URXELLA

http://alternativaperpollenca.com

Trescant pel món (CXLIX). Civitas Bocchoritana.

Alternativa | 30 Octubre, 2011 07:00 | facebook.com twitter.com

Al Port de Pollença, gairebé a l'enfront del poliesportiu i a l'altre banda de la via de circumval·lació trobem uns terrenys anomenats Pedret de Boquer. Uns terrenys que durant segles han sigut terra de pastures i de conreu. Però, encara més antigament a aquella finca tant propera a la possessió de Boquer s'hi trobava un molt important poblat talaiòtic, de la que gairebé no hi ha restes visibles i que està excavat mínimament.

D'aquest poblat, situat a un enclau estratègic per al comerç marítim, poques coses se'n saben. No es coneix la seva extensió, la vida dels seus habitants, que menjaven, com vivien... Però tenim una sort de conèixer una dada molt important: les seves relacions amb l'Imperi Romà a través de la troballa de dues taules de patronatge.

La primera taula de patronatge va ser trobada al 1765 al mateix Pedret de Boquer i data de l'any 6 d.C. La segona taula data de l'any 10 a.C. i va ser trobada el 15 d'octubre de 1951 a la carretera que porta del Moll cap a Alcúdia. La troballa, lluny de ser degut a una excavació arqueològica, fou més bé fortuita. Un treballador d'Alcúdia tornava a casa des del Moll amb la seva bicicleta quan es va haver d'aturar per culpa del temporal que hi havia al mar i per estar la carretera a la mateixa vorera. Entre les pedres, arena i demés materials trets per la mar, l'home va veure i recollir la tabla de bronze. Poc després fou cedida al museu d'Alcúdia.

Però que tenen d'especial aquestes taules? Analitzem una mica la taula de patronatge de l'any 10 a.C.:

[Iullo Ant]onio Fabio Africano/ a(nte) d(iem) XVII k(alendas) Apriles / Civitas Bochoritana ex / insula Baliarum Maiorum /patronum cooptavit M. / Crassum Frugi leiberos / posterosque eius. / M. Crassus Frugi eos in / suam suorumque / clientelam recepit. / Egerunt C. Coelius C. F. et / C. Caecilius T. F. legati

Iulio Antonio Fabio apodat Africano, a XVII dies de les calendes d'abril, la ciutat bocchoritana de l'illa major de les Balears anomenà com patró a M. Crasus Frugi i als seus fills, i a la seva descendència. M. Crasus Frugi els va rebre baix la seva clientela i la dels seus. Foren legats C. Coelius, fill de C. y C. Caecilius, fill de T.

Tot i ser breu, aquest text ens aporta una quantitat molt important d'informació. En primer lloc, el simple fet de ser una taula de patronatge ja ens diu moltes coses: el patronatge fou un sistema utilitzat per Roma com a element de consolidació de la piràmide social. Una persona lliure, amb pocs recursos o amb el desitj de millorar la seva posició podia solicitar l'ajuda d'un noble patrici anomenant-lo el seu patró i convertint-se a la vegada en el seu client. El client havia de ser fidel al seu patró i s'havia de posar al seu servei quant fos necesari. A canvi, el patró proporcionava recolzament, ja fos alimentari, financer, amb terres o senzillament exercint la seva influència social. Una cosa similar passava amb els territoris conquerits per Roma, que utilitzaven el patronat com a sistema de promoció social per a les seves èlits provincials. De manera individual, un provincià podia accedir per mèrits a la ciutadania romana, agafant el nom del governador que li donava l'honor. Ja en època imperial, que és el període que ens interessa, el patronatje fou utilitzat per les ciutat per a fer valer els seus interessos davant les instàncies superiors de l'Estat, o senzillament com a sistema de recolzament que facilitava l'accés de les èlits urbanes a càrrecs superiors en l'adminsitració o l'exèrcit. Els patrons demostraven la seva influència i protecció a ciutats o, inclús,a províncies senceres. Així, la taula de patronatge és un reflexe de la relació de patronatge que les èlits bocchoritanes varen fer amb un personatge important del moment. Fet que denota l'interès de la ciutat, o de les seves èlits, per tenir cert estatus social.

Però, quin estatus tenia la ciutat en relació a Roma? (Hem de tenir en compte que totes les ciutats en territori romà tenien un estatus diferent, depenent dels drets que tenien i dels imposts que havien de pagar, així podien ser ciutats federades, llatines, peregrines...) La taula no ens ho desvetlla, però gràcies a la taula del 6 d.C. i a les paraules de Plini, si podem fer algunes hipòtesis. Plini, a la seva Història Natural, va escriure “...et foederatum Bocchorum fuit...”. És a dir, que aquesta ciutat en algun moment va tenir un estatus de ciutat federada a Roma i que possiblement en el moment d'escriure-ho ja havia promocionat i havia aumentat el seu estatus i adquirit el Ius Latii, és a dir, era una ciutat Llatina. Encara que hi ha historiadors que creuen que el fet de dir-se Civitas podria voler dir que era una ciutat peregrina. 

D'aquesta manera, entre els 15 anys que van d'aquesta primera taula a la taula posterior, on es fa referència al "Senatus Populusque Bocchoritanus" i a "Praetores", denotaria un canvi d'estatus (només les ciutats romanes de ple dret tenien Senat i Praetores, que eren càrrecs politico-administratius importants). Tot i que altres historiados veuen en tot això un orígen púnic de la ciutat (ja que les ciutats púniques ja gaudien d'institucions similars).

Quant al patró, devia ser important i influent. Així, Marco Crasso devia ser un personatge important del moment, tal vegada seria Marco Licinio Craso Frungi, cònsul l'any 14 a.C. Per altre banda, els dons noms que surten al final del text responen necessariament a dos personatges importants de la ciutat. Això s'extreu de la forma en que es procedia a establir el patronatge: normalment l'assemblea de notables, ordo, prenia la decissió de posar-se baix protecció d'un patró, en aquest cas a Marco Craso, per comunicar-li la proposta. Si aquest acceptava, es firmava un pacte etern i que era guardat en forma de taula de patronatge. Els dos embaixadors encarregats de fer la proposta foren C. Coelius, fill de C i C. Caecilius, fill de T. A la taula surt també el nom del cònsul d'aquelles dates, Iulio Antonio Fabio Africano. L'última curiositat de la taula és la data, el XVII dies de les calendes d'abril, que ens indica, traduit a l'actualitat, que era el 16 de març, en primavera, quan el mar era ja navegable després dels temporals d'hivern.

Com veiem, la ciutat Bocchoritana (hi ha un debat historiogràfic sobre el nom: no es posen d'acord amb quin era el nom real, tot i que s'ha descartat que es digui Bocchoris), va ser una ciutat molt important a l'antiguitat. Va ser una ciutat talaiòtica que va promocionar i va estar federada a l'Imperi Romà, baix la protecció d'un personatge tant important com Marco Crasso. I això va permetre a les seves èlits gaudir de més privilegis socials i poder fer carrera funcionarial dins la pròpia Roma. I no podem perdre de vista que aquesta ciutat, lluny de veure's absorvida per la presència de la ciutat romana de Pollentia, va mantenir la seva important activitat durant els segles I a III d.C.

Ara només falta que ens prenguem seriosament el nostre patrimoni i la nostra història i dediquem més esforços a excavar jaciments com el de Bóquer, que ens donin llum en tota aquesta història.

Text: PJG

Fotos: Pere Salas; imatges de les taules: Internet.

 

Taula de patronatge de la Civitas Bocchoritana (10 a.C.)

 

Taula del 6 d.C.:

M. Aemilio Lepido, L. Arruntio | co(n)s(ulibus) k(alendis) Mais. | Ex insula Baliarum Maiore senatus | populusque Bocchoritanus M. Atilium M. F. Gal(eria) Vernum patronum coopata|verunt | M. Atilius M. F. Gal(eria) Vernus senatum | populusque Bochoritanum in fidem | clientelamque suam suorumque recepit. | Egerunt Q. Caecilius Quintus | C. Valerius Icesta praetores

 

Situació del poblat.

 

 (Segueix)
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb