Alternativa | 10 Novembre, 2011 08:06
Com podem pagar tant de doblers si altres pobles pel mateix paguen la meitat? Posem la màquina del temps i anem un bon grapat d’anys enrere. Pollença com altres municipis turístics gaudia d’una industria turística que no només donava la plena ocupació si no que també rebia una quantitat d’immigració de temporada, principalment d’Andalusia. Alguns turistes amb poder adquisitiu superior a la resta del turistes que venien als hotels del Port i de la Cala, es varen donar compte que a una casa de enmig del camp amb totes les comoditats es podia gaudir molt millor de les vacances, naturalment no havia moltes d’aquest tipus de cases i es pagaven preus estratosfèrics per gaudir d’una setmana amb casa privada i piscina. La rendibilitat d’aquest tipus d’habitatge, d’ara en endavant “villa” i la desídia o mirada cap un altre costat del diversos governs municipals que no aplicaven la llei de disciplina urbanística, va fer que fos un “paradís” per qui tenia un terreny en rústic i recursos per aixecar l’habitatge en un curt termini.
Aquesta bogeria de doblers que corrien per Pollença, es traduïen en comprar altre finca per fer una altre “villa” o comprar cases o apartaments damunt plànols, que a la vegada eren també molt d’ells ocupats per turistes de manco poder adquisitiu que el turista de “villa” però encara superior al turista de l’hotel.
Uns anys desprès va arribar la llei de comercialització de cases vacacionals, una llei que no té cap tipus de fonament jurídic vàlid (recordem que autoritza la comercialització d’un actiu que no existeix) i que cap partit polític (*) de l’època va voler elevar una queixa al defensor del poble perquè aquest elevés un recurs de inconstitucionalitat de la llei.
La construcció d’apartaments anava vent en popa (mireu la zona de Boquer) i fins i tot un apartament era venut dues o tres vegades des de la seva compra damunt plànols al moment que era habitable. Desprès vàrem tenir una altre fons d’ingressos que no era un altre que vendre les cases del casc antic de Pollença a preus desorbitats, cases que en un nombre important varen ser adquirides per principalment inversors estrangers que a la vegada, una vegada restaurada, la venien a un compatriota seu per molt mes doblers dels que ells varen pagar.
ARRIBA EL 2007 I EL “CATASTRAZO”.
Al any 2007 el nostre municipi sofreix una revisió del valors del cadastre, aquests valor sofreixen una puja molt important, sobre tot a la part del sol (solar) que fins i tot en molts de casos supera el preu de l’edificació, això és debut a la gran quantitat de doblers que gira el sector immobiliari a Pollença amb l’afegit de la teòrica gran situació econòmica que viu el municipi, tot això barrejat i acompanyats d’altres estadístiques ens posaven com rics quan la realitat era un altre molt diferent, malgrat per mitjans de comunicació els propietaris d’aquestes “villas” ens contaven les bondats d’aquest tipus de turisme i lo bo que era pel poble i pels estudis dels seus fills, la realitat era que el paisatge rústic de Pollença s’anava degradant exponencialment i cap govern municipal va voler posar fre a la bogeria, fre que ha arribat de la mà d’aquesta crisi econòmica, amb un problema afegit per a molts dels propietaris d’aquestes cases vacacionals, problema del que parlarem un altre dia.
I ARA LES PLUSVALUES
Fruit d’aquest pujada dels valors cadastrals del immobles pollencins també es va ver afectat un altre impost, concretament l’Impost sobre l’increment del valors dels terrenys de Naturalesa Urbana, anomenat col·loquialment plusvàlua.
Atesa la pujada dels valors del sol (solar) i malgrat que Pollença tampoc té un coeficients i un tipus de gravamen excessiu i amb molts de casos inferior a altres municipis d’aquest impost que paga normalment el venedor d’un immoble, la llei que regeix aquesta ordenança municipal donava una forqueta entre un 40 i un 60 per cent de bonificació fins a l’any 2011 a triar per part dels municipis, Pollença no va ser gaire generosa ja que la bonificació ve ser d’un 45%, més endavant farem un article ja que aquest impost sofrirà modificacions prest.
En resum, que un poble ha de tenir sempre els peus al terra, anar per la llei perquè si no es crea un distorsió que fa que es doni una imatge que no és la correcta, imatge que estan sofrint els ciutadans pollencins a l’hora de rendir comptes amb l’administració.
(*) Tot just PP i PSOE poden elevar recurs directament al Tribunal Constitucional els altres partits no tenen el nombre de diputats o senadors suficients, han de passar per la figura del “Defensor del Pueblo” prèviament.
alternativaperpollenca@gmail.com
Aquest blog és plural i lliure. Les opinions dels comentaris reflecteixen només el parer de l'autor del mateix i des del blog URXELLA no ens fem responsables del seu contingut.
CAP OBJECTIU ÉS MASSA PETIT,CAP VICTÒRIA MASSA INSIGNIFICANT. Arundhati Roy
Pla de Futura Gestió: Programa Electoral 2015-2019
« | Novembre 2011 | » | ||||
---|---|---|---|---|---|---|
Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | |
7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 |
14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 |
21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 |
28 | 29 | 30 |