URXELLA

http://alternativaperpollenca.com

El patrimoni arquitectònic del Port de Pollença (1)

Alternativa | 19 Octubre, 2011 06:00 | facebook.com twitter.com

Avui publicam aquest excel·lent article que ens ha fet arribar Josep M. Torrens Armengol. Ja sabeu que si voleu que publiquem els vostres escrits només els heu d'enviar a alternativaperpollenca@gmail.com

El patrimoni arquitectònic del Port de Pollença
 
He sentit que una de les darreres cases d'estiueig del començament del s. xx que queden al moll serà esbucada per fer-hi apartaments. Es tracta de can Franc, coneguda també com can Llobera, situada a la cantonada del que es coneix com el passeig de «la base» quan agafa el seu tram final cap a l’hotel Illa d'Or. Aquesta casa, per les seves característiques arquitectòniques, la seva situació, el seu jardí, etc., és una de les que hi dóna més caràcter i està present en la memòria de generacions d'estiuejants i de pollencins, de manera que aquest passeig sense aquesta casa ja no serà el mateix. La meva sorpresa ha estat gran, perquè donava per fet que una casa així havia d'estar protegida, i si aquesta no ho està probablement cap de les que altres que hi queden tampoc.  
Record quan el passeig era un seguit de cases d'estiueig antigues, que, amb la zona de cases més populars i de pescadors constituïa el patrimoni arquitectònic del moll, i juntament amb el paisatge, en feia un indret únic al Mediterrani. Omple de tristesa pensar com seria ara el Port de Pollença si s’hagués seguit un creixement més acurat, conservant i tenint cura de la mescla de poble de pescadors i balneari d'estiueig que era. D'això no en queda gairebé res, aquesta oportunitat s’ha perdut, però és d'esperar que almenys el que hi resta, ni que sigui com a testimoni, sigui protegit, com correspon a una societat que es vol avançada. 
No se m'acut un terme millor que balearització per dir el que ha passat en el moll els darrers anys. És com si un seguit de canvis (com ara el creixement desmesurat, les rondes que semblen autopistes, la destrucció del patrimoni arquitectònic, l’aparició per tot de bars i souvenirs de baixíssim nivell estètic, la destrucció de Gotmar), haguessin cristal·litzat i, de cop, el que eren canvis quantitatius hagin esdevingut un canvi qualitatiu que fa que ja no reconeguem el lloc. Si no volem que el que era un dels llocs més únics del Mediterrani es converteixi en un petit Magalluf hem d'aturar aquest procés de degradació. L’experiència d'altres llocs de Mallorca ens haurien de fer veure que arriba un punt en què ja no hi ha retorn, el lloc esdevé un polígon industrial d'ús turístic, on la mateixa gent del lloc ja no hi posa els peus si no és per fer-hi feina. Si volem ni que sigui conservar algunes de les coses que fan del moll un lloc singular, com les cases d'estiueig antigues que encara hi queden, s'ha d'actuar ràpid, i s'ha de fer un pla per catalogar i protegir el que ha sobreviscut a l'especulació, i com a mesura urgent aturar, si és el cas, la destrucció de la casa esmentada.  
El paisatge i el patrimoni arquitectònic és el patrimoni de tots perquè es la memòria del poble i un valor econòmic de primer ordre en un municipi turístic com Pollença. 
No deixem que els interessos econòmics d'uns pocs (que sovint són venuts com els interessos de tothom) destrueixin el passat i hipotequin el futur de tots. 
 




 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb