URXELLA

http://alternativaperpollenca.com

Independentisme, ¿una opció boja o possible, raonable i justificada?

Alternativa | 12 Juliol, 2011 06:00 | facebook.com twitter.com

  Aquest títol segurament pot despertar un anatema apriorístic o un rebuig visceral d’alguna gent, per això d’arrencada hem de dir que l’independentisme és d’una legitimitat democràtica inqüestionable; una opció normal i no dramàtica, que s’ha donat mil vegades dins la història i, com diu el Tribunal d’Estrasburg, “no pot ser perseguida mentre no comporti accions violentes”, encara que desgraciadament molt sovint els pobles han hagut d’aconseguir la independència i l’alliberament del país colonitzador amb les armes, perquè amb freqüència han estat sotmesos per la força de les armes.

Per altra banda l’independentisme no és cosa de radicals, d’intolerants i molt manco de terroristes, i ni tan sols de dretes o esquerres, com ens han volgut vendre de temps enrere els nacionalistes espanyols radicals, calant dins la consciència de molts una introjecció acrítica del dominador.

Durant el segle XX més de 50 pobles aconseguiren la independència i es convertiren en nacions-estat, fet que posa en evidència que l’independentisme està vigent en el món. (Actualment Escòcia està plantejant un referèndum per conèixer la voluntat del poble en relació a la independència d’Anglaterra). Espanya ha viscut una llarga història d’independentismes que s’han fet a contrapèl i sovint amb molts de morts per no amollar raonablement d’hora i democràticament. La darrera independència mal pastada va ser la del poble Sahrauí i encara bela, entregat a l’opressió d’una altra nació. Espanya no ha après la lliçó.

La reivindicació de independència sol tenir raons molt fondes històriques, culturals i, sovint també, lingüístiques i socioeconòmiqes; en el nostre cas per afegitó hi ha raons geogràfiques, que ens separen fins i tot físicament. No es tracta fer d’un  pet mil esquerdes, sinó que estam parlant de l’ànima d’un poble que vol ser qui és, la qual cosa mereix tota consideració i respecte.

¿Qui pot negar que durant segles ens han robat la història, dient-nos que la nostra història era la d’ells, els dominadors? Ens han venut una història suplantada, segrestant-nos la memòria. Podríem avergonyir a molts de professionals que de la nostra història sols saben que Jaume I conquerí Mallorca, pensant molts d’ells encara avui que fou part de la reconquesta castellana; poc saben del que succeí a Mallorca els 700 anys següents.

¿Qui pot negar que durant segles (i encara ara) ens han volgut esborrar la nostra llengua, imposant-nos el castellà, i han convertit en analfabets en el propi idioma a quasi tots els mallorquins de més de 40 anys? ¿No és el més lògic, dins un estat multilingüe, respectar la primacia funcional de cada llengua en el seu territori històric? Jo veig cada dia els pocs lectors que tenen en el meu poble l’únic diari en català que trobam sols a dos cafès; no està la gent acostumada a llegir l’idioma que parla i això és un símptoma d’anormalitat. El mateix passa amb el cine quasi sempre en versió castellana; molta gent troba, com em digué qualcú: “és que no hi diu en català una pel·lícula de cowboys”. ¿Quina és la diferència? Vet-aquí un altre símptoma d’anormalitat.

És sabut que per dominar un poble se li ha de robar la història i la llengua i en aquestes ens trobam.

¿Qui pot negar que fins avui ens roben el rendiment de la nostra economia, per ser solidaris amb autonomies que tenen millors serveis i infraestructures que nosaltres? ¿Què passaria si no s’enduguessin a Madrid el 14 % del nostre PBI (fins fa poc 3.000 milions a l’any)? Si disposéssim de 1.000 milions per gastar,  en números rodons, en dos anys hauríem eixugat el deute de 4.000 milions i al tercer any podríem disposar de 2.000 milions que permetrien una sanitat i educació de primera. (Ara el finançament de la nostra sanitat està uns 300 milions per davall de la mitjana estatal, com també hi estan les pensions). El nostre aeroport ha de subvencionar altres aeroports inútils i ara a més a més el mos volen expropiar i privatitzar. Balears està a la coa de la despesa cultural, sols 17,7 euros per habitant, enfront de la mitjana de 41,3 euros de la resta de l’Estat. Per si no bastàs tot aquest endiumenjat, Balears aporta 375,5 milions a la Unió Europea i sols en rep 40; altre pic al capdavant com aportador i a la coa com a receptor.   

I, ¿on són els fons de competitivitat aprovats i que ara ens neguen? ¿On són les compensacions de la nostra insularitat? ¿No és ben hora de posar barra de cap a aquest espoli fiscal i totes aquestes desconsideracions ofensives?

Molta gent pensa que les Illes no podrien viure si fossin independents, quan en realitat aniríem ben polents. No seríem el primer país menut que viu sense estar sotmès a una gran metròpoli i molts d’ells són un exemple de benestar.

¿Qui pot negar que molts han vengut a la nostra terra sense el més mínim interès en integrar-se a la mallorquinitat i volent fer prevaler l’espanyolitat? Diuen “esto es España” i amb aquest so l’enterram; sense respectar la diversitat cultural, imposant la unanimitat  i la uniformitat. ¿Per què no dir “això és Mallorca”, amb molta més raó?  Un estat plurinacional democràtic hauria de respectar la diversitat i no aplicar un neodarwinisme de la supervivència del més fort enfront del manteniment de la diversitat cultural com a riquesa, per la mateixa raó que és precís mantenir la biodiversitat de la naturalesa. Per afegitó, Balears es la comunitat amb la taxa més elevada de població estrangera de tot l’estat, a la què també se li ha venut allò “la España de charanga i pandereta”, com si fóssim part indiferenciada dels andalusos o els castellans.

A Mallorca hi caben els espanyols i de qualsevol altre nacionalitat, sense haver de renunciar a la seva identitat, ni nacionalitat, com quan un espanyol se’n va a viure o a fer feina a Alemanya, però respectant al país que els acull, la seva identitat, cultura, llengua i autogovern.

Si és vera que l’independentisme és legítim, ho és essencialment per raons democràtiques, que impliquen respectar les diverses identitats. Però davant tota aquesta endemesa del nacionalisme central que ens deixa nafrades i malmenades la història, la cultura, la llengua, l’economia, la identitat, l’autogovern... no és estrany que qui no tengui ulls de poll al cervell i sang de peix es plantegi mem si no ens aniria molt millor ser una terra independent, una comunitat realment autònoma que s’autogoverna i decideix el seu destí; podent ser qui som, tranquils, sense vassallatges, ni tants d’empireumes.

 

                                                                     Mariano Moragues Ribas de Pina

 

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb