URXELLA

http://alternativaperpollenca.com

Clubs esportius

Alternativa | 31 Octubre, 2011 07:00 | facebook.com twitter.com

Un interessant article del nostre coordinador als temes esportius, Joan Cifre Cerdà.

El primer que he de dir respecte al funcionament dels clubs esportius és que és un model totalment esgotat. Els clubs són entitats privades sense ànim de lucre que sobreviuen amb els diners públics que provenen de les subvencions, principalment de l’ajuntament. És veritat que també hi ha, o hi havia, subvencions del Consell de Mallorca, però aquestes requereixen un nombre de practicants als quals desgraciadament sols hi arriben els clubs de futbol o alguns clubs de bàsquet amb molts de federats.

Cal dir que els ajuntaments, a part de les corresponents subvencions, col·laboren cedint les instal·lacions i pagant l’aigua i corrent elèctrica d’aquestes instal·lacions. Una de les qüestions que normalment es planteja és si els clubs, com entitats privades que són, haurien de pagar el lloguer de les instal·lacions. Qualsevol que tingui una mínima relació amb un club esportiu sap que això es pràcticament incompatible amb la supervivència d’un club esportiu de base.

Abans de plantejar segons quines qüestions respecte als club esportius ens hauríem de preocupar de com funcionen i quines problemàtiques tenen:

La principal despesa que tenen els clubs són els arbitratges i els sous dels entrenadors. Respecte als arbitres s’ha de dir que al menys en bàsquet les categories escolars estan subvencionades, però els clubs han d’avançar els diners i els cobren (quan els cobren), patint les magarrufes de les federacions. Quan parlam de categories superiors a la Juniors la despesa deixa d’estar subvencionada i és bastant important. L’altra gran despesa és el sou dels entrenadors, el problema és que com que aquests no es donen d’alta a la seguritat social no s’admet com a despesa a l’hora de justificar les subvencions.

Els temps en que els entrenadors i arbitres eren pares, professors i aficionats que feien aquestes funcions sense cobrar ha passat a la història. Avui en dia arribar a tenir un títol d’entrenador suposa una gran despesa de temps i diners, i és lògic que es vulgui rendibilitzar. Això sense tenir en compte les altres titulacions, ja que en gran part els entrenadors actuals dels clubs esportius tenen un títol universitari.

A l’àmbit dels patrocinadors privats cal tenir en compte dues coses. Una gran part dels patrocinadors que venien del sector de la construcció, per qüestions obvies han deixat de ser-ho, el hotelers no tenen cap tipus d’implicació i sols queden les petites empreses propietat dels pares o familiars dels jugadors, i no sabem fins quant queda Colonya com a representant del que eren les Caixes.

Una altra problemàtica és la d’aquells clubs que no poden fer ús de la publicitat estàtica, bé perquè utilitzen instal·lacions que no ho permeten o bé perquè actuen a l’aire lliure.

L’actual situació econòmica dels Consistoris, juntament amb l’augment que cada any experimenten els clubs, els està obligant a plantejar la reducció de les subvencions o a reduir les seves ajudes. És inviable pensar que els ajuntaments podran suportar sols damunt les seves esquenes  el gran pes econòmic que suposaria un nou model del funcionament dels clubs  adequat als nous temps.

La solució passa per una major implicació tant dels patrocinadors privats (difícil en la conjuntura actual) i sobretot de les Comunitats Autònomes i el mateix Estat, que haurien de redistribuir els diners públics que dediquen a l’esport d’elit cap els sectors dels clubs de base, que són el que realment acosten els valors de l’esport cap a la societat.

En definitiva, el tema dels clubs encara no passa de l’àmbit municipal, mentrestant haurem de tenir molta cura a l’hora de plantejar segons quines qüestions que poden posar-los en perill.

 

 


Trescant pel mˇn (CXLIX). Civitas Bocchoritana.

Alternativa | 30 Octubre, 2011 07:00 | facebook.com twitter.com

Al Port de Pollença, gairebé a l'enfront del poliesportiu i a l'altre banda de la via de circumval·lació trobem uns terrenys anomenats Pedret de Boquer. Uns terrenys que durant segles han sigut terra de pastures i de conreu. Però, encara més antigament a aquella finca tant propera a la possessió de Boquer s'hi trobava un molt important poblat talaiòtic, de la que gairebé no hi ha restes visibles i que està excavat mínimament.

D'aquest poblat, situat a un enclau estratègic per al comerç marítim, poques coses se'n saben. No es coneix la seva extensió, la vida dels seus habitants, que menjaven, com vivien... Però tenim una sort de conèixer una dada molt important: les seves relacions amb l'Imperi Romà a través de la troballa de dues taules de patronatge.

La primera taula de patronatge va ser trobada al 1765 al mateix Pedret de Boquer i data de l'any 6 d.C. La segona taula data de l'any 10 a.C. i va ser trobada el 15 d'octubre de 1951 a la carretera que porta del Moll cap a Alcúdia. La troballa, lluny de ser degut a una excavació arqueològica, fou més bé fortuita. Un treballador d'Alcúdia tornava a casa des del Moll amb la seva bicicleta quan es va haver d'aturar per culpa del temporal que hi havia al mar i per estar la carretera a la mateixa vorera. Entre les pedres, arena i demés materials trets per la mar, l'home va veure i recollir la tabla de bronze. Poc després fou cedida al museu d'Alcúdia.

Però que tenen d'especial aquestes taules? Analitzem una mica la taula de patronatge de l'any 10 a.C.:

[Iullo Ant]onio Fabio Africano/ a(nte) d(iem) XVII k(alendas) Apriles / Civitas Bochoritana ex / insula Baliarum Maiorum /patronum cooptavit M. / Crassum Frugi leiberos / posterosque eius. / M. Crassus Frugi eos in / suam suorumque / clientelam recepit. / Egerunt C. Coelius C. F. et / C. Caecilius T. F. legati

Iulio Antonio Fabio apodat Africano, a XVII dies de les calendes d'abril, la ciutat bocchoritana de l'illa major de les Balears anomenà com patró a M. Crasus Frugi i als seus fills, i a la seva descendència. M. Crasus Frugi els va rebre baix la seva clientela i la dels seus. Foren legats C. Coelius, fill de C. y C. Caecilius, fill de T.

Tot i ser breu, aquest text ens aporta una quantitat molt important d'informació. En primer lloc, el simple fet de ser una taula de patronatge ja ens diu moltes coses: el patronatge fou un sistema utilitzat per Roma com a element de consolidació de la piràmide social. Una persona lliure, amb pocs recursos o amb el desitj de millorar la seva posició podia solicitar l'ajuda d'un noble patrici anomenant-lo el seu patró i convertint-se a la vegada en el seu client. El client havia de ser fidel al seu patró i s'havia de posar al seu servei quant fos necesari. A canvi, el patró proporcionava recolzament, ja fos alimentari, financer, amb terres o senzillament exercint la seva influència social. Una cosa similar passava amb els territoris conquerits per Roma, que utilitzaven el patronat com a sistema de promoció social per a les seves èlits provincials. De manera individual, un provincià podia accedir per mèrits a la ciutadania romana, agafant el nom del governador que li donava l'honor. Ja en època imperial, que és el període que ens interessa, el patronatje fou utilitzat per les ciutat per a fer valer els seus interessos davant les instàncies superiors de l'Estat, o senzillament com a sistema de recolzament que facilitava l'accés de les èlits urbanes a càrrecs superiors en l'adminsitració o l'exèrcit. Els patrons demostraven la seva influència i protecció a ciutats o, inclús,a províncies senceres. Així, la taula de patronatge és un reflexe de la relació de patronatge que les èlits bocchoritanes varen fer amb un personatge important del moment. Fet que denota l'interès de la ciutat, o de les seves èlits, per tenir cert estatus social.

Però, quin estatus tenia la ciutat en relació a Roma? (Hem de tenir en compte que totes les ciutats en territori romà tenien un estatus diferent, depenent dels drets que tenien i dels imposts que havien de pagar, així podien ser ciutats federades, llatines, peregrines...) La taula no ens ho desvetlla, però gràcies a la taula del 6 d.C. i a les paraules de Plini, si podem fer algunes hipòtesis. Plini, a la seva Història Natural, va escriure “...et foederatum Bocchorum fuit...”. És a dir, que aquesta ciutat en algun moment va tenir un estatus de ciutat federada a Roma i que possiblement en el moment d'escriure-ho ja havia promocionat i havia aumentat el seu estatus i adquirit el Ius Latii, és a dir, era una ciutat Llatina. Encara que hi ha historiadors que creuen que el fet de dir-se Civitas podria voler dir que era una ciutat peregrina. 

D'aquesta manera, entre els 15 anys que van d'aquesta primera taula a la taula posterior, on es fa referència al "Senatus Populusque Bocchoritanus" i a "Praetores", denotaria un canvi d'estatus (només les ciutats romanes de ple dret tenien Senat i Praetores, que eren càrrecs politico-administratius importants). Tot i que altres historiados veuen en tot això un orígen púnic de la ciutat (ja que les ciutats púniques ja gaudien d'institucions similars).

Quant al patró, devia ser important i influent. Així, Marco Crasso devia ser un personatge important del moment, tal vegada seria Marco Licinio Craso Frungi, cònsul l'any 14 a.C. Per altre banda, els dons noms que surten al final del text responen necessariament a dos personatges importants de la ciutat. Això s'extreu de la forma en que es procedia a establir el patronatge: normalment l'assemblea de notables, ordo, prenia la decissió de posar-se baix protecció d'un patró, en aquest cas a Marco Craso, per comunicar-li la proposta. Si aquest acceptava, es firmava un pacte etern i que era guardat en forma de taula de patronatge. Els dos embaixadors encarregats de fer la proposta foren C. Coelius, fill de C i C. Caecilius, fill de T. A la taula surt també el nom del cònsul d'aquelles dates, Iulio Antonio Fabio Africano. L'última curiositat de la taula és la data, el XVII dies de les calendes d'abril, que ens indica, traduit a l'actualitat, que era el 16 de març, en primavera, quan el mar era ja navegable després dels temporals d'hivern.

Com veiem, la ciutat Bocchoritana (hi ha un debat historiogràfic sobre el nom: no es posen d'acord amb quin era el nom real, tot i que s'ha descartat que es digui Bocchoris), va ser una ciutat molt important a l'antiguitat. Va ser una ciutat talaiòtica que va promocionar i va estar federada a l'Imperi Romà, baix la protecció d'un personatge tant important com Marco Crasso. I això va permetre a les seves èlits gaudir de més privilegis socials i poder fer carrera funcionarial dins la pròpia Roma. I no podem perdre de vista que aquesta ciutat, lluny de veure's absorvida per la presència de la ciutat romana de Pollentia, va mantenir la seva important activitat durant els segles I a III d.C.

Ara només falta que ens prenguem seriosament el nostre patrimoni i la nostra història i dediquem més esforços a excavar jaciments com el de Bóquer, que ens donin llum en tota aquesta història.

Text: PJG

Fotos: Pere Salas; imatges de les taules: Internet.

 

Taula de patronatge de la Civitas Bocchoritana (10 a.C.)

 

Taula del 6 d.C.:

M. Aemilio Lepido, L. Arruntio | co(n)s(ulibus) k(alendis) Mais. | Ex insula Baliarum Maiore senatus | populusque Bocchoritanus M. Atilium M. F. Gal(eria) Vernum patronum coopata|verunt | M. Atilius M. F. Gal(eria) Vernus senatum | populusque Bochoritanum in fidem | clientelamque suam suorumque recepit. | Egerunt Q. Caecilius Quintus | C. Valerius Icesta praetores

 

Situació del poblat.

 

 (Segueix)

El patrimoni arquitect˛nic del Port de Pollenša (2)

Alternativa | 29 Octubre, 2011 06:00 | facebook.com twitter.com

 Al ple de dijous es va aprovar per unanimitat la moció per la protecció d'edificis singulars del passeig Voramar-Colón-Hernán Cortés i treballar en l'elaboració del catàleg municipal de Patrimoni presentada per Alternativa, PSM i Esquerra Republicana. 

A la moció que s'ha aprovat l'Ajuntament s'ha compromés a:

Normal 0 21 MicrosoftInternetExplorer4

- Utilitzar tots els recursos legals possibles per evitar la pèrdua dels immobles del Passeig Voramar-Colón-Hernan Cortes assenyalats en l'informe del Departament del Patrimoni de 30 de juny de 2008, .-

- Es procedirà a treballar en l'elaboració del Catàleg municipal de Patrimoni per a la seva aprovació amb la màxima celeritat, a fi d'evitar pèrdues pel patrimoni històric i artístic de Pollença.

- L'Ajuntament de Pollença sol·licitarà al Consell de Mallorca que es prenguin les mesures pertinents per la protecció d'aquests edificis i evitar el seu enderrocament.

Cal fer d'una vegada el catàleg de protecció d'edificis i elements d'interès històric arquitectònic i paisatgístic que es va aturar a la passada legislatura, quan no es va contestar a les deficiències que es va demanar esmenar  des de la direcció de patrimoni.


Entre les esmenes proposades per la direcció de Patrimoni es demanava a l'Ajuntament revisar l'arquitectura turística i hotelera del municipi, entre elles les cases de primera línia com  Can Franc. Com deia la direcció de patrimoni totes aquest cases són mostres significatives de l'arquitectura regionalista. 

A la següent fotografia, que ens ha fet arribat el company Joan Ramon, podeu veure al fons , talment com ara, però sense els pins i els arbres que l'envolten, la casa de Can Franc, o Can Llobera, abans, els nins li dèiem "Casa Dracula" o " ca les bruixes", pel seu aspecte senyorial i estar envoltada d'un frondós jardí amb grans pins. A la seva esquerra se veu l'antigüa ermita de Can Singala, i de primer plà, Can Pescador.


Noteu que un poc a la dreta de Can Pescador, al fons, se veu la Casa de Can Albis, que fou enderrocada fa uns 20 anys, Can Serra, Can Lobera, encara existent i propietat d'un alemany, i finalment Can Franc(Can Llobera sembla, també) Totes tenen la mateixa planta, pareixen fetes amb els mateixos planols...

 



A continuació la moció que vam presentar i que va redactar el regidor del PSM en Tomeu Cifre (Segueix)

Pollenša poble lliure de circs amb animals.(resultats del ple d'ahir)

Alternativa | 28 Octubre, 2011 06:00 | facebook.com twitter.com

Quatre hores de ple, no es van fer la part de control i seguiment, inclosos els precs i preguntes. Fins la moció referent als circs el ple es trobava ple de públic, sobre tot destacava la presència de militants d'anima naturalis ica animalista amb cartells reivindicatius contra el circ amb animals, també n'hi ha gent del circ Roma.

Es van aprovar tots els punts que es presentaven. 

 

I.- PART RESOLUTIVA

1.- Aprovació definitiva, si procedeix, de la modificació puntual de l'article 60 i la correcció d'error material de transcripció de l'article 61 de l'ordenança municipal de Policia i Bon Govern.

Aprovada per unanimitat

2.- Aprovació, si procedeix, de la dissolució de l'organisme autònom Patronat Municipal de Turisme de Pollença

 

 Aprovada amb l’abstenció de Convergència, UMP i Esquerra.

L'Àrea de Turisme passarà a dependre directament de l'Ajuntament, com ja vam informar al seu dia (article) . Esperam que millori la participació dels grups polítics (actualment no tots tenen representació al Patronat), també esperam una col·laboració i participació per part del sector privat.

3.- Aprovació provisional, si procedeix, de la modificació puntual de l'ordenança fiscal reguladora de la taxa  pel servei de recollida domiciliària i de tractament de fems i residus.

 

 Aprovada amb els vots de PP-Lliga, abstenció de Convergência i UMP i vot em contra d’Alternativa, PSOE, PSM i Esquerra

 Vam demanar un compromís per part de l’equip de govern de complir amb les recomanacions del tècnic de medi ambient, que no es va produir i per tant vam votar em contra.  Farem un article.

4.- Aprovació provisional, si procedeix, de la modificació puntual de l'ordenança fiscal de l'impost sobre l'increment de valor dels terrenys de naturalesa urbana (plusvàlues) . Aprovada amb els vots a favor de PP, Lliga i UMP, abstenció de La resta.

 

 Aquesta modificació minimitzarà l'impacte pels contribuents l'aplicació de l'import íntegre dels valors cadastrals dels terrenys a l'hora de calcular la base imposable de l'impost sobre l'increment de valor dels terrenys de naturalesa urbana. El tipus de gravamen aplicable passa del 22% actual a un 17%. Vam optar per l’abstenció ja que de totes maneres la pujada amb aquesta reducció será important i volem estudiar la possible presentació d’al·legacions a la nostra assemblea.

 

5.- Moció presentada pels grups municipals d'Alternativa, PSOE, Unió Mollera Pollencina, PSM-EN i Esquerra Republicana relativa a la declaració de Pollença com a poble lliure de circs amb animals .

 Aprovada amb el vot a favor de Lliga, Alternativa, PSOE, UMP, PSM i Esquerra, abtencions de PP i Convergência.

 

Veure article  . Pollença va fer honor a la seva declaració de municipi amic dels animals i és el setè municipi de Mallorca en declarar-se lliure de circs amb animals. El resultat va ser rebut amb gran emoció per part dels animalistes presents al ple i una gran alegria per la nostra part. Farem un article.

6.- Moció presentada pels grups municipals d'Alternativa, PSOE, Convergència i Unió per Pollença, PSM-EN i Esquerra Republicana relativa al compliment dels contractes signats amb les entitats pro-discapacitats  Aprovada per unanimitat

Esperam que el PP al govern i al consell demostri realment més sensibilitat social i que es prioritzi l’ajuda a les entitats pro-discapacitats.

7.- Moció presentada pels grups municipals d'Alternativa, PSOE, PSM-EN i Esquerra Republicana per a millorar el model de finançament local i rebutjar l'espoli fiscal. Aprovada per unanimitat.

 

L’equip de govern va demanar la retirada del tercer punt de la moció al que es demanava que l’Ajuntament estudiés formes de reclamació judicial per evitar el pagament d’aquests dobles i que es coordinés aquestes accions amb els altres municipis dels Països Catalans. Els grups que presentàvem la moció vam acceptar l’esmena sol·licitada amb el compromís d’enviar al govern un document que ja s’ha fet a altres municipis de Catalunya de petició dels doblers al govern

 

 

8.-  Propostes/Mocions d'urgència

 

Moció per la protecció d’edificis singulars del passeig Voramar-Colón-Hernán Cortés i treballar en l’elaboració del catàleg municipal de Patrimoni presentada per Alternativa, PSM i Esquerra Republicana. Aprovada per unanimitat.

 

PP, Convergència i UMP van mostrar els seus dubtes sobre el primer punt de la moció ja que Can Franc té una llicència que s’ha d’estudiar i es citava al primer punt.  Vam acceptar retirar la referència específica a Can Franch i d’aquesta manera al primer punt es demana finalment que l’Ajuntament estudiarà tots els recursos legals possibles per evitar la pèrdua de tots els immobles de primera línia ja senyalats a un informe del Departament de Patrimoni de juny de 2008. Farem un article sobre el tema.

 

 

Moció per mantenir la llei de mesures urgents i per tant la protecció de Cala Carbó  i  la part alta del Vilà. Presentada per Alternativa, PSOE, UMP, PSM i Esquerra Republicana. Aprovada per unanimitat.

 

Es va discutir extensament sobre la història urbanística de Cala Carbó i el Vilà i sobre el que passaria si es deroga la Llei de Mesures Urgents. Però tots estavam estar d’acord en que la Llei de mesures urgents és beneficiosa pel municipi i es va aprovar per unanimitat.

 

El circ bover, un exemple de circ mallorquí sense animals

 

 

Ara volen escabetxar a la premsa forana.

Alternativa | 27 Octubre, 2011 06:00 | facebook.com twitter.com

Publicam un article del nostre company artanenc Mariano Moragues. Ja sabeu que si voleu publicar els vostres escrits a aquest bloc només ens els heu d'enviar a alternativaperpollenca@gmail.com

 Si gran part del món té motius d’indignació per raons econòmiques que afecten el gavatx i el benestar, els mallorquins hi hem d’afegir motius propis, perquè els nostres governants del PP ens toquen el que no sona potejant les nostres arrels amb una desvergonya i prepotència insultant. Ara els pobles de la part forana reben una nova coça que demostra el menyspreu i rebuig cultural del govern, amb la eliminació de les subvencions que rebia la premsa dels pobles escrita en català. Per més inri, les subvencions convocades el març has estat eliminades l’octubre, quan ja s’havien fets els pressuposts i ara els deixen amb el cul en l’aire, i fet si et vols fer.

La política del PP d’extermini de la nostra estimada llengua està ben clara. Fins ara ha demostrat més interès en esflorar el català i proscriure’l, que en crear llocs de feina, inventant problemes on no n’hi havia, rompent consensos i pegant una reculada de trenta anys.

Des d’un punt de vista científic, històric, lingüístic, sociològic, antropològic, jurídic... aquesta envestida atemptatòria contra la llengua no té agafada i no treu cap en lloc, sols és fruit d’ignorància inexcusable o de mala llet, congriada d’injustícia, petulància i prepotència imperialista. Qualsevol en dos dits de seny sap que un bé patrimonial d’un poble com és la seva llengua, s’ha de respectar, defensar i protegir; fins i tot així ho diu la Constitució espanyolíssima i els més elementals drets humans. Basta idò d’arguments foradats de llibertat, de capgirar les coses presentant el castellà com a víctima de la llengües minoritzades i altres herbes manipuladores.

Retirar la subvencions a les publicacions de la part forana, toca el viu de l’ànima del pobles, que són la gran reserva de la llengua i també toca el viu de la difusió de la cultura i una palestra pels poetes, escriptors, periodistes, polítics, comerços... A molts de mils de persones se’ls vol robar el seu més proper mitjan de comunicació. No val l’excusa de dedicar els 125.000 euros de les subvencions a accions més prioritàries. Bens que duen mals, no són tals. Aquests ronyosos euros aidaven a la subsistència de las premsa dels poble, que ara es veuran en feines per treure el caragol bufant.

Que no ens venguin amb coverbos, no es tracta de donar un millor fi a 125.000 euros, es tracta d’una impúdica i demostrada política assetjament a la nostra llengua. Ja han mostrat massa la filassa perquè ens deixem tondre i ens beguem aquest glop.

                                                                                   Mariano Moragues Ribas de Pina

   Avui a les 17:00 podeu escoltar a Pepe García, portaveu del nostre grup polític a Ràdio Pollença, a l'igual que el ple a les 20:00.

Associació Premsa Forana de Mallorca.

 

Ple ordinari d'octubre

Alternativa | 26 Octubre, 2011 06:00 | facebook.com twitter.com

Demà dijous a les 20:00 Ple ordinari.

I.- PART RESOLUTIVA

1.- Aprovació definitiva, si procedeix, de la modificació puntual de l’article 60 i la correcció d’error material de transcripció de l’article 61 de l’ordenança municipal de Policia i Bon Govern.

Aprovació definitiva de la modificació que es va aprovar l'any passat (moció conjunta amb el PP-UMP i PSM) per evitar obres molestes al casc antic de Pollença els mesos d'estiu. A més es corregeix l'horari que a l'ordenança permetria fer obres als interiors. (L'aprovació inicial es va fer al ple de juliol)

2.- Aprovació, si procedeix, de la dissolució de l’organisme autònom Patronat Municipal de Turisme de Pollença 

L'Àrea de Turisme passarà a dependre directament de l'Ajuntament, com ja vam informar al seu dia (article) .

3.- Aprovació provisional, si procedeix, de la modificació puntual de l’ordenança fiscal reguladora de la taxa  pel servei de recollida domiciliària i de tractament de fems i residus.  

 Es segueix partint de l'estudi realitzat per l'Institut Cerdà per al Consell de Mallorca, que a pesar de les nostres reiterades peticions i promeses quatre anys després segueix sense adaptar-se a Pollença. Per tant al repartiment de taxes segueix existint un pes excessiu de la decisió política sobre la tècnica. I les decisions polítiques adoptades no ens agraden gens ni mica, sobre tot la que significa repercutir l'increment del cost del servei al grup de contribuents més nombros o sigui els habitatges unifamiliars amb pujades entre 19 i 23 euros ( més d'un 15%), excepte en Formentor pujada de 47,57 euros (6,16%). També s'ha reduit el sobrecost imputat a les vivendes en rústic, passant del 22% al 15%.

Un altre aspecte destacable és que els supermercats petits han sofert una reducció del -33,1 % de la taxa, amb una reducció de 967,11 €, mentre que la categoria de tendes de queviures s’ha incrementat un 28,6 %, amb una puja de 98,17 €. Segon l'informe tècnic aquest fet  implicava diferències de cost de quasi el 1.000% entre establiments molt semblants en quant a productes i superfícies.

4.- Aprovació provisional, si procedeix, de la modificació puntual de l’ordenança fiscal de l’impost sobre l’increment de valor dels terrenys de naturalesa urbana (plusvàlues) 

 

L'equip de govern presenta una modificació per tractar de minimitzar l'impacte que suposaria per als contribuents l'aplicació de l'import íntegre dels valors cadastrals dels terrenys a l'hora de calcular la base imposable de l'impost sobre l'increment de valor dels terrenys de naturalesa urbana.El tipus de gravamen aplicable passa del 22% actual a un 17%.

 

5.- Moció presentada pels grups municipals d’Alternativa, PSOE, Unió Mollera Pollencina, PSM-EN i Esquerra Republicana relativa a la declaració de Pollença com a poble lliure de circs amb animals .

 

Veure article  . Esperam que Pollença faci honor a la seva declaració de municipi amic dels animals i que sigui el sisè municipi de Pollença en declarar-se lliure de circs amb animals.

 

6.- Moció presentada pels grups municipals d’Alternativa, PSOE, Convergència i Unió per Pollença, PSM-EN i Esquerra Republicana relativa al compliment dels contractes signats amb les entitats pro-discapacitats  

Aquesta moció és per reclamar que el Govern i el Consell saldi el deute amb les entitats pro-discapacitats, els compliment dels contractes i donar prioritat de pagament a aquest tipus d'entitat.

 

7.- Moció presentada pels grups municipals d’Alternativa, PSOE, PSM-EN i Esquerra Republicana per a millorar el model de finançament local i rebutjar l’espoli fiscal 

 

Aquesta moció és principalment per reclamar a l'estat el no pagament de 350.266,26 euros reclamats per les bestretes de l'any 2009.

 

8.-  Propostes/Mocions d’urgència

Dues mocions al manco.

Una per mantenir la llei de mesures urgents i per tant la protecció de Cala Carbó  i  la part alta del vilà.

Una altra

 

II.- PART DE CONTROL I SEGUIMENT

 

1.- Informació de Batlia

 

2.- Dació de compte de resolucions de Batlia

 

3.- Precs i preguntes”



 

Junta de govern de 18 d'octubre.

Alternativa | 25 Octubre, 2011 06:00 | facebook.com twitter.com

Normal 0 21 false false false MicrosoftInternetExplorer4

Comentam  el més destacat de la Junta de govern del passat dimarts 18 d'octubre.

Es va donar compte de resolucions d'alcaldia de concessió de deu  llicències i denegació d’un altra . Es va donar compte de la incoació de 8 expedients disciplinaris i sancionadors per infraccions urbanístiques.

Vist l’expedient disciplinari incoat a un policia local per falta greu, atesa la condemna  per una falta de lesions (no anava de policia i els fets van a ser a Palma), vam acordar la suspensió de funcions i pèrdua de remuneracions per tres mesos.

Vam aprovar la proposta d’adjudicació realitzada per la Mesa de Contractació  relatives al projecte de construcció i adequació de la planta pis del Centre de dia. L’empresa que ha obtingut la major puntuació ha estat “Construcciones Llabrés Feliu SLU” per un import total de 332.730,78 € (IVA inclòs) i la millora d’una reducció en 8 setmanes respecte el termini d’execució inicialment previst. Ofertant un termini d’execució de vuit setmanes.

Vam aprovar la modificació del contracte de serveis de treballs de medi ambient. El contracte del tècnic de medi ambient es va modificar a final de la legislatura passada (3/05/11); es va prorrogar un any a mitja jornada. Aquella modificació va ser substancial i es va realitzar sense cap tipus d’informe per part de la TAG. Ara ens hem trobat amb nombroses feines que necessiten un tècnic de medi ambient a jornada completa (platges, poda, ocupació de la via pública...) i hem considerat d’interès general tornar al tècnic de medi ambient al 100% de dedicació.

Vam desestimar el contracte dels serveis informàtics ja que s’havia comés una irregularitat al procediment d’adjudicació i és que es emetre, informe respecte els criteris subjectius i objectius de manera conjunta i la proposta de la Mesa de Contractació es va fer en base a l’empat que assenyalava un informe extern, sense que consti la classificació de les propostes amb valors decreixents.

Vam renunciar a comprar cap de les obres presentades al Certament Internacional d’Arts Plàstiques i Art Jove atesa la situació financera de l’Ajuntament.

Vam incoar expedient administratiu per tal d’efectuar la numeració continua de les urbanitzacions del municipi. Un prec que havia fet UMP i que haviem presentat conjuntament tots els partits de l’oposició.

 Alfons López a Público

MOCIË PER DECLARAR POLLENăA POBLE LLIURE DE CIRCS AMB ANIMALS

Alternativa | 24 Octubre, 2011 06:00 | facebook.com twitter.com

  Al ple ordinari d'aquest dijous els grups municipals; Alternativa per Pollença , PSOE, Unió Mollera Pollencina, PSM i Esquerra Republicana presentam conjuntament una moció per declarar Pollença lliure de circs amb animals. En aquest moment  47 ajuntaments de tot l’estat, cinc a Mallorc,a ja s'han declarat lliures de circs amb animals;  Puigpunyent el 2007, el 2010 a Palma, Sóller i Valldemosa, i el 2011 Consell.

A Pollença el 27 d'agost del 2002 la comissió de govern va acordar manifestar el seu suport a totes aquelles iniciatives tendents a evitar les actuacions que provoquen patiments innecessaris als animals”. I la Comissió de Govern de l'Ajuntament del 26 de maig de 2004 va "reiterar el seu suport a totes aquelles iniciatives tendents a evitar  les actuacions que provoquen patiments innecessaris als animals”.Igualment l’Ajuntament en ple va declarar Pollença Municipi Amic dels Animals el setembre del 2008, punt d'una moció nostra.

La presència d'animals en els circs pertany al passat, al temps quan els humans érem ignorants sobre les altres espècies que comparteixen el nostre planeta. No obstant això, en els últims 100 anys l'enteniment humà ha crescut; la ciència ens pot parlar ara sobre la intel·ligència d'altres espècies, els seus mitjans de comunicació, elaboració d'artefactes, cultura, llaços familiars i emocions. Estudis psicològics, ambientals i de comportament ens han ajudat a entendre el seu món. Amb aquest millor coneixement de la capacitat de sofriment en les criatures amb qui compartim la Terra, ja no és acceptable per a nosaltres l'abús dels animals en els circs, solament per a la nostra diversió. Aquest no hauria de ser el comportament d'una societat avançada i civilitzada.  

 A l'actualitat nombrosos estudis científics demostren que els animals són éssers dotats de sensibilitat, no només física sinó també psíquica. I els animals han de rebre el tracte que, atenent a les seves necessitats etològiques, procuri el seu benestar, i que en els circs aquests solen viure en condicions de captivitat allotjats i transportats a llargues distàncies en remolcs de camions que no poden satisfer les seves necessitats físiques i socials més bàsiques. A més a més entre els animals que s’exhibeixen als circs hi figuren animals salvatges que, encara que hagin nascut en captivitat mantenen els seus instints naturals i el procés d’aprenentatge de comportaments antinaturals per a la seva espècie es fa a través de la violència.

Baldea ens ha oferit un biòleg, un veterinari i un pedagog per explicar i aprofundir al tema amb els diferents grups polítics i animanaturalis ens ha fet arribar un excel·lent dossier pdf  sobre el tema i un document més resumit del que  hem tret aquestes respostes i arguments per a preguntes recurrents

Aquest tipus de prohibició en l'ús d'animals pot afectar als ingressos dels circs que es vegin afectats per aquesta mesura legal?

De cap manera. La indústria del circ pot prosperar i augmentar l'assistència total sense l'estigma del sofriment d'animals. Circs mundialment reconeguts per la seva qualitat en l'espectacle i talent en els seus artistes com el Cirque du Soleil, no usen animals no humans de cap tipus. Altres exemples de circs que no usen animals són el Circ Cric (Premi Nacional de Circ de Catalunya 2005) o el Circ Gran Fele (Premi Nacional de Circ 2009).


En cas de no prohibir completament l'ús d'animals, i si s'optés per aplicar millors controls cap al seu benestar, seria això suficient per als animals salvatges que es troben en els circs?

No. La Llei de benestar animal rares vegades s'aplica i no existeixen regulacions específiques per a les complexes necessitats dels elefants i altres animals salvatges en els circs.
El confinament i la privació són inherents a l'entorn d'un circ ambulant, i això no pot ser resolt de cap manera. Fins i tot amb la millor voluntat, les condicions d'existència d'un circ ambulant no poden proveir un nivell de benestar estàndard.

A més, el personal que treballa en els circs amb animals no té el coneixement ni les qualificacions necessàries referents a un correcte benestar pels animals. Els circs manquen d'infraestructures i facilitats pertinents per a la implementació de mesures que assegurin el benestar dels animals.


El circ és una oportunitat perquè els nens vegin de prop i en persona als animals salvatges, el que és una experiència educativa, no?

No. Veure de prop a un animal salvatge en un circ no té cap valor educatiu. A l'assistir a aquests espectacles ensenyam als nens la falta de respecte cap a la naturalesa i la dignitat d'altres éssers vius, perquè els vam mostrar que és divertit presenciar els actes antinaturals i humiliants que els animals estan obligats a fer, atemorits per la violència dels seus entrenadors.

Aquest és l'hipopòtom del "CIRC ROMA", esperem que el pobre animal no torni més a Pollença per actuar enmig d'un aparcament "habitat natural" d'un animal africà

 

A continuació la moció

 (Segueix)

Trescant pel mˇn (CXLVIII). El torrent de Pareis.

Alternativa | 23 Octubre, 2011 06:00 | facebook.com twitter.com

El torrent de Pareis és una de les excursions més espectaculars que es poden fer a cel obert per l'illa de Mallorca. En el terme d'Escorca, just enfront del Restaurant, comença una excursió que ens transportarà a un paisatge càrstic, fruit de milers d'anys d'erosió feta per l'aigua que el cel ens regala i que s'obri camí cap a la mar.

El primer tram és d'un camí empinat que ens porta al llit del torrent. Un cop allà ja tenim la sensació d'estar emmig del no res, atrapats entre unes parets verticals, de les que en surten petites plantes i que estan plenes de cavitats, forats i distintes textures, ombres i llums.

Aquesta sensació de verticalitat i d'insignificància no ens abandona durant tot el camí. Entre grans rocs, cocons, còdols... transcorre el camí. És interessant aturar-se a visitar les diferents cavitats i coves que es poden trobar al llarg del recorregut. I no deixar de mirar enlaire per anar descobrint, entre els penyals, les endinsades i formes que les penyes ens regalen.

Un tot alliberador inunda de llum el final del camí. El torrent esdevé en una explanada de pedres rodones que ens porta directament al blau de la mar, que s'obri davant nosaltres. És hora de banyar-se en la blavor per a deixar descansar, ingràvidament, els músculs en el líquid salat.

Text: P.J.G.

Fotos: P.J.Coll

 

 

 

 (Segueix)

Arreglar les petites coses.

Alternativa | 22 Octubre, 2011 06:00 | facebook.com twitter.com

Si una cosa tenien clara tots els partits polítics a les passades eleccions era que aquesta no era la legislatura de les grans inversions. Tots els partits varen assumir que s’havien d’invertir els pocs recursos que tenim en millorar el manteniment del mobiliari públic  i sobretot la neteja. També tots insistien en que es podia millorar molt l’organització i el funcionament de l’ajuntament.  Fins i tot, el que podríem anomenar “partit revelació” de les passades eleccions, la Lliga regionalista, va fonamentar la seva campanya en la idea de prioritzar la gestió i donar la imatge de ser un partit d’ideologia neutra.

En el poc temps que duu aquest nou equip de govern hem pogut notar algunes petites millores en aquest sentit. Crec que els nous regidors, precisament perquè són nous, demostren una major implicació en la seva feina i, sobretot, més voluntat en voler resoldre els problemes dels ciutadans, cosa bastant previsible si tenim en compte el tarannà de l’antic equip de govern. 

                Una vegada exposat això, sembla que un dels perills amb els que ens podem trobar és que la gestió i la problemàtica del dia a dia absorbeixi als nous regidors i s’oblidin de realitzar els canvis estructurals que són necessaris a nivell d’organització i de gestió. Seria convenient que això no succeís i que es comences a treballar juntament amb els partits de l’oposició,  facilitant mecanismes de participació ciutadana.

  Fa un parell d’anys varen sorgir per Facebook un parell de perfils com el de Pollencins Alçau-vos o el de La veu d’Eu Moll que servien per denunciar i exposar les queixes dels ciutadans. Aquesta idea podria ser adoptada per l’ajuntament i crear una web on els ciutadans poguessin denunciar aquelles petites coses o simplement d’aquells petits desperfectes que es van produint per l’utilització diària de les coses o també molts de pics per la falta de civisme.  Una web ben organitzada on es pogués comentar el que fos i inclús penjar fotos i/o vídeos. Aqueta eina  podria facilitar una informació molt interessant per l’organització de les feines del personal de l’ajuntament o de les empreses que treballen per ell; al mateix temps el fet de tenir a la pròpia web penjats els documents gràfics amb les denúncies corresponents seria una garantia de que les feines es fan en un ordre lògic de prioritzats i en cas contrari seria molt fàcil per als ciutadans denunciar-ho.

 

Primera sentŔncia sobre Ternelles, camÝ privat, servidumbre p˙blica.

Alternativa | 21 Octubre, 2011 06:00 | facebook.com twitter.com

Ahir el Jutjat número 2 de Primera Instància d'Inca va donar en part la raò a la propietat de Ternelles i diu que el camí no és públic, a la vegada que donava també en part la raó a l'Ajuntament i dictaminava que és d'ús públic.   Ahir es va fallar  la sentència de primera instància  camí de Ternelles.(podeu llegir el pdf de la sentència 36 fulls). 

 Malauradament el resultat no ha estat satisfactori, doncs s’estima l’acció declarativa de domini i en el “fallo” de la sentència es diu que, per dintre de les finques que avui formen Ternelles, “no discurre camino alguno que no sea propiedad de la parte demandante  y que en el interior de esas fincas no existe ningún camino de dominio público”. També es veritat que aquesta part no es tot el “Fallo”, doncs la part demandant també demanava que es sentenciés que tampoc hi havia cap servitud de pas i aquest pronunciament li ha estat desestimat, tot dient la sentència que “se desestima la acción negatoria de servidumbre ejercitada por la parte demandante, por lo que no procede declarar la inexistencia de servidumbre de paso a favor del Ayuntamiento de Pollença”.

Hem de recordar que quan es va portar a judici l'ús del camí, els jutjats van donar la raó a la propietat (ús privat) a Inca i Palma, va ser el Tribunal Suprem a Madrid qui va dictar que l'ús del camí és públic. Tambè cal dir que la propietat de Ternelles el que pretenia amb el seu recurs, era anular aquest ús públic... Ara pensam que  l'Ajuntament ha de recórrer la Sentència per defensar el caràcter públic del camí.

El final de la primera sentència:

SE ESTIMA PARCIALMENTE la demanda interpuesta... se declara que las fincas... conocidas en su conjunto como Ternelles, son
exclusivamente de propiedad de la entidad MENANI, S.A.; que
por dichas fincas no discurre camino alguno que no sea
propiedad de la parte demandante y que en el interior de esas
fincas no existe ningún camino de dominio público; y se
desestima la acción negatoria de servidumbre ejercitada por la
parte demandante, por lo que no procede declarar la
inexistencia de servidumbre de paso a favor del Ayuntamiento
de Pollença.


Com cada divendres abans del ple, avui  l'Assemblea d'Alternativa per Pollença ens reunim per  tractar la feina feta, la feina per fer i els temes relacionats amb el ple que els nostres regidors han de defensar o rebutjar.

Avui divendres assemblea ordinària a les 20:30 a Can Manolo.

Si voleu venir o formar part del projecte d'Alternativa per Pollença posau-vos en contacte amb algú d'Alternativa o enviau un correu a alternativaperpollenca@gmail.com

 

SÝ a un paisatge del segle XXI.

Alternativa | 20 Octubre, 2011 06:00 | facebook.com twitter.com

 

Volem mostrar la nostra oposició total a que el Partit Popular vulgui recuperar el projecte d’urbanitzar Cala Carbó. Igualment ens oposam a la petició del Govern autònomic del PP al govern  espanyol de que no s'aprovi definitivament el Pla Hidrològic de les Illes Balears (un fet que deixaria desprotegida la zona humida de l'Ullal). Tot plegat  ens fa pensar que es vol tornar a la idea  de l'àrea de Reconversió Territorial dell Pla Territorial de llevar la urbanització de Cala Carbó a la zona humida de l'Ullal.

 Ens hem d'unir tots a aquest tema per evitar tot aquest disbarat, i el primer que no es pot amagar i que s’ha de posicionar contra la recuperació de la urbanització de Cala Carbó és el batle Tomeu Cifre que ha de demostrar que és el batle de Pollença. Igualment el PSOE de Pollença ha de ser el primer en demanar al Ministeri del Medi Ambient, Rural i Marí que elevi al Consell de Ministres l’aprovació del Pla Hidrològic de les Illes Balears abans del final del seu mandat. Ja que només resta l’aprovació del Consell de Ministres i la seva publicació al Butlletí Oficial de l’Estat, perquè aquest instrument de planificació entri en vigor. 

Els plans del Govern balear de derogar la 'Llei de Mesures Urgents per a un Desenvolupament Territorial Sostenible' i la falta d’aprovació del Pla Hidrològic de les Illes Balears seria un pas enrere sense precedents ja que significaria la desprotecció de 1.500 hectàrees i 14 espais protegits de Mallorca i Eivissa. 

Permetre la urbanització de Cala Carbó i de l'Ullal ens torna  a la balearització del segle passat. Cal que el PP s'adoni d'una vegada que estam al segle XXI i que cal protegir el nostre paisatge que ens diferència d'altres destins turístics.

 


 Com cada divendres abans del ple l'Assemblea d'Alternativa per Pollença ens reunim per  tractar la feina feta, la feina per fer i els temes relacionats amb el ple que els nostres regidors han de defensar o rebutjar.

Demà divendres assemblea ordinària a les 20:30 a Can Manolo.

Si voleu venir o formar part del projecte d'Alternativa per Pollença posau-vos en contacte amb algú d'Alternativa o enviau un correu a alternativaperpollenca@gmail.com 

El patrimoni arquitect˛nic del Port de Pollenša (1)

Alternativa | 19 Octubre, 2011 06:00 | facebook.com twitter.com

Avui publicam aquest excel·lent article que ens ha fet arribar Josep M. Torrens Armengol. Ja sabeu que si voleu que publiquem els vostres escrits només els heu d'enviar a alternativaperpollenca@gmail.com

El patrimoni arquitectònic del Port de Pollença
 
He sentit que una de les darreres cases d'estiueig del començament del s. xx que queden al moll serà esbucada per fer-hi apartaments. Es tracta de can Franc, coneguda també com can Llobera, situada a la cantonada del que es coneix com el passeig de «la base» quan agafa el seu tram final cap a l’hotel Illa d'Or. Aquesta casa, per les seves característiques arquitectòniques, la seva situació, el seu jardí, etc., és una de les que hi dóna més caràcter i està present en la memòria de generacions d'estiuejants i de pollencins, de manera que aquest passeig sense aquesta casa ja no serà el mateix. La meva sorpresa ha estat gran, perquè donava per fet que una casa així havia d'estar protegida, i si aquesta no ho està probablement cap de les que altres que hi queden tampoc.  
Record quan el passeig era un seguit de cases d'estiueig antigues, que, amb la zona de cases més populars i de pescadors constituïa el patrimoni arquitectònic del moll, i juntament amb el paisatge, en feia un indret únic al Mediterrani. Omple de tristesa pensar com seria ara el Port de Pollença si s’hagués seguit un creixement més acurat, conservant i tenint cura de la mescla de poble de pescadors i balneari d'estiueig que era. D'això no en queda gairebé res, aquesta oportunitat s’ha perdut, però és d'esperar que almenys el que hi resta, ni que sigui com a testimoni, sigui protegit, com correspon a una societat que es vol avançada. 
No se m'acut un terme millor que balearització per dir el que ha passat en el moll els darrers anys. És com si un seguit de canvis (com ara el creixement desmesurat, les rondes que semblen autopistes, la destrucció del patrimoni arquitectònic, l’aparició per tot de bars i souvenirs de baixíssim nivell estètic, la destrucció de Gotmar), haguessin cristal·litzat i, de cop, el que eren canvis quantitatius hagin esdevingut un canvi qualitatiu que fa que ja no reconeguem el lloc. Si no volem que el que era un dels llocs més únics del Mediterrani es converteixi en un petit Magalluf hem d'aturar aquest procés de degradació. L’experiència d'altres llocs de Mallorca ens haurien de fer veure que arriba un punt en què ja no hi ha retorn, el lloc esdevé un polígon industrial d'ús turístic, on la mateixa gent del lloc ja no hi posa els peus si no és per fer-hi feina. Si volem ni que sigui conservar algunes de les coses que fan del moll un lloc singular, com les cases d'estiueig antigues que encara hi queden, s'ha d'actuar ràpid, i s'ha de fer un pla per catalogar i protegir el que ha sobreviscut a l'especulació, i com a mesura urgent aturar, si és el cas, la destrucció de la casa esmentada.  
El paisatge i el patrimoni arquitectònic és el patrimoni de tots perquè es la memòria del poble i un valor econòmic de primer ordre en un municipi turístic com Pollença. 
No deixem que els interessos econòmics d'uns pocs (que sovint són venuts com els interessos de tothom) destrueixin el passat i hipotequin el futur de tots. 
 




Idees per a can Escarrintxo.

Alternativa | 18 Octubre, 2011 06:00 | facebook.com twitter.com

  Al darrer ple vam presentar el següent plec demanant el tancament de can Escarrintxo i un reglament per la seva utilització

Cada any abans de les festes es prepara el camp de can Escarrintxo pels combats dels moros i cristians, resulta que enguany es van retirar del camp quatre camions d'escombreries, ferralla etc...  Aquests viatges, tots complets, corresponien, un a l'herba del camp i mig a un tros de paret en mal estat que acabaren de tirar el personal de l'ajuntament per evitar que ningú es fes mal, la resta, dos viatges i mig que es col·locà juntament amb els nostres corresponien als motoristes de trial, que deixaren les restes al mig del camp, a restes d'obres menors, al menys cinc munts, que havia deixat qualque desaprensiu, i ferralla, com seients de cotxe, butaques de casa etc.... Tenint en compte de que l'ajuntament les deixa aquestes instal·lacions, normalment de forma gratuïta, es de lògica que damunt no hagin de gastar els doblers del poble en fer-lis la neteja. Per això demanam:

1- Que es posin barreres per tancar el camp quan no es faci us del mateix.

2- Que s'elabori un reglament d'us que dugui com a mínim els següents punts:

      - La persona autoritzada haurà d'anar a cercar la clau a la policia local, i serà responsable de deixar les instal·lacions tancades quan acabi l’ús així de tornar la clau a la policia.

      - així mateix també tindrà l'obligació de deixar les instal·lacions en les mateixes condicions en que les va trobar i a punt per poder fer-ne us el pròxim usuari.

 La resposta del regidor d'esport va ser convidar a tots els regidors  a fer un equip de treball per elaborar una ordenança  d'espais públics de prestam dematerials (alguns han desparegut per la manca de control)... Posteriorment ens va comentar també que cercaven idees per aprofitar millor Can Escarrintxo que anualment ens consta 20.000 euros ( el contracte és de 10 anys i es a firmar al 2009)



El roto al país. 



 

 

Aclariment del prec damunt les subvencions als clubs esportius

Alternativa | 17 Octubre, 2011 06:00 | facebook.com twitter.com

Al passat ple extraordinari el regidor d’esports va fer referència al nostre prec damunt les subvencions als clubs esportius pollencins, concretament el prec deia el següent:

“Que les subvencions que es donin als clubs esportius del nostre municipi siguin per que els joves pollencins pugin fer esport i no s'hagin d'anar  a altres municipis, ja que s'estan donat casos massa freqüents que les famílies no poden pagar les quotes que aquests clubs sol·liciten per pertànyer als seus equips base, i els que si poden al no tenir aquests clubs el mínim d'esportistes d'una edat determinada han d'anar com hem dit abans a altres municipis, quan aquests clubs empren unes instal·lacions que són municipals i de propietat de tots el pollencins. Demanem que part d'aquestes subvencions fossin per beques per aquest tipus de família que no poden pagar les quotes ja que al final tots els pollencins sortirien beneficiats. Hem vist qualque ajuda per aquest concepte amb càrrec a "serveis socials" i pensem que aquest capítol no és el més correcte per aquest tipus d'ajuda”.

La resposta del regidor va ser:

“Va agrair la pregunta i va dir que no havia  trobat cap municipi que sigui més econòmic que nosaltres. També va dir que s'havia previst revisar l'ordenança de subvencions.”

Naturalment els “tirs del prec” no anaven per aquest costat, tampoc anava amb alguns comentaris que m’han fet alguns pares que troben que no haurien de pagar, aquí he quedat sorprès per la quantitat de gent que escolta els plens per la ràdio o internet.

Des de fa un bon nombre d’anys els pares del nins que formen part del clubs esportius del municipi paguen una quota per cal de que els seus fills formin part de les plantilles d’aquests clubs, actualment i com pare si no vaig errat el “futbol benjamins F-8” del Pollença C.F. paguem la quantitat de 325 euros anuals, lluny han quedat aquell temps en que el pares del nins no pagaven cap quantitat de doblers per pertànyer a un club esportiu, entre altres coses per les exigències de les federacions en demanar entrenadors o iniciadors amb un títol reconegut fa que les despeses pugin ja que aquests entrenadors i iniciadors s’han de desplaçar que aconseguir  aquests títols o reconeixements.

Actualment, ja sigui d’esports en equip o individuals, les categories van agrupades per edats, per sort o per desgràcia els nostres veïnats de Sa Pobla tenen molta més tradició en futbol base que nosaltres  i això fa que sigui l’opció d’alguns pares, uns perquè veuen un millor futur futbolístic pels seus fills i una altres perquè tenen la garantia que haurà equip de la seva edat i així el seu fill podrà practicar el seu esport favorit, als primers desitjar-los molta sort en la seva aventura i als segons  demanar-los disculpar per no poder-los oferir un equip pel seu fill, i  per aquest segons anava dirigit aquest prec.

Alguns pares a l’hora d’anar a inscriure el seu fill a algun del clubs del municipi (futbol, basquet, etc.) no li asseguren que hagi equip si no hi ha un mínims d’al·lots o al·lotes inscrits a les corresponents categories, moltes famílies opten principalment pel poble veïnat esmentat anteriorment atesa aquesta inseguretat, com regidor crec que tant els clubs, que no obliden  la majoria d’ells empren instal·lacions municipals  i reben subvencions haurien de garantir l’existència d’equips a totes les edats ja el mes de juny o juliol que es quan els nins  decideixen  quin esport volen practicar, i si es veiessin en problemes per arribar a la quantitat de nins o nines necessaris ho haurien de posar tot d’una en coneixement del regidor d’esport perquè aquest esbrini quines són les causes del per que a un municipi de prop de 17.000 habitants no es pugui completar un equip esportiu, si la campanya és eficaç i es veuen que hi ha sol·licitants però aquests no poden fer front a les quotes anuals exigides pels clubs, desprès d’un estudi seriós de la situació s’hauria de becar si cal parcialment la quota en qüestió, tal com s’ha fet enguany amb una família per aquest motiu amb càrrec als serveis socials. Aquesta era la intenció del prec.

Ara bé, analitzant la resposta del regidor, sé que es paga per tota l’illa mes o manco el mateix, i és més, a les localitats de Alcobendas (Madrid) i a Galdakao (Biscaia) per posar un exemple es varen posar en marxa dues fundacions per  a que els pares no haguessin de pagar cap quota, va ser un fracàs estrepitós, ja que el gratis total no funciona per falta de compromís.

Esper que hagi quedada clara la intenció del prec en qüestió.

Miguel Sánchez

Presentació de totes les categories del Pollença C.F.

Trescant pel mˇn (CXLVII). El talai˛tic a la badia de Pollenša.

Alternativa | 16 Octubre, 2011 06:00 | facebook.com twitter.com

El talaiòtic o cultura talaiòtica és un període de la prehistòria de Mallorca i Menorca que va més o menys des del 1500 aC. fins a la conquesta Romana, situada cap al 123 aC amb l'arribada de Cecili Metel. Tot això a grans trets, ja que hi ha diverses interpretacions i cronologies fetes pels experts. Aquest període se l'anomena talaiòtic pels seus edificis emblemàtics: els talaiots. 

Els talaiots son uns dels monuments més vistosos de la nostra prehistòria. Aquests edificis son en forma de torre (de planta quadrada o circular), construits a base de grans blocs de pedra i se'n conserven molts al llarg de la geografía insular, ja siguin aïllats o en poblats. Al llarg dels anys hi ha hagut múltiples interpretacions de perquè servien. I avui en dia podem descartar que fossin recintes funeraris o cases dels caps. Però per altre banda pareix clar que els terrats tingueren una funció de vigilància, comunicació i control territorial. Amés, sabem que s'utilitzaren com a llocs de reunió col·lectiva (a l'interior o exterior), com a magatzem, habitatge, tallers, carniceries, etc. Així, els talaiots tingueren diferents funcions depenent de les necessitats dels propis talaiòtics.

Els talaiòtics vivien bàsicament de la cria de ramaderia, complementada amb un component agrícola y de recolecció de vegetals silvestres, amés de la caça i la pesca. En el terreny polític, la presència ocasional d'armes de bronze, l'emplaçament estratègic d'alguns talaiòts i la possibilitat de que bona part dels poblats estiguessin amuradats, fa suposar l'existència de conflictes, encara que no es pot determinar la naturalesa d'aquests. Per altre banda, l'anàlisis dels llocs d'enterrament no ens permet observar cap tipus de jerarquització política. Els enterraments eren col·lectius i sense diferències significatives.

A Pollença la cultura talaiótica també tingué una gran presència. Fins i tot avui en dia es poden trobar molts vestigis d'aquesta cultura prehistòrica per les nostres muntanyes. Però és a les terres més properes a la badia que s'extenen per la marina, on es poden veure més fàcilment alguns talaiòts. A les fotografies hi ha en primer lloc les restes del talaiot d'Almadrava, a la carretera de can Cap de Bou. El segon son les restes d'un llenç de murada o estructura a can Xisco. Les dues fotografies següents son de les restes d'un talaiòt que fa de fonaments a una caseta i d'un pou, que podem trobar a mà dreta a la carretera d'Alcúdia a Pollença, ja al terme municipal d'Alcúdia. A continuació podem veure tres fotografies del poblat talaiòtic de can Daniel, probablement el poblat talaiòtic més gran de Mallorca i del que avui només en queden algunes estructures com dos talaiòts, troços de murada i algunes estructures difícils d'identificar. Però aquests només son uns pocs exemples dels nombrosos talaiots que hi podem trobar a aquesta zona.

A Pollença hi ha classificats (tot i que segur que n'hi ha més): POBLATS: Can Daniel, Can guilló, Marina, Ariant, Can Pontico, Can Bosc, Can Martorellet, Albercuix. TALAIOTS CIRCULARS: Fartaritx, Vidalet, Can Daniel 3, Can Daniel 1, Can Daniel 2, Can Guilló, Can Vidalet, Llenaire 2, Albeguins,  El Vilar, Fartaritx del Racó. TALAIOTS QUADRATS: Llenaire, Almadrava, La Cisterna, Marina, Can Vidalet 1,  Can Vidalet 4, Can Vidalet 5, Can Vidalet 6, Can Vela Gran, Can Vela Gran 2,  Can Vela Petita, Sa Font, Ses Timbes,  Rafals den Pinyano, Can Morell, TÚMULS ESGLAONATS, Can Vela, Can Morell, Marina, Can Vidalet. PLATAFORMES ESGLAONADES: C. Gatulles, Penyal Roig, Boquer. COVES FUNERÀRIES:  Cova del pi, Avenc de la Punta.

Seria molt interessant poder excavar aquests i altres jaciments prehistòrics del nostre municipi i descobrir més sobre la vida i activitat dels nostres avantpassats. Si més no, convendria acondicionar els espais per a que no continuin degradant-se i al final ja no en quedin més que cuatre pedres enormes.

PJG

 

 

 

 

 (Segueix)

Polls and Lies and Moneyĺn Roll (Enquestes, Mentides i Dineral)

Alternativa | 15 Octubre, 2011 06:00 | facebook.com twitter.com

Normal 0 21 false false false MicrosoftInternetExplorer4

 Aquí teniu un nou article i dibuix del nostre amic ichigo, molt indicat pel dia d'avui. Ja sabeu que si voleu escriure algun article només heu d'escriure'ns al correu electrònic: alternativaperpollenca@gmail.com

Polls and Lies and Money’n Roll (Enquestes, Mentides i Dineral)

A l’article d’avui parlarem d’una paròdia política dels tres pil·lars del món del Rock (o sigui, Sex and Drugs and Rock’n Roll). Durant molt de temps, pensavem que els polítics “malament coneguts” no ens fariem res de mal a tots nosaltres. Però ens equivocavem, i sabreu perquè. La societat que vivim és corrupta, feixista i mal-agraïda. Tant que podria declarar-la “maleïda per sempre o fins que algú faci alguna cosa”.

I com es tracta de gent corrupta, això inclou als mateixos polítics, als banquers i les multinacionals que no obeeïxen la ètica empresarial de Fitzgerald sr (sí, el pare de John Kennedy). I l’espanyol mig no fa més que posar-lis al seu favor, quina vergonya.

Així que parlarem dels tres pil·lars de la corrupció en anglés:

  • Polls (enquestes): Quan algun periodista o en alguns periòdics d’Internet pregunten a qui votaràs si al PP o al PSOE, hi ha gent que no s’entera de res més que de la pregunta (clarament tancada) i respon sempre els mateixos (tant si és el PP o el PSOE). Jo que ells no ho respondria de cap de les maneres. En el seu lloc ponsaria cara de Yao Ming i diria “Ni PP ni PSOE, prefereixo un partit minoritari”. Però clar, els periodics no validarien tal resposta i així lluïrem els cabells. L I si és així, no em quedaria més remei que dir que “les enquestes són un invent del dimoni”.
  • Lies (mentides): Un “sempre igual” de la política actual. Quan deien que RTVE era independent i plural amb el Govern de Zapatero, ens ho haviem empassat; un altre exemple era d’Aznar quan deia que hi havia armes de destrucció massiva a l’Iraq; o inclós Alvárez Casco a l’any 2002 dien que “quan les cases es posen més cares, més rics serem”... Totes les frases que sentim des de l’any de la pera formen part del segón pil·lar. Tant els polítics com els mitjans de comunicació dominats pels mateixos fan mentides amb la excusa de que tothom hagi d’entendre-la. Però no ens enganyem: tots els escàndols que hem viscut als últims 10 anys han fet fora a l’escàndol més tou de la Història de la Humanitat: de quan Monica Lewinsky li feia fel·lació a Bill Clinton enllà pel 1998.
  • Money’n Roll (dineral): Com sense dubte sabem, els diners/doblers es feien servir per vendre i comprar qualsevol objecte, menjar, béns i serveis. Ara bé: no erem nosaltres els qui varen inventar els diners i no les classes altes? Clar que sí. A la Prehistòria feiem peces de pedra en forma de cercle pla i molt més tard els xinesos varen fer papers moneda abans de l’arribada de Marco Polo, el qual és lógic i històric. Però les classes altes varen robar el nostre gran invent i ho varen patentar com si fòssin seus. Ara només serà un objecte de la corrupció, consumisme i crisi, molt més si ja és a la Zona Euro amb o sense el ja jubilat malvat Jean Claude Trichet, que va vendre la moto de que l’Euribor no faria cap de mal a la gent hipotecada. Ni els nostres Marx i Engels podrien enfrontar-se a aquest menyspreu de món que els corruptelers diuen “Món Maravellós”.

Així que, amics, els tres pil·lars de la política actual que heu llegit ens servirà per reflexionar i bandejar-los de la nostra vista. Així i tot, allunyeu-vos dels polítics corruptes, dels banquers lladregots i multinacionals timadores i tota la plaga que creuen en les falàcies, perquè si no ho feu ho passareu de malament a pitjor. I això sí serà mala sort.

 


 
Avui al Parc de la Mar,  a les 19h 
 

 

Les pistes de tennis. Els fets.

Alternativa | 14 Octubre, 2011 06:00 | facebook.com twitter.com

Al darrer ple tant el PSM com Alternativa per Pollença vam fer una sèrie de preguntes per aclarir el tema del lloguer de les pistes de tennis de Duva. Un tema que havia donat lloc a una polèmica entre l'actual regidor d'esport,(Tomeu Fuster de la Lliga) veure l’article al seu blog  "Pistes de tennis de Duva"i l'anterior regidor d’esport (Michel, actual regidor en l'oposició de Convergència i Unió), veure el seu article al blog de Convergència Carta oberta del regidor Miquel Ramon A. al regidor d’esports Tomeu Fuster. 

Les nostres preguntes van ser les següents:

     Respecte al tema de les pistes de tennis de Duva i la seva relació amb l’Ajuntament volem saber.

 - S’ha trobat el contracte pel qual l’Ajuntament va deixar construir les instal·lacions esportives a Duva en terrenys municipals. Quan revertiran a favor de l’Ajuntament?  Què cànon ha de pagar l’empresa? Es troba al dia aquest pagament?

- Hi ha qualque contracte entre Duva i l’Ajuntament de Pollença per  a la utilització de les pistes de tennis? Si n’hi ha quines són els condicions temporals i econòmiques d’aquest contracte?

- Finalitzades les obres de les instal·lacions esportives públiques del Port de Pollença, també va finalitzar l’acord entre els explotadors dels apartaments Duva i l’àrea d’esports. S’ha trobat registre de sortida d’aquesta notificació ? 

- Segon el regidor d’esports Duva ha reclamat en diferents ocasions des del 2006 fins al 2011 diferents deutes pendents per part de l’ajuntament. S’havia contestat alguna d’aquestes peticions? S’havia pagat qualque quantitat a Duva? 

- Com pensa el regidor d’esport solucionar i regularitzar aquesta situació?

Amb les respostes i intervencions d’en Tomeu i en Michel al ple podem aclarir una mica més el tema i vosaltres mateixos podeu opinar.

- Hi ha un contracte de concessió per a la construcció d’instal·lacions esportives i culturals a dues parcel·les municipals al costat de Duva. Aquest contracte és de 10 de setembre del 2002 (pdf) i el va signar la batlessa Francisca Ramon (PSOE) . El canon de la concessió era de 12.020,24 euros anuals, ha anat pujant d’acord amb l’IPC (actualment es trobaria entre els 14.000-14.500 euros). La durada de la concessió és de 35 anys, això vol dir que les pistes seran municipals en data de 27 de juny de 2037. Per la nostra part hem comprovat com al cadastre, a  les parcel·les municipals no només es troben les pistes de tenis, hi ha l'espai que hi ha per a voleibol i les pistes de padel, també n’hi ha el magatzem i part del bar (veure imatge inferior). En aquest moment Duva es troba al corrent del pagament, només restaria de cobrar el 2011.

Normal 0 21 false false false MicrosoftInternetExplorer4

- Els anys 2006 i 2007 va haver un acord verbal entre el regidor d’esport, en Michel i Apartaments Duva. Segon en Michel (no tenim constància escrita), l’acord era per un import anual de 12.000.-€ (+IVA) i el Club de Tennis del Port de Pollença podia utilitzar les tres pistes entre 45 i 50 hores setmanals, de dilluns a dissabte. Per escrit només n’hi ha una factura pagada per l’Ajuntament de sis mesos entre 2005 i 2006 per 13.920 euros. Segon el regidor d’esport  al finalitzar les obres a les pistes del Port de Pollença es va avisar verbalment a Duva i al club de tennis  que l’acord havia finalitzat, però el club de tennis va continuar utilitzant les instalacions de Duva.

 Des del 2006 fins al 2011 Duva ha demanat per escrit diferents pagaments (veure"Pistes de tennis de Duva") sense obtenir cap resposta per escrit.

El tema és que a pesar del que va dir en Michel al ple no es poden fer contractes menors orals i bianuals, igualment s’hauria d’haver contestat per escrit a Duva de que no se li pagaria res a partir del 2007 ja que havia finalitzat l’acord oral.

Ara al no fer les coses bé i per escrit tenim un problema. Duva considera que l’Ajuntament li deu unes quantitats per la utilització de les seves pistes per part del club de Tennis i a l’Ajuntament no consta cap contracte i considera les quantitats demanades abusives.

Ara el que cal és arribar a un acord de preus i pagaments just pel bé de tots. Duva s’ha vist beneficiada pels seus acords amb l’Ajuntament i per la presència del club de tennis a les seves pistes. El club de tennis s’ha vist beneficiat per poder utilitzar i competir a les pistes de Duva. L’Ajuntament ha ajudat a que els nins i nines del Club de Tennis Eu Moll practiquen esport i alguns despunten, tenim una subcampiona d’Espanya pollencina.

Imatge del cadastre de les obres realitzades a les parceles municipals.

 

 


 

El 15 d'octubre (15-O) hi ha convocades a nivell mundial manifestacions a multitud de ciutats. A Mallorca, la manifestació convocada, és a Palma, al Parc de la Mar, el dissabte dia 15 a les 19h Una manifestació que  vol un canvi global des de la unió de persones i col·lectius per fer front a aquesta dictadura dels mercats que no sols està fent malbé la democràcia, sinó els drets socials i els serveis públics justament en el moment històric en què els ciutadans i ciutadanes d'Europa estan patint més necessitats socials que mai com a conseqüència de la crisi

Cal crear la Junta de Representants del Mercat

Alternativa | 13 Octubre, 2011 06:00 | facebook.com twitter.com

Aquest són algun dels precs que vam presentar al darrer ple, només falta un respecte a can escarrintxo al que dedicarem un article.

PRECS

1 - Tornam a recordar i demanar l'execució d'una sèrie de mocions aprovades a l'anterior legislatura que no s'han realitzat:

- Portar al ple l'expedient per donar el nom de Margarita Comas Camps al carrer que es diu "prolongació de la Gola" il'expedient per nomenar filla adoptiva de la Villa a la Sra Clara Hammerl 

- Obrir diligències prèvies de la situació del Camí públic del Coll d'en Patró. 

- Realitzar un pla  bàsic d' accessibilitat. 

- Realitzar un estudi  sobre la contaminació del torrent de Sant Jordi. 

2- Un prec al regidor d’esports, i es que les subvencions que es donin als clubs esportius del nostre municipi siguin per que els joves pollencins pugin fer esport i no s’hagin d’anar  a altres municipis, ja que s’estan donat casos massa freqüents que les famílies no poden pagar les quotes que aquests clubs sol·liciten per pertànyer als seus equips base, i els que si poden al no tenir aquests clubs el mínim d’esportistes d’una edat determinada han d’anar com hem dit abans a altres municipis, quan aquests clubs empren unes instal·lacions que són municipals i de propietat de tots el pollencins. Demanem que part d’aquestes subvencions fossin per beques per aquest tipus de família que no poden pagar les quotes ja que al final tots els pollencins sortirien beneficiats. Hem vist qualque ajuda per aquest concepte amb càrrec a “serveis socials” i pensam que aquest capítol no és el més correcte per aquest tipus d’ajuda.

- El regidor d'esport va agraïr la pregunta i va dir que no havia  trobat cap municipi que sigui més econòmic que nosaltres. També va dir que s’havia previst revisar l’ordenança de subvencions.

3.- Hem tingut notícia  de la petició de danys i perjudicis d’un venedor de la plaça a l’Ajuntament entre altres coses per l’incompliment de diferents articles de l’ordenança de mercats que també han afectat a altres venedors de la plaça. I demanam el seu compliment.

- L’article 3 diu que l’assignació dels emplaçaments s’ha de realitzar  “escoltades totes les parts”, cosa que no s’ha fet. Demanam que es faci una reunió amb els venedors als que s’ha canviat d’emplaçament.

-        L’article 23 diu que el primer trimestre de cada exercici es constituirà una Junta de Representants dels mercadet, cosa que no s’ha fet. Demanam que l’Ajuntament recordi als venedors la necessitat de triar aquesta Junta per tenir un interlocutor vàlid i representatiu.

Vam parlar amb el venedor denunciant i amb el regidor de mercat, i hem intentat fer una reunió tots plegats per cercar solucions però ens ha estat impossible tornar a contactar amb el venedor.




El 15 d'octubre (15-O) hi ha convocades a nivell mundial manifestacions a multitud de ciutats. A Mallorca, la manifestació convocada, és a Palma, al Parc de la Mar, el dissabte dia 15 a les 19h Una manifestació que  vol un canvi global des de la unió de persones i col·lectius per fer front a aquesta dictadura dels mercats que no sols està fent malbé la democràcia, sinó els drets socials i els serveis públics justament en el moment històric en què els ciutadans i ciutadanes d’Europa estan patint més necessitats socials que mai com a conseqüència de la crisi

 

 

 

 

El POS 2012 serÓ pel calvari.

Alternativa | 12 Octubre, 2011 06:00 | facebook.com twitter.com

  Sol·licitud de subvenció de les obres "Rehabilitació conjunt zona calvari" a incloure en el POS 2012. Aprovada amb els vots a favor del PP-Lliga i Convergència i Unió i l’abstenció de la resta de grups.

El batle és pesimista respecte a que el projecte aprovat avui pugui ser subvencionat pel POS 2012. Recordam que a l’anterior ple es va aprovar  el projecte de  millora del passeig per a vianants des de via Argentina fins a la rotonda des Gall tenim un compromís plurianual 2011-12 i 13 i tenen preferència els Ajuntaments que presenten un projecte anual.

El batle es va comprometre a acceptar una de les nostres propostes que seria adequar el museu; climatització i magatzem, una vegada que es faci l’ampliació del centre de dia recuperi l’ala actualment ocupada. En aquest moment el museu no compleix el que marca la llei de museus.

Al debat el batle també va comentar que es millorarà l’aparcament darrera del PAC del Port de Pollença amb les millores pendents de l’empresa que fa la neteja viària del Port.

La nostra principal proposta de rehabilitar els espais públics de la Cala va ser rebutjada. El batle va dir que el projecte no s’ajustava al Pla d’obres i Serveis, cosa que no és certa. Si s’ha triat el calvari i no la Cal ha estat exclusivament per una decisió política, no tècnica.El regidor de la cala, en Tomeu va dir que s’ha començat a fer feina amb el dossier realitzat per l’Associació de veïns, que vam fer arribar a l’equip de govern. El regidor de l’àrea de serveis va dir que s’ha començat a fer coses a la cala; faroles, bombes propulsores, tallant arbres en espais públics...

 - Aprovació, si procedeix de la renúncia anticipada al conveni de col·laboració entre el Govern i l'Ajuntament per dur a terme la construcció d'un auditori. S’aprova amb l’abstenció del PSM i Esquerra.

 Havia un conveni entre el govern pel qual l'Ajuntament renunciava a cobrar el Fons de Cooperació local fins els 2018 i a canvi el Govern transferia anualment a l'Ajuntament una quantitat per finançar l'auditori (fins un total de 4,711.434 d'euros). Al 2007 el govern va fer efectiva la primera anualitat per import de 172.704 euros Com durant anys l'únic que va fer l'Ajuntament és comprar un solar, el govern no ha transferit cap quantitat des del 2008 (s’havien previst 412.611 euros cada anys). Ara es renuncia al conveni per no perdre l’anualitat del 2011 i demanar les aportacions econòmiques del 2008 al 2010. Per això vam votar a favor, però també vam recordar al batle la seva corresponsabilitat al disbarat d’ aquest tema. Finalment no tenim ni una sala multifuncional ni doblers.

 

- Execució, si procedeix de l'acord adoptat per l'Ajuntament Ple, en sessió ordinària de dia 31 de març de 2011, relatiu a la moció presentada pel PSM en relació a la reposició d'aixetes municipals al seu lloc original. Es va retirar

A més a més  es van contestar totes les preguntes que es van presentar per escrit a l'anterior ple, que publicarem a un proper article.

 

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb