URXELLA

http://alternativaperpollenca.com

1939-2011 anys triomfals

Alternativa | 16 Juliol, 2011 06:00 | facebook.com twitter.com

Avui publicam un article i un dibuix original del nostre company Miquel Trias. Ja sabeu que si voleu escriure algun article només ens l'heu d'enviar a alternativaperpollenca@gmail.com

 1939-2011 anys triomfals

Gràcies a la trabucada anti-mallorquina en l’ús de la llengua pròpia d’aquestes dissortades Illes, del Partit neo Phranquista que ens comanda, hem tengut ocasió de fer un magnífic viatge en el temps, totalment de franc: hem reculat fins a l’Any Triomfal —o de la Victòria— de 1939, moment en que es consolida el darrer atentat històric contra el català les Illes per part del govern de l’Estat.

En aquells dies quasi ningú parlava castellà habitualment, com es feia ben palès al famós editorial del diari? BalearesMallorca no és solo de los mallorquines, tot i que era l’idioma oficial i el català estava prohibit de facto i de jure”; l’editorialista s’enfadava perquè tothom parlava en català, i exigia que en públic no es parlàs, amb arguments patrioters castellans i amb el record-amenaça de la passada Guerra Civil: para esto hemos hecho una guerra? —per això hem fet una guerra?—

Però clar amb la legislació en contra, la pressió del govern central en contra i la immigració en contra, l’ús social del català ha minvat, com no podia esser d’altra manera.

I doncs ara es repeteix la situació del 39, només que ara no és el govern de Salamanca, Burgos o Madrid el que ens ataca, ho fa la victoriosa delegació neo-franquista a les Illes —altrament dit  govern astronòmic, vid el dibuix adjunt; i ho fa sin complejos —sense manies— practicant el fals bilingüisme espanyol consistent en que els dos idiomes són oficials, però un ho és per tot l’Estat i és obligatori i l’altre és d’estar per casa. Ells diuen que no faran res més que adaptar les polítiques a la realitat, i que l’esencial és el que comunicam i no l’idioma en què ho feim; i la Mare de Déu nom Joana, dic jo.

Per l’amor de Déu, ja ens tornau prendre per beneits com en temps d’en Matas, si hi ha molts d’emigrants o residents externs que no saben català perquè no és obligatori, i el castellà si, a la pràctica només haurem d’emprar el castellà si o si… i al final el català i la cultura que s’hi fa decompareixerà, que sens dubte és el que la caverna neo-franquista renegada vol. I mentre arriba el complet genocidi cultural, amb la implementació d’aquest Generalplan Ost els illencs cada dia ens sentim menys a ca nostra.

I el que és gros i demostra fins quin punt és important l’escalada anti-mallorquina del nou PP és que els usos de la llengua pròpia que ara qüestionen, van esser sancionats per ells mateixos ja fa molts d’anys. Aquest canvi de política té que veure amb un virus propagat per zombis sortits de les clavegueres del franquisme o per mossegades de vampirs gays i dones-llop o per ventura es tracta d’una invasió de lladres de cossos extraterrestes? hauríem de mirar bé si els polítics en qüestió són el que semblen o han estat posseïts per entitats de l’inframón o de més enllà dels estels.

Tanmateix per entendre la mentalitat d’aquests enzes els hi hauríem de demanar si als pobles de l’Estat on hi hagués una majoria d’emigrants posem, romanesos, i/o àrabs acceptarien el bilingüisme en els mateixos termes que ens el volen aplicar aquí, és a dir que l’idioma dels emigrants fos oficial i preferent a l’administració. O si acceptarien que el castellà a Puerto Rico tengués el mateix estatus que té el català a les Illes; podeu posar messions que no ho acceptarien, el castellà és intocable… per això férem una guerra

Al cap i al fi, els partits centralistes d’esquerra pensen el mateix, tot i que no ho diuen tan descarat: al mateix diari —teòricamunt d’esquerra— on he llegit la notícia de la trabucada antimallorquina del PP li crida molt l’atenció el nombre de vascos governats per Bildu, no pels governats pel PSOE o pel PP; si això no és mostrar el llautó sobre que la seva preocupació és el perill que pugui representar per l’Espanya, Una, Grande, Liebre, jo som l’emperador d’Abissinia, Rei de Reis i lleó de Judà.

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb