Alternativa | 31 Agost, 2011 06:00
Estem vivint una època de grans canvis. Gràcies a l'excusa de la crisis i la feble contestació social que s'han trobat, els governants polítics i econòmics no fan més anar aprovant mesures contràries als ciutadans i favorables a un ínfim tant per cent de gent adinerada.
Ara toca canviar la sacrosanta Constitució per ficar-hi amb calçador una cosa que han anomenat "techo de gasto". És a dir, limitar la capacitat de l'Estat per endeutar-se. En aquest tema hi ha tres qüestions a tractar.
En primer lloc, sembla que el debat s'ha centrat en si s'ha de convocar una referèndum o no. Des de les places de tota Espanya, el moviment del 15M i els partits i organitzacions d'esquerres s'afanyen en demanar una consulta i pretenen que sigui vinculant. Sabem el resultat d'aquesta consulta abans de que es celebri. Des del moment en que la política és un joc similar al futbol o la religió, on cada un vota el seu equip (partit) favorit o segueix les ensenyances del seu líder, la reforma sortirà favorable a unes suposades urnes.
En segon lloc, també s'ha intentat desviar l'atenció del contingut posant el debat en si donarà temps o no d'aprovar-se abans de les eleccions. I que més dóna? El fet és que tant PSOE com PP hi estan d'acord. Això vol dir que la reforma sortirà endavant més prest o més tard.
El tercer lloc, que jo crec més important, és el perquè de tot plegat i el que suposa. Un debat que hem de començar a encetar i centrar més enllà de si la mesura és més de dretes o d'esquerres. La qüestió important en tot això és la pèrdua total de la sobirania dels estats en benefici d'un poder econòmic global i la desintegració del precari estat del benestar que teníem (si volem creure que per tenir sanitat i educació ja vivim en un estat del benestar). Com déiem, aquesta reforma no és més que un pas més en l'aplicació del Pacte de l'Euro que es va signar el més de març. En aquest pacte signat pel Consell Europeu es deixava ben clar que els estats han de retallar la despesa social, augmentar l'edad de jubilació, retallar les pensions, fer reformes laborals amb l'objectiu de la reducció dels salaris, flexibilitzar (debilitar) el marc de la negociació col·lectiva, etc. i també limitar el deute dels estats, establint uns controls permanents des de les institucions europees per a que així es faci, cosa que obliga a reformar la Constitució per a que aquestes limitacions tenguien el màxim rang jurídic.
Si tenim en compte que el dèficit i l'endeutament son mecanismes amb els que l'administració pot incidir en corregir una mica la difícil situació econòmica, el fet de limitar-los només fa que limitar aquesta possible correcció per part de l'Estat. Així, si no s'augmenten els ingressos de l'administració i aquesta no es pot endeutar, la conclusió necessària és que s'ha de disminuir la despesa. Sabent les directrius del Pacte de l'Euro, no és difícil adivinar que es reduiran les pensions, la sanitat i les prestacions social... és a dir, les despeses socials. Així, les diferents administracions, al no poder mantenir les seves competències en aquests camps degut a aquestes estrictes normes pressupostàries, acabaran per privatitzar tots els serveis que puguin o els eliminaran.
Com veiem, tot això només afavoreix a un èlit adinerada que es beneficiarà encara més de les privatitzacions imposades a nivell europeu i de la pèrdua de drets laborals i socials dels treballadors, que cada cop venen més barata la seva força del treball.
Crec que és difícil d'expressar millor que en aquest fragment de comunicat del sindicat CNT:
Capitalismo en estado puro. El juego democrático tiene las cartas marcadas y esta modificación agosteña de la intocable Constitución Española es la mejor muestra de ello. La misma élite política y económica que ha provocado la crisis financiera e inmobiliaria es la que ahora dicta los recortes y las reformas. Pero la crisis es del sistema en su conjunto. Asistimos a una quiebra social, ecológica y energética mundial que nos obliga a un replanteamiento radical de la sociedad en que vivimos.
Per això crec que és molt més important entrar en el fons de la reforma que perdre el temps discutint si dóna temps a aprovar la reforma abans de les eleccions o si s'ha de fer un referèndum que acabarà per legitimar una reforma que no és més que un pas endavant cap a l'esclavitud col·lectiva. Així, el més important és destapar aquesta mentida i demostrar que aquest és un procés pensat no se sap ben bé per qui però que avança a marxes forçades contra les persones amb el beneplàcit dels estats. Un procés en el qual només hi guanyen uns quants i la resta patim cada dia més per sobreviure dignament. En fi, ara la Constitució dictarà fins a quin punt una administració podrà demanar crèdits per ajudar a les persones a les que administra, per molt que ho necessitin. Era això necessari o més bé hagués estat millor enviar a rodar als mercats, al Consell Europeu i al gran capital?
Alternativa | 30 Agost, 2011 06:00
Paraules de Mn. Antoni M. Alcover per als Srs. R. Bosch i J. R. Bauzà i fins i tot, al Sr. Delgado
No estaria de més que aquesta gent que ens governa llegissin la Lletra de Convit i altres escrits de l’autor de la monumental obra del Diccionari Català-Valencià-Balear perquè en parlar i tractar qüestions de la nostra llengua no facin el ridícul, ni diguin codolades i no potegessin com si res, per guanyar vots, un patrimoni nostre i de la humanitat. Vet aquí la transcripció d’uns trossets de Mn. Antoni M.Alcover:
“Molts se figuren que la nostra llengua es una llengua morta. Concedeixen que altre temps, be, seria tot lo que vullam; pero lo que es diu ara, es morta i ben morta. Aquests tals fan llàstima i rialles al mateix temps, perquè demostren una ineptitud absoluta en materia de prendre ‘l pols a una llengua y que no han estudiada poch ni molt la nostra... Estudiada de prop la llengua parlada en aquestes regions, a pesar de mes de dos sigles de desolació literaria, a pesar d’haver estat tant de temps abandonada a sí mateixa,... considerada inepte e indigne de servir de vehícle, de vesta, a les altes especulacions y concepcions capdalts de l’esperit, a pesar de tot això y de la guerra verinosa y encarnissada que li ha feta el centralisme cesarista espanyol...; a pesar totes aquestes coses, tan polent campava la nostra llengua, rels tan fondes havia posades, tant valenta es ... que ha resistit admirabilíssimament, ha surat damunt tot, no l’han poguda capxafar... Cops blaus té, y qualque trau, y escarrinxades, y peladures y qualque os fora de lloch...; perquè ¡sabeu de quina manera l’han fiblada i botxinetjada! No; com no l’han retuda, ja no la retràn...; la victoria es seva”.
“Tots els cops, totes les ferides, que li han fetes, desapareixerán... si, com a bons fills,li tenim l’esment que li devem, si nos ne cuidam segons ella s´ho mereix...¿Quin ha de ser aquest esment, aquesta cura...? Estimarla amb tot el nostre cor, y estudiarle ab tota la nostra ánima, y tornarli lo que es seu; no afrontarla anant a manllevar a ca’l veynat... allò que ella té dins la seva caixa, bo i rebedor y a disposició dels seus fills. Lo que importa es fernosne cárrech de bon de veres, no estar empegaits de servirnosne. No es cap mala mare que nos hájem d’avergonyir de res seu, antes mes nos honra i exalta”.
Mal Mn.Alcover fos de dretes, estic segur que si fos viu davant el maltracte que donau a la seva estimadíssima llengua, vos donaria una betcollada com aquesta que escrigué: “Els catalans, valencians i balears que abandonan la seva llengua... negan la seva història, insulten la memòria dels seus majors, y s’estenen a si mateis la patent de barbarie i estupidesa y arriba la seva beneitura a tenir per honra y gala lo que constituex la seva ingnominia”. Més clar que un fideu dins la mar.
Mariano Moragues
Alternativa | 29 Agost, 2011 06:00
Son temps de crisis econòmica gairebé global, l'excusa perfecte perquè els governants (polítics i econòmics) facin amb la gran majoria de la població el que els vengui amb gana. Des del 2008 fins a dia d'avui s'han anat succeïnt a l'Estat espanyol tot un seguit de reformes que gairebé no han tingut resposta contrària. Reformes com la laboral o la de les pensions, que han sigut acceptades per la gent com a "inevitables" i que no han comportat més que un augment de la precarietat laboral, facilitat en l'acomiadament, reduir la despesa a les empreses, més atur, menys contractes fixes... en fi, precaritzar més a la gran majoria del poble treballador.
Però els taurons (un temps els dèien capitalistes, però aquesta paraula pareix que ha caigut en desgràcia) no en tenen prou. Fa poc s'ha aprovat (10 de juny de 2011) el darrer esglaó de la política de precarització global i desmantellament progressiu dels drets laborals i socials dels treballadors: la reforma de la Negociació Col·lectiva. Aquesta llei, que venia d'enrere, no era òptima, no ens enganyem. Però, en comptes de millorar-la, el que ha ocorregut és que s'ha empitjorat. I de quina manera!
Fa mesos els sindicats subvencionats pel poder CCOO-UGT, la patronal CEOE i el Govern, emprengueren unes negociacions per tal de reformar la negociació col·lectiva. Després d'estar d'acord gairebé en tot i apunt de firmar, van sorgir algunes diferències per part de la patronal al veure aquesta l'escassa força dels sindicats en els darrers i tímids intents de mobilització, cosa que va portar a la ruptura de les negociacions i a que el Govern aprovi un decret unilateralment. Com era de preveure, favorable a la patronal.
Es miri per on es miri, la reforma no és més que un atac flagrant contra els treballadors i un pas més per afavorir l'empresariat. Anem per passes:
Aquesta reforma estableix que, com fins ara, hi haurà un conveni col·lectiu marc (donant encara més paper als sindicats anomenats majoritaris CCOO i UGT i posant-ho més difícil als altres sindicats). Però el realment greu és que aquest conveni només serà orientatiu i cada empresa podrà renegociar un conveni diferent que fins i tot podrà superar a la baixa al conveni marc. És a dir, que cada empresa podrà establir el seu propi conveni per davall inclús del que digui el conveni general. Amb la por actual a perdre la feina, la situació està cantada: els treballadors hauran d'acceptar rebaixes en els seus convenis, molt per davall del conveni d'àmbit superior.
La reforma també facilitarà el que s'ha vingut anomenant "descuelgue" salarial. És a dir, els empresaris al·legant causes econòmiques podran baixar els salaris i els drets dels treballadors fixats als convenis col·lectius.
Però, no tenint-ne prou, també es dóna la capacitat a les empreses de modificar la jornada laboral, els horaris i la mobilitat. Però, que vol dir això? Doncs que l'empresa podrà distribuir de manera "irregular" el 5% de les hores de treball anuals d'un empleat per adaptar-se a las necessitats de producció. Així un percentatge de l'horari anual podrà ser imposat pels empresaris, tot i que els treballadors no vulguin. Podran obligar a fer jornades més llargues en determinades èpoques de l'any, influir en els períodes de vacances, etc.
Tot això fa que les empreses tenguin la paella pel mànec, deixa el paper dels convenis col·lectius marc com a simples guies i obliga als treballadors a haver de negociar en àmbits molt més reduits, d'empresa, on l'empresari és qui té una posició de molta més força ja de partida, sobre tot amb plantilles reduïdes. Però això no és tot: un cop complit el termini de vigència dels convenis hi haurà un termini curt de temps per a negociar el nou. Si aquest termini s'esgota sense haver firmat el nou conveni, les dues parts seran sotmeses a un sistema de mediació i arbitratge que imposarà el nou conveni, esgontant les vies que els treballadors podien tenir a l'hora de presionar les empreses.
Queda clar doncs que aquesta reforma no és una maniobra puntual per "flexibilitzar" el mercat laboral, sinó un pas més en aquesta carrera de reformes que el govern "socialista" ha emprès en benefici dels empresaris. I els grans afectats som la gran majoria dels espanyols, que hem perdut molts drets que vàrem aconseguir després de molts anys de lluites.
Ara hi haurà eleccions. El PSOE jugarà amb la por de l'arribada de la dreta: "ells ho haguessin fet molt més dur". Més dur? Però si ens han destruit l'Estat del Benestar! Queda clar que tant PSOE com PP (podríem ficar més partits a aquest sac) son el mateix: partits anti-treballadors que només miren per les empreses i que la gran majoria de nosaltres no els importam.
Quin serà el nou pas que ens precaritzi encara més? Quines seran les noves reformes que en pro del "bé comú" ens imposaran? Serà abans o després de les eleccions? Ens putejaran més els "socialistes" o els "populars"? Son preguntes que prest tendran resposta. Però que de ben segur serà negativa pels treballadors, aturats o no.
En el temps en que es va escriure aquest article i el dia de publicació ja tenim un nou projecte precarització impulsat des del Govern: amb l'excusa de fomentar el treball entre els joves s'acaba amb la llei que dictava que quan una empresa fa dos contractes temporals consecutius o contracta 24 mesos en un període de 30 mesos, ha de fer fitxa a aquest treballador. Ara ja es podrà anar fent contractes temporals indefinidament. Així s'acabarà d'una vegada per totes amb els contractes fixes. També es donaran incentius a empreses que contractin treballadors en práctiques: o sigui, més explotació, més barata i amb menys drets.
Alternativa | 28 Agost, 2011 06:00
El passat 19 de juny de 2011, teníem programada una activitat amb barca per les costes del parc de llevant organitzada pel GOB, la barca sortia de Cala Rajada . La sorpresa va ser que quan pujava a la barca per la passarel·la, a un costat de la barana hi havia un cartell que anunciava una exposició a Capdepera sobre l’enfonsament de El Golea, ho vaig comentar i uns company de l’excursió me digueren que podia ser interessant i com que era el darrer dia, podíem intentar anar-hi en acabar l’activitat amb la barca, i així ho férem.
En arribar al local de Can Creu on hi havia l’exposició, em va impactar la quantitat de fotografies que hi havia sobre aquest vaixell: de la construcció, la inauguració, alguns dels seus viatges, de l’encallament i dels intents de rescat. Llavors les fotos de la lenta agonia, un cop, un altre i un altre fins que la mar el s’engoleix tot.
Entre calma i calma la companyia del vaixell i l’asseguradora tragueren tot el de valor, s’ha de tenir en compte que era un vaixell amb les darreres tecnologies i bastant luxós, també els habitants de la zona (gabellins) hi tragueren el que varen poder, molts dels objectes s’han pogut veure a aquesta exposició feta per a commemorar el 80è aniversari.
També hi havia fotografies de la tripulació, d’alguns escrits relacionats amb els fets i retalls de premsa d’aquells dies. El més inesperat va ser veure algunes de les fotos que havien sortit a l’article d’Urxella de 9 de maig de 2010, amb una nota on deia la procedència (a una publicació que se va fer per el 80è aniversari i que he pogut veure posteriorment, Alternativa / Urxella són anomenades a la Bibliografia General). Demanant qui eren els organitzadors vaig conèixer a dos d’ells: Francesca Pascual i Miquel Flaquer. En Miquel me va donar les gràcies per les fotografies i parlant sobre el tema me proposà que els guiàs a la zona per poder veure les coves amb les restes del vaixell enfonsat, quedàrem que en poder fer-ho venir bé hi aniríem.
Va ser el passat 21 d’agost que hi anàrem, dels prevists uns se feren por de la calor i altres tingueren problemes físics però quedàrem un grupet de sis que tinguérem un horabaixa molt interessant i agradable, la mar estava calma i poguérem visitar les coves amb tranquil·litat i observar els fons dels voltants on hi ha abundants restes del vaixell.
A.R.F.V.
(Segueix)
Alternativa | 27 Agost, 2011 06:00
I els contraris grossos —el que anomenaríem mal menor— que hi diuen?, ja ho val i no ho paga, ens han enflocat el candidat més desenfreït que han trobat: podeu creure i pensar que té la barra de prometre-nos el món i la bolla quan guanyi les ereccions, allà on ell ara ja el té el poder; perquè recent-mil dimonis no fa ara tot allò que diu que farà si arriba al poder!!!!
És ben cert que la majoria de polítics ens prenen per beneits, no és estrany que anem cot piu amb sos morros per en terra i amb ses ombres ben mortes.
I si qualcú del Cir Culo Bauear o del PP llegint aquest text no entén qualque modalitat balear de la llengua catalana que diuen defensar, que consulti les rondaies mallorquines d'en Jordi des Racó, açò en so ben entès que sabia llegir.
Article i dibuix original de Miquel Trias. Ja sabeu que si voleu escriure o publicar al nostre bloc, només heu d'enviar els vostres textos, dibuixos o fotografies a alternativaperpollenca@gmail.com
Alternativa | 26 Agost, 2011 06:00
Crec que poques coses es poden dir més sobre la problemàtica dels camins públics tancats. Demà dissabte hi ha una nova excursió per un dels centenars de camins públics amb problemàtica de pas i/o abandonats. Aquest cop toca el camí de Síller, però camins públics tancats o abandonats per l'administració al nostre poble n'hi ha molts altres. Alguns exemples son el camí de Ternelles (que actualment està en judici per dirimir-ne el dret a pas), el camí i carretera vella de Pollença a Lluc (tancat des de fa anys tot i que hi ha hagut notícies darrerament sobre petites passes per a la seva obertura), el camí vell cap al Far de Formentor, el camí del Coll d'en Patronet, i un llarg etcétera.
I és que la justícia i l'administració afavoreixen (i molt) el tancament d'aquests camins. És increïble el veure com qualsevol persona pot posar una barrera al mig d'un camí i han de passar anys sense que es pugui llevar: anys d'investigacions històriques que demostrin la titularitat pública del camí, judicis, al·legacions, reunions amb polítics, denúncies... en fi, anys sense poder passar per un camí que des de temps ancestrals ha sigut usat pels ciutadans, ja sigui per anar a cercar aigua, per anar a un castell o hermita o senzillament per anar a alguna caleta a pescar.
I el camí del Coll de Síller, que uneix el Port de Pollença amb la Cala Sant Vicenç, és un d'aquests camins d'us molt antic, però també d'us recent. L'empraven els pescadors que tenien les barques a la Cala, però també l'empraven els pollencins que un dia volien fer una petita excursioneta per les muntanyes del nostre poble. Qui no recorda haver anat mai per aquest camí?
Doncs anem demà dissabte dia 27 a recolzar a la Plataforma Pro Camins Públics i Oberts i reclamar que aquest camí estigui obert i sigui rehabilitat o recuperat com un dels camins amb més potencial, tant pels turistes com pels residents, per a ser emprat durant tot l'any! El camí s'està degradant i deixant perdre i això no ho hem de consentir. Cal una administració conscient i implicada amb la conservació del que és públic, i els camins ho son!
Alternativa | 25 Agost, 2011 06:00
Com és possible que el Banc Central Europeu pugui prestar dobles a un 1 % als bancs però no pot prestar als estats?
Per què els bancs reben doblers pràcticament gratis i amb aquests doblers compren deute públic amb interessos molt elevats?
Per què el Banc Central no pot comprar deute pública als estat i quan l’ha fet de manera excepcional, l’ha fet als bancs amb uns interessos altíssims?
El Banc Central Europeu hauria de tenir com una de les seves funcions comprar el deute públic dels països de l’eurozona, protegint-la enfront dels especuladors. Quan el Banc Central detecta que els mercats financers estan especulant contra el deute públic d’un país, propagant el missatge de que el deute públic té alt risc (i així incrementar els interessos d'aquest deute, amb la qual cosa els bancs i altres institucions financeres especuladores aconsegueixen majors beneficis), el Banc Central hauria de comprar molt deute públic, assegurant-se que els interessos de tal deute no pugin i els mercats no puguin crear la sensació de risc (que el deute no es podrà pagar) que és el que els mercats sempre intenten crear per a aconseguir interessos més alts i més guany.
Doncs bé, el Banc Central Europeu té prohibit comprar deute públic dels Estats membres de l’Eurozona , la qual cosa vol dir que estam totalment desprotegits enfront dels especuladors. Només s’ha comprat deute i a contra cor quan la situació ha estat límit. Però la situació és fins i tot pitjor. Quan un Estat, com EEUU o Gran Bretanya, té falta de recursos, el seu Banc Central imprimeix diners i amb això compra deute públic. El Banc Central Europeu, no obstant això, no proveïx liquiditat (és a dir, diners) als Estats, només pot proveir-la als bancs. I així fa sempre, com ara. Vol salvar als bancs, però no als estats.
I el que està ocorrent és que a pesar dels enormes sacrificis imposats a les poblacions dels països, el deute públic s'ha de vendre a uns interessos elevadíssims que es paguen a costa de reduir la despesa pública social . Si continuam amb aquestes polítiques que s'estan (que s'accentuaran encara més si el PP guanya les pròximes eleccions) Espanya va cap a un suïcidi econòmic.
Aquest article es una selecció d’informació dels articles del blog de Vicenç Navarro.
Una interessant conferència de Julio Anguita sobre la democràcia,Aquesta és la primera part de vuit.
Podeu sentir un bon exemple al minut 14. Emilio Botín no va pagar un impost.
Alternativa | 24 Agost, 2011 06:00
Les nostres propostes i queixes anaven dirigides en dos sentits. El primer d'ells és evitar l'abocament d'arena a les platges, ja que s'ha demostrat ineficient (els temporals se l'enporten ràpidament) i també perjudicial pels organismes vius i els fons marins més propers. L'altre vessant de les al·legacions va dirigit a temes urbanístics, com és la demolició de l'Hotel Don Pedro, que hauria de ser un objectiu prioritari, ja que es tractaria d'una operació de recuperació del Domini Públic i una minimització de l'impacte paisatgístic. També creiem innecessaria la construcció d'una voravia a la carretera de l'urbanització de Cala Carbó, ja que dita urbanització ja no es farà.
Al·legacions al Projecte d’Accessos i Millora del Front Litoral de Cala Sant Vicenç, de Pollença.
Exposició de motius
Atès l’exposició pública del Projecte d’Accessos i Millora del Front Litoral de Cala Sant Vicenç publicat al BOIB núm. 34, de 8 de març de 2011.
Atès que compartim els objectius del projecte de recuperació del domini públic i de millora de les condicions d’ús de la costa amb l’acondicionament d’accessos i millora del Front Litoral, però consideram que n’hi ha aspectes concrets millorables del citat projecte.
Atès que un dels objectiu és la regeneració artificial de les platges de Cala Barques i Cala Molins.
Al cas de Cala Molins com el mateix projecte reconeix no presenta una tendència d’erosió i només s’han detectat basculaments interanuals de sorra que consideram es poden solucionar amb una acció compensatòria de transport de sorra des de les cotes més elevades, sent totalment innecessària la regeneració artificial de la mateixa.
Respecte al cas de Cala Barques es tracta d’un tema més complex principalment pel paper que juga la Llosa en el balanç sedimentari de la platja. Aquesta Cala ha tingut dues regeneracions a 1991 i al 2002, i s’ha demostrat ja sobradament que qualsevol aportació suplementària te el perill de tornar a desaparèixer en el primer temporal de mar o en alguna avinguda d’aigua provinent del torrent de les Rotes Velles a Cala Barques. Per tant consideram que la regeneració artificial de la platja només serà un pegat que prima.
Voler accelerar el procés cíclic de regeneració natural de llarga durada i menys agressiu, i dur arena del fons del mar té greus conseqüències; l'arena amb els propers temporals tornarà a acabar al fons del mar provocant dues coses. Primer de tot una pèrdua de diners prou important i segon, que l'arena que acabi al fons del mar amb els temporals no és originària del lloc, el que pot produir que es trobi en suspensió dins l'aigua, enterbolint-la i afectant molt negativament a un dels valors turístics de la Cala com és la transparència de les seves aigües, tenint conseqüències negatives sobre el valor recreatiu i natural de la zona, sobre els nombre d’usuaris i finalment sobre els ingressos associats al turisme de la zona.
Com indicava l’informe de l’IMEDEA sobre el model de funcionament de la platja, és de suposar que una vegada saturada la zona exterior de la Llosa una quantitat de sediments que es troba en les zones més profundes retornarà a la platja.
Atès que considerem la recuperació del Domini Públic ocupat per obres i edificacions molt positiva però insuficient en alguns trams. Considerem que hauria de ser objecte prioritari l’eliminació de qualsevol edificació dins d’aquesta zona que produeixen uns impactes totalment negatius desfigurant completament el litoral.
Atès que les instal∙lacions de l’hotel Don Pedro i el seu annex, ocupent tota l’amplitud de la Servitud de Transit, vulneren l’antiga llei de costes i són edificis qeu pensam són disconformes amb la llei i produeixen uns forts impactes ambiental desfigurant totalment la Cala. Consideram que la demolició de l’hotel Don Pedro hauria de ser l’objectiu prioritari d’aquest pla, ja que la seva desaparició suposaria una millora importantíssima per a Cala Sant Vicenç, i es facilitaria una utilització més adequada de la platja i del litoral. Igualment consideram que les 284 places de l’hotel Don Pedro s’haurien de mantenir a la mateixa Cala Sant Vicenç per no afectar a l’economia d’aquest nucli turístic.
Atès que el vial existent d’accés a Cala Carbó és d’accés a l’antiga urbanització actualment majoritàriament desclassificada com a sol urbà, passant a ser declarada sòl no urbanitzable protegit ANEI per la Llei 4/2008, de 14 de maig, de mesures urgents per a un desenvolupament territorial sostenible a les Illes Balears. I per tant el seu previsible trànsit de vehicles es i serà molt reduït, no essent la construcció d’una acera cap prioritat ja que tot el vial es de fet una via bàsicament per a vianants.
Propostes
- Manteniment de l’estat actual de les platges de Cala Barques i Cala Molins deixant que la naturalesa continuï amb els seus ritmes naturals. Millorant a la seva vegada la gestió de les mateixes; realitzant accions compensatòries del transport eòlic que tendeix a transportant sediments a les cotes més elevades
- Demolir l’hotel Don Pedro i el seu edifici annex , per construir-hi un espai lliure públic
- Eliminació l’aparcament previst devora la rampa de varada donat que a uns 100 metres del lloc hi ha un gran aparcament públic, darrera la platja de Cala Molins. Així es podria eliminar més ciment de sobre les roques.
- Demolir l’ edifici abandonat a Cala Molins (PM/MA 15/34, actualment abandonat i tancat.
- Asfaltar l’actual vial existent d’accés a Cala Carbó i protegir els seus laterals, per a evitar la caiguda de pedres a la calçada, però no realitzar l’ampliació del vial tant per l’impacte que provocarien els desmunts que es proposen com per ser totalment innecessari donat la desproporcionalitat entre l’obra proposada i el trànsit del mateix.
Pollença 12-04-20011
Alternativa | 23 Agost, 2011 06:00
El Manifest contradiu les 10 falses evidències (sense base científica), que només serveixen per justificar les polítiques neoliberals que són a l’origen de la crisi econòmica mundial i proposa 22 mesures a debatre per fer-hi front.
Aquest llibre demostra clarament com anam cap al desastre. Europa ha renunciat a finançar-se mitjançant el seu banc central i ha passat a dependre totalment d’uns mercats financers sense cap tipus de control. El més important a aquests mercats és la rendibilitat i com cada vegada és més complicat trobar projectes que donen alta rendibilitat, es pressiona constantment a la baixada en els salaris el que no afavoreix la demanda i agreuja la crisi.
Al mateix temps els estats europeus han optat per polítiques fiscals ani-redistributives; baixar els impostos sobre societats, sobre les rendes més altes i el patrimoni. Ara amb els dobles estalviats als impostos els rics no han creat riquesa sinó que han pogut adquirir títols del deute públic emès per finançar els dèficits públics provocats per les mateixes reduccions d’imposts de les quals s’han beneficiat. És un peix que es mossega la cua.
Després fan creure als ciutadans que el problema del deute públic és degut a les despeses de funcionaris, jubilats i malalts...una nosa a eliminar.
Una lectura més que recomanable i que cal difondre.
Alternativa | 22 Agost, 2011 06:00
A l’extensa acta de la Junta de Govern de 19 de juliol (pdf), destacam:
La continuïtat de l’autorització atorgada a la Fundació Natura Parc per fer-se càrrec de l’hostalatge i gestió de cans abandonats i vagabunds durant el temps necessari fins al trasllat dels animals a les instal·lacions del centre sanitari de Son Reus per un un termini un termini màxim de 4 mesos a comptar des de l’expiració de l’anterior autorització, amb un cost màxim de 10.000 euros.
Evidentment aquesta no és la solució que més ens agrada però com sabeu les relacions entre el Refugi i l'Ajuntament es van deteriorar molt al final de la passada legislatura i sembla que ja no és possible reconduir la situació per signar un nou conveni. Caldria trobar una solució dins Pollença a aquesta situació i evitar que els cans acabin a Son Reus.
Com ja haviem comentat a aquesta Junta es va aprovar l’execució de la clàusula segona prevista en el conveni (19 de maig de 2006) entre l’Ajuntament de Pollença i l’Associació de Veïns del Port de Pollença en relació a determinades instal·lacions del servei de temporada (platges) i la seva reversió a l’Ajuntament de Pollença.
Indemnitzant a l’Associació de Veïns del Port de Pollença, simultàniament a l’entrega del béns descrits, per la quantia total de 20.005,55 € , import equivalent a la quantia de les quotes pendents d’amortització que es troben pendents de venciment, a data 24.05.11, del préstec formalitzat per a la seva adquisició per part de l’Associació de Veïns Port de Pollença conforme el següent desglossament:
a) Quatre mòduls vestuaris, 2 tarimes per a zona de vestuaris – 4.744,14 €
b) Quatre banys, dues tarimes per a zona de banys – 5.298,39 €
c) Màquina neteja platges Kässbohrer (model STR.2800) – 2.116,77 €
d) Tractor John Deere (model 6920 Premim serie L0920g50986) i complements - 7.846,25 €
Aquest material s’ha llogat a la nova empresa que s’encarrega de la platja.
Fotografia Elena Ballesteros (Balears)
Alternativa | 21 Agost, 2011 05:48
Avui intentam fer un repàs molt resumit de la història d’aquest arxipèlag.
Fa uns 18000 anys Cabrera, Dragonera, Menorca i Mallorca, formaven una sola illa. Degut a la darrera gran glaciació el nivell de la Mediterrània va baixar uns 130 metres, això durà uns 3000 anys. D’aquesta manera molts d’animals que podien circular d’un cap a l’altre, quan les aigües tornaren a pujar, quedaren atrapats a les diferents illes i amb el temps s’han anat produint endemismes, subespècies i diferenciacions.
No se té molt clar quan arribà l’espècie homo però els pocs indicis que s’han trobat indiquen sobre la segona meitat del IV mil·lenni ANE.
En els darrers segles de l’anterior era, Cabrera comptava amb pobladors púnics. Era un bon lloc per a proveir-se d’aigua i els vaixells que sortien de les colònies del sud de Mallorca de cap a Ebusus , feien una aturada per a carregar-ne.
Al 123 ANE, els romans ja tenen el domini absolut de la Mediterrània i han fet fora als púnics però Cabrera continua sent i amb més intensitat, una escala tècnica per als vaixells que vénen del nord d’Àfrica, sud de la Península o altres llocs de la Mediterrània.
Al 455 els romans ja no tenen gaire força i les Balears són envaïdes per els vàndals però que al 534 són expulsats per els bizantins que s’hi instal·len.
A finals de segle VI hi ha un monestir del que s’han trobat enterraments de monjos. Un taller de producció de porpra d’època púnica i unes piques per salar peix d’època bizantina, podria ser que s’haguessin estat emprant per els monjos del monestir.
Entre el 902 i 903, arriben els musulmans però amb el que s’ha trobat fins ara, pareix que no hi feren molta d’activitat a Cabrera.
Amb la conquesta catalana s’instal·là un sistema d’explotació agrícola, ramadera i pesquera de l’arxipèlag. Aquest territori fou cedit per Jaume I a Ferrer de Sant Martí que l’arrendà a Bernat de Claramunt i a Guillem Huguet, s’iniciava així aquesta manera d’explotació dels recursos naturals que perdurà segles.
El castell se construí al segle XIV per poder defensar el port, el manteniment i la guarnició anaven a càrrec del senyor de Cabrera tot i que llavors la Universitat i el Regne de Mallorca reemborsaven les despeses. Era molt important mantenir controlada aquesta plaça per a que no pogués servir de base per als atacs a les costes mallorquines.
Va ser destruït en moltes ocasions al llarg de la història, 1531, 1537, 1557 i 1583. Hi hagué disputes entre els senyors, les autoritats mallorquines i la corona per veure qui havia de pagar les reconstruccions i els constants desperfectes del castell. Fins al 1600 no se posaren d’acord la corona i les autoritats de les illes per contribuir a un fons comú per a la defensa de les Balears, que incloïa el castell de Cabrera.
En el segle XVI la situació a la Mediterrània era molt greu degut a les lluites del Regna d’Espanya contra l’imperi turc, els pirates barbarescs eren aliats del turcs i ho tenien bé per atacar les costes peninsulars i sobre tot les balears. Era de suma importància que no se poguessin organitzar ni avituallar a una zona tan propera com Cabrera.
A finals de 1714 durant la guerra de successió, un pic que havia caigut Barcelona en mans borbòniques, s’esperava un atac imminent a Mallorca per el que se reforçà la defensa de Cabrera. A pesar de que se fe front a les tropes de Felip V, aviat caigué en les seves mans.
Amb el decret de nova planta desapareixeria la Universitat, ara Cabrera depenia directament de la corona que anomenà un governador militar al cap d’una guarnició de l’exèrcit.
Més envant se produïren altres episodis com els dels soldats francesos però que ja vorem en una altra ocasió perquè ens hem allargat molt.
A.R.F.V.
(Segueix)
Alternativa | 20 Agost, 2011 06:00
Aquí teniu un nou article i dibuix del nostre amic ichigo. Ja sabeu que si voleu escriure algun article només heu d'escriure'ns al correu electrònic: alternativaperpollenca@gmail.com
Com podeu veure, el batle de Madrid Alberto Ruiz Gallardón vol presentar la candidatura de la localitat com a seu olímpica (per tercera vegada). I per a què vol fer unes olimpíades en Madrid si el que hi ha és brutor, contaminació, aturats a montanyes, feixistes per tot arreu, molt de deute i molta, MOLTA corrupció?
Cal recordar a tots aquells que no sabien que hi havia abans uns primers jocs olímpics a Espanya que sí n’hi havia, i era a Barcelona l’any 1992 les primeres i últimes olimpíades. Les proves són aquestes:
- Va ser l’any 1981, i Barcelona només era una de les candidates fins que el COI li varen triar. A l’any 1985, a algú se li va ocórrer una idea, i aquell va programar un joc dedicat a les olimpíades amb i per a l’ordinador MSX, titolat “Barcelona olímpca” (en aquells moments, a Espanya no li varen arribar ordinadors personals com els d’avui). Gràcies a aquell joc, Barcelona va ser declarada seu olímpica. Mai una profecia havia estat tan encertada.
- Barcelona era candidata tres vegades més (1924, 1936 i 1940). Al segon cas la candidatura va ser abortada degut a la Guerra Civil.
- Es va dissenyar Cobi com a mascota de Barcelona’92.
- Es va canviar el disseny de les monedes de pessetes l'any 1991 amb motiu dels jocs olímpics.
- Moltes marques varen patrocinar els jocs olímpics.
- I fins i tot varen visitar Barcelona els productors cinematogràfics, el creador de “Cinturó Negre” (vegi-se “Yawara!”), Freddy Mercury i els treballadors de SEGA (segur que coneixeu al porc-espí blau Sonic).
I això és tot en el tema de Barcelona'92. Ara tornem a l'actualitat, i per saber-ho s'acosten les olimpíades de Londres de l'any que vé. Per tant, no volem les segones olimpíades a Espanya, ni tant sols a Madrid. Així que entre tots, i sobretot els madrilenys, hem de dir al COI la veritat absoluta sobre la ciutat de Madrid Capital, i que rebutgi la candidatura.
Jo, clarament, rebutjo moralment la candidatura de Madrid per als jocs olímpics de 2020.
Més imatges i informació a http://noqueremosmadrid2020.blogspot.com/ .
Una altra cosa: què opinen Mario i Sonic, al igual que els seus respectius aliats i enemics, de Madrid 2020?
Alternativa | 19 Agost, 2011 06:00
El punt principal de la Junta del 5 de juliol va ser la desestimació del recurs de reposició interposat per l’Associació de Veïns del Port de Pollença contra l’adjudicació de les platges al Port on es pot constatar la incompetència del president de l'AAVV del Port de Pollença, el senyor Miquel Cifre Xumet, que si tingués una mica de decència dimitiria.
A aquesta acta de la Junta de Govern resta molt clar que l’exclusió de l’Associació de Veïns del Port de Pollença de la licitació de les platges, va ser per no haver constituït l’aval que exigia el plec per a participar-hi (3.000 euros) a favor de l’Ajuntament de Pollença. Una vegada exclosos de la participació, l’Associació de Veïns va perdre la seva legitimitat per impugnar l’adjudicació de les platges a l’actual empresa que les explota.
Com recordareu, en plena campanya electoral el senyor Miquel Cifre Xumet, president de l’Associació de Veïns, demostrant un clar partidisme, va declarar a la premsa que denunciaria al nostre candidat i regidor en Pepe García (a l’article podeu llegir el que va ser la nostra resposta). La raó era que a Alternativa haviem denunciar un tracte de favor per part de l’Ajuntament a l’Associació de Veïns, ja que a pesar de no haver presentat l’aval demanat, i contra l’opinió de l’interventor i la Secretària, el senyor batle i el regidor d’hisenda havien votat a favor d’adjudicar les platges a l’Associació. Com sabeu, el senyor Miquel Cifre Xumet mai va posar aquella denúncia anunciada a la premsa i tampoc va respondre a les nostres demandes d’explicacions per aquesta amenaça. Explicacions que vam demanar-li per telèfon, via email i directament el dia del debat electoral al local de la seva associació. Ara aquesta acta deixa molt clar que Alternativa tenia la raó i que l'administració municipal no podia ocultar la incompetència d'aquest senyor com president de l'Associació.
En juny el senyor Miquel Cifre va escriure una llarga carta d’explicacions als associats, on detallava la incapacitat per contractar de l’empresa F&A Beach S.L. -empresa a la que s’havien adjudicat les platges. Res a dir sobre aquest punt, que ocupava 6 de les 8 pàgines de la seva carta. Com van dir al seu dia a l’article “vivim del turisme?” l'empresa que explota actualment les platges segueix sense complir el plec de condicions, però això no pot amagar la responsabilitat i mala gestió del president de l’Associació de Veïns del Port de Pollença. A la seva carta per explicar l’exclusió de l’Associació del concurs de les platges només s’utilitzava un full i l’argument era que a una conversació l’interventor li havia dit que per presentar-se a la licitació era suficient l’aval que havien presentat al 2010. Com diu a l’acta, la versió d’en Miquel Cifre dista molt de la que va exposar l’interventor i el que és cert és que no va presentar l’aval i per això l'Associació de Veïns no ha pogut impugnar l'empresa que explota actualment les platges, F&A Beach, que segueix sense complir el plec de condicions.
Després el president de l'Associació va decidir retirar totes les instal·lacions de vestuaris, banys ...que havia a les platges i que s'ha demostrat que eren propietat de l'Ajuntament ,i que ara ha recuperat. Inclús van llevar les fosses sèptiques i les connexions en plena temporada amb un greu perjudici pel municipi.
Per tot això pensam que la incompetència i la mala gestió del president de l’Associació de Veïns del Port de Pollença, que ha portat a la mateixa a una situació molt complicada, i la seva responsabilitat en tot el que ha passat aquest estiu a les platges del Port haurien de comportar la seva dimissió.
Fotografia Elena Ballesteros (Balears)
Alternativa | 18 Agost, 2011 06:00
Com ja vam explicar al darrer ple no es van incloure a l'extrajudicial 179.392,69 euros de factures corresponents al Festival (veure pdf)que havien estat conformades pel tècnic però no per cap regidor. En Tomeu Cifre del PSM argumentar que el no havia firmat les factures que li corresponiem (un bon grapat del llistat) ja que abans cap regidor del Festival signava les factures.
Com diu l’informe de Secretaria n’hi ha factures que s’han saltat la llei de contractació pública i que no han estat fiscalitzades; 26.262,05 euros de Publicitat Matas S.L. i pràcticament cent mil euros corresponen a l'empresa ROY IMATGE, S.L. En aquest darrer cas hem d'afegir que l'administrador de aquesta empresa va ser detingut en l'operació anticorrupció denominada voltor, i a la seva declaració a la policia va admetre que havia manipulat processos de negociats.
També destaca una factura d'Iberforo abogados del 2007 de 2.688 per l'assessorament per la realització d'un contracte al Director del Festival (contracte que no s'ha fet fins aquest Festival) i pels estatuts de la Fundació (que no s'ha fet)
Fa quatre anys ens van dir de tot quan van denúnciar l'opacitat i situació irregular del Festival (veure articles). El temps ens ha donat la raó i ha demostrat el desgavell de gestió econòmica del Festival, i la irresponsabilitat dels polítics que durant anys han deixat fer...
Per la nostra part hem d'insistir en que s’ha de fer una fiscalització completa i exhaustiva del festival i comprovar si les despeses presentades del Festival s'ajusten o no al preu de mercat o son més elevades.
A la Junta de govern del 5 de juliol es van regularitzar alguns temes del Festival. Per exemple ja no es va adjudicar a dit, com es va fer a anys anteriors, el contracte de serveis pel disseny i campanya publicitària i d’imatge, i igualment la campanya publicitària pels mitjans de ràdio i premsa de la 50ª edició del Festival de Música de Pollença. I entre tres pressuposts es va triar l’oferta més econòmica.
Igualment es va adjudicar el contracte privat de Direcció Artística del festival al Sr Joan Pons Alvarez, que ha fet de director artístic durant quatre anys sense cap contracte signat.
A la Junta de Govern de 19 de juliol (pdf) es va adjudicar el contracte de serveis per a la producció i realització dels medis per a la publicitat exterior del Festival.
La transparència és una bona eina contra la corrupció
Alternativa | 17 Agost, 2011 06:00
Junta de Govern de 5 de juliol (pdf).
Junta de Govern de 19 de juliol (pdf).
I comentam la nostra primera Junta de Govern a la que va assitir ahir el nostre portaveu.
Una part important de la Junta de Govern la vam dedicar a les instàncies de diferents negocis que demanvam permís per ocupar la via pública amb taules i cadires o ampliar l’ocupació que ja tenien. La majoria han fet aquesta petició quan realment ja han fet l’ocupació, i s’ha obert un acta d’inspecció per part de la Policia Municipal. Moltes han estat rebutjades per que la sol·licitud era incompleta o es tractava d’ocupacions o ampliacions a llocs problemàtics. S’ha fet feina per agilitzar el treball dels policies i les actes d’inspecció però evidentment a aquest tema n’hi ha un desgavell important. L’actual ordenança mai s’ha fet complir correctament i sembla de difícil compliment, per això a la passada legislatura es va voler fer una ordenança nova, que teòricament s’havia de començar a aplicar a l’estiu del 2009, però que es va quedar aturada, sense contestar a les al·legacions presentades. Cal fer una nova ordenança d’ocupació de la via pública, per aplicar-la ja a la temporada del 2012.
Altres temes aprovats a la Junta van ser:
- Rescissió del contracte d’arrendament del local del carrer Santo Domingo 31 (planta baixa on eren serveis de l’area de serveis i EMSER que es traslladen a la nau de l polígon i cotxeres a partir de l’1 de setembre.
- Aprovació de l’organització del Certament Art Jove 2011. S’han presentat dues artistes (Georgina Gamundi i María Serna) i s’organitzaran dues exposicions, repartint el premi que consisteix en la compra d’obra entre les dues. La primera exposició serà la de Georgina Gamundi.
- Es va aprovar la prorroga per sis mesos del contracte de la tècnica del Museu.
- Es va aprovar el pressupost per subministrar i instal·lat tapes al pou d’impulsió de la Cala Sant Vicenç, on fa uns dies va haver una pana.
- Es va aprovar la prorroga de les estades d’estiu des del 31 d’agost al 9 de setembre.
A la Junta també es van aprovar tot un llistat de factures i expedients sancionadors per infraccions urbanístiques. A més a més va sortir el tema de que el contracte d’arrendament de l’aparcament de la Renault va finalitzar el 31 de desembre del 2009, i a pesar de que la propietària havia avisat en setembre no es va fer res.
Vinyeta del més que recomenable Pablo Pino.
Alternativa | 16 Agost, 2011 06:00
El primer que hem de dir és que com cap d’estat de cap de les maneres s’hauria de rebre a Ratzinger, que és cap d’un estat oligàrquic, que rebutja la igualtat i que més d’una vegada ha aprofitat les seves visites per criticar assumptes interns i lleis aprovades democràticament de l’estat que visita. Un exemple d’actuació similar al que van sofrir els feligresos a l’ofici de la Patrona
Com cap de l’església catòlica la seva visita s’hauria de considerar un esdeveniment exclusivament privat sense cap tipus de protocol institucional, i sense que aquesta sigui costejada directa o indirectament per part dels ciutadans.
Des del punt de vista catòlic ens ha sembla tolt interessant la declaració que ha fet el “foro curas de Madrid”., de la que transcrivim una part:
5.- Estimamos que la JMJ de Madrid tiene importantes aspectos ambiguos o negativos:
-El costo económico del evento es muy alto, más en tiempo de crisis, y creemos que no se compagina con el estilo de Jesús en el Evangelio.
-Para hacerla posible, ha sido necesario un pacto con las fuerzas económicas y políticas que refuerza la imagen de la Iglesia como institución privilegiada y cercana al poder, con el escándalo social que ello supone, particularmente en las circunstancias actuales.
-Escándalo originado al comparar la facilidad con que los poderes públicos financian este acontecimiento con tantos recortes en recursos económicos y en derechos sociales como se está exigiendo a la mayoría de los ciudadanos.
- Presenta un modelo de Iglesia triunfalista, que utiliza medios espectaculares, que confía demasiado en la fuerza de los números y las multitudes, mostrando una figura deslumbradora del Papa y de la Iglesia que consideramos poco evangélica.
-Los acentos de la Jornada están marcados por una visión demasiado conservadora de la fe. Parece pensada para ciertos grupos eclesiales más que para el conjunto más plural de los jóvenes católicos.
-A pesar de algunos esfuerzos en la preparación por evitarlo, se presenta como un acto puntual, masivo y de difícil continuidad.
-En consecuencia nos tememos que la JMJ será un bluf para quien pueda buscar notoriedad, éxito, números, triunfalismo, negocio o validación de su postura eclesial.
6. Reconocemos, con todo, que para algunos jóvenes y educadores la JMJ pueda ser ocasión de una experiencia religiosa sincera y honesta. Pero creemos que, como planteamiento general, este marco en que se va a desarrollar no es el más adecuado para “vivir esa experiencia del Señor Jesús resucitado" de que habla el Papa.
7. Por nuestra parte, en el camino hacia la experiencia del Dios de Jesús, objeto primordial de Ia educación cristiana, nos parecen irrenunciables algunos criterios como los siguientes:
-El lugar social y teológico de los pobres como fuente permanente de evangelización.
-La humildad o sencillez de medios, pues el evangelio está reñido con la ostentación, la arrogancia, la riqueza y el poder.
-El protagonismo de los sujetos en su educación que haga posible un proceso horizontal y participativo desde la base.
-Se trata de caminar con ellos para descubrir los valores que la acción del Espíritu está despertando hoy en estas sociedades y en estas generaciones de jóvenes, incorporarnos con nuestra tarea educativa, paciente y cotidiana a esa acción y hacerla fructificar para la vida del mundo.
Al blog de Manel Fontdevila trobareu un bon grapat de bones vinyetes sobre el tema com aquesta.
A l’octubre del 2007 vam presentar una moció demanant separar les actuacions pròpies de la gestió municipal de qualsevol manifestació de caire religiós, moció que va ser rebutjada. A un estat aconfesional les institucions públiques no han de representar a cap religió en concret. L'àmbit o l'espai públic defineix allò que és comú. Les conviccions espirituals, religioses o no, pertanyen a l'àmbit privat.
Alternativa | 15 Agost, 2011 06:00
Fins a aquest moment les distincions de la Patrona sempre s’han discutit a comissions informatives, on surten diferents noms. A la nostra experiència a l’anterior legislatura si no havia unanimitat aquests noms ja no es portaven al ple, ja que es considerava que fer un debat sobre la distinció o no a una persona era molt lleig.
Per exemple ja a l'anterior legislatura el batle, en Joan Cerdà, va comentar la possibilitat de donar-li una distinció al batle Siquier però al veure que no havia unanimitat, no va presentar la proposta al ple. Ningú va dir res, igual que no es va dir res d’altres noms (alguns proposats per a nosaltres) que tampoc van sortir.
Enguany, com sempre, diferents noms es van posar davant la taula per les distincions (no només el del batle Siquier) i no es va arribar a la unanimitat. A més a més es va trobar que era el moment de fer un reglament consensuat per establir uns criteris per donar aquestes distincions. Això va ser aprovat per unanimitat per tots els grups amb representació. Per tant com molt bé va dir a un comentari el company regidor del PSM, en Tomeu Cifre tots som responsables igualment de que no s'hagi donat cap distinció.
La diferència respecte a anys anteriors és que en aquesta ocasió immediatament va sortir al Punt Informatiu un article defensant la distinció al batle Siquier. Na Eva Cerdà defensava les coses positives que havia fet en Siquier i acusava als regidors d’ignorants per no donar la distinció. Paral·lelament a la secció d’anònims publicats pel mateix Punt Informatiu es demanava una placa de reconeixement al batle Siquier al Festival i a altre anònim es repetia l’argumentació de na Eva (casualitats d’aquesta lamentable secció) acusant una altre vegada d’ignorants als regidors, i afegia que era intolerant estar en contra d’una distinció a un batle per la seva condició de franquista.
Després a aquest i a altres blogs ha hagut comentaris i debat sobre el tema.
El primer que hem de dir és que ens hagués agradat que, com havia passat fins ara, no s’hagués fet un debat sobre aquest tema, per qué ens semblava i ens sembla encertat que no es faci un debat sobre els mèrits i desmèrits personals de ningú per tenir una distinció. Una vegada iniciat el debat evidentment no podiam i no farem una altra cosa que defensar els nostres arguments.
El segon que l’hem de dir a na senyora Eva i a l’anonim/a del fill directe és que tots els regidors teniam un bon dossier sobre el batle Siquier, fet per en Pere Sales, i que per tant no es pot parlar d’ignorància per explicar el rebuig de més d'un grup polític a aquesta distinció.
El tercer que hem de dir a l’anonim/a del fill directe és que respectam el seu desacord, i que el que és intolerant és no respectar la nostra opinió i insultar des de l’anonimat.
Fotografia del blog "Objetivo Mallorca" de Miguel Mestre Ginard.
Alternativa | 14 Agost, 2011 06:00
De Cabrera se poden contar moltes de coses però avui ens centram una mica en la seva figura com a parc.
Ens feim enrere fins a 1916 en plena primera guerra mundial, quan el Govern Espanyol amb l’excusa de que havia entrat un submarí alemany al port de Cabrera i que això posava en perill la neutralitat espanyola, va decidir expropiar l’arxipèlag a la família Feliu que era propietària des de 1891. A partir d’aquell moment fou el Ministeri de la Guerra i llavors el de Defensa els que s’ocuparen dels usos d’aquestes terres i el seu litoral.
L’arxipèlag està format per una vintena d’illes i illots, que sumen una superfície protegida total de 10025 ha., de les quals 8700 són marines.
El que sigui propietat de l’Estat pot ser que fos la clau per a la seva conservació, tot i que en algun període se poguessin fer maniobres militars amb foc real. Pot ser que ens costi reconèixer-ho però a Mallorca els paratges que s’han conservat, pertanyien a l’exèrcit o a algun terratinent sense ambicions urbanístiques.
La pressió popular i alguns organismes, aconseguiren que al 1991 se’l declaràs Parc Nacional Marítim i Terrestre, aquesta declaració fou molt important per a la seva conservació. Imaginau que hagués estat propietat de la Comunitat Autònoma i per la pressió popular l’haguessin declarat parc natural... què hagués passat quan va arribar el Sr. Mates? no n’hagués desprotegit el 90% com va fer al Parc Natural de la Península de Llevant? Possiblement ara tendríem un petit parc entre urbanitzacions, per sort aquests depredadors no hi pogueren arribar i això ho agraeix la flora i la fauna. Noltros també podem estar contents de que les subespècies de corbata i fals somriure no hagin pogut clavar les seves urpes en aquesta joia natural, a més declarada Zona Especialment Protegida d’Interès per a la Mediterrània.
A les Balears encara queda molt per protegir, hi ha zones i indrets que per la importància dels seus ecosistemes, per l’interès cultural o paisatgístic, no haurien de ser transformats en camps de golf, de jockey o construir-hi complexes que a més de fer malbé l’entorn i eliminar la flora i fauna, només donen beneficis als especuladors i als polítics que els faciliten l’accés per a què destrueixin territori.
A.R.F.V.
(Segueix)
Alternativa | 13 Agost, 2011 06:00
Aquí teniu un nou article del nostre amic Mariano Moragues. Ja sabeu que si voleu escriure algun article només heu d'escriure'ns al correu electrònic: alternativaperpollenca@gmail.com
Quan els cans lladren, vol dir que caminan, deia el Quixot. De tots els racons de la dreta, dels alienat, dels conformistes i dels que encara la crisi no els ha nafrat fort, s’ha aixecat tot un concert de lladrucs de censures davant les reclamacions dels “indignats” i finalment han encarregat a les forces del desordre establert donar-los branca de casta forta als que ocupaven places pacíficament per fer escoltar les seves ben justificades demandes. Els “indignats” han obert els ulls a veritats com a temples: que els mercats financers han estat els principals creadors de la crisi amb l’especulació, amb la seductora oferta dels bancs de préstecs indiscriminats amb condicions abusives, amb els guanys escandalosos dels seus propietaris i directius, amb el control sobre els estats,... Els “indignats” hi estan, sobre tot, i amb molta raó, perquè la crisi la paguen els treballadors i els que l’han provocada segueixen engreixant i aprofitant les circumstàncies per concentrar riquesa, eixamplant la bretxa entre els rics i els pobres. Mem si no és indignant un món on un de cada 6 passa fam, i sobra menjar!
El poble ha començat a adonar-se que les decisions que li afecten no les prenen els seus representants legals, els quals estan a les ordres del mercat financer convertit amb un tirà global sense escrúpols. Per això mateix i per molts altres motius, és que la nostra democràcia està molt lluny d’aquella possible i desitjable. Vet-aquí una altra veritat com un temple: tenim una democràcia de pa en fonteta; som súbdits de la dictadura del capital financer, del mercat.
No és vera que no es plantegin sortides a la democràcia retallada. Els “indignats” reclamen una democràcia més directe i participativa, amb polítics de mans netes, que vetllin pel poble, fora privilegis, elegits mitjançant una llei electoral que obligui a llistes obertes, que doni el mateix valor a tots els vots, que digui quins són els finançadors dels partits, que es pugui exigir l’acompliment de les promeses electorals, que faciliti les consultes populars, els pressupostos participatius.... No és vera que no es plantegin sortides als problemes econòmics: limitacions a l’especulació financera, tancar els paradisos fiscals, augmentar els impostos als que guanyen més, major control dels bancs, impedir els sous estratosfèrics dels banquers i directius de les grans corporacions... un canvi de sistema econòmic, on el treball i no el capital siguin la font de l’economia i la distribució de la riquesa sigui més equitativa.
Sols es toquen aquests dos punts (economia i democràcia) per raons d’espai i donar una petita mostra de desllorigament d’algunes fal·làcies que publiciten per tal de no despertar foc colgat i que la gent calli i cali el cap davant els que ens han duit on estam: un control del món pel déu mercat dominat pels grans bancs i les grans empreses transnacionals, amb el seu afany d’un lucre desenfrenat, mentre s’ajusta el tascó al poble treballador.
No és vera que els “indignats” es dediquin a castigar als culpables de la crisi. Com ho podrien fer, pobrets, si la llei, els governs i les força pública està controlada pels poders fàctics? Qui rep el càstig de la crisi, els grans financers o els milions de treballadors i desocupats? Qui reb les garrotades de la policia? Qui castigarà els primers responsables del genocidi de mil milions d’afamegats? Haurem d’esperar que ho faci Déu enviant-los al infern?
Anau alerta, joves, que si estau endormiscats, vos prendran el pèl i el futur. Anau alerta que vos embullin i vos facin perdre la tramuntana, amb discursos desqualificadors i paralitzants. No vos acoquineu. La raó vos vessa. Ulls espolsats i fora son, que no vos donin figues per llanternes o cresta per ballesta, ni vos facin creure que la Mare de Déu nom Joana, que aigua treu amb un paner, qui en el creure és massa falaguer.
Mariano Moragues
Els indignats de Pollença “Els Indignats de Pollença som un grup de gent obert a qualsevol persona (sempre que actuï a títol individual) que hem constituït una assemblea autònoma, encara que vinculada al moviment 15M, i que per tant, a nivell col·lectiu, cap partit polític ens representa, ni representam cap partit, sindicat o associació. un grup de gent obert a qualsevol persona (sempre que actuï a títol individual) que hem constituït una assemblea autònoma, encara que vinculada al moviment 15M, i que per tant, a nivell col·lectiu, cap partit polític ens representa, ni representam cap partit, sindicat o associació.
Alternativa | 12 Agost, 2011 06:00
Voliam comentar la notícia que van publicar el passat dimarts els diaris Ultima Hora i Balears, un tema al que havíem mantingut discreció ja que es troba en mans de la Guàrida Civil i la Fiscalia:
“Investigan la Empresa Municipal de Servicios de Pollença
Alternativa testifica tras denunciar en su blog una presunto trato de favor en la compra de agua”
Fa unes setmanes que el nostre regidor en Pepe García i el nostre company en Joan Ramon van anar a declarar de forma voluntària com testimonis a la Guàrdia Civil. A la seva declaració van ratificar el que haviam publicat al nostre article “El contracte de la compra d’aigua a Arguta SL és il·legal i innecessàri.”
Com vam dir a aquell article; el 23 de maig del 2006 el gerent d'EMSER, l’enginyer i l’encarregat del servei d’aigua van fer un informe conjunt on indicaven que el volum d'aigua que s'extreia dels tres pous gestionats per Arguta S.L. ( Ca’n Sales, Ca’n Comes i Ca’n Segui) no arribaven al volum mínim anual que es pagava, 300.000m3. A aquest informe els tres opinaven que EMSER no s’hauria de comprometre al nou contracte amb Arguta a extraure més de 150.000 o 200.000 m3 .
A pesar d’aquest informe, pocs dies despre.s l’1 de juny del 2006 el batle va fer el nou contracte de cessió d’aprofitament d’aigües amb Arguta S.L. un altra vegada amb un volum mínim de 300.000m3, estam parlant de 71.700 euros anuals més IVA i revisió segons l’augment de l’IPC .
Quan vam saber que el contracte amb Arguta es volia renovar, és quan vam denúnciar públicament que no es podia fer en les mateixes condicions, beneficioses per Arguta i perjudicials pels ciutadans. D’aquesta manera no es va fer el consell d'administració d'EMSER on s’havia previst renovar la prorroga del contracte i es va decidir demanar un informe tècnic i altre jurídic. Finalmentl 3 de gener de 2011 es va firmar el nou contracte entre l’Ajuntament i Arguta S.L. El nou contracte era notablement millor que el del 2006; s’havia exclòs el pou de Can Seguí i es fixava un pagament de 59.850 euros anuals, més IVA (un estalvi de 11.850 euros anuals).
Respecta a la denúncia contra EMSER no s’ens va mostrar però sembla que l’ha posat el representant d’Arguta, el que realment és surrealista; primer per que denúncia al seu client i segon per tot el que hem comentat que és un exemple més de les parts i quarts que s’han fet a aquest Ajuntament per damunt dels tècnics municipals. Estam a l’expectativa de veure que fa finalment fiscalia i com pot acabar aquest tema.
Una vegada que s’han renovat prou els representants polítics a l’Ajuntament, ara cal renovar les formes, i sobre tot deixar de fer parts i quarts que han beneficiat a tota una sèrie de personatges, i perjudicat greument a la majoria dels ciutadans.
Imatge de Planeta Sedna
Alternativa | 11 Agost, 2011 06:00
A l'anterior legislatura al ple de març es va aprovar una moció de suport a la feina de Corresponsals de Radio i Televisió de Mallorca i un pronunciament a favor del no tancament la mateixa. Aquella moció es va presentar a 53 municipis, i es va aprovar a 27 -la meitat- . D'aquells pobles, 8 eren governats pel PP (entre els quals hi ha Binissalem, Alaró, Sineu i Mancor de la Vall).
Al darrer ple de juliol els sis grups de l'oposició vam presentar una moció de rebuig al tancament de RTV Mallorca i reprovació a la Presidenta del Consell de Mallorca per aquest tancament. Els regidors de la Lliga van donar suport a la moció mentre que els del PP es van abstenir. (podeu llegir la moció a la continuació de l'article)
Quan es tanca un mitjà de comunicació seriós i competent tots perdem una mica de llibertat.
RTV de Mallorca té un component social, cultural de llengua, de proximitat que no té cap altra mitjà. A més la creació de RTV Mallorca es va fer amb el consens de totes les formacions, inclosa la del PP. En canvi, IB3 es va crear mitjançant una llei d'acompanyament.
El sector audiovisual mou 100 milions d’euros anuals i dona feina a 2000 persones, ajudant a diversificar la nostra economia, Per altra part és un element promocional de primer ordre. A RTV de Mallorca n’hi ha un plantilla de 115 traballados altament qualificats, a més la meitat del seu pressupost (5 milions d’euros) es dediquen a contractar programes a un centenar de petites i mitjanes empreses i autònoms del món audivisual.
El model audiovisual ha de ser fruit del consens i no de les majories, el PP trenca ara el consens al Consell i retorna al model que impulsà durant la passada legislatura quan crearen IB3 sense debat via Llei d'acompanyament dels pressuposts.
El nomenament d' Antoni Gómez, conseller de Presidència i cap de campanya de José Ramón Bauzá a les darreres eleccions, com Director General d'IB3, via Decret, vulnerant la lletra i l'esperit de la Llei d'IB3 que diu que el màxim responsable de la Radiotelevisió Autonòmica ha de ser consensuat per una majoria qualificada del Parlament.
Quina indepedència podem esperar? El Govern diu que el nomenament de Gómez és transitori i interí i que la intenció és seguir treballant per consensuar amb l'oposió el nom del Director General "definitiu". Però el Partit Popular sap que, si no hi ha acord, només haurà d'esperar 6 mesos per nomenar el cap d'IB3 que vulgui.
Com diu el sindicat de periodistes de les illes balears:
En la història dels mitjans de comunicació públics hem vist de tot. Quantes vegades hem tengut la certesa en el passat de la submissió de ràdios i televisions al Govern de torn i al partit de torn... Però mai hem vist que el Director General d'un mitjà de comunicació públic formàs part del mateix Govern.
El model audivisual del PP: Tele Madrid, Canal 9 i ara IB3. Mitjans públics al servei d'un partit. I al ple, el batle encara es va qüestionar la independència de RTV Mallorca.
(Segueix)
Alternativa | 10 Agost, 2011 06:00
Un extrajudicial són factures que no disposaven en el corresponent exercici de crèdit suficient. Un procediment que hauria de ser excepcional i que no s'ha de realitzar sistemàticament com s'ha fet a la passada legislatura.
Aquest extrajudicial és de factures de l'anterior legislatura i responsabilitat de l’anterior equip de govern. Esperam que aquesta legislatura sigui la de la cordura; es presentin els pressuposts en un temps prudencial i com han demostrat a les festes els regidors s’ajustin al seu pressupost.
Els extrajudicials han de deixar de ser un procediment habitual una vegada solucionat el tema de les factures de la legislatura passada, i tornar a se un procediment que només s’ha d’aplicar en situacions excepcionals.
A l'extrajudicial havia 203.310.19 euros en factures en concepte de subministraments, assegurances, lloguers... amb contracte previ, pagades mitjançant domiciliació bancària.
A més a més havia 273.125,56 euros de serveis i subministraments conformades per tècnics i regidors. Entre aquestes destacava una presentada per Mallorca So S.A. per un import de 53.745,00 euros (IVA inclòs) que superava individualment la xifra o import establert per als contractes menors en la normativa general sobre contractació administrativa i en les Bases d'Execució del pressupost general 2010. No havia cap expedient de contractació. Vam demanar per la mateixa a l'anterior regidor de festes, en Michel, que ens va respondre que no havia hagut temps material de fer el corresponent expedient de contractació.
Per altra part havia 21.274,80 euros del Festival de factures conformades i 179.392,69 euros de factures corresponents al Festival que no es van incloure a aquest extrajudicial ja que han estat conformades pel tècnic però no pel responsable polític. A aquest tema le dedicarem un article.
Regularitzar i racionalitzar la despesa econòmica és bàsic i fonamental per recuperar l'Ajuntament i el municipi.
Alternativa | 09 Agost, 2011 06:00
Un any més i una legislatura més sense sol·lucionar el problema dels camins públics. En son tants de camins públics que estan tancats per l'acció dels propietaris de les finques per on passen i per la inactivitat, deixadesa i permissivitat de l'administració, que faltarien moltes mans per contar-los tots.
Però no només es tracta d'obrir els camins que resten tancats, sinó que els que ja estan oberts (o un poc oberts, com és el del Síller, que té una cadena que obri només a mitges) s'han de recuperar, fer nets i senyalitzar perquè no es perdin i per poder oferir una xarxa de camins públics i excursions als pollencins i als visitants. Així tal vegada aconseguim que ens visiti un turisme excursionista de qualitat.
Amb tot, un any més la Plataforma Pro Camins Públics i Oberts ha organitzat una excursió reivindicativa pel Camí del Coll de Síller fins a cala Carbó. Una excursió a la que des d'Alternativa per Pollença ens unim i animam a tota la gent a venir a reivindicar uns camins públics oberts.
El Camí de Can Botana i el camí del Port de Pollença a Cala Carbó.
El camí de Can Botana està inclòs al catàleg de camins d’ús públic de Pollença amb el numero 87, aprovat pel Consistori Pollencí de manera definitiva.
Aquest camí consta amb documentació al catàleg de camí rural i també dins el projecte de senyalització de camins, val a dir que el 21 de Abril de 2006 els pescadors pollencins Ignasi Borràs Llompart, Melcior Bosch Rotger, Melcior Bosch Vicens, Juan Alberti Enseñat; Guillem Payeras Serra i Antoni Bosch Cerdà, feien declaració jurada davant notari que feren arribar a l’Ajuntament , on declaraven recorre el camí del Port de Pollença a Cala Sant Vicens pel Coll de Siller, que a més pareix enllecar amb el de Can Botana, actualment hi trobam dos camins marcats al catàleg el del Port de Pollença a Cala Carbó(82) i el Camí de Siller al Coll de Siller (135).
Si començam el recorregut pel camí de can Botana podem enllaçar amb el camí denominat de Cala Sant Vicens al Port de Pollença i arribar al Coll de Siller i d’aquesta manera fer el recorregut del Port de Pollença, a Cala Sant Vicens, pel camí de Can Botana.
Actualment encarà es conserven algunes fites que marcaven el camí, que comunicava Cala Sant Vicens amb el Port de Pollença.
A l’obra Die Balearen de l’arxiduc Lluís Salvador que reflecteix la realitat cultural del segle XIX es troba alguna referència al camí, com exemple parlant de la connexió, trobem: “... més curt és el camí del coll de Siller, on des de Can Botana arribam al Port de Pollença en menys de mitja hora...”, estimació de temps un poc agosarada, tot sigui dit.
Des de Cala carbó iniciarem la sortida per arribar al Port de Pollença.
El encant d’un camí que durant una època recent servi com a pas de pescadors, a més el seu interès excursionista fan que aquest sigui un camí a conservar, i aprofitar el seu atractiu per promoure el coneixement dels nostres joves, a més de servir com a reclam per un turisme alternatiu al de Sol i platja que sembla imposar-se de cada vegada més al municipi de Pollença.
Cal recordar que al PGOU del 1991, el camí de cala Carbó al Port de Pollença fou marcat com a camí per a vianants, seria bo que el camí íntegre fos conservat i promogut pel consistori
Per tot això seria bo que s’acceleressin les tasques per tal de garantir el pas per aquest camí, a més de senyalitzar adequadament l’accés.
Plataforma Pro Camins Públics i Oberts.
Alternativa | 08 Agost, 2011 06:00
Volem fer públic el nostre desacord amb la idea del batlle de desclassificar la fàbrica de Can Morató per permetre la seva demolició. També volem dir que resulta totalment incomprensible que a hores d'ara encara ni tan sols s'hagi posat una multa als propietaris de la fàbrica, quan des del març del 2010 el camí públic de Can Joanot es troba tancat pel perill de despreniments de la fàbrica. El més urgent és obrir el camí i aturar el deteriorament de la fàbrica.
Al darrer ple de juliol el batlle va dir que el problema de la fàbrica era que al ser un be catalogat només es podia rehabilitar. Segon el batlle cap tècnic competent avalaria una rehabilitació de l’edifici, però no tenim constància que s’hagi demanat un informe als tècnics municipals sobre la possible rehabilitació.
Igualment rebutjam la solució que va comentar el batlle i que passa per desclassificar la fàbrica per executar la demolició de tot el que sigui perillós i es pugui reconstruir i no rehabilitar. Aquesta solució ens sembla un premi a la desídia dels propietaris, que no han fet res per evitar el deteriorament de la fàbrica, i un càstig a tots els ciutadans de Pollença amb la pèrdua irreparable d’un bé actualment catalogat amb un gran valor històric, artístic i social per Pollença.
El que ha de fer el batlle és tot el possible per complir el que es va decidir al ple del mes de desembre de 2010, on es va aprovar una moció d’Alternativa donant suport al decret de batlia de 6 maig (només el PSM va votar en contra) que demanava a la Comissió Insular d'Ordenació del Territori, Urbanisme i Patrimoni Històric que adoptés les mesures necessàries per aturar el deteriorament del bé catalogat de l'antiga fàbrica de tapissos Can Morató; multa coercitiva, declaració d’interès social a efectes d’expropiació…
El que cal fer immediatament és apuntalar els murs per obrir el camí públic de Can Joanot i passar la factura als propietaris, als que s’ha de sancionar per l’incompliment de l'article 101 de la llei de Patrimoni que considera infracció molt greu l'incompliment per part dels propietaris del deure de conservar, mantenir i salvaguardar els valors d'un bé catalogat com la fàbrica. Pensam que el següent pas seria iniciar el procés per realitzar l'expropiació per interès social de la fàbrica. L'article 33.1 de la llei de Patrimoni contempla aquesta expropiació per l'incompliment greu pels propietaris o titulars del seu deure de conservar-ho o pel perill de destrucció o deterioració greu del bé.
Vídeo del telenotícies de TV[M] probablement de novembre o desembre de 2010. (no hem trobat la data exacta).
Més informació a:
Alternativa | 07 Agost, 2011 06:43
El passat 16 de juliol férem una excursió a Cabrera, es tractava duna activitat organitzada per la direcció del Parc. El que havíem de fer era nadar amb aletes i careta observant el fons marí per alguns llocs concrets acompanyats per un educador del parc que anava donant algunes explicacions. L’activitat no va durar molt i tinguérem temps de visitar el castell i conèixer un poc de la història de l’arxipèlag tot i que d’això en parlam un altre dia.
Les aigües de Cabrera són molt riques, degut a la protecció de la que gaudeixen, vérem molt de peix tot i que no va ser molt variat. Les llisses s’han avesat a que la gent els doni menjar i t’envolten a poca distància com si fossin taurons. També hi havia sards, variades, oblades i a part d’aquests peixos més habituals, vérem nacres estrelles, pardals de moro i alevins de tuta amb aquest color lila tan particular.
De tornada, aprofitant que la mar estava molt plana, entràrem amb la barca a la Cova Blava on ens poguérem tirar a l’aigua i gaudir d’aquest racó meravellós amb aquestes condicions de llum que el fan tan especial.
De sortida de la cova enfilàrem de cap a la Colònia de Sant Jordi i encara tinguérem l’ocasió de veure com s’alçava un peix volador, una imatge que feia molt que no veia i que no vaig poder fotografiar.
Un dia gaudint d’aquest arxipèlag ple de vida.
A.R.F.V.
(Segueix)
Alternativa | 06 Agost, 2011 06:00
Avui publicam un article i un dibuix original del nostre company Miquel Trias. Ja sabeu que si voleu escriure algun article només ens l'heu d'enviar a alternativaperpollenca@gmail.com
Com sabeu UCRONIA és un mot creat per definir una història irreal que transcorre en un món alternatiu a l'actual. A diferència de la UTOPIA aquesta món no és necessàriament idíl·lic ni tan sols millor que l'actual. Una ucronia seria un món on els guanyadors reals d'una guerra serien els perdedors, com per exemple un país de tercera divisió de l'Europa occidental, on uns militars rebels contra el govern legítim haurien estat vençuts i afusellats i on l'actual partit potent de la caverna no existiria.
Alternativa | 05 Agost, 2011 06:00
- Pensen fer qualque tipus d’auditoria econòmica, encara que sigui una conciliació de saldos i factures entre l'Ajuntament i els seus proveïdors i creditors per conèixer exactament el deute de l’Ajuntament.
- R. Si està previst fer una auditoria
- Ens podien facilitar una xifra aproximada de qual es el deute a curt termini de l’Ajuntament amb proveïdors, associacions, empreses....
-R. Encara no. S'està fent feina per tancar el 2010 i arriben factures.
- Per què n’ hi ha cinc passos de vianants a la cantonada del carrer Llevant amb el carrer Metge Llopis al Port de Pollença?
- R. N'hi ha quatre no cinc, va ser una errada quan es van fer les obres del pla E, un es deixarà esborrar.
- S’ha desmuntat ja l’antena que es troba a la cantonada del carrer Cecilio Metelo amb el carrer Camila Pers?
- R. No te llicència d'activitat i s'ha obert un procés sancionador.
- Què mesures es pensen prendre per evitar les molèsties que està ocasionant als veïns el nou pub amb terrassa que s’ha obert al costat de la Gola?
- R.Efectivament n'hi ha un munt de queixes dels veïns i informes de la policia. De moment només te llicència de restaurant encara que ha solicitat llicència d'amenització.S'ha obert un procés sancionador i s'ha demanat a Costes si te competències.
- Posar a la sala de regidors un ordinador en condicions per consultar de manera senzilla el registre d’entrada i sortida.
R. Cap problema.
- A principi de febrer vam registrar a l'Ajuntament una proposta per millorar el control de la plaga del becut vermell. El tècnic de medi ambient va concloure a un informe que era una proposta viable. Per tant demanam a l'Ajuntament que doni els passos necessaris, cercant ajuda del Govern, per realitzar la proposta o actuar més per aturar la plaga.
R. S'ens va respondre el que es va fer, que no és el demanat per a nosaltres. Ja se té autorització de l'agent forestal i aquests dies amb la presència de Protecció Civil i Bombers s'iniciarà la crema de les palmeres que n'hi ha al solar municipal. A més se col·locaran més trampes de feromones.
-Demanam l’execució d’una sèrie de mocions aprovades a l’anterior legislatura que no s’han realitzat:
Obrir diligències prèvies de la situació del Camí públic del Coll d'en Patró.
Realitzar un pla bàsic d' accessibilitat.
Millorar els taulers d'anunci municipals. Es mirarà
Redactar un projecte bàsic per a la creació d'un recorregut arqueològic. Es farà.
Realitzar un estudi sobre la contaminació del torrent de Sant Jordi.
Portat al ple l’expedient per donar el nom de Margarita Comas Camps al carrer que es diu “prolongació de la Gola”.
Portar al ple l’expedient per nomenar filla adoptiva de la Villa a la Sra Clara Hammerl
- La darrera noticia publicada a la pàgina de medi ambient és del 2010, i els emails de denúncies i avisos que s’envien a mediambient@ajpollenca.net no reben respostes. Demanam o bé actualitzar la pàgina o tancar-la i que es doni resposta als ciutadans que utilitzen el correu electrònic.
R.- Respecte a la pàgina web , s'està estudiant centralitzar totes les pàgines a un servidor i una empresa. Ja veurem quan es efectiu.
- Els correus, la regidora va dir que des de que és ella es contesten a tots. Pots provar a veure si és veritat
- A les passades festes d'eu moll, enmig dels jocs dels nins, hi havia una taula que venia "alcohol" (mojitos, whisky, etc). Demanam que es controlin i eviten fets com aquests.
R.Es pren nota del tema.
- Demanam si a l'horari del mercat d'eu moll, es pot retardar fins a les 13:30 hores l'entrada de vehicles en temporada alta i si els podien donar un borsa de fems als "marxandets" per tirar els fems i no deixar els mateixos al terra, fins i tot podia ser més ràpida la neteja, així es fa per exemple a Artà.
R. Respecte a l'horari s'estudiarà. Respecte a les borses, ja s'ha començat a repartir contenidors als marxandets.
- Ja arriba la patrona i encara no “ens han regalat” la publicació del seu pacte de govern com ens van dir al darrer ple.
R.- Van dir que s'intentaria publicar abans de dia 2.
- A l'extrajudicial hem vist que es contnua pagant del lloguer del local de Can Candali, area de servei, a pesar de que ja s'ha fet la nau al Polígon. estma parlant de 1.888,58 euros mensual
R.- Segon el contracte s'havia de comunicar la rescisió del contracte amb quatre mesos d'antelació i no s'havia fet. S'ha arribat a un acord amb els propietaris i agost serà el darrer mes de lloguer
Alternativa | 04 Agost, 2011 06:00
Si ha un àmbit on tenim un gran potencial en recursos humans és en l’àmbit esportiu. Al voltant d’uns 30 llicenciats en Ciències de l’Activitat Física, diplomats en Magisteri o Fisioteràpia a més a més de tota la gent que surt dels cicles formatius, tècnics esportius especialitzats en algun esport o la gent que simplement col·labora en la bona feina que cada dia fan els nostres clubs i associacions per fomentar la pràctica de l’Esport i l’Activitat física. Actualment no ens podem queixar de les instal·lacions de les quals disposam, al contrari del que succeïa fa uns anys. Tot i això en el que fa referència a la gestió, tant de les activitats com de les instal·lacions, encara hi ha molta feina a fer. La pregunta és, com és possible que tenint tant d’experts en matèria esportiva les coses no acabin de funcionar? Molts de nosaltres tenim clar que als esports d’equip normalment no guanyen les sumes d’individualitats sinó els vertaders equips. Tal vegada, allò que nosaltres tan sovint repetim als nostres alumnes, atletes, jugadors... és el que ens hauríem d’aplicar a nosaltres mateixos.
Actualment l’Àrea d’Esports amb prou feina té els recursos suficients per fer front al manteniment i la gestió de les instal·lacions esportives. Per altra banda, la situació de tots els professionals de l’Activitat Física, sobretot d’aquells que no hem aprovat unes oposicions, és prou complicada, i a tots ens hauria d’interessar aprofitar al màxim les possibilitats que el nostre Municipi ens ofereix per desenvolupar la nostra professió.
Una proposta senzilla seria la de convocar una assemblea en la qual poguéssim participar els professionals, entesos en matèria esportiva i representats de les associacions i clubs per tal d'exposar propostes i consensuar les principals mancances i els objectius d’actuació. Actualment tant el regidor d’esports com el tècnic tenen prou feina en solucionar l’allau de problemes del dia a dia.
Una assemblea on tant l’Àrea d’Esports com les diferents associacions i clubs poguessin exposar els seus problemes de la gestió diària, i on els professionals poguéssim exposar les nostres propostes i debatre-les. Segurament entre tots seria més fàcil trobar solucions i al mateix temps seriem més conscients de les dificultats tant del propi ajuntament com dels clubs i associacions.
Per superar la difícil situació actual no serà suficient la feina dels tècnics i polítics, sinó que cal posar en marxa mecanismes de participació que, ben organitzats, ens ajudin a treure el màxim profit del nostre potencial.
Tenim bones individualitats, ara cal fer un equip!
Joan Cifre
Alternativa | 03 Agost, 2011 06:00
A Europa no hi ha fronteres per l’economia, les mercaderies i segons quins europeus, però hi ha una immensa duana que controla qualsevol moviment de persones no econòmicament benestants o riques. Recordem que els pobres son immigrants i que els rics son estrangers.
Però sembla que el que realment és important és que ens fan nosa. Des de fa anys a l’Estat espanyol (i a gairebé a tots els països d’Europa) existeix una llei anomenada d’Estrangeria (en l’actualitat el Ministeri de l’Interior està elaborant un nou reglament tot i que la darrera modificació de la Llei d’Estrangeria, d’11 de desembre de 2009, disposava que s’aprovaria en el termini de 6 mesos. Cap organització civil de defensa dels drets humans ha participat ni ha vist l’esborrany del reglament, cosa molt sospitosa de no respecte als drets de les persones). Aquesta llei permet que la policia identifiqui i detengui persones migrants sense papers, les fiqui dins un CIE i en 60 dies les deporti.Però, que és un CIE? És tracta de Centres d'Internament d’Estrangers i son centres on van a parar les persones que cometen la falta administrativa (no és un delicte) de no tenir els papers en regla. Aquests centres funcionen com presons, privant de llibertat a les persones que no han pogut obtenir o renovar el permís de residencia, i van contra els instruments internacionals de drets humans, que recordem que Espanya a signat. En els últims anys hi ha hagut nombroses denúncies ja que en ells no es respecte la integritat física i psicològica dels presos; la seva salut; no se’ls assisteix jurídica i socialment en bones condicions (un exemple d’això és que a les dones que detenen a Catalunya els hi posen un advocat d’ofici català però les internen a València); no els permeten una comunicació sense traves i respectant la seva intimitat (Només es poden rebre visites un màxim de 5 minuts al dia en una franja horària d’una hora i sempre sota la supervisió de dos policies); no se’ls informa degudament dels seus drets i deures (fins i tot hi ha persones que no coneixen l’idioma i que per llei han de tenir un traductor, que no tenen); estan afinats en pèssimes condicions, compartint espais i habitacions amb persones de diferents nacionalitats (amb l’agreujant que molts cops no s’entenen); viuen en condicions infrahumanes amb règims presidiaris que marquen els torns estrictes de matinar, menjades, sortides al pati, migdiada, pati, sopar i dormir a porta tancada molts cops sense poder anar ni al bany en plena nit...
Un cop passats un màxim de 60 dies d’internament a aquestes presons arriba l'expulsió, que es fa cap a la capital del país allà on han nascut les persones deportades (els deixen a l’aeroport d’arribada). Això comporta greus problemes a les persones que viuen a altres bandes allunyades de la capital per arribar al seu lloc d'origen. I molt més en països grans amb infraestructures de mobilitat limitades. I a aquest fet li hem de sumar el que suposa per a una persona retornar al seu lloc d’origen d’aquesta manera un cop va decidir migrar.Un problema afegit és que no es té en compte si aquestes persones que deporten tenen o no família. S'han donat casos de famílies que han sigut deportades a diferents països (pensant que marit i muller siguin de països diferents). Tot això comporta molts problemes de retrobament de famílies, que poden tenir fills i tot, i que no tenen recursos materials, ni econòmics, ni legals per recórrer els milers de quilòmetres que els separen. Poden passar anys des de la seva forçosa separació fins al retrobament.
Amb tot això, hi ha països que no accepten la repatriació forçosa per part de països europeus. Així, els estats d’Europa es veuen impedits de retornar als migrants a segons quins països. La solució es troba en enviar-los a tercers països que els accepten a canvi de diners, ajuda o beneficis. Un d’aquests països és Marroc, que accepta deportats d’Espanya a canvi de molts diners. Aquests immigrants que arriben a Marroc son abandonats al Sàhara a la seva sort. Aquest fet fins i tot va comportar multes de la UE a Espanya a l'època d'Aznar.En fi, ens queixam de que ens roben la feina, demanam que se’n vagin a casa seva, que no en venguin més... però no pensam que nosaltres, amb el nostre mode de vida, som els culpables de la situació. Hem creat un món ple de pobres, amb països endeutats i espoliats on la seva gent no té ni per menjar. I quant aquesta mateixa gent que hem condemnat a la pobresa arrisca la seva vida i ho deixa tot per poder tenir un futur, els negam que ni tan sols puguin viure entre nosaltres. Això sí, si es deixen explotar i comporten un rendiment econòmic en feines denigrants, no hi ha problema, mentre els poguem engegar quan pensem que sobren.
No ens roben la feina, som nosaltres els que els hem robat: primer el seu futur als seus llocs de naixement i segon la seva llibertat, internant-los a presons i expulsant-los amb l’excusa de que no disposen d’un document que acrediti que som bons al·lots i que hem decidit que poden viure entre nosaltres.Son persones, no mercaderies. Com diu una cançó “si un home no és legal, diguem el que passa amb la legalitat. Si un home no és legal, que és legal?”. Per això diem no a la Llei d’Estrangeria, no als CIE, no al tancament de fronteres i no al racisme.
Pere J. Garcia (Garci)
Podeu trobar més informació a:
Acció contra el racisme a Lavapiés. Els veïns fan fora a la policía.
Alternativa | 02 Agost, 2011 06:00
Alternativa per Pollença
vos desitja
un bon dia de la Patrona
Mapa de la més que recomanable pàgina "El dia de la desgràcia del turcs"
"La festa que després es considera tradicional, en algun moment va néixer, contínuament es va transformar i en un altre moment, va morir. L'eternitat és per als deus, no per la tradició i, molt manco per a la festa" Pere Salas introducció a "La festa a l'època medieval d'Antoni Mayol i Llompart.El Gall editor. 2008.
Alternativa | 01 Agost, 2011 06:00
A través del nostre correu i del perfil de facebook ens han fet arribar les fotografies denúncia que acompanyen aquest article i que vam fer arribar als regidors responsables al darrer ple.
Esperam que el nou equip de govern millori la comunicació amb els ciutadans i aquestes coses del dia a dia s'arreglin més aviat.
Papereres del Paseig Voramar, segon el ciutadà que ens l'ha fet arribar totes eren plenes. Ja vam comunicar el tema a la regidora del Moll.
Brutor al torrent de la Gola, al costat de l'Eroski. Ja hem comunicat el tema a la regidora de medi ambient. Al cas dels torrents les competències no són municipals i la setmana passada es va parlar amb el Consell, n'hi ha un bon grapat de torrents que necessiten neteja, especialment el de Gotmar.
Les faroles de Can Sionet segueixen encara enceses fora d'hores, igual que fa un any a un espai abandonat, al ple el regidor, en Martí, va dir que s'arreglaria. (article).
Els artefactes (cartells, marquesines de fusta) sense cap informació segueixen escampats pel municipi... Com el que vam aconseguir retirar a laTalaia d'Albercuix. Al ple es va dir que els becaris de medi ambient farian un llistat i diagnòstic dels mateixos i dels cartells de camins per després actuar.
Necessitam les teves fotos, vídeos, els teus comentaris, la teva informació dels punts negres de Pollença. Aquells llocs del municipi en mal estat,degradats, bruts, oblidats, etc. Ens pots enviar les fotografies a alternativaperpollenca@gmail.com
A més de publicar aquesta informació al blog, la traslladam a l'Ajuntament on farem feina per trobar solucions. Entre tots construirem una Pollença millor.
alternativaperpollenca@gmail.com
Aquest blog és plural i lliure. Les opinions dels comentaris reflecteixen només el parer de l'autor del mateix i des del blog URXELLA no ens fem responsables del seu contingut.
CAP OBJECTIU ÉS MASSA PETIT,CAP VICTÒRIA MASSA INSIGNIFICANT. Arundhati Roy
Pla de Futura Gestió: Programa Electoral 2015-2019
« | Agost 2011 | » | ||||
---|---|---|---|---|---|---|
Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 |
8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 |
15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 |
22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 |
29 | 30 | 31 |