URXELLA

http://alternativaperpollenca.com

Trescant pel món (CXXXV) Menorca 24 d'abril de 2011.

Alternativa | 24 Juliol, 2011 06:00 | facebook.com twitter.com

Ja diguérem que havíem de fer nit a Ferreries i aquí som, estam fent els darrers preparatius i llavors anirem cap a la parada de taxis que ens han de dur fins a Cala Galdana, allà hem de  començar el recorregut del Camí de Cavalls que ens toca avui. Davant la parada hi ha un forn on entram per comprar algunes coses, quina sorpresa, havíem sentit parlar de les banyes de carn i mira, n’hi queden algunes... són boníssimes.

El taxi ens duu fins al final de Cala Galdana i ens deixa just davant d’on hem de començar el nostre camí. El primer tram transcorr per un agradable bosc, prop del penya-segat que ens obri una espectacular visió sobre la mar. Aviat arribam a un seguit d’escales i passarel·les de fusta que ens condueixen fins a Cala Macarella, tenim un dia nuvolós i l’aigua està remoguda però així i tot és un lloc especial, seguim per les escaletes que ens duen a Cala Macarelleta que tanca aquest meravellós conjunt.

Per el fons de la cala començam a pujar el camí que a través del bosc i després garriga, ens allunya de la costa fins que la tornam a trobar quan arribam a Cala en Turqueta. Passam aquesta i al cap d’una estona trobam la Cala d’es Talaier, seguim i al cap de molt poc arribam a les platges  de Son Saura, un extens arenal amb una zona humida al prat de Bellavista.

A partir d’aquí el camí va serpentejant a ran de costa, ens va mostrant molts de raconets per quan poguem tornar amb més temps; fons rocosos i aigües clares ideals per a anar-hi amb careta i aletes, sempre hi ha qualque motiu per tornar a Menorca.

Molt més enrere cercàvem la cova dels Pardals però no la trobàrem, curiosament ara la mos topam ben davant. És una cova semi artificial que té alguna llegenda que no he pogut contrastar i tampoc no m’ha quedat clar l’ús que tingué. Es tracta d’una cova a la que se baixa amb una escala d’obra, dedins hi ha columnes artificials, replans cimentats, nínxols aparedats, escalons i passos de cap a la mar, etc. En principi sembla un escar un poc gros però el més estrany és un canal rectangular que queda just davall de la caseta que hi ha a la superfície i  una àmplia obertura que fa que se comuniquin. Actualment hi ha unes comportes de vidre que tanquen aquest accés, a la caseta hi ha muntada una mena de taverna que aquest dia tenia una festa particular i no vaig poder obtenir informació. Degut al poc llum i als organismes que colonitzen la cova, destaquen uns vius colors liles i blaus que només trobam a coves marines o llocs molt ombrívols.  Dins aquest canal n’ hi hagué que s’hi remullaren els peus i algú s’hi tirà tot i que una moreneta hi feia voltes.

Ja arribam a Son Xoriguer que és on hem de fer nit, duim uns tretze i busques de quilòmetres i frissam  de ser a l’allotjament. Ara aigua ben calenta i un bon sopar.

                                                       A.R.F.V.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 (Segueix)
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb