URXELLA

http://alternativaperpollenca.com

Ens agrada aquest món en el que vivim?

Alternativa | 14 Juliol, 2011 06:00 | facebook.com twitter.com

 Diumenge que ve, dia 17  farem el nostre  tradicional dinar d’estiu a Llenaire. 

Si voleu venir o formar part del projecte d'Alternativa per Pollença posau-vos en contacte amb algú d'Alternativa o enviau un correu a alternativaperpollenca@gmail.com 

Sóm un partit assambleari; tothom pot dir la seva i  pot participar a la mesura de les seves posibilitats i de la seva voluntat. 

Llegiem aquests dies a la premsa que el número de persones "sense sostre" ateses a les Balears ha augmentat en dos anys un 21%. També deia la notícia que s'han ateses, de mitja, a 472 persones cada dia. Els serveis d'ajuda i acollida d'aquestes han estat gairebé plens durant tot l'any.

Aquesta notícia, que sense analitzar massa en profunditat ja suposa un cop molt dur, gratant una mica més és encara més dura:

a) Aquests números corresponen només a una part de les persones que viuen "sense sostre": les que acudeixen a diferents serveis i poden ser quantificades. Persones que viuen al carrer n'hi ha moltes més.

b) Al 2008, any en que la crisi encara era incipient, eren ateses a les Illes Balears unes 370 persones cada dia.

c) Per parlar d'aquestes persones empram eufemismes per suavitzar el llenguatge. Diem persones sense sostre per no dir "persones que viuen al carrer" o directament pobres.

d) Les persones ateses son, en gran mesura, immigrants, drogodependents (molts d'ells degut a la seva mala situació i la vida al carrer), expresidiaris...

Tot això ens porta directament a fer una reflexió bastant òbvia: el nostre sistema econòmic, polític i social permet -mitjançant eufemismes- que milers de persones visquin en la misèria, que no tenguin cap recurs, que passin gana tirats als carrers i places dels nostres pobles i ciutats. Tot això havent-hi milers de cases buides.

Algú podria pensar que això es deu a la forta crisis econòmica que patim. Però, com hem comentat, abans del 2008, en plena època de creixement, ja hi havia milers de persones sense cap recurs, els menjadors socials funcionaven a tot drap i les organitzacions d'ajuda als pobres no han deixat d'ajudar a diari a centenars de persones. És obvi doncs que aquest sistema, en crisis o en bonança, exclou sistemàticament a una gran part de la societat i l'aboca a la misèria.

Menció a part mereixen els prejudicis socials envers a la immigració i cap a les persones que per un motiu o altre han hagut de passar per la presó. Racisme i xenofòbia que no fa més que crear divisions socials, marginalitat i exclusió. Sentiments i pensaments que estan molt arrelats gràcies a la por de que ens toquin "lo nostro i als nostros", això sense ni saber què és "lo nostro i els nostros".

Tenim la sort de que hem creat, des de les institucions i des de la societat civil organitzada, una xarxa per atendre a aquestes persones. Però això només son "parches" per tapar els forats que el sistema no és capaç de solucionar (i que ara la crisis ha fet més visibles). No ens hauríem de plantejar què està passant i si ens agrada aquest món en el que vivim? Sempre m'han dit que el capitalisme és el sistema menys dolent. Però jo sempre he pensat que un sistema que aboca sistemàticament a la desigualtat i a la pobresa a una part de la població per a que l'altre visqui bé, és un sistema que s'ha de superar. Hem de crear un sistema polític, social i econòmic a la mesura de les persones i no de les empreses i del creixement econòmic, l'acumulació i el consumisme, on la col·laboració desterri a la competitivitat i la Solidaritat i l'empatia siguin capaços de destruir el rebuig a l'Altre. No trobau?

Pere J. Garcia (Garci)

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb