Alternativa | 20 Desembre, 2011 07:00
Un article del nostre coordinador, en Pere Josep Garcia.
Dijous dia 1 de desembre vàrem tenir l’oportunitat de llegir un gran article del nostre company Joan Ramon Veterà. Volia donar-li les gràcies i continuar una mica amb aquest debat.
En Joan Ramon ens va explicar com mai com fins ara s’ha especulat amb el menjar de tot el món. Especulació que puja els preus i que fa que milions de persones visquin en la pobresa. Tot això pel simple fet de que a una sèrie de persones els importa molt més els diners que la vida dels éssers humans. El capitalisme (mal menor segons molts) mata de fam a la major part de la població mundial.
Però, l’especulació financera amb els aliments no és l’únic que en puja el preu i tampoc és l’única especulació sobre el camp mundial. A totes aquestes dades que expressava Joan Ramon i hem d'afegir un parell de factors més que ens poden ajudar a entendre les “lògiques” del capitalisme:
1- MONSANTO (major empresa de llavors transgèniques1 del món) obliga als estats i agricultors de tot el món a emprar les seves llavors. I això ho fa de dues maneres. La primera és a través de les ajudes que reben estats i agricultors per part de les institucions supra estatals (UE, FMI, BM, etc.). Si no compren llavors d’aquest tipus, no reben subvencions. La segona manera és més subtil: regalen o venen a preus irrisoris les llavors transgèniques als agricultors durant uns anys. Les fruites son més boniques, fan més bona olor, no se passen tan aviat... Els agricultors es tiren de cap a sembrar transgènics ja que els donen més beneficis. Però aquestes llavors a l'any següent no son bones per fer planter i se n’han de tornar a comprar de noves: es crea així una dependència absoluta de MONSANTO i dels seus preus, que de cop i volta pugen una barbaritat.
2- Sembla que les llavors transgèniques i, sobre tot, els adobs químics son perjudicials per la salut de la població.
3- Els adobs químics maten la terra i la fan improductiva al cap de pocs anys. Amés, contaminen els rius i aigües subterrànies i també l'ambient agrícola. També els productes pesticides per controlar els insectes. Així els pagesos sofreixen malalties. Però no només ells, també els animals, boscos propers, etc. La desforestació amazònica n’és un exemple molt evident.
4- El comerç global (capitalisme globalitzat) fa que consumim productes barats però amb un preu ambiental desorbitat que normalment no tenim en compte. Que costa un quilo de tomàtigues de Sud Amèrica (per posar un exemple quotidià)? Un diria que entre 1 i 2 euros, segons la temporada. Però, això només és cert en part. Un quilo de tomàtigues sud-americanes costa: la llavor de MONSANTO, els adobs i pesticides químics (possiblement també MONSANTO), l'esforç (explotació) del pagès, l'energia fòssil (petroli) del tractor, el camió que els porta al magatzem, el tren que els porta al port o aeroport, el combustible dels vaixells i avions que els va transportant per tot el món fins arribar a Mallorca, després s'ha de transportar fins a Mercapalma i d'allà fins a la botiga. A això se l’anomena “petjada ecològica”. I, a tot això hi hem d'afegir que en cada un d'aquests processos qui els fa hi ha de treure un benefici. Realment, que costa un quilo de tomàtigues?
5- Molt lligat a l’anterior, no podem deixar de mencionar que aquest comerç globalitzat i que deixa una petjada ecològica brutal és també una de les causes del pauperisme en que ha entrat l’agricultura i els camps a nivell mundial. Tot aquest tragí produeix i accelera el canvi climàtic, que a la vegada és causant de la desertificació de grans zones que abans eren fèrtils amés d’ajudar a la desforestació. No parlarem aquí de la contaminació ambiental que tot plegat produeix i que es filtra a la terra per mitjà de la pluja.
6- La irrupció dels combustibles orgànics tipus biodiesel també juga un paper fonamental en la depauperació del camp global. Zones immenses de camp s’han reconvertit en sembra de productes aptes per a fer combustible. Això implica que els aliments que allà s’hi sembraven ara ja no hi son i que la població no en pot gaudir. Amés, certs productes com el blat de les índies (maiz) que es sembra a molts llocs del món i que serveix per a fer pa, ara es dedica al biodiesel. Lògicament el pa es més car i escàs.
Podríem continuar amb l’enumeració, però no acabaríem prest. Amb aquests 6 punts en tenim suficient per donar a conèixer com funciona un sistema mundial anomenat capitalisme i les seves conseqüències en el camp de tot el món. Tal vegada quan anem a la botiga (o supermercat, tot i que és menys recomanable) ens poguem entretenir en mirar les etiquetes dels productes i calcular l’explotació que ha de sofrir un pagès de l’altre banda del món, la contaminació que ha produït el producte i els dies que deu fer que ha estat recollit... tot perquè nosaltres ho poguem comprar més barat (econòmicament parlant). Tal vegada amb comptes de comprar els productes de més enllà, optem per comprar productes ecològics, fets per petits productors a finques de prop de casa i que fa pocs dies que s’han recollit: tendrem millor sabor i pagarem un preu global més just, tant al productor com a l’entorn.
1 Transgènic: aliments obtinguts d'espècies a les que s'han afegit de manera artificial gens que no els són propis mitjançant tècniques de biotecnologia i enginyeria genètica. Amb aquestes tècniques s'aconsegueixen aliments amb qualitats particulars.
alternativaperpollenca@gmail.com
Aquest blog és plural i lliure. Les opinions dels comentaris reflecteixen només el parer de l'autor del mateix i des del blog URXELLA no ens fem responsables del seu contingut.
CAP OBJECTIU ÉS MASSA PETIT,CAP VICTÒRIA MASSA INSIGNIFICANT. Arundhati Roy
Pla de Futura Gestió: Programa Electoral 2015-2019
« | Desembre 2011 | » | ||||
---|---|---|---|---|---|---|
Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
1 | 2 | 3 | 4 | |||
5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 |
12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 | 18 |
19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 | 25 |
26 | 27 | 28 | 29 | 30 | 31 |