trias al seu dibuix original que ens ha tornat a regalar.

 

 

 

 

Trescant pel mˇn (CXXIV) Els oficis del bosc. Calciners.

Alternativa | 24 Abril, 2011 06:00 | facebook.com twitter.com

Per les muntanyes mallorquines i per els alzinars del pla trobam nombrosos forns de calç, tot i que alguns eren de guix. Intentaré explicar breument com funcionaven i vos assegur que no sempre han servit per a tirar-hi la cuina vella.

La producció de calç va ser una activitat econòmica molt important ja que era un producte imprescindible. S’emprava a la construcció com un dels elements de l’argamassa, a més per a emblanquinar les cases, com a desinfectant de cisternes i també per desinfectar galliners, solls i qualsevol altre element de les finques. Era freqüent l’ús per a esquitar els fruitals, vinyes i alguns cultius. Els metges receptaven aigua de calç. També s’emprava, encara avui, a diferents processos de fabricació.

Record que als anys seixanta a totes les cases hi havia el racó de l’alfàbia de la calç i el pot amb les graneretes, com qualsevol altre element necessari.

El forn de calç se construïa al ranxo assignat a un calciner, aquest triava el lloc exacte depenent dels desnivells del terreny i procurant que estàs ran d’un camí per a l’accés amb carro. Les dimensions variaven, voreu a les fotos un de molt gros i un de molt petit.

El procés de produir la calç començava a l’hivern amb la tallada de branques i arbres morts, se’n feien feixos i s’acostaven devora el forn, també s’extreien i se replegaven pedres acaramullant-les a prop. La fornada s’havia de fer a l’estiu ja que no hi havia d’haver risc de pluja perquè això arruïnaria la feina feta. Des que se començava a carregar el forn fins que s’havia descarregat la pedra cuita, podia passar un mes o mes i mig, segons la dimensió del forn i segons com anàs.   

A l’olla del forn se construïa una volta que seria la cambra de combustió, s’acabava d’omplir el forn amb pedra més petita i damunt de tot s’hi feia el capell amb fang i restes de calç de fornades anteriors, als costats se deixaven els espiralls o fumeres. La portada també s’havia de cloure amb pedres més grosses, les juntes se tapaven amb pasta de calç i fang i se reforçaven amb unes barres de fusta que eren les tafarres, a baix de la portada s’hi deixava la boca per on s’alimentava el forn.

Quan se’l prenia foc ja s’havia d’estar controlant nit i dia, se dormia per torns a una barraca propera. El forn havia d’assolir una temperatura de 1000 o 1200 graus, havia d’estar  encès entre deu i quinze dies. Els mestres calciners sabien  quan era cuit depenent del color que agafava la pedra, segons  el color del fum o fins i tot segons l’olor. Una vegada cuit s’havia de deixar refredar uns dies i després se buidava i se carregava  als carros per a traginar  a les poblacions.

Una feina duríssima que just el maneig de les pedres de calç amb les mans nues els hi devia de produir abundants nafres i respirar la pols de la calç no els podia fer gens de bé.

                                                                               A.R.F.V. 

 

 

 

                          Font internet.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

                          Font internet.

 

 

 

 

 

 

 (Segueix)

InstalĚlaciˇ al Roser, escoleta, agenda 21...

Alternativa | 23 Abril, 2011 06:00 | facebook.com twitter.com

 ´Seguim fent la feina institucional que hauria de fer l'Ajuntament i publicam les actes de les Juntes de Govern  (respectant la llei de protecció de dades).Destacam alguns punts de cada Junta. A totes n'hi ha reconeixements d'extrajudicials.

Junta de govern de 25 de gener.

- Subministrament i instal·lació d'aparells de climatització de l'escoleta de la gola. 29.157 euros.

- Aprovació de la instal·lació "ho veus"  dels artistes Yannick Yu i Ben Jakober a l'església del roser (estiu 2011).

- Adjudicació del servei de l'escoleta de la Gola a "ESTUDI 6 SL" per 234.390,52 euros.

 Junta de govern d'1 de febrer

 - Es dona compte de resolucions de batlia corresponents a atraccions de la fira, denegacions i permisos. 

Junta de govern de 15 de febrer.

- Destaquen les diferències a l'equip de govern a l'aprovació de la factura  de l'assocació cultural "ca de bou" de la fira del foc de 3000 euros. Tres vots a favor d'UM_UNPi i dos en contra del PSOE

- La proposta per a l'actualització del diagnòstica de l'Agenda 21 ( a bones hores), justificatn que el servie es demani a una unica entiat per tal d'aprofitar la feina feta; aprovant el projecte presentat per GRAM ILLES BALEARS 21 SL. Per import de 9.763,98 euros.

- Es desestimen les reclamacions de dos dels treballadors de l'Ajuntament "subrogats" a l'empresa de Neteja Viària. 

- Contractació del servei per desenvolupar i impartir el programa d'educació ambiental a AMANIDA DE PROJECTES SlL, únic aempresa presentada, per un import total de 42.547,007. euros.


 Alternativa per Pollença in "talk of the north".

 

Darreres setmanes  del VI concurs de fotografia Urxella,teniu de temps fins el 1 de maig.

Son els últims dies per agafar la càmara i fer-nos arribar les vostres fotografies a alternativaperpollenca@gmail.com, al nostre perfil a facebook o a qualsevol persona d'Alternativa per Pollença . Podeu fer fins a cinc fotografies.

En aquesta ocasió el primer premi és una fantàstica bicicleta cedida per Meam Si Torn. Podreu triar la bicicleta per qualsevol membre de la vostra família: nina o nin, home o dona...

A continuació hi trobareu les bases del concurs

 (Segueix)

TransparŔncia contra la corrupciˇ

Alternativa | 22 Abril, 2011 06:00 | facebook.com twitter.com

  A un mes de les eleccions en Pepe García, el nostre candidat a batle publica la seva declaració de béns patrimonials,d'aquesta manera complim amb un dels nostres compromisos d’adhesió a les mesures contra la corrupció i per la dignificació de la democràcia proposades pel Fòrum Social de Mallorca i la Plataforma Contra la Corrupció i per la Dignificació de la Democràcia (article)

Pensam que  tots els candidats a la batlia a Pollença haurien de fer públic el seu patrimoni personal, donat  el clima de desconfiança entre la població en general sobre la ètica i l'honorabilitat dels càrrecs polítics, motivat per l'ingent número de casos de corrupció que s'han produït a Espanya i especialment a Mallorca.

 Tots els que ens dedicam a la política hem de fer esforços per incrementar la transparència i garantir la honorabilitat dels càrrecs electes i de la classe política en general, començant per les administracions més properes als ciutadans, que són els Ajuntaments

A més a més a Alternativa per Pollença hem descobert i denunciat nombrosos casos d’irregularitats al municipi; contractes caducats, incompliments de la llei de contractació pública, nepotisme... I a més, a més ha hagut massa remors sobre la  utilització d’alguns regidors del seu càrrec públic pel seu enriquiment personal. I tot això ha d'acabar.

Publicar el patrimoni dels regidor és un petit pas, encara resta molt de feina per fer en transparència de les administracions públiques i lluita contra la corrupció.

 Pdt. El meu  sou com regidor ha estat de 400 euros mensuals. D'aquests m'he quedat 105 euros cada mes, la resta han servit per despeses del partit com telefonades, material d'impremta... D'aquesta manera,  després de pagar l'IRPF,  ara resten  3.165 euros que estan a disposició d'Alternativa per Pollença.

 

 

 

GrÓcies Ramˇn Fernßndez Durßn

Alternativa | 21 Abril, 2011 06:00 | facebook.com twitter.com

Aquest és el nostre petit homenatge a  un referent imprescindible al moviment ecologista i social estatal,amb una llarga trajectòria dins Ecologistas en Acción. Una de les veus més clares, crítiques i contundents del nostre temps i  autor de nombrosos llibres i articles. Per desgràcia Ramón arriba als darrers moments de la seva vida però ens deixa un legat per un futur millor. 

Fragment del seu darrer article colectiu publicat a Rebelió; Crisis global

Atendiendo a que una crisis es una oportunidad de cambio, es el momento de preguntarse si queremos seguir dejando que unos pocos especulen con los ahorros del resto, controlen los puestos de trabajo y tengan a la humanidad secuestrada.

Las políticas de castración de la economía especulativa pueden abrir puertas para los cambios reales que necesitamos, con el objeto de vivir mejor y en equidad con menos; en paz con el planeta.

  Fragment de la seva carta de despedida.

Eso sí, me da algo de pena desaparecer en estos momentos en que la Historia parece que se acelera, pues se ha puesto otra vez en marcha irresistible después de que nos alertaran en los noventa sobre el Fin de la Historia en el marco de la “globalización feliz”. Y esta nueva activación de la Historia viene también determinada cada vez más por la Crisis Energética, Ecológica y Climática que amenaza al Planeta y a las sociedades humanas. Sobre todo la primera, a corto plazo, pues el principio del fin de los combustibles fósiles, a punto de empezar, va a suponer una ruptura histórica total, como comento en el libro recién publicado. Pero sé también que he vivido un periodo histórico excepcional, las décadas apoteósicas de la Era del Petróleo, y además en las mejores condiciones posibles. Es más, en los últimos 60-70 años (los de mi generación), el sistema urbano-agro-industrial mundial ha consumido grosso modo la mitad de los combustibles fósiles que disponía el Planeta. Y eso ya no puede continuar más tiempo, pues estamos a punto de iniciar el declive energético fósil. Y por tanto los escenarios que se aventuran para las próximas décadas, como comento en el texto, van a ser a buen seguro muy duros, al menos en el futuro más cercano.

Enllaços:

 Imatges de les "aferrades a Ramon" que es produïren ara fa un mes, 

 Carta de comiat del propi Ramón, val molt la pena la seva lectura,

http://latrastiendademerida.blogspot.com/2011/03/un-gran-abrazo-para-ramon-fernandez.html

Articles publicats a rebelión

 Una breu biografia de Ramón Fernández Durán.Un gran mestre, un gran activista i, sobretot, una gran persona per Ivan Murray.


Llistes electorals a Pollenša.

Alternativa | 20 Abril, 2011 11:35 | facebook.com twitter.com

Avui han sortit publicades les llistes electorals dels partits que es presenten a Pollença.  

PARTIT SOCIALISTA INDEPENDENT POLLENCI (PSIP)
Orden Nombre y apellidos
1. Don JAIME JUAN SALAS
2. Don JOSÉ GÓMEZ CUADRADO
3. Doña MARIA DE LAS NIEVES MIÑON GALEA
4. Don JUAN RAMON MORRO NAVARRO
5. Doña ANABEL MARGARITA SERRANO MONTANER
6. Don JUAN CERDÁ CIFRE
7. Don MIQUEL CAPÓ FERRER
8. Doña COLOMA CHARLOTTE MARTORELL BORDOY
9. Don EMILIO MANUEL GOMEZ CUADRADO
10. Doña MARTA JUAN FUSTER
11. Doña CRISTINA COLOM SANCHEZ
12. Doña DOLORES PEREZ SANCHEZ
13. Don ENRIQUE MANUEL NIETO GALINDO
14. Don ANTONI CAÑELLAS BOTA
15. Don JOAN MARTORELL CAMPOMAR
16. Doña ROSA MARIA GOMEZ CERDA
17. Don LLORENÇ CERDA CABANELLAS
Suplentes:
1. Doña ANA JUANA OLIVES COMPANY
2. Don RAFAEL GALLARDO MORALES
3. Doña MARGARITA CIFRE MARTIN
 
PARTIDO POPULAR (P.P.)
Orden Nombre y apellidos
1. Don BARTOMEU CIFRE ACHOGAVIA
2. Doña FRANCISCA CERDÀ NADAL
3. Don MIGUEL LLOBETA VIVES
4. Doña MARÍA P. BUADES CIFRE (Independiente)
5. Don DAVID ALONSO GARCÍA
6. Doña ELIONOR TUGORES CIFRE
7. Don JUAN ANTONIO BARBERO CAPLLONCH
8. Don JUAN XUMET VERD
9. Don JOSE LUIS PONS CIFRE (Independiente)
10. Doña MARIA CIFRE CANAVES
11. Doña ANTONIA MAS SABATER
12. Don MIGUEL CIFRE NAVARRO
13. Don FRANCISCO GALVEZ GARCIA
14. Doña ROSA MARINA SALAS ROS
15. Don DAMIAN SOCIAS CIFUENTES
16. Doña VICTORIA MUÑOZ GALMES
17. Don PEDRO VERT ESTADES
Suplentes:
1. Don JAUME MARTORELL CERDÀ
2. Doña MARTA TRIAS FERRER
3. Don JUAN SUAU CERDÁ
4. Doña ANA MATEU CIFRE
5. Don ANTONI MARTORELL CÀNAVES
 
PSM-ENTESA (PSM-EN-APIB)
Orden Nombre y apellidos
1. Don BARTOMEU CIFRE BENNÁSAR
2. Don GABRIEL CERDÀ BUADES
3. Doña FRANCESCA CRESPI RAMIS
4. Don MIQUEL AMENGUAL BIBILONI
5. Doña JOANA A. CAMPOMAR ORELL
6. Doña JULIA FERRER VALLS
7. Don MIQUEL A. CAPÓ CIFRE
8. Don ANTONIO CIFRE MAYOL
9. Doña MAGDALENA PASCUAL GELABERT
10. Don LLUIS GARCIA COLL
11. Doña FRANCESCA PALOU FERNANDEZ
12. Don JAUME VIVES PLOMER
13. Doña JUANA PALLICER SEGUÍ
14. Don BERNAT COLOMAR CAPLLONCH
15. Don JOSEP TORRENS AMER
16. Doña MARGALIDA CARBONELL CLADERA
17. Don ANTONI MARQUET PASCUAL
Suplentes:
1. Don MIQUEL CLAMOR MARCH
2. Doña AINA M. CIFRE BENNASAR
3. Don SALVADOR RAMON COCA
4. Doña CATERINA CAÑELLAS CAPO
5. Don MIQUEL JOAN AMENGUAL GRIMALT
6. Doña TERESA VILANOVA SUAU
 
LLIGA REGIONALISTA DE LES ILLES BALEARS (IB-LLIGA)
Orden Nombre y apellidos
1. Doña MAGDALENA ESTRANY ESPADA
2. Don BARTOMEU FUSTER CAPLLONCH
3. Don MARTÍN JESÚS ROCA OLIVIERI
4. Doña MARIA MAGDALENA CAPLLONCH HUMBERT
5. Don TOMÁS GALINDO MORA
6. Doña MARGA CIFRE FERRAGUT
7. Don F. XAVIER VIDAL FERRER
8. Doña Mª MAGDALENA BIBILONI VIVES
9. Doña CATALINA MARIA BENNÀSSAR BOTA
10. Don JUAN JOSÉ CERDÁ JIMÉNEZ
11. Doña ISABEL CAPLLONCH PARETS
12. Don MIQUEL FRONTERA CAÑERO
13. Don MARTÍ JOSEP VIVES PLOMER
14. Doña ANA CRESPÍ CIFRE
15. Doña MARGARITA CAPLLONCH HUMBERT
16. Doña YVONNE HAVERLAND
17. Don JOSEP ANDREU MARTORELL SANCHEZ
Suplentes:
1. Doña ODILE MARIA DEROULEDE CHOSSAT
2. Don JUAN LUIS TOMÁS
3. Doña MARIA CRISTINA SAMARINI CIFRE
4. Don FELIPE CAÑERO GONZALEZ
5. Doña ALICIA ZARZA ROBLES
 
ALTERNATIVA PER POLLENÇA (A)
Orden Nombre y apellidos
1. Don JOSE LUIS GARCIA SALVADOR
2. Don MIGUEL SANCHEZ VIVES
3. Doña ANTONINA AMER CIFRE
4. Don RAMON CERDÀ CIFRE
5. Doña CRISTINA ESPI SANCHIS
6. Don JUAN CIFRE CERDÀ
7. Doña MARÍAANTONIA VALDIVIELSO NAVARRO
8. Don PERE JOSEP GARCIA MUNAR
9. Doña ANTÒNIA CERDÀ FIOL
10. Don JUAN ANTONIO ZAMORANO VILLALBA
11. Don CRISTÒFOL PLOMER CIFRE
12. Doña MARIA DEL CARMEN ALVAREZ GARCIA
13. Doña MARIA CONCEPCION VILLAR LAZARO
14. Don JOSE MIGUEL PUJOL BAUZA
15. Don JOAN LLOMPART CERDÀ
16. Doña MARIA DEL CARMEN PALMA SANCHEZ
17. Don ENRIQUE GALINDO CARRASQUILLA
Suplentes:
1. Don JOAN RAMON BOSCH SANGRONIZ (Independiente)
2. Don GABRIEL JERONI PERELLO COLL (Independiente)
3. Doña ANNIKA ITTLA REUTER RESTIN
 
PARTIT SOCIALISTA OBRER ESPANYOL (P.S.O.E.)
Orden Nombre y apellidos
1. Doña MARIA DEL MAR SASTRE LLOMPART
2. Don ANTONI CÀNAVES CAPLLONCH
3. Don FRANCISCO JAVIER BARBA MARTIN
4. Don FRANCISCO JOSÉ CÁNAVES OREJUELA
5. Doña MARGALIDA SUAU REYNES
6. Don JOAN JOSEP MIR POLAR
7. Doña CRISTINA ROMERO JIMÉNEZ
8. Don JOAN CERDÀ CAMPOMAR
9. Doña MARGARITA BARCELO DOMENECH
10. Don CRISTÒFOL REBASA GARCIA
11. Doña JOSEFINA MUÑOZ ORTEGA
12. Don MIQUEL CÁNAVES FERRAGUT
13. Doña VERÒNICA NEUS EMAZABEL OREJUELA
14. Don JAUME PLOMER SALAS
15. Doña ANTONIA CERDÁ SUAU
16. Don BARTOMEU JOY REYNÉS
17. Doña MARIA FRANCISCA RAMÓN PÉREZ DE RADA
Suplentes:
1. Don JUAN ROTGER ALBERTÍ
2. Doña JOANA MARIA MARTORELL BONAFÉ
3. Don XAVIER ROFES RIUSECH (Independiente)
 
CONVERGENCIA I UNIO PER POLLENÇA
Orden Nombre y apellidos
1. Don JOAN RAMON MATEU TORANDELL
2. Don MIGUEL RAMON AMENGUAL
3. Doña YOLANDAAMAYA LOEFFER GRANT
(Independiente)
4. Doña MARIA TERESA FERRE HERNANDEZ
5. Don MARTÍ CLADERA CIFRE (Independiente)
6. Don RAFEL CARDENAS FIOL
7. Don JOAN RAFEL COVAS MARIANO
8. Doña MARIA ESTHER BOLADERAS MESTRE
9. Don RAFAEL ALEXANDRE BALLESTER RIUTORT
10. Doña JUANA CIFRE MAYOL
11. Don JOAN LLORENÇ BOTA ROTGER
12. Don JAUME CABOT LLOMPART
13. Doña JOSEFINA CERDÀ CARMONA
14. Doña ISABEL MORA GALINDO
15. Doña ANTONIA SIMO PALOU
16. Don MARTIN OCHOGAVIA MAYOL
17. Don JOAN CERDÀ RULL
Suplentes:
1. Don FRANCISCO CIFRE ALEGRE
2. Doña CATALINA CAMPOMAR ESCALERA
3. Doña MARGARITA LLOMPART LORENZO
4. Doña JERONIMA FRONTERA COMPANY
5. Don GUILLERMO CERDÀ SEGUI
 
ESQUERRA REPUBLICANA ACORD MUNICIPAL
Orden Nombre y apellidos
1. Don MIGUEL ÀNGEL SUREDA MASSANET
2. Don BARTOMEU CERDÀ COMAS
3. Doña MARIA ANTÒNIA PALOU SERRA
4. Don JOSEP BOLADERAS SABATER
5. Doña MARIA ANTÒNIA BELTRAN OLIVER
6. Don GUILLEM FAR REYNÉS
7. Doña JÚLIA SARRIÓN MONTAÑO
8. Don BARTOMEU TORRES CERDÁ
9. Doña ANTÓNIA LLOMPART CABANELLAS
10. Don JESÚS V. PUENTE RODRÍGUEZ
11. Don ANTONI DENCÀS ALABART
12. Doña NÚRIA VALLORI BARBERO
13. Don ANDREU SALOM MIR
14. Doña MARIA MERCÈ HERRERUELA BERTOS
15. Don JAVIER SANCHEZ VIQUEIRA
16. Doña AINA GALINDO CLADERA
17. Don PERE MARCH TORANDELL
Suplentes:
1. Don FRANCESC JOSEP MELIÀ CERDÀ
2. Doña MARIA MAGDALENA OLIVER PALOU
3. Don ORIOL PASCUAL PELLICER
 

UNIO MOLLERA POLLENCINA (UMP)
Orden Nombre y apellidos
1. Don NADAL MORAGUES LLOMPART
2. Don ELADIO LORENTE IBARRA
3. Don ANDRES NEVADO RODRIGUEZ
4. Doña MONICA GONZALEZ ROMAN
5. Doña ANTONIA TORRANDELL CANALS
6. Don ANTONIO EDUARDO JIMENEZ MELERO
7. Don RAFAEL LORENTE IBARRA
8. Doña LENUTA MARYLLENN NICULCE
9. Doña ANTONIA CABANELLAS SEGUI
10. Don GABRIEL PERELLO CANAVES
11. Doña NANCY ELIZABETH BACELO BONOMI
12. Don JUAN SEBASTIAN BONNIN VIVES
13. Doña MARIA CELESTE MARTINS RIBEIRO
14. Don GALO ALEXANDER MEDINA CHICA
15. Don CARLOS LORENZO GARCIA CERDA
16. Doña BARBARA QUETGLAS SASTRE
17. Don MIGUEL SERGIO SABATER GAMBIER
Suplentes:
1. Don GUILLEM FERRER JAUME
2. Doña DOROTEA GRANT FINLAY
3. Don GUILLERMO VILA ANDRIEUX

Cal eficiŔncia polÝtica per aconseguir eficiŔncia energŔtica.

Alternativa | 20 Abril, 2011 06:00 | facebook.com twitter.com


Al darrer ple es va aprovar per unanimitat la proposta de l'equip de govern d'adhesió al Pacte de Batles i Batlesses.

Aquesta ens sembla una proposta positiva encara que amb molt de retard per part de l'equip de govern, tan positiva que la teniam dins els nostre programa per la propera legislatura. Del que tenim dubtes com a altres ocasions que l’equip de govern ens ha presentat propostes d’adhesió similar és si  l’equip de govern fa aquesta adhesió de forma honesta o simplement es tracta de dar una imatge de màrqueting verd. I aquesta afirmació la fem per que hem vist la poca serietat, el desgavell i les irregularitats que s’han comet per part de l’equip de govern tant al manteniment de l’enllumenat públic com a la redacció del pla de mobilitat, dos temes claus si volem realment reduir les nostres emissions de CO2 a l’atmosfera i ajudar a solucionar el problema de l’esclafament global que irremeiablement afectarà al nostre municipi.

Mentre a Pollença al tema de l’enllumenat públic  l’equip de govern ni tan sols ha estat capaç de regularitzar les  mangarrufes que vam denunciar al juliol del 2009, altres muncipis han fet feina i han substituït les seves llums per llums per  LEDs de baix consum Light Emitting Diode, amb l'objectiu de l'estalvi econòmic, l'estalvi energètic i evitar la contaminació lumínica (els leds concentren la llum i no la difuminen), i reduïnt les emissions del de CO2. Per què no hem d’oblidar que  a més d’aconseguir avantatges al medi ambient, l’estalvi en el consum energètic repercuteix directament en les butxaques dels ciutadans, i tot i que l’instal·lació resulta una mica més costosa, a mitjà termini, dos o tres anys, el cost s’ha amortitzat degut a l’estalvi energèti i a més les leds duren cinc vegades més que les làmpades convencionals.

No sabem si el regidor de medi ambient i la resta de regidors han llegit les 168 pàgines de la guia per desenvolupar una pla d’acció per a l’energia sostenible  com el que hem de fer si aprovam aquesta moció.  A la mateixa guia es parla evidentment de la necessitat de finançar el pla, cosa que segur  han tengut en compte ja que porten  cinc mesos de retard a la presentació del pressupost a aquest ple,  i segur que aquest retard és fruit de la cura amb els que els fan com a tota la legislatura. Bé  aquesta extensa guia, es parla en diversos punts de la utilitat de l’agenda local 21 com una eina per desenvolupar aquest pla.  I a l'actual legislatura el desenvolupament de l'Agenda 21 s'ha aturat totalment fins el punt que el nostre municipi ha estat exclòs de la Xarxa Balear de Sostenibilitat, i els he de recordar que al ple de juny de 2009  vam presentar una  moció  demanant el compromís a l'equip de govern de presentar el pla d'acció de l'Agenda local 21que va ser rebutjada per UM, PSOE i PSM.

Per sort en un mes hi haurà eleccions i esperam que a l’equip de govern hi hagi el canvi necessari per aconseguir que aquesta aprovació no sigui un paper mullat com han estat un bon grapat d’acors aprovats aquesta legislatura.

Per la nostra part a la legislatura que ve esperam estar en el govern per desenvolupar aquest pacte; fent entre altres coses un pla de mobilitat seriós i un pla d’Eficiència Energètica amb mesures concretes i finançament pel seu compliment. Amb tot aconseguiríem avantatges sobre el medi animal, a més de suposar un estalvi en el consum energètic que repercutiria directament en les nostres butxaques: entre un 25% i un 50% menys de consum.

 

Esperam les vostres fotografies

Alternativa | 19 Abril, 2011 06:00 | facebook.com twitter.com

Darreres setmanes  del VI concurs de fotografia Urxella,teniu de temps fins el 1 de maig.

Son els últims dies per agafar la càmara i fer-nos arribar les vostres fotografies a alternativaperpollenca@gmail.com, al nostre perfil a facebook o a qualsevol persona d'Alternativa per Pollença . Podeu fer fins a cinc fotografies.

En aquesta ocasió el primer premi és una fantàstica bicicleta cedida per Meam Si Torn. Podreu triar la bicicleta per qualsevol membre de la vostra família: nina o nin, home o dona...

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

A continuació hi trobareu les bases del concurs

 (Segueix)

El becut no atura per les eleccions.

Alternativa | 18 Abril, 2011 06:00 | facebook.com twitter.com

 Al principi de febrer vam registrar a l'Ajuntament una proposta  per millorar el control de la plaga del becut vermell . Ara hem rebut la resposta, i al darrer ple s'ens va facilitar l'informe que ha fet el tècnic de medi ambient respecte a la nostra proposta (article). La seva conclusió és que la proposta és viable, per tant demanam a l'Ajuntament que doni els passos necessaris, cercant ajuda del Govern, per realitzar la proposta o fer alguna cosa més per aturar la plaga.

 Fonamentalment la nostra proposta consisteix en donar permís als jardiners, per fer ús de forma controlada d'un lloc adient, propietat de l'Ajuntament per fer els abocaments de forma permanent, mentre duri el problema de la plaga. Un solar on  dipositar les restes correctament desinfectades  permanentment tancat i amb la supervisió d'un tècnic o jardiner autoritzat.

A les conclusions del seu informe el tècnic diu que cal la implicació i assumpció de costs per part de l'Ajuntament, i que seria per executar mesures que els particular propietaris dels vegetals afectats ja estan  obligats a executar per normativa. Hem de tenir en compte que actualment els particulars no estan complint la normativa, per l'alt cost que suposa eliminar les palmeres afectades i que l'administració local tampoc està fent complir la normativa, ja que com culpable en part de l'extensió de la plaga no té cap força moral per fer-ho. D'aquesta manera el municipi està ple de palmeres infectades a les que no es fa res.  Igualment s'ha de ser conscient de la complicada situació econòmica de l'Ajuntament de Pollença. Tenint en compte aquests dos aspectes el més lògic i raonable és que l'Ajuntament més afectat de Mallorca per la plaga presenti al Govern la nostra proposta amb les millores i aportacions que consideri oportuns  per  un problema que supera els límits del municipi .

És imprescindible la col·laboració del Govern i l'ajuda als particulars, el becut vermell no atura per les eleccions ni entén de límits municipals ni si de les palmeres són públiques o privades. encara estam a temps de que aquesta plaga no sigui  un problema ecològic de primer ordre, una vegada que s'han detectat els primers casos de la plaga al garballó. Cal reaccionar ara per no lamentar-nos després.

                                           Notícia publicada al diari el  mundo.


Trescant pel mˇn (CXXIII) Els oficis del bosc. Carboners.

Alternativa | 17 Abril, 2011 06:00 | facebook.com twitter.com

Fa uns mesos la Casa Museu Pare Ginard organitzà una ruta artesana de Mallorca i en Tomàs Vibot ens  acompanyà per un itinerari a la Serra de Tramuntana per explicar-nos algunes coses sobre els antics oficis de la serra i del bosc en general.

Ens parlà del garriguer, el carboner, el calciner, el caminer i de passada anàrem parlant d’altres oficis, vocabulari relacionat, toponímia, etc.

Avui parlarem dels carboners. La gent que se passeja per les muntanyes mallorquines pot veure que per tot hi ha rotllos de sitja que formen part del nostre paisatge, alguns estan molt ben conservades i són ideals per a aturar-s’hi a berenar o a tombar-s’hi una estona. Això no té res a veure amb la duresa d’aquell ofici que havia d’abastir a la població i a gran part de les petites industries del combustible necessari.

El procés començava amb el repartiment dels ranxos, que eren el bocí de bosc que s’assignava a un carboner per a poder tallar les branques i alguns arbres que prèviament s’havien marcat amb el garriguer. El carboner i el seu ajudant, normalment qualque fill, construïen els rotllos on s’hi col·locaria la sitja que era una feina molt laboriosa. La llenya s’havia d’anar col·locant amb molta cura per a evitar que se pogués enfonsar, que no se cremàs de més i que quedàs espai entre els troncs per a que circulàs l’aire.

A les sitges se’ls pegava foc durant la primavera i l’estiu, cadascuna cremava durant vuit o quinze dies, una vegada cuit el carbó se descarregava i si hi havia temps se’n feia un altre i així fins acabar la temporada.

Donat que s’havia d’estar vigilant nit i dia perquè la sitja no patís cap denou i no se tudàs la llenya i la feina feta, els carboners construïen unes barraques on hi podien dormir, a torns, tenir una mica de cobri i  tenir-hi els queviures.

Com la temporada era llarga també se feia necessari fer el pa al mateix redol de la feina i s’hi construïren forns per coure’l, no en queden molts però encara se’n pot trobar qualcun.

A Mallorca, aquesta activitat durà fins els anys seixanta i a partir d’aquí els rotllos de sitja han anat canviant de color, la molsa verda els ha colonitzat i els dóna un aspecte molt diferent al que tengueren en altre temps.

                                                                                                          A.R.F.V.  

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

                                     Foto treta d'internet.

 

 

 

 

 

 (Segueix)

La ilĚlegalitzaciˇ de Sortu

Alternativa | 16 Abril, 2011 06:00 | facebook.com twitter.com

 Un nou bon article de na Toñi per reflexionar i debatre.

Mai m’ha agradat l’anomenada Llei de Partits. Crec que legislar a cop d’opinió pública és un error, i fer una llei únicament i exclusivament per evitar que l’esquerra abertzale es presenti a les eleccions és un desgavell que segurament d’aquí cinquanta anys s’estudiarà a les facultats de dret com a exemple del que no s’ha de fer.

Partint de la base que per mor de la Llei de Partits la legalitat d’un partit la decideix el poder judicial, Sortu va fer uns estatuts que li permetessin presentar-se a les eleccions municipals del 22 de maig. De fet, va sol·licitar l’assessorament de reconeguts experts en dret constitucional per complir escrupolosament amb tot allò que se’ls demanava. En la meva opinió, no s’ha donat prou importància –perquè no interessava- al fet que els estatuts de Sortu condemnaven "sin ambages" tot tipus de violència i, específicament, la d’ETA. (Nota al marge: què passaria si se demanàs la condemna de tot tipus de violència, inclosa la feixista, a tots els membres del PP?)

Però aquesta passa tan decisiva no ha bastat. El Tribunal Suprem ha decidit que Sortu no és un partit legalitzable. Això sí, algun dubte hi ha d’haver perquè enlloc d’aprovar la resolució per unanimitat, set dels nou magistrats hi varen votar en contra. La cosa ha estat tan ajustada que si tan sols el President hagués votat a favor de la legalització, aquesta s’hagués produït, encara que hi hauria hagut un empat a vuit, per mor del seu vot de qualitat.

Els partidaris de la legalització varen fer públics uns vots particulars realment durs contra els seus companys de Sala, als quals acusen de desconèixer totalment el valor decisiu que la jurisprudència dóna a la renúncia de la violència i de substituir la valoració de la prova per la construcció d’un relat basat en cites parcials i conjectures incompatibles amb innumerables elements probatoris. És a dir, afirmen que la sentència no s’ajusta a dret i es basa en conjectures i no en proves. Visca l’estat de dret!

Però segons la decisió de la majoria del Suprem, Sortu suposa una amenaça objectiva i greu per a la democràcia, l’estat de dret i els drets fonamentals de la resta dels ciutadans, i fins i tot arriba a afirmar que el rebuig de la violència i l’actitud, aparentment democràtica de Sortu, no és real. És a dir, els magistrats estan castigant el que ells pressuposen que pensen els membres del partit. En la meva opinió, aquestes afirmacions són una aberració i una vertadera amenaça per a la democràcia. Penalitzen el pensament, com si d’una novel·la d’Orwell es tractàs.

És més que probable que el Tribunal Constitucional desdigui la Sala 61 del Suprem i permeti la legalització del partit abertzale. Si pesa més el conservadorisme del Constitucional que el sentit comú, és segur que el Tribunal d’Estrasburg acabarà donant la raó a Sortu. Lamentablement, serà massa tard en qualsevol dels dos casos, perquè no hi haurà temps material per presentar-se a les eleccions. Mentre, una part no petita d’electors al País Basc no sabran a qui votar, perquè cada opció política que els podria representar es il·legalitzada. De fet, ja s’estan donant les passes perquè Bildu segueixi el mateix camí. Si no es permet que al País Basc siguin defensades determinades aspiracions polítiques independentistes per via estrictament política, serem una democràcia de segona.

Manifestació en Bilbao a favor de la legalització de Sortu 

 

La situaciˇ del Festival Ús mÚs que preocupant.

Alternativa | 15 Abril, 2011 06:00 | facebook.com twitter.com

Avui després de nombroses peticions per part nostra a la fí es reuneix la Comissió Especial de Comptes on s'han de presentar els comptes del festical de Pollença de 2006!!!!!! a 2009.

A Alternativa per Pollença volem expressar la nostra preocupació per que la passivitat i negligència del batle (no n’hi ha regidor de cultura) està posant en perill  la cel·lebració enguany de la 50ª edició del Festival de Música i a pesar de les nostre reiterades peticions als plens, demanant la regularització del festival, el desgavell és colossal:

1.- L’exemple més clar d’aquest desgavell, i que demostra fins quin punt ha arribat la deixadesa , és que el que és director artístic del Festival des de l’any 2007; el baríton menorquí Joan Pons no té cap contracte per escrit. Només n'hi ha un acord del patronat, i el batle parla d’un contract oral!!! Estam parlant de l’únic festival de Mallorca membre de la Association Européenne des Festivals i d’una persona de reconegut prestigi internacional com el baríton Joan Pons com és possible que no s’hagi fet ni es faci un contracte escrit des de fa quatre anys?

 2.-Fa un any que la Comissió del Festival, que es va crear després de la inclusió de la nostra denúncia respecte a la situació irregular del Festival al sumari de l’operació Voltor,  no s'ha tornat a reunir. Quan havia de ser el principal organisme per regularitzar la situació del Festival i preparar la cel·lebració del 50ª anniversari.

3.- Seguim sense conèixer la situació comptable real del Festival, avui es presentaran els comptes del Festival de fa cinc anys (2006). Sabem que n’hi ha subvencions del govern que no s’han cobrat des del 2007, un total de 300.000 euros que no sabem si es podran cobrar, també sabem que n’hi ha una important quantitat a pagar dels interessos del descobert de la pòlissa de crèdit del Festival, que era de 250.000 euros i es va cancel·lar amb un extrajudicial al mes de desembre, no sabem res de si n’hi haurà subvencions enguany...  

4 .- Al mes de novembre de l’any passat va presentar  la renúncia el tresorer del Festival, però ni es va convocar la comissió  del Festival per debatre aquesta dimissió, ni es va acceptar aquesta renúncia. S'ha deixat passar el temps per defensar que a aquestes alçades de l'any no hi ha més remei que mantenir al seu càrrec una de les persones responsables del desgavell del Festival.

 Si el 50 aniversari del Festival no es fa de manera al manco digna enguany el principal responsable serà el batle.

 

 

Tal dia com avui...

Alternativa | 14 Abril, 2011 06:00 | facebook.com twitter.com

Tal dia com avui però de fa 80 anys, el 14 d'abril de 1931, la ràdio cridava pels seus altaveus: "s'ha proclamat la República"... "el Rei Alfonso ha partit"... "a totes les ciutats i pobles d'Espanya les banderes tricolors ja onejen als balcons dels ajuntaments"...

I la gent sortí al carrer. Les places i avingudes de tots els pobles de la geografia espanyola s'ompliren de gent amb un somriure a la cara. Homes i dones, treballadors la majoria, demostraven públicament la seva alegria. Era l'inici d'un temps nou, lluny de la dictadura feixista de Primo de Rivera i de governs monàrquics despòtics. Era temps d'esperança i, per tant, d'alegria.

I Pollença no en fou una excepció. La banda de música, com passava a totes bandes de l'Estat, com si s'haguessin posat d'acord, va sortir al carrer. Per tot el poble es sentiren les cançons insígnies de la República, l'Himne de Riego, la Marsellesa... 

La Segona República era arribada a Pollença, els nins tingueren un refresc a plaça i a molts punts del poble moltes persones es saludaven efusivament i brindaven pel futur. Segurament la nit fou molt llarga per a molts i el dia següent degué ser dur. Però s'havia de treballar dur per a que aquesta conquesta del poble tingués els seus fruits.

Els anys posteriors foren de molts canvis, que per alguns foren massa i per altres massa pocs. Però el que si fou, va ser el primer període democràtic real de la història d'Espanya. Un període que a dia d'avui és molt fàcil de jutjar i de teoritzar. Però el que és cert és que només un cop d'Estat feixista i una posterior Guerra Civil va acabar amb les esperances de tantes i tantes persones. Esperances que no només foren enterrades metafòricament, sinó també físicament amb els milers d'assassinats pel feixisme.

Esperem que un dia aquesta il·lusió que es visqué un dia com avui, però de fa 80 anys, torní i la gent torni a sortir al carrer, feliç perquè el Rei ha marxat i perquè s'inicia un nou període polític, diferent, participatiu i que tengui en compta a totes les persones i no només a unes quantes. I esperem que cap cop d'Estat, ni feixista ni de cap tipus, aconsegueixi esborrar el somriure de les cares.

 

Imatge del 14 d'abril de 1931 a Barcelona.

Treta de: http://www.sapiens.cat

AVUI

19h. Plaça dels Seglars

Acte d'homenatge als republicans.

Música i poesia republicana, i ofrena floral.

Tothom està convidat a participar.


 

Talk of the north

Alternativa | 13 Abril, 2011 17:36 | facebook.com twitter.com

 

El batle censor.

Alternativa | 13 Abril, 2011 06:00 | facebook.com twitter.com

Al darrer ple es va aprovar per unanimitat la moció del grup municipal PSM-EN en relació a la reposició de pins a la primera línia del Port de Pollença. El batleno va deixar parlar al nostre regidor ni de la situació irregular de la jardineria, ni de  la substitució de les palmeres tallades i afectades pel becut vermell. Va llevar la paraula al nostre regidor i el va amenaçar amb l'expulsió del ple.

Aquesta va ser la nostra argumentació censurada, el batle va dir que no tenia a veure amb el tema, vosaltres mateixos ens podeu donar la vostra opinió:

Pensam que aquesta és una bona proposta,  i que a la propera legislatura cal fer feina a l'embelliment del municipi; voreres, mobiliari urbà, parcs infantils... el que és el nostre entorn més proper i ens fa més agradable el dia a dia,  i que s’ha descuidat moltíssim aquesta legislatura.  I  dins aquest tema serà important regularitzar la contractació  de la jardineria del municipi, hem de recordar que la situació irregular d’aquest servei municipal va ser descoberta per Alternativa al mes de juliol del 2009 i que s’acaba la legislatura sense que s’hagi solucionat. Aquí ja el batle em va interrompre, va dir que no tenia a veure amb la moció i finalment en va llevar la paraula, o sigui la resta no el vam poder argumentar, i el que vam fer és passar-ho a plecs i dir-ho al final del ple.

Igualment i relacionat amb aquest tema caldria substituir i reposar per altres espècies totes les palmeres tallades i afectades pel becut vermell. I és urgent fer feina per aturar l'extensió de la plaga. Fa més d'un mes que vam presentar un pla en aquest sentit sense haver obtingut resposta per part de l'equip de govern (ens va arribar al dia següent del ple, ja la comentarem). Una mostra més de la seva  inoperància i deixadesa  a pesar de que Pollença s’ha convertit en la zona zero de la plaga.

Els recordam que encara que sigui per poc temps són l’ equip de govern d’aquest ajuntament i que si no fan més feina a aquest tema ens trobarem ja no amb un problema estètic sinó amb un problema ecològic de primer grau, ja que hi ha proves de que pot arribar a afectar al garballó. Si realment els importa el nostre paisatge i el nostre patrimoni natural cal actuar i demanar ajuda abans que no sigui massa tard, ja que el becut vermell no entén d’eleccions.

Podeu escoltar al batle censor; enllaç del ple; http://www.megaupload.com/?d=LRPV7F49

 


 Als d'UM els agradaria tenir l'arma de "men in black" per esborrar la memòria dels ciutadans, com si UM i les seves corrupteles i desastres no haguessin existir. Per desgràcia ni la seva desmemòria ni la seva censura poden ocultar el que han estat i el que han fet.

 

 

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb