URXELLA

http://alternativaperpollenca.com

ReferŔndum per la reforma de la Constituciˇ?

Alternativa | 31 Agost, 2011 06:00 | facebook.com twitter.com

Estem vivint una època de grans canvis. Gràcies a l'excusa de la crisis i la feble contestació social que s'han trobat, els governants polítics i econòmics no fan més anar aprovant mesures contràries als ciutadans i favorables a un ínfim tant per cent de gent adinerada.

Ara toca canviar la sacrosanta Constitució per ficar-hi amb calçador una cosa que han anomenat "techo de gasto". És a dir, limitar la capacitat de l'Estat per endeutar-se. En aquest tema hi ha tres qüestions a tractar.

En primer lloc, sembla que el debat s'ha centrat en si s'ha de convocar una referèndum o no. Des de les places de tota Espanya, el moviment del 15M i els partits i organitzacions d'esquerres s'afanyen en demanar una consulta i pretenen que sigui vinculant. Sabem el resultat d'aquesta consulta abans de que es celebri. Des del moment en que la política és un joc similar al futbol o la religió, on cada un vota el seu equip (partit) favorit o segueix les ensenyances del seu líder, la reforma sortirà favorable a unes suposades urnes.

En segon lloc, també s'ha intentat desviar l'atenció del contingut posant el debat en si donarà temps o no d'aprovar-se abans de les eleccions. I que més dóna? El fet és que tant PSOE com PP hi estan d'acord. Això vol dir que la reforma sortirà endavant més prest o més tard.

El tercer lloc, que jo crec més important, és el perquè de tot plegat i el que suposa. Un debat que hem de començar a encetar i centrar més enllà de si la mesura és més de dretes o d'esquerres. La qüestió important en tot això és la pèrdua total de la sobirania dels estats en benefici d'un poder econòmic global i la desintegració del precari estat del benestar que teníem (si volem creure que per tenir sanitat i educació ja vivim en un estat del benestar). Com déiem, aquesta reforma no és més que un pas més en l'aplicació del Pacte de l'Euro que es va signar el més de març. En aquest pacte signat pel Consell Europeu es deixava ben clar que els estats han de retallar la despesa social, augmentar l'edad de jubilació, retallar les pensions, fer reformes laborals amb l'objectiu de la reducció dels salaris, flexibilitzar (debilitar) el marc de la negociació col·lectiva, etc. i també limitar el deute dels estats, establint uns controls permanents des de les institucions europees per a que així es faci, cosa que obliga a reformar la Constitució per a que aquestes limitacions tenguien el màxim rang jurídic.

Si tenim en compte que el dèficit i l'endeutament son mecanismes amb els que l'administració pot incidir en corregir una mica la difícil situació econòmica, el fet de limitar-los només fa que limitar aquesta possible correcció per part de l'Estat. Així, si no s'augmenten els ingressos de l'administració i aquesta no es pot endeutar, la conclusió necessària és que s'ha de disminuir la despesa. Sabent les directrius del Pacte de l'Euro, no és difícil adivinar que es reduiran les pensions, la sanitat i les prestacions social... és a dir, les despeses socials. Així, les diferents administracions, al no poder mantenir les seves competències en aquests camps degut a aquestes estrictes normes pressupostàries, acabaran per privatitzar tots els serveis que puguin o els eliminaran.

Com veiem, tot això només afavoreix a un èlit adinerada que es beneficiarà encara més de les privatitzacions imposades a nivell europeu i de la pèrdua de drets laborals i socials dels treballadors, que cada cop venen més barata la seva força del treball.

Crec que és difícil d'expressar millor que en aquest fragment de comunicat del sindicat CNT:

Capitalismo en estado puro. El juego democrático tiene las cartas marcadas y esta modificación agosteña de la intocable Constitución Española es la mejor muestra de ello. La misma élite política y económica que ha provocado la crisis financiera e inmobiliaria es la que ahora dicta los recortes y las reformas. Pero la crisis es del sistema en su conjunto. Asistimos a una quiebra social, ecológica y energética mundial que nos obliga a un replanteamiento radical de la sociedad en que vivimos.

Per això crec que és molt més important entrar en el fons de la reforma que perdre el temps discutint si dóna temps a aprovar la reforma abans de les eleccions o si s'ha de fer un referèndum que acabarà per legitimar una reforma que no és més que un pas endavant cap a l'esclavitud col·lectiva. Així, el més important és destapar aquesta mentida i demostrar que aquest és un procés pensat no se sap ben bé per qui però que avança a marxes forçades contra les persones amb el beneplàcit dels estats. Un procés en el qual només hi guanyen uns quants i la resta patim cada dia més per sobreviure dignament. En fi, ara la Constitució dictarà fins a quin punt una administració podrà demanar crèdits per ajudar a les persones a les que administra, per molt que ho necessitin. Era això necessari o més bé hagués estat millor enviar a rodar als mercats, al Consell Europeu i al gran capital?

 


A Mallorca s'ha organitzat per part del 15M una manifestació a Palma

Paraules de Mn. Antoni M. Alcover per als Srs. R. Bosch i J. R. BauzÓ i fins i tot, al Sr. Delgado

Alternativa | 30 Agost, 2011 06:00 | facebook.com twitter.com

Publicam un article del nostre company artanenc Mariano Moragues. Ja sabeu que si voleu publicar els vostres escrits a aquest bloc només ens els heu d'enviar a alternativaperpollenca@gmail.com

Paraules de Mn. Antoni M. Alcover per als Srs. R. Bosch i J. R. Bauzà i fins i tot, al Sr. Delgado

No estaria de més que aquesta gent que ens governa llegissin la Lletra de Convit i altres escrits de l’autor de la monumental obra del Diccionari  Català-Valencià-Balear perquè en parlar i tractar qüestions de la nostra llengua no facin el ridícul, ni diguin codolades i no potegessin com si res, per guanyar vots, un patrimoni nostre i de la humanitat.  Vet aquí la transcripció d’uns trossets de Mn. Antoni M.Alcover:

“Molts se figuren que la nostra llengua es una llengua morta. Concedeixen que altre temps, be, seria tot lo que vullam; pero lo que es diu ara, es morta i ben morta. Aquests tals fan llàstima i rialles al mateix temps, perquè demostren una ineptitud absoluta en materia de prendre ‘l pols a una llengua y que no han estudiada poch ni molt la nostra... Estudiada de prop la llengua parlada en aquestes regions, a pesar de mes de dos sigles de desolació literaria, a pesar d’haver estat tant de temps abandonada a sí mateixa,... considerada inepte e indigne de servir de vehícle, de vesta, a les altes especulacions y concepcions capdalts de l’esperit, a pesar de tot això y de la guerra verinosa y encarnissada que li ha feta el centralisme cesarista espanyol...; a pesar totes aquestes coses, tan polent campava la nostra llengua, rels tan fondes havia posades, tant valenta es ... que ha resistit admirabilíssimament, ha surat damunt tot, no l’han poguda capxafar... Cops blaus té, y qualque trau, y escarrinxades, y peladures y qualque os fora de lloch...; perquè ¡sabeu de quina manera l’han fiblada i botxinetjada! No; com no l’han retuda, ja no la retràn...; la victoria es seva”.

“Tots els cops, totes les ferides, que li han fetes, desapareixerán... si, com a bons fills,li tenim l’esment que li devem, si nos ne cuidam segons ella s´ho mereix...¿Quin ha de ser aquest esment, aquesta cura...? Estimarla amb tot el nostre cor, y estudiarle ab tota la nostra ánima, y tornarli lo que es seu; no afrontarla anant a manllevar a ca’l veynat... allò que ella té dins la seva caixa, bo i rebedor y a disposició dels seus fills. Lo que importa es fernosne cárrech de bon de veres, no estar empegaits de servirnosne. No es cap mala mare que nos hájem d’avergonyir de res seu, antes mes nos honra i exalta”.

Mal Mn.Alcover fos de dretes, estic segur que si fos viu davant el maltracte que donau a la seva estimadíssima llengua, vos donaria una betcollada com aquesta que escrigué: “Els catalans, valencians i balears que abandonan la seva llengua... negan la seva història, insulten la memòria dels seus majors, y s’estenen a si mateis la patent de barbarie i estupidesa y arriba la seva beneitura a tenir per honra y gala lo que constituex la seva ingnominia”. Més clar que un fideu dins la mar.   

Mariano Moragues

 

Un pas mÚs en el camÝ cap a la precaritzaciˇ

Alternativa | 29 Agost, 2011 06:00 | facebook.com twitter.com

Son temps de crisis econòmica gairebé global, l'excusa perfecte perquè els governants (polítics i econòmics) facin amb la gran majoria de la població el que els vengui amb gana. Des del 2008 fins a dia d'avui s'han anat succeïnt a l'Estat espanyol tot un seguit de reformes que gairebé no han tingut resposta contrària. Reformes com la laboral o la de les pensions, que han sigut acceptades per la gent com a "inevitables" i que no han comportat més que un augment de la precarietat laboral, facilitat en l'acomiadament, reduir la despesa a les empreses, més atur, menys contractes fixes... en fi, precaritzar més a la gran majoria del poble treballador.

Però els taurons (un temps els dèien capitalistes, però aquesta paraula pareix que ha caigut en desgràcia) no en tenen prou. Fa poc s'ha aprovat (10 de juny de 2011) el darrer esglaó de la política de precarització global i desmantellament progressiu dels drets laborals i socials dels treballadors: la reforma de la Negociació Col·lectiva. Aquesta llei, que venia d'enrere, no era òptima, no ens enganyem. Però, en comptes de millorar-la, el que ha ocorregut és que s'ha empitjorat. I de quina manera! 

Fa mesos els sindicats subvencionats pel poder CCOO-UGT, la patronal CEOE i el Govern, emprengueren unes negociacions per tal de reformar la negociació col·lectiva. Després d'estar d'acord gairebé en tot i apunt de firmar, van sorgir algunes diferències per part de la patronal al veure aquesta l'escassa força dels sindicats en els darrers i tímids intents de mobilització, cosa que va portar a la ruptura de les negociacions i a que el Govern aprovi un decret unilateralment. Com era de preveure, favorable a la patronal.

Es miri per on es miri, la reforma no és més que un atac flagrant contra els treballadors i un pas més per afavorir l'empresariat. Anem per passes:

Aquesta reforma estableix que, com fins ara, hi haurà un conveni col·lectiu marc (donant encara més paper als sindicats anomenats majoritaris CCOO i UGT i posant-ho més difícil als altres sindicats). Però el realment greu és que aquest conveni només serà orientatiu i cada empresa podrà renegociar un conveni diferent que fins i tot podrà superar a la baixa al conveni marc. És a dir, que cada empresa podrà establir el seu propi conveni per davall inclús del que digui el conveni general. Amb la por actual a perdre la feina, la situació està cantada: els treballadors hauran d'acceptar rebaixes en els seus convenis, molt per davall del conveni d'àmbit superior.

La reforma també facilitarà el que s'ha vingut anomenant "descuelgue" salarial. És a dir, els empresaris al·legant causes econòmiques podran baixar els salaris i els drets dels treballadors fixats als convenis col·lectius.

Però, no tenint-ne prou, també es dóna la capacitat a les empreses de modificar la jornada laboral, els horaris i la mobilitat. Però, que vol dir això? Doncs que l'empresa podrà distribuir de manera "irregular" el 5% de les hores de treball anuals d'un empleat per adaptar-se a las necessitats de producció. Així un percentatge de l'horari anual podrà ser imposat pels empresaris, tot i que els treballadors no vulguin. Podran obligar a fer jornades més llargues en determinades èpoques de l'any, influir en els períodes de vacances, etc.

Tot això fa que les empreses tenguin la paella pel mànec, deixa el paper dels convenis col·lectius marc com a simples guies i obliga als treballadors a haver de negociar en àmbits molt més reduits, d'empresa, on l'empresari és qui té una posició de molta més força ja de partida, sobre tot amb plantilles reduïdes. Però això no és tot: un cop complit el termini de vigència dels convenis hi haurà un termini curt de temps per a negociar el nou. Si aquest termini s'esgota sense haver firmat el nou conveni, les dues parts seran sotmeses a un sistema de mediació i arbitratge que imposarà el nou conveni, esgontant les vies que els treballadors podien tenir a l'hora de presionar les empreses. 

Queda clar doncs que aquesta reforma no és una maniobra puntual per "flexibilitzar" el mercat laboral, sinó un pas més en aquesta carrera de reformes que el govern "socialista" ha emprès en benefici dels empresaris. I els grans afectats som la gran majoria dels espanyols, que hem perdut molts drets que vàrem aconseguir després de molts anys de lluites.

Ara hi haurà eleccions. El PSOE jugarà amb la por de l'arribada de la dreta: "ells ho haguessin fet molt més dur". Més dur? Però si ens han destruit l'Estat del Benestar! Queda clar que tant PSOE com PP (podríem ficar més partits a aquest sac) son el mateix: partits anti-treballadors que només miren per les empreses i que la gran majoria de nosaltres no els importam.

Quin serà el nou pas que ens precaritzi encara més? Quines seran les noves reformes que en pro del "bé comú" ens imposaran? Serà abans o després de les eleccions? Ens putejaran més els "socialistes" o els "populars"? Son preguntes que prest tendran resposta. Però que de ben segur serà negativa pels treballadors, aturats o no.

En el temps en que es va escriure aquest article i el dia de publicació ja tenim un nou projecte precarització impulsat des del Govern: amb l'excusa de fomentar el treball entre els joves s'acaba amb la llei que dictava que quan una empresa fa dos contractes temporals consecutius o contracta 24 mesos en un període de 30 mesos, ha de fer fitxa a aquest treballador. Ara ja es podrà anar fent contractes temporals indefinidament. Així s'acabarà d'una vegada per totes amb els contractes fixes. També es donaran incentius a empreses que contractin treballadors en práctiques: o sigui, més explotació, més barata i amb menys drets.

 
De http://www.radioela.org

Trescant pel mˇn (CXL) Retrobar El Golea.

Alternativa | 28 Agost, 2011 06:00 | facebook.com twitter.com

No sé si qualcú recorda un article de l’any passat que se titulava -El Golea-, va sortir el diumenge 9 de maig de 2010, http://alternativa.balearweb.net/post/86378 . Aquesta història començava quan en Joan Ramon, en Maurici, en Miquel Trias i jo, trobàrem una cova i després dues més amb restes d’un naufragi. No fa molt m’he tornat a topar amb aquesta història un altre cop de forma casual.

El passat 19 de juny de 2011, teníem programada una activitat amb barca per les costes del parc de llevant organitzada pel GOB, la barca sortia de Cala Rajada . La sorpresa va ser que quan pujava a la barca per la passarel·la, a un costat de la barana hi havia un cartell que anunciava una exposició a Capdepera sobre l’enfonsament de El Golea, ho vaig comentar i uns company de l’excursió me digueren que podia ser interessant i com que era el darrer dia, podíem intentar anar-hi en acabar l’activitat amb la barca, i així ho férem.   

En arribar al local de Can Creu on hi havia l’exposició, em va impactar la quantitat de fotografies que hi havia sobre aquest vaixell: de la construcció, la inauguració, alguns dels seus viatges, de l’encallament i dels intents de rescat. Llavors les fotos de la lenta agonia, un cop, un altre i un altre fins que la mar el s’engoleix tot.

Entre calma i calma la companyia del vaixell i l’asseguradora tragueren tot el de valor, s’ha de tenir en compte que era un vaixell amb les darreres tecnologies i bastant luxós, també els habitants de la zona (gabellins) hi tragueren el que varen poder, molts dels objectes s’han pogut veure a aquesta exposició feta per a commemorar el 80è aniversari.

També hi havia fotografies de la tripulació, d’alguns escrits relacionats amb els fets i retalls de premsa d’aquells dies. El més inesperat va ser veure algunes de les fotos que havien sortit a l’article d’Urxella de 9 de maig de 2010, amb una nota on deia la procedència (a una publicació que se va fer per el 80è aniversari i que he pogut veure posteriorment, Alternativa / Urxella són anomenades a la Bibliografia General). Demanant qui eren els organitzadors vaig conèixer a dos d’ells: Francesca Pascual i Miquel Flaquer. En Miquel me va donar les gràcies per les fotografies i parlant sobre el tema me proposà que els guiàs a la zona per poder veure les coves amb les restes del vaixell enfonsat, quedàrem que en poder fer-ho venir bé hi aniríem.

Va ser el passat 21 d’agost que hi anàrem, dels prevists uns se feren por de la calor i altres tingueren problemes físics però quedàrem un grupet de sis que tinguérem un horabaixa molt interessant i agradable, la mar estava calma i poguérem visitar les coves amb tranquil·litat i observar els fons dels voltants on hi ha abundants restes del vaixell. 

                                                                                                     A.R.F.V.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 (Segueix)

Fotuts, banyuts i pagam es beure

Alternativa | 27 Agost, 2011 06:00 | facebook.com twitter.com

Ala idó, els mallorquins condrets  — els que volem conservar el poc que ens roman digne d'esser estimat de La Roqueta— tornam a estar fotuts, banyuts i pagant el beure. A les passades ereccions ens en duguérem un bon perboc en veure que el partit dels senyors s'enfilava cap amunt, i amb sa cara més destralera,  sense complexos com diuen, encetaven una política reaccionària esfereïdora en tots els camps.


I els contraris grossos —el que anomenaríem mal menor— que hi diuen?, ja ho val i no ho paga, ens han enflocat el candidat més desenfreït que han trobat: podeu creure i pensar que té la barra de prometre-nos el món i la bolla quan guanyi les ereccions, allà on ell ara ja el té el poder; perquè recent-mil dimonis no fa ara tot allò que diu que farà si arriba al poder!!!!

És ben cert que la majoria de polítics ens prenen per beneits, no és estrany que anem cot piu amb sos morros per en terra i amb ses ombres ben mortes.

I si qualcú del Cir Culo Bauear o del PP llegint aquest text no entén qualque modalitat balear de la llengua catalana que diuen defensar, que consulti les rondaies mallorquines d'en Jordi des Racó, açò en so ben entès que sabia llegir.

 

Article i dibuix original de Miquel Trias. Ja sabeu que si voleu escriure o publicar al nostre bloc, només heu d'enviar els vostres textos, dibuixos o fotografies a alternativaperpollenca@gmail.com

Excursiˇ al camÝ del Coll de SÝller

Alternativa | 26 Agost, 2011 06:00 | facebook.com twitter.com

Crec que poques coses es poden dir més sobre la problemàtica dels camins públics tancats. Demà dissabte hi ha una nova excursió per un dels centenars de camins públics amb problemàtica de pas i/o abandonats. Aquest cop toca el camí de Síller, però camins públics tancats o abandonats per l'administració al nostre poble n'hi ha molts altres. Alguns exemples son el camí de Ternelles (que actualment està en judici per dirimir-ne el dret a pas), el camí i carretera vella de Pollença a Lluc (tancat des de fa anys tot i que hi ha hagut notícies darrerament sobre petites passes per a la seva obertura), el camí vell cap al Far de Formentor, el camí del Coll d'en Patronet, i un llarg etcétera.

I és que la justícia i l'administració afavoreixen (i molt) el tancament d'aquests camins. És increïble el veure com qualsevol persona pot posar una barrera al mig d'un camí i han de passar anys sense que es pugui llevar: anys d'investigacions històriques que demostrin la titularitat pública del camí, judicis, al·legacions, reunions amb polítics, denúncies... en fi, anys sense poder passar per un camí que des de temps ancestrals ha sigut usat pels ciutadans, ja sigui per anar a cercar aigua, per anar a un castell o hermita o senzillament per anar a alguna caleta a pescar.

I el camí del Coll de Síller, que uneix el Port de Pollença amb la Cala Sant Vicenç, és un d'aquests camins d'us molt antic, però també d'us recent. L'empraven els pescadors que tenien les barques a la Cala, però també l'empraven els pollencins que un dia volien fer una petita excursioneta per les muntanyes del nostre poble. Qui no recorda haver anat mai per aquest camí?

Doncs anem demà dissabte dia 27 a recolzar a la Plataforma Pro Camins Públics i Oberts i reclamar que aquest camí estigui obert i sigui rehabilitat o recuperat com un dels camins amb més potencial, tant pels turistes com pels residents, per a ser emprat durant tot l'any! El camí s'està degradant i deixant perdre i això no ho hem de consentir. Cal una administració conscient i implicada amb la conservació del que és públic, i els camins ho son!


 

Ens roben 1. El Banc Central Europeu.

Alternativa | 25 Agost, 2011 06:00 | facebook.com twitter.com

Mai les pàgines dedicades a l’economia havien ocupat tan d’espai als diaris com aquests dies, la veritat que ens han assabentat d’un munt de coses i la impressió que tenim  és que ens roben cada hora . I uns dels mitjans que utilitzen és el Banc Central Europeu que  és un enorme lobby de la banca privada que transfereix grans fons del sector públic al privat.

Com és possible que el Banc Central Europeu pugui prestar dobles a un 1 % als bancs però no pot prestar als estats?

Per què els bancs reben doblers pràcticament gratis i amb aquests doblers compren deute públic amb interessos molt elevats?

Per què el Banc Central no pot comprar deute pública als estat i quan l’ha fet de manera excepcional, l’ha fet als bancs amb uns interessos altíssims?


El Banc Central Europeu hauria de tenir com una de les seves funcions comprar el deute públic dels països de l’eurozona, protegint-la enfront dels especuladors. Quan el Banc Central detecta que els mercats financers estan especulant contra el deute públic d’un país, propagant el missatge de que el deute públic té alt risc (i així incrementar els interessos d'aquest deute, amb la qual cosa els bancs i altres institucions financeres especuladores aconsegueixen majors beneficis), el Banc Central  hauria de comprar molt deute públic, assegurant-se que els interessos de tal deute no pugin i els mercats no puguin crear la sensació de risc (que el deute no es podrà pagar) que és el que els mercats sempre intenten crear per a aconseguir interessos més alts i més guany. 

Doncs bé, el Banc Central Europeu  té prohibit comprar deute públic dels Estats membres de l’Eurozona , la qual cosa vol dir que estam totalment desprotegits enfront dels especuladors. Només s’ha comprat deute i a contra cor quan la situació ha estat límit. Però la situació és fins i tot pitjor.  Quan un Estat, com EEUU o Gran Bretanya, té falta de recursos, el seu Banc Central imprimeix diners i amb això compra deute públic. El Banc Central Europeu, no obstant això, no proveïx liquiditat (és a dir, diners) als Estats, només pot proveir-la als bancs. I així fa sempre, com ara. Vol salvar als bancs, però no als estats.


I el que està ocorrent és que a pesar dels enormes sacrificis imposats a les poblacions dels països, el deute públic s'ha de vendre a uns interessos elevadíssims que es paguen a costa de reduir la despesa pública social . Si continuam amb aquestes polítiques que s'estan (que s'accentuaran encara més si el PP guanya les pròximes eleccions) Espanya va cap a un suïcidi econòmic. 

Aquest article es una selecció d’informació dels articles del blog de Vicenç Navarro.

 

 Una interessant conferència de Julio Anguita sobre la democràcia,Aquesta és la primera part de vuit.

 

Podeu sentir un bon exemple al minut 14. Emilio Botín no va pagar un impost.



AlĚlegacions al projecte d'accessos i millora del litoral de la Cala

Alternativa | 24 Agost, 2011 06:00 | facebook.com twitter.com

Día 12 d'abril del 2011, en plena pre campanya electoral, vàrem presentar les nostres al·legacions al Projecte d’Accessos i Millora del Front Litoral de Cala Sant Vicenç a la Direcció General de Costes.

Les nostres propostes i queixes anaven dirigides en dos sentits. El primer d'ells és evitar l'abocament d'arena a les platges, ja que s'ha demostrat ineficient (els temporals se l'enporten ràpidament) i també perjudicial pels organismes vius i els fons marins més propers. L'altre vessant de les al·legacions va dirigit a temes urbanístics, com és la demolició de l'Hotel Don Pedro, que hauria de ser un objectiu prioritari, ja que es tractaria d'una operació de recuperació del Domini Públic i una minimització de l'impacte paisatgístic. També creiem innecessaria la construcció d'una voravia a la carretera de l'urbanització de Cala Carbó, ja que dita urbanització ja no es farà.

 

Fotografia de Hans Monheim

 

Al·legacions al Projecte d’Accessos i Millora del Front Litoral de Cala Sant Vicenç, de Pollença.

Exposició de motius

Atès l’exposició pública del Projecte d’Accessos i Millora del Front Litoral de Cala Sant Vicenç  publicat al BOIB núm. 34, de 8 de març de 2011.

Atès que compartim els objectius del projecte de recuperació del domini públic i de millora de les condicions d’ús de la costa amb l’acondicionament d’accessos i millora del Front Litoral, però consideram que n’hi ha aspectes concrets millorables del citat projecte.

Atès que un dels objectiu és la regeneració artificial de les platges de Cala Barques i Cala Molins.

Al cas de Cala Molins com el mateix projecte reconeix no presenta una tendència d’erosió i només s’han detectat basculaments  interanuals de sorra que consideram es poden solucionar amb una acció compensatòria de transport de sorra  des de les cotes més elevades, sent totalment innecessària la regeneració artificial de la mateixa.

Respecte al cas de Cala Barques es tracta d’un tema més complex principalment pel paper que juga la Llosa en el balanç sedimentari de la platja. Aquesta Cala ha tingut dues regeneracions a 1991 i al 2002, i s’ha demostrat ja sobradament que qualsevol aportació suplementària te el perill de tornar a desaparèixer en el primer temporal de mar o en alguna avinguda d’aigua provinent del torrent de les Rotes Velles a Cala Barques. Per tant consideram que la regeneració artificial de la platja només serà un pegat que prima.

Voler accelerar el procés cíclic de regeneració natural de llarga durada i menys agressiu, i dur arena del fons del mar té greus conseqüències; l'arena amb els propers temporals tornarà a acabar al fons del mar provocant dues coses. Primer de tot una pèrdua de diners prou important i segon, que l'arena que acabi al fons del mar amb els temporals no és originària del lloc, el que pot produir que es trobi en suspensió dins l'aigua, enterbolint-la i afectant molt negativament a un dels valors turístics de la Cala com és la transparència de les seves aigües, tenint conseqüències negatives sobre el valor recreatiu i natural de la zona, sobre els nombre d’usuaris i finalment sobre els ingressos associats al turisme de la zona.

Com indicava l’informe de  l’IMEDEA sobre el model de funcionament de la platja, és de suposar que una vegada saturada la zona exterior de la Llosa una quantitat de sediments que es troba en les zones més profundes retornarà a la platja.

Atès que considerem la recuperació del Domini Públic ocupat per obres i edificacions molt positiva però insuficient en alguns trams. Considerem  que hauria de ser objecte prioritari l’eliminació de qualsevol edificació dins d’aquesta zona que produeixen uns impactes totalment negatius desfigurant completament el litoral.

Atès   que les  instal∙lacions de l’hotel Don Pedro i el seu annex, ocupent tota l’amplitud de la Servitud de Transit, vulneren l’antiga llei de costes i són edificis qeu pensam són disconformes amb la llei i produeixen uns forts  impactes ambiental desfigurant totalment la Cala. Consideram que la demolició de l’hotel Don Pedro hauria de ser l’objectiu prioritari d’aquest pla, ja que la seva desaparició suposaria una millora importantíssima per a  Cala Sant Vicenç, i es facilitaria una utilització més adequada de la platja i del litoral.  Igualment consideram que les 284 places de l’hotel Don Pedro s’haurien de mantenir a la mateixa Cala Sant Vicenç per no afectar a l’economia d’aquest nucli turístic.

Atès que el vial existent d’accés a Cala Carbó és d’accés a l’antiga urbanització actualment majoritàriament desclassificada com a sol urbà, passant a ser declarada sòl no urbanitzable protegit ANEI per la Llei 4/2008, de 14 de maig, de mesures urgents per a un desenvolupament territorial sostenible a les Illes Balears. I per tant el seu previsible trànsit de vehicles es i serà molt reduït, no essent la construcció d’una acera cap prioritat ja que tot el vial es de fet una via bàsicament per a vianants.

 Propostes

- Manteniment de l’estat actual de les platges de Cala Barques i Cala Molins deixant que la naturalesa continuï amb els seus ritmes naturals. Millorant a la seva vegada la gestió de les mateixes; realitzant accions compensatòries del transport eòlic que tendeix a  transportant sediments a les cotes més elevades

-  Demolir l’hotel Don Pedro i el seu edifici annex , per construir-hi un espai lliure públic

- Eliminació l’aparcament previst devora la rampa de varada donat que a uns 100 metres del lloc hi ha un gran aparcament públic, darrera la platja de Cala Molins. Així es podria eliminar més ciment de sobre les roques.

 

- Demolir l’ edifici abandonat a Cala Molins (PM/MA 15/34, actualment abandonat i tancat.

- Asfaltar  l’actual vial existent d’accés a Cala Carbó i  protegir els seus laterals, per a evitar la caiguda de pedres a la calçada, però no realitzar l’ampliació del vial tant per l’impacte que provocarien els desmunts que es proposen com per ser totalment innecessari donat la desproporcionalitat entre l’obra proposada i el trànsit del mateix.

Pollença 12-04-20011



 

Manifiesto de economistas aterrados

Alternativa | 23 Agost, 2011 06:00 | facebook.com twitter.com

Aquests dies he pogut llegir el llibre “manifiesto de economistas aterrados”,  un  escrit curt (60 pàgines) i entenedor pels neòfits, publicat per quatre economistes francesos que desmunta el discurs neoliberal dominant. El manifest ha estat publicat per l’editorial baratària i el podeu trobar complet en castellà aquí http://atterres.org/?q=node/42. També tenen una pàgina web.

El Manifest contradiu les 10 falses evidències (sense base científica), que només serveixen per justificar les polítiques neoliberals que són a l’origen de la crisi econòmica mundial i proposa 22 mesures a debatre per fer-hi front.

Aquest llibre demostra clarament com anam cap al desastre. Europa ha renunciat a finançar-se mitjançant el seu banc central i ha passat a dependre totalment d’uns mercats financers  sense cap tipus de control. El més important a aquests mercats és la rendibilitat i com cada vegada és més complicat trobar projectes que donen alta rendibilitat, es pressiona constantment a la baixada en els salaris el que no afavoreix la demanda i agreuja la crisi.

 

 

Al mateix temps els estats europeus han optat per polítiques fiscals ani-redistributives; baixar els impostos sobre societats, sobre les rendes més altes i el patrimoni. Ara amb els dobles estalviats als impostos els rics no han creat riquesa sinó que  han pogut adquirir títols del deute públic emès  per finançar els dèficits públics provocats per les mateixes reduccions d’imposts de les quals s’han beneficiat. És un peix que es mossega la cua. 

Després fan creure als ciutadans que el problema del deute públic és degut a les despeses de funcionaris, jubilats i malalts...una nosa a eliminar.

Una lectura més que recomanable i que cal difondre.


 

Cans abandonats i platges (Junta de Govern 19 Juliol).

Alternativa | 22 Agost, 2011 06:00 | facebook.com twitter.com

A l’extensa acta de la Junta de Govern de 19 de juliol (pdf), destacam:

 La continuïtat de l’autorització atorgada a la Fundació Natura Parc per fer-se càrrec de l’hostalatge i gestió de cans abandonats i vagabunds durant el temps necessari fins al trasllat dels animals a les instal·lacions del centre sanitari de Son Reus per un  un termini un termini màxim de 4 mesos a comptar des de l’expiració de l’anterior autorització, amb un cost màxim de 10.000 euros.  

Evidentment aquesta no és la solució que més ens agrada però com sabeu les relacions entre el Refugi i l'Ajuntament es van deteriorar molt al final de la passada legislatura i sembla que ja no és possible reconduir la situació per signar un nou conveni. Caldria trobar una solució dins Pollença a aquesta situació i evitar que els cans acabin a Son Reus.

Com ja haviem comentat a aquesta Junta es va aprovar l’execució de la clàusula segona prevista en el conveni (19 de maig de 2006)  entre l’Ajuntament de Pollença i l’Associació de Veïns del Port de Pollença en relació a determinades instal·lacions del servei de temporada (platges) i la seva reversió a l’Ajuntament de Pollença.

Indemnitzant a l’Associació de Veïns del Port de Pollença, simultàniament a l’entrega del béns descrits, per la quantia total de 20.005,55 € , import equivalent a la quantia de les quotes pendents d’amortització que es troben pendents de venciment, a data 24.05.11, del préstec formalitzat per a la seva adquisició per part de l’Associació de Veïns Port de Pollença conforme el següent desglossament:

a)    Quatre mòduls vestuaris, 2 tarimes per a zona de vestuaris – 4.744,14 €

b)    Quatre banys, dues tarimes per a zona de banys – 5.298,39 €

c)     Màquina neteja platges Kässbohrer (model STR.2800) – 2.116,77 €

d)    Tractor John Deere (model 6920 Premim serie L0920g50986) i complements  - 7.846,25 €   

 Aquest material s’ha llogat a la nova empresa que s’encarrega de la platja.      

 Fotografia Elena Ballesteros (Balears)

 

 



 (Segueix)

Trescant pel mˇn (CXXXIX) Cabrera, una mica d'hist˛ria.

Alternativa | 21 Agost, 2011 05:48 | facebook.com twitter.com

Avui intentam  fer un repàs molt resumit de la història d’aquest arxipèlag.

Fa uns 18000 anys Cabrera, Dragonera, Menorca i Mallorca, formaven una sola illa. Degut a la darrera gran glaciació el nivell de la Mediterrània va baixar uns 130 metres, això durà uns 3000 anys. D’aquesta manera molts d’animals que podien circular d’un cap a l’altre, quan les aigües tornaren a pujar, quedaren atrapats a les diferents illes i amb el temps s’han anat produint  endemismes, subespècies i diferenciacions.

No se té molt clar quan arribà l’espècie homo però els pocs indicis que s’han trobat indiquen sobre la segona meitat del IV mil·lenni ANE.

En els darrers segles de l’anterior era, Cabrera comptava amb pobladors púnics. Era un bon lloc per a proveir-se d’aigua i els vaixells que sortien de les colònies del sud de Mallorca de cap a Ebusus , feien una aturada per a carregar-ne.

Al 123 ANE, els romans ja tenen el domini absolut de la Mediterrània i han fet fora als púnics però Cabrera continua sent i amb més intensitat, una escala tècnica per als vaixells que vénen del nord d’Àfrica, sud de la Península o altres llocs de la Mediterrània.

Al 455 els romans ja no tenen gaire força i les Balears són envaïdes per els vàndals però que al 534 són expulsats per els bizantins que s’hi instal·len.

A finals de segle VI hi ha un monestir del que s’han trobat enterraments  de monjos. Un taller de producció de porpra d’època púnica i unes piques per salar peix d’època bizantina, podria ser que s’haguessin estat emprant per els monjos del monestir.

Entre el 902 i 903, arriben els musulmans però amb el que s’ha trobat fins ara, pareix que no hi feren molta d’activitat a Cabrera.

Amb la conquesta catalana s’instal·là un sistema d’explotació agrícola, ramadera i pesquera de l’arxipèlag. Aquest territori fou cedit per Jaume I a Ferrer de Sant Martí que l’arrendà a Bernat de Claramunt i a Guillem Huguet, s’iniciava així aquesta manera d’explotació dels recursos naturals que perdurà segles.

El castell se construí al segle XIV per poder defensar el port, el manteniment i la guarnició anaven a càrrec del senyor de Cabrera tot i que llavors la Universitat i el Regne de Mallorca reemborsaven les despeses. Era molt important mantenir controlada aquesta plaça per a que no pogués servir de base per als atacs a les costes mallorquines.

Va ser destruït en moltes ocasions al llarg de la història, 1531, 1537, 1557 i 1583. Hi hagué disputes entre els senyors, les autoritats mallorquines i la corona per veure qui havia de pagar les reconstruccions i els constants desperfectes del castell. Fins al 1600 no se posaren d’acord la corona i les autoritats de les illes per contribuir a un fons comú per a la defensa de les Balears, que incloïa el castell de Cabrera.

En el segle XVI la situació a la Mediterrània era molt greu degut a les lluites del Regna d’Espanya contra l’imperi turc, els pirates barbarescs eren aliats del turcs i ho tenien bé per atacar les costes peninsulars i sobre tot les balears. Era de suma importància que no se poguessin organitzar ni avituallar a una zona tan propera com Cabrera.

A finals de 1714 durant la guerra de successió, un pic que havia caigut Barcelona en mans borbòniques, s’esperava un atac imminent a Mallorca per el que se reforçà la defensa de Cabrera. A pesar de que se fe front a les tropes de Felip V, aviat caigué en les seves mans.

Amb el decret de nova planta desapareixeria la Universitat, ara Cabrera depenia directament de la corona que anomenà un governador militar al cap d’una guarnició de l’exèrcit.

Més envant se produïren altres episodis com els dels soldats francesos però que ja vorem en una altra ocasió perquè ens hem allargat molt.

                                                                                           A.R.F.V. 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 (Segueix)

Els jocs olÝmpics de Madrid 2020, el que faltava

Alternativa | 20 Agost, 2011 06:00 | facebook.com twitter.com

Aquí teniu un nou article i dibuix del nostre amic ichigo. Ja sabeu que si voleu escriure algun article només heu d'escriure'ns al correu electrònic: alternativaperpollenca@gmail.com

Com podeu veure, el batle de Madrid Alberto Ruiz Gallardón vol presentar la candidatura de la localitat com a seu olímpica (per tercera vegada). I per a què vol fer unes olimpíades en Madrid si el que hi ha és brutor, contaminació, aturats a montanyes, feixistes per tot arreu, molt de deute i molta, MOLTA corrupció?

Cal recordar a tots aquells que no sabien que hi havia abans uns primers jocs olímpics a Espanya que sí n’hi havia, i era a Barcelona l’any 1992 les primeres i últimes olimpíades. Les proves són aquestes:

-                     Va ser l’any 1981, i Barcelona només era una de les candidates fins que el COI li varen triar. A l’any 1985, a algú se li va ocórrer una idea, i aquell va programar un joc dedicat a les olimpíades amb i per a l’ordinador MSX, titolat “Barcelona olímpca” (en aquells moments, a Espanya no li varen arribar ordinadors personals com els d’avui). Gràcies a aquell joc, Barcelona va ser declarada seu olímpica. Mai una profecia havia estat tan encertada.

-                     Barcelona era candidata tres vegades més (1924, 1936 i 1940). Al segon cas la candidatura va ser abortada degut a la Guerra Civil.

-                     Es va dissenyar Cobi com a mascota de Barcelona’92.

-                     Es va canviar el disseny de les monedes de pessetes l'any 1991 amb motiu dels jocs olímpics.

-                     Moltes marques varen patrocinar els jocs olímpics.

-                     I fins i tot varen visitar Barcelona els productors cinematogràfics, el creador de “Cinturó Negre” (vegi-se “Yawara!”), Freddy Mercury i els treballadors de SEGA (segur que coneixeu al porc-espí blau Sonic).

I això és tot en el tema de Barcelona'92. Ara tornem a l'actualitat, i per saber-ho s'acosten les olimpíades de Londres de l'any que vé. Per tant, no volem les segones olimpíades a Espanya, ni tant sols a Madrid. Així que entre tots, i sobretot els madrilenys, hem de dir al COI la veritat absoluta sobre la ciutat de Madrid Capital, i que rebutgi la candidatura.

Jo, clarament, rebutjo moralment la candidatura de Madrid per als jocs olímpics de 2020.

 Més imatges i informació a http://noqueremosmadrid2020.blogspot.com/ .

Una altra cosa: què opinen Mario i Sonic, al igual que els seus respectius aliats i enemics, de Madrid 2020?

 

 

I ara... hauria de dimitir.

Alternativa | 19 Agost, 2011 06:00 | facebook.com twitter.com

  El punt principal de la Junta del 5 de juliol va ser la desestimació del recurs de reposició  interposat per l’Associació de Veïns del Port de Pollença contra l’adjudicació de les platges al Port on es pot constatar la incompetència del president de l'AAVV del Port de Pollença, el senyor Miquel Cifre Xumet, que si tingués una mica de decència dimitiria.

A aquesta acta de la Junta de Govern resta molt clar que l’exclusió de l’Associació de Veïns del Port de Pollença de la licitació de les platges, va ser per no haver constituït l’aval que exigia el plec per a participar-hi (3.000 euros) a favor de l’Ajuntament de Pollença. Una vegada exclosos de la participació, l’Associació de Veïns va perdre la seva legitimitat per impugnar l’adjudicació de les platges a l’actual empresa que les explota.

Com recordareu, en plena campanya electoral el senyor Miquel Cifre Xumet, president de l’Associació de Veïns, demostrant un clar partidisme, va declarar a la premsa que denunciaria al nostre candidat i regidor en Pepe García (a l’article podeu llegir el que va ser la nostra resposta). La raó era que a Alternativa haviem denunciar un tracte de favor per part de l’Ajuntament a l’Associació de Veïns, ja que a pesar de no haver presentat l’aval demanat, i contra l’opinió de l’interventor i la Secretària, el senyor batle i el regidor d’hisenda havien votat a favor d’adjudicar les platges a l’Associació. Com sabeu, el senyor Miquel Cifre Xumet mai va posar aquella denúncia anunciada a la premsa i  tampoc va respondre a les nostres demandes d’explicacions per aquesta amenaça. Explicacions que vam demanar-li per telèfon, via email i directament el dia del debat electoral al local de la seva associació. Ara aquesta acta deixa molt clar que Alternativa tenia la raó i que l'administració municipal no podia ocultar la incompetència d'aquest senyor com president de l'Associació.

En juny el senyor Miquel Cifre va escriure una llarga carta d’explicacions als associats, on detallava la incapacitat per contractar de l’empresa F&A Beach S.L. -empresa a la que s’havien adjudicat les platges. Res a dir sobre aquest punt, que ocupava 6 de les 8 pàgines de la seva carta.  Com van dir al seu dia a l’article “vivim del turisme?” l'empresa que explota actualment les platges segueix sense complir el  plec de condicions, però això no pot amagar la responsabilitat i mala gestió del  president de l’Associació de Veïns del Port de Pollença.  A la seva carta per  explicar l’exclusió de l’Associació del concurs de les platges només s’utilitzava un full i l’argument era que a una conversació l’interventor li havia dit que per presentar-se a la licitació era suficient l’aval que havien presentat al 2010. Com diu a l’acta, la versió d’en Miquel Cifre dista molt de la que va exposar l’interventor i el que és cert és que no va presentar l’aval i per això l'Associació de Veïns no ha pogut impugnar  l'empresa que explota actualment les platges, F&A Beach, que segueix sense complir el  plec de condicions. 

Després el president de l'Associació va decidir  retirar totes les instal·lacions de vestuaris, banys ...que havia a les platges i que s'ha demostrat que eren propietat de l'Ajuntament ,i que ara ha recuperat. Inclús van llevar les fosses sèptiques i les connexions en plena temporada amb un greu perjudici pel municipi. 

Per tot això pensam que la incompetència i la mala gestió del president de l’Associació de Veïns del Port de Pollença, que ha portat a la mateixa a una situació molt complicada, i la seva responsabilitat en tot el que ha passat aquest estiu a les platges del Port haurien de comportar la seva dimissió.

 Fotografia Elena Ballesteros (Balears) 

Irresponsabilitat polÝtica al Festival.

Alternativa | 18 Agost, 2011 06:00 | facebook.com twitter.com

Com ja vam explicar al darrer ple  no es van incloure a  l'extrajudicial 179.392,69 euros de factures corresponents al Festival (veure pdf)que  havien estat conformades pel tècnic però no  per cap regidor. En Tomeu Cifre del PSM   argumentar que el no havia firmat les factures que li corresponiem (un bon grapat del llistat) ja que abans cap regidor del Festival signava les factures.

Com diu l’informe de Secretaria n’hi ha factures que s’han saltat la llei de contractació pública i que no han estat fiscalitzades; 26.262,05 euros de Publicitat Matas S.L.  i pràcticament cent mil euros corresponen a l'empresa ROY IMATGE, S.L. En aquest darrer cas hem d'afegir que l'administrador de aquesta empresa va ser detingut en l'operació anticorrupció denominada voltor, i a la seva declaració a la policia  va admetre que havia manipulat processos de negociats. 

També destaca una factura d'Iberforo abogados del 2007  de 2.688 per l'assessorament per la realització d'un contracte al Director del Festival (contracte que no s'ha fet fins aquest Festival) i pels estatuts de la Fundació (que no s'ha fet)

Fa quatre anys ens van dir de tot quan van denúnciar l'opacitat i situació irregular del Festival (veure articles). El temps ens ha donat la raó i ha demostrat el desgavell de gestió econòmica del Festival, i la irresponsabilitat dels polítics que durant anys han deixat fer... 

Per la nostra part hem d'insistir en  que s’ha de fer una fiscalització completa i exhaustiva del festival i comprovar si les despeses presentades del Festival s'ajusten o no al preu de mercat o son més elevades.

A la Junta de govern del 5 de juliol es van regularitzar alguns temes del Festival. Per exemple ja no es va adjudicar a dit, com es va fer a anys anteriors, el contracte de serveis pel disseny i campanya publicitària i d’imatge,  i igualment la campanya publicitària pels mitjans de ràdio i premsa de la 50ª edició del Festival de Música de Pollença. I entre tres pressuposts es  va triar l’oferta més econòmica.

Igualment es va adjudicar el contracte privat de Direcció Artística del festival al Sr Joan Pons Alvarez, que ha fet de director artístic durant quatre anys sense cap contracte signat.

A la Junta de Govern de 19 de juliol (pdf) es va adjudicar el contracte de serveis per a la producció i realització dels medis per a la publicitat exterior del Festival.

La transparència és una bona eina contra la corrupció

 

Junta de Govern 16-08-11

Alternativa | 17 Agost, 2011 06:00 | facebook.com twitter.com

  Publicam les primeres actes de les Juntes de Govern d’aquesta legislatura, respectant la llei de protecció de dades. Juntes  de les que farem un parell d’articles

Junta de Govern de 5 de juliol (pdf).

Junta de Govern de 19 de juliol (pdf).

I comentam la nostra primera Junta de Govern a la que va assitir ahir el nostre portaveu.

Una part important de la Junta de Govern la vam dedicar a les instàncies de diferents negocis  que demanvam permís per ocupar la via pública amb taules i cadires o ampliar l’ocupació que ja tenien. La majoria han fet aquesta petició quan realment ja han fet l’ocupació, i s’ha obert un acta d’inspecció per part de la Policia Municipal. Moltes han estat rebutjades per que la sol·licitud era incompleta o es tractava d’ocupacions o ampliacions a llocs problemàtics. S’ha fet feina per agilitzar el treball dels policies i les actes d’inspecció però evidentment a aquest tema n’hi ha un desgavell important. L’actual ordenança mai s’ha fet complir correctament i sembla de difícil compliment,  per això a la passada legislatura es va voler fer una ordenança nova, que teòricament s’havia de començar a aplicar a l’estiu del 2009, però que es va quedar aturada, sense contestar a les al·legacions presentades. Cal fer una nova ordenança d’ocupació de la via pública, per aplicar-la ja a la temporada del 2012.

Altres temes aprovats a la Junta van ser:

- Rescissió del contracte d’arrendament del local  del carrer Santo Domingo 31 (planta baixa on eren serveis de l’area de serveis i EMSER que es traslladen a la nau de l polígon i cotxeres a partir de l’1 de setembre.

- Aprovació de l’organització del Certament Art Jove 2011. S’han presentat dues artistes (Georgina Gamundi i María Serna) i s’organitzaran dues exposicions, repartint el premi que consisteix en la compra d’obra entre les dues. La primera exposició serà la de Georgina Gamundi.

- Es va aprovar la prorroga per sis mesos  del contracte de la tècnica del Museu.

- Es va aprovar el pressupost per subministrar i instal·lat tapes al pou d’impulsió de la Cala Sant Vicenç, on fa uns dies va haver una pana.

- Es va aprovar la prorroga de les estades d’estiu des del 31 d’agost al 9 de setembre.

A la Junta també es van aprovar tot un llistat de factures i  expedients sancionadors per infraccions urbanístiques. A més a més va sortir el tema de que el contracte d’arrendament de l’aparcament de la Renault va finalitzar el 31 de desembre del 2009, i a pesar de que la propietària havia avisat en setembre no es va fer res.

Vinyeta del més que recomenable Pablo Pino.

 
 

 (Segueix)

Nosaltres no t'esperam.

Alternativa | 16 Agost, 2011 06:00 | facebook.com twitter.com

  Aquest dijous el Papa arribarà a Madrid, per a la Jornada Mundial de la Joventut,  en la seva doble condició de cap d’estat i cap de l’església catòlica.  Una visita amb un cost de  50,5 milions d'euros directes, més una quantitat, que alguns estimen similar a l’anterior, en despeses indirectes (seguretat, neteja, allotjaments en edificis públics, publicitat, descomptes als transport públic...).

El primer que hem de dir és que com cap d’estat de cap de les maneres s’hauria de rebre a Ratzinger, que és cap d’un estat oligàrquic, que rebutja la igualtat i que més d’una vegada  ha aprofitat les seves visites per criticar assumptes interns i lleis aprovades democràticament de l’estat que visita. Un exemple d’actuació similar al que van sofrir els feligresos a l’ofici de la Patrona

Com cap de l’església catòlica la seva visita s’hauria de considerar un esdeveniment  exclusivament privat  sense cap tipus de protocol institucional, i sense que aquesta sigui costejada directa o indirectament per part dels ciutadans.

Des del punt de vista catòlic ens ha sembla tolt interessant la declaració que ha fet el “foro curas de Madrid”., de la que transcrivim una part:

5.- Estimamos que la JMJ de Madrid tiene importantes aspectos ambiguos o negativos:

-El costo económico del evento es muy alto, más en tiempo de crisis, y creemos que no se compagina con el estilo de Jesús en el Evangelio.

-Para hacerla posible, ha sido necesario un pacto con las fuerzas económicas y políticas que refuerza la imagen de la Iglesia como institución privilegiada y cercana al poder, con el escándalo social que ello supone, particularmente en las circunstancias actuales.

-Escándalo originado al comparar la facilidad con que los poderes públicos financian este acontecimiento con tantos recortes en recursos económicos y en derechos sociales como se está exigiendo a la mayoría de los ciudadanos.

- Presenta un modelo de Iglesia triunfalista, que utiliza medios espectaculares, que confía demasiado en la fuerza de los números y las multitudes, mostrando una figura deslumbradora del Papa y de la Iglesia que consideramos poco evangélica.

-Los acentos de la Jornada están marcados por una visión demasiado conservadora de la fe. Parece pensada para ciertos grupos eclesiales más que para el conjunto más plural de los jóvenes católicos.

-A pesar de algunos esfuerzos en la preparación por evitarlo, se presenta como un acto puntual, masivo y de difícil continuidad.

-En consecuencia nos tememos que la JMJ será un bluf para quien pueda buscar notoriedad, éxito, números, triunfalismo, negocio o validación de su postura eclesial.

6. Reconocemos, con todo, que para algunos jóvenes y educadores la JMJ pueda ser ocasión de una experiencia religiosa sincera y honesta. Pero creemos que, como planteamiento general, este marco en que se va a desarrollar no es el más adecuado para “vivir esa experiencia del Señor Jesús resucitado" de que habla el Papa.

7. Por nuestra parte, en el camino hacia la experiencia del Dios de Jesús, objeto primordial de Ia educación cristiana, nos parecen irrenunciables algunos criterios como los siguientes:

-El lugar social y teológico de los pobres como fuente permanente de evangelización.

-La humildad o sencillez de medios, pues el evangelio está reñido con la ostentación, la arrogancia, la riqueza y el poder.

-El protagonismo de los sujetos en su educación que haga posible un proceso horizontal y participativo desde la base.

-Se trata de caminar con ellos para descubrir los valores que la acción del Espíritu está despertando hoy en estas sociedades y en estas generaciones de jóvenes, incorporarnos con nuestra tarea educativa, paciente y cotidiana a esa acción y hacerla fructificar para la vida del mundo.

 Al blog de Manel Fontdevila trobareu un bon grapat de bones vinyetes sobre el tema com aquesta.


A l’octubre del 2007 vam presentar una moció demanant separar les actuacions pròpies de la gestió municipal de qualsevol manifestació de caire religiós, moció que va ser rebutjada. A un estat aconfesional les institucions públiques no han de representar a cap religió en concret. L'àmbit o l'espai públic defineix allò que és comú. Les conviccions espirituals, religioses o no, pertanyen a l'àmbit privat.

 

Distincions de la Patrona

Alternativa | 15 Agost, 2011 06:00 | facebook.com twitter.com

  Fins a aquest moment les distincions de la Patrona sempre s’han discutit a comissions informatives, on surten diferents noms. A la nostra experiència a l’anterior legislatura si no havia unanimitat aquests noms ja no es portaven al ple, ja que es considerava que fer un debat sobre la distinció o no a una persona era molt lleig.

Per exemple ja a l'anterior legislatura el batle, en Joan Cerdà, va comentar la possibilitat de donar-li una distinció al batle Siquier però al veure que no havia unanimitat, no va presentar la proposta al ple. Ningú va dir res, igual que no es va dir res d’altres noms (alguns proposats per a nosaltres) que tampoc van sortir.

Enguany,  com sempre, diferents noms es van posar davant la taula per les distincions (no només el del batle Siquier) i no es va arribar a la unanimitat. A més a més es va trobar que era el moment de fer un reglament consensuat per establir uns criteris per donar aquestes distincions.  Això va ser aprovat per unanimitat per tots els grups amb representació. Per tant com molt bé va dir a un comentari el company regidor del PSM, en Tomeu Cifre tots  som responsables igualment de que no s'hagi donat cap distinció.

La diferència respecte a anys anteriors és que en aquesta ocasió immediatament va sortir al Punt Informatiu un article  defensant  la distinció al batle Siquier. Na Eva Cerdà defensava les coses positives que havia fet en Siquier i acusava als regidors d’ignorants per no donar la distinció. Paral·lelament a la secció d’anònims publicats pel mateix Punt Informatiu es demanava una placa de reconeixement al batle Siquier al Festival i a altre anònim es repetia l’argumentació de na Eva (casualitats d’aquesta lamentable secció) acusant una altre vegada d’ignorants als regidors, i afegia que era intolerant estar en contra d’una distinció a un batle per la seva condició de franquista.

Després a aquest i a altres blogs ha hagut comentaris i debat sobre el tema.

El primer que hem de dir és que ens hagués agradat que, com havia passat fins ara, no s’hagués fet un debat sobre aquest tema, per qué ens semblava i ens sembla encertat  que no es faci un debat sobre els mèrits i desmèrits personals de ningú per tenir una distinció. Una vegada iniciat el debat evidentment no podiam i no farem una altra cosa que defensar els nostres arguments.

El segon que l’hem de dir a na senyora Eva i a l’anonim/a del fill directe és que tots els regidors teniam un bon dossier  sobre el batle Siquier, fet per en Pere Sales, i que per tant no es pot parlar d’ignorància per explicar el rebuig de més d'un grup polític a aquesta distinció. 

El tercer que hem de dir a  l’anonim/a del fill directe és que respectam el seu desacord, i que el que és intolerant és no respectar la nostra opinió i insultar des de l’anonimat.

 Fotografia del blog "Objetivo Mallorca" de Miguel Mestre Ginard.

 

 

 

Trescant pel mˇn (CXXXVIII) Cabrera, Parc Nacional MarÝtim i Terrestre.

Alternativa | 14 Agost, 2011 06:00 | facebook.com twitter.com

De Cabrera se poden contar moltes de coses però avui ens centram una mica en la seva figura com a parc.

Ens feim enrere fins a 1916 en plena primera guerra mundial, quan el Govern Espanyol amb l’excusa de que havia entrat un submarí alemany al port de Cabrera i que això posava en perill la neutralitat espanyola,  va decidir expropiar l’arxipèlag a la família Feliu que era propietària des de 1891. A partir d’aquell moment fou el Ministeri de la Guerra i llavors el de Defensa els que s’ocuparen dels usos d’aquestes terres i el seu litoral.

L’arxipèlag està format per una vintena d’illes i illots, que sumen una superfície protegida total de 10025 ha., de les quals 8700 són marines.

El que sigui propietat de l’Estat pot ser que fos la clau per a la seva conservació, tot i que en algun període se poguessin fer maniobres militars amb foc real. Pot ser que ens costi reconèixer-ho però a Mallorca els paratges que s’han conservat, pertanyien a l’exèrcit o a algun terratinent sense ambicions urbanístiques.

La pressió popular i alguns organismes, aconseguiren que al 1991 se’l declaràs Parc Nacional Marítim i Terrestre, aquesta declaració fou molt important per a la seva conservació. Imaginau que hagués estat propietat de la Comunitat Autònoma i per la pressió popular l’haguessin declarat parc natural... què hagués passat quan va arribar el Sr. Mates? no n’hagués desprotegit el 90% com va fer al Parc Natural de la Península de Llevant? Possiblement ara tendríem un petit parc entre urbanitzacions, per sort aquests depredadors no hi pogueren arribar i això ho agraeix la flora i la fauna. Noltros també podem estar contents de que les subespècies de corbata i fals somriure no hagin pogut clavar les seves urpes en aquesta joia natural, a més declarada Zona Especialment Protegida d’Interès per a la Mediterrània.

 A les Balears encara queda molt per protegir, hi ha zones  i indrets que per la importància dels seus ecosistemes, per l’interès cultural o paisatgístic, no haurien de ser transformats en camps de golf, de jockey o construir-hi complexes que a més de fer malbé l’entorn i eliminar la flora i fauna, només donen beneficis als especuladors i als polítics que els faciliten l’accés per a què destrueixin territori.

                                                                                                  A.R.F.V.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 (Segueix)

Indignats, anau alerta: no amolleu

Alternativa | 13 Agost, 2011 06:00 | facebook.com twitter.com

Aquí teniu un nou article del nostre amic Mariano Moragues. Ja sabeu que si voleu escriure algun article només heu d'escriure'ns al correu electrònic: alternativaperpollenca@gmail.com 

Quan els cans lladren, vol dir que caminan, deia el Quixot. De tots els racons de la dreta, dels alienat, dels conformistes i dels que encara la crisi no els ha nafrat fort, s’ha aixecat tot un concert de lladrucs de censures davant les reclamacions dels “indignats” i finalment han encarregat a les forces del desordre establert donar-los branca de casta forta als que ocupaven places pacíficament per fer escoltar les seves ben justificades demandes. Els “indignats” han obert els ulls a veritats com a temples: que els mercats financers han estat els principals creadors de la crisi amb l’especulació, amb la seductora oferta dels bancs de préstecs indiscriminats amb condicions abusives, amb els guanys escandalosos dels seus propietaris i directius, amb el control sobre els estats,... Els “indignats” hi estan, sobre tot, i amb molta raó, perquè la crisi la paguen els treballadors i els que l’han provocada segueixen engreixant i aprofitant les circumstàncies per concentrar riquesa, eixamplant la bretxa entre els rics i els pobres. Mem si no és indignant un món on un de cada 6 passa fam,  i sobra menjar!

 El poble ha començat a adonar-se que les decisions que li afecten no les prenen els seus representants legals, els quals  estan  a les ordres del mercat financer convertit amb un tirà global sense escrúpols. Per això mateix i per molts altres motius, és que la nostra democràcia està molt lluny d’aquella possible i desitjable. Vet-aquí una altra veritat com un temple: tenim una democràcia de pa en fonteta; som súbdits de la dictadura del capital financer, del mercat.   

No és vera que no es plantegin sortides a la democràcia retallada. Els “indignats” reclamen una democràcia més directe i participativa, amb polítics de mans netes, que vetllin pel poble, fora privilegis, elegits mitjançant una llei electoral que obligui a llistes obertes, que doni el mateix valor a tots els vots, que digui quins són els finançadors dels partits, que es pugui exigir l’acompliment de les promeses electorals, que faciliti les consultes populars, els pressupostos participatius.... No és vera que no es plantegin sortides als problemes econòmics: limitacions a l’especulació financera, tancar els paradisos fiscals, augmentar els impostos als que guanyen més, major control dels bancs, impedir els sous estratosfèrics dels banquers i directius de les grans corporacions... un canvi de sistema econòmic, on el treball i no el capital siguin la font de l’economia i la distribució de la riquesa sigui més equitativa.

Sols es toquen aquests dos punts (economia i democràcia)  per raons d’espai i donar una petita mostra de desllorigament d’algunes fal·làcies que publiciten per tal de no despertar foc colgat i que la gent calli i cali el cap davant els que ens han duit on estam: un control del món pel déu mercat dominat pels grans bancs i les grans empreses transnacionals, amb el seu afany d’un lucre desenfrenat, mentre s’ajusta el tascó al poble treballador.     

 No és vera que els “indignats” es dediquin a castigar als culpables de la crisi. Com ho podrien fer, pobrets, si la llei, els governs i les força pública està controlada pels poders fàctics?  Qui rep el càstig de la crisi,  els grans financers o els milions de treballadors i desocupats? Qui reb les garrotades de la policia? Qui castigarà els primers responsables del genocidi de mil milions d’afamegats? Haurem d’esperar que ho faci Déu enviant-los al infern?

Anau alerta, joves, que si estau endormiscats, vos prendran el pèl i el futur. Anau alerta que vos embullin i vos facin perdre la tramuntana, amb discursos desqualificadors i paralitzants. No vos acoquineu. La raó vos vessa. Ulls espolsats i fora son, que no vos donin figues per llanternes o cresta per ballesta, ni vos facin creure que la Mare de Déu nom Joana, que aigua treu amb un paner, qui en el creure és massa falaguer.

Mariano Moragues

 


 

Els indignats de Pollença Els Indignats de Pollença som un grup de gent obert a qualsevol persona (sempre que actuï a títol individual) que hem constituït una assemblea autònoma, encara que vinculada al moviment 15M, i que per tant, a nivell col·lectiu, cap partit polític ens representa, ni representam cap partit, sindicat o associació. un grup de gent obert a qualsevol persona (sempre que actuï a títol individual) que hem constituït una assemblea autònoma, encara que vinculada al moviment 15M, i que per tant, a nivell col·lectiu, cap partit polític ens representa, ni representam cap partit, sindicat o associació.

 

Arguta S.L i EMSER.

Alternativa | 12 Agost, 2011 06:00 | facebook.com twitter.com

Voliam comentar la notícia que van publicar el passat dimarts  els diaris Ultima Hora i Balears, un tema al que havíem mantingut discreció ja que es troba en mans de la Guàrida Civil i la Fiscalia:

Escac a l’Empresa municipal de Pollença La Guàrdia Civil investiga els contractes de compravenda d’aigua de pou per si s’hagués produït un tracte de favor”

“Investigan la Empresa Municipal de Servicios de Pollença

Alternativa testifica tras denunciar en su blog una presunto trato de favor en la compra de agua”

Fa unes setmanes que el nostre regidor en Pepe García i el nostre company en Joan Ramon van  anar a declarar de forma voluntària com testimonis a la Guàrdia Civil. A la seva declaració van ratificar el que haviam publicat al nostre article El contracte de la compra d’aigua a Arguta SL és il·legal i innecessàri.”

Com vam dir a aquell article; el 23 de maig del 2006 el gerent d'EMSER, l’enginyer i l’encarregat del servei d’aigua van fer un informe conjunt  on indicaven que el volum d'aigua que s'extreia dels tres  pous gestionats per Arguta S.L. ( Ca’n Sales, Ca’n Comes i Ca’n Segui) no arribaven al volum mínim anual que es pagava, 300.000m3. A aquest informe els tres opinaven que EMSER no s’hauria de comprometre al nou contracte amb Arguta a extraure  més de 150.000 o 200.000 m3 .

A pesar d’aquest informe, pocs dies despre.s l’1 de juny del 2006 el batle   va fer  el nou contracte de cessió d’aprofitament d’aigües amb Arguta S.L. un altra vegada amb un volum mínim de 300.000m3, estam parlant de 71.700 euros anuals  més IVA i revisió segons l’augment de l’IPC .

Quan vam saber que el contracte amb Arguta es volia renovar, és quan vam denúnciar públicament que no es podia fer en les mateixes condicions, beneficioses per Arguta i perjudicials pels ciutadans. D’aquesta manera no es va fer el consell d'administració d'EMSER on s’havia previst renovar la prorroga del contracte i es va decidir demanar un informe tècnic i altre jurídic. Finalmentl 3 de gener de 2011 es va firmar el nou contracte entre l’Ajuntament i Arguta S.L. El nou contracte era notablement millor que el del 2006; s’havia exclòs el pou de Can Seguí i es fixava un pagament de 59.850 euros anuals, més IVA (un estalvi de 11.850 euros anuals).

Respecta a  la denúncia contra EMSER no s’ens va mostrar però sembla que l’ha posat el representant d’Arguta, el que realment és surrealista; primer per que denúncia al seu client i segon per tot el que hem comentat que és un exemple més de les parts i quarts que s’han fet a aquest Ajuntament per damunt dels tècnics municipals. Estam a l’expectativa de veure que fa finalment fiscalia i com pot acabar aquest tema.

Una vegada que s’han renovat prou els representants polítics a l’Ajuntament, ara cal renovar les formes, i sobre tot  deixar de fer parts i quarts que han beneficiat a tota una sèrie de personatges, i perjudicat greument a la majoria dels ciutadans.
 Imatge de Planeta Sedna
 

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb