URXELLA

http://alternativaperpollenca.com

Hem perdut tots. SentŔncia Unac 33.

Alternativa | 31 Gener, 2012 07:00 | facebook.com twitter.com

El 16 de gener va sortir la Sentència 21/2012 del Jutjat contenciós administratiu número 1 desestimant el recurs conjunt que vam presentar amb el GOB on demanavam  la revocació de les llicències donades a l´Unac 33 de Ca’n Botana (Cala Molins ). No sabem per quina raó els companys de Convergència van tenir la sentència abans que nosaltres mateixos i la van publicar sense cap valoració.

A la secció Can Botana trobareu un bon grapat d’articles i informació sobre aquest tema.Cal recordar que al Pla General d'Ordenació Urbana de 1990 es podien construir habitatges plurifamiliars, com s’ha fet ara. Però  Pla d'Ordenació Turística 1995 es va apostar per la necessitat de preservació del medi  com a elements determinants per a la consecució d'una oferta turística qualificada i diversificada. I dins aquesta filosofia es va considerar que als solars de  Can Botana només s'havien de construir habitatges unifamiliars aïllats, que és el que encara es trobava al 2007... El retard en la tramitació del POOT és el va permès a   l'Ajuntament donar llicències per realitzar habitatges plurifamiliars.El que no era lògic fer a 1995 es va fer al 2007.

Per desgràcia vam arribar massa tard i a pesar de que amb el GOB  hem fet tot el que es trobava a les nostres mans per evitar aquest atemptat paisatgístic, arribant als jutjats, no el vam aconseguir. Però la nostra derrota no ha estat ara sinó que va ser quan es va esbucar Can Colom i els pins del seu entorn, digués el que digués la sentència això ja no tenia solució.

A la sentència trobareu els arguments jurídics i urbanístics del tema. Considera el jutge:

- Que el projecte de la dotació se serveis no necessitava d'aprovació inicial ni de tràmit d'informació pública al no ser un vertader projecte d'urbanització.

- Que les parcel·les de la Unac-33 tenen accés rodat.

- Que no es vulnera la norma complementaria municipal relativa a la capacitat de població.

- Que no era necessària la reparcelació en la UNAC 33.

 

El paisatge i el patrimoni arquitectònic és el patrimoni de tots perquè es la memòria del poble i un valor econòmic de primer ordre en un municipi turístic com Pollença. 
Nosaltres continuarem lluitant per que  els interessos econòmics d'uns pocs (que sovint són venuts com els interessos de tothom) destrueixin el passat i hipotequin el futur de tots. Un suicidi col·lectiu que  està destruint el nostre patrimoni comú. Una voraçitat destructiva que vol continuar a Cala Carbó, l'Ullal, la fàbrica, Can Franc...

 No hem perdut nosaltres, tot el municipi ha perdut però no ara sinó quan es va deixar esbucar Can Colom i els pins del seu entorn. 

Vergonya. Caša "major" a Formentor.

Alternativa | 30 Gener, 2012 07:00 | facebook.com twitter.com

Avui publicam un nou article del nostre company Joan Ramon Bosch Cerdà. Ja sabeu que si voleu que publiquem els vostres escrits només els heu d'enviar a alternativaperpollenca@gmail.com

Després diran que són els excursionistes els que es carreguen la natura… aquí teniu un exemple del que suposa la caça major a Formentor, algú arriba amb el cotxet, amb una escopeta amb un bon punt de mira pega el tro i ja està... l’espectacle és trobar després amb la cabra o el boc amb un forat de bala i es queda allà enmig,és a dir, una caça feta només pel gust a matar, ni tan sols s'aprofita l'animal, molt trist al meu parer. 

Aquesta és la conseqüència de la caça major de cabres que diuen salvatges, i que venen a beure aigua de la ma dels excursionistes de simples que són, per a mi, una gran comèdia que l’únic que demostra és que no es tracta més que d’un reclam per part del hotel Formentor per fer negoci.

Articles anteriors sobre aquest tema:

Del Formentor literari al caçador.

Cala Murta. De vedats i diades

 

 

 

 

Trescant pel mˇn (CLXII) Randa.

Alternativa | 29 Gener, 2012 07:00 | facebook.com twitter.com

Al massís de Randa se troben tres monestirs, el de Gràcia, Sant Honorat i el de Cura. És una empremta deixada per la nostra cultura a gran quantitat de puigs i llocs recòndits, no només del nostre entorn, si no de tota Europa i posteriorment exportat arreu del món pels conqueridors i usurpadors de terres alienes que imposaven els seus símbols als dominats que no se n’havien adonat de que els seus no eren els bons.
A Mallorca durant i després de la conquesta se féu una bona neteja ètnica i als pocs que quedaren  els hi explicaren el què havien de creure per anar bé. Una pobra gent que havien tingut la sort, per una banda i la desgràcia per una altra, de que ells i molts dels seus avantpassats haguessin nascut a aquesta terra però no tenien la religió adequada, la seva no era la bona . Bé, l’idea per avui era contar qualque cosa sobre aquests tres  monestirs.
A més de l’interès cultural, arquitectònic o paisatgístic, aquest lloc té un interès especial degut a un personatge molt important per a les lletres catalanes que fou Ramon Llull (1232 o 33 -1315 o 16).
Al 1273 pujà a la muntanya per començar una vida eremítica, estudiar i meditar. Al cap d’uns dies tingué unes visions, ves a saber que havia menjat, i arrel d’això va baixar i se posà a escriure un llibre, més tard i va tornar a pujar, al 1275 hi va fer construir un altar davant la cova que habitava. Se pot dir que aquest va ser el principi del monestir de Cura.
En aquells moments hi havia un apogeu de la vida eremítica a tota Europa, al massís de Randa hi hagué ocupades una vintena de coves per persones que triaven aquesta manera de viure. D’aquí sorgeix un altre monestir, el de Gràcia que se construí a la cova de s’Aresta després de que s’instal•lassin dos monjos franciscans a mitjans de segle XV.
El de Sant Honorat el va fundar el noble Arnau Desbrull que després de viure 30 anys a la muntanya demanà al bisbe de Mallorca permís per construir una capella. Al 1394 fou autoritzat i al 1397 va ser inaugurada.
Tornant al monestir de Cura, aquest va continuar prenent importància degut a la fama que anava adquirint Ramon Llull que amb la seva dèria de convertir infidels, viatjava arreu del Mediterrani a més d’explicar a reis, bisbes i papa l’eficàcia del seu mètode, l’Art, adient per a tots els camps del saber del segle XIII: teologia, ciències naturals i humanes. Se podia expressar en llatí, català, occità i àrab. Aviat hi va haver deixebles que començaren a ensenyar amb el mètode de l’Art.
Al 1450 ja s’hi havia fundat una escola al Puig de Randa i pocs anys després el lul•lista Pere Joan Llobet hi impartia la seva càtedra, hi assistiren alumnes inclús d’Aragó, Castella, Itàlia i França.     
A finals de segle XV se traslladà la càtedra de Ciència Lul•liana a Ciutat i se deixà d’impartir classes a Randa però al 1510 se creà l’escola de gramàtica tot i que més tard, al 1553, s’amplià la formació a retòrica i grec. Aquesta escola seguí durant molts d’anys, al 1588 hi havia uns 160 alumnes i amb molts d’altabaixos arribà fins al 1862 que acabà, entre altres motius perquè els edificis estaven en estat ruïnós.
Ja va ser al 1913 que se restaurà el monestir i se’n feren càrrec els frares Franciscans Terciaris Regulars, encara avui hi són.
Una muntanya plena d’història amb vistes espectaculars si no està ennuvolat  i amb un grapat d’itineraris per fer excursions dels que qualque dia en parlarem.
                                                                                               ARFV

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 (Segueix)

Assemblea Plataforma Avanšam

Alternativa | 28 Gener, 2012 07:00 | facebook.com twitter.com

Normal 0 21 false false false MicrosoftInternetExplorer4

 Avui a Porreres es fa l’Assemblea General Ordinària de la Plataforma de càrrecs electes municipals de les Illes Balears pel Dret a Decidir, Avançam. A la candidatura que es presenta i que es vota avui a la Junta Coordinadora de la Plataforma, es troba el nostre company de Diògenes Guillem Caldentey (regidor d’Artà d’ICV) i Joan Ramon Mateu (company de CiU a l’Ajuntament).

La plataforma Avançam la constitueixen més de cent edils de municipis de les Illes. Les mocions que han presentat reclamant el reconeixement del dret a decidir i el dret a l'autodeterminació i la redacció d'una llei sobre consultes populars varen ser aprovades a quinze localitats: Inca, Petra, Artà, Sineu, Alaró, Porreres, Felanitx, sa Pobla, Pollença, Bunyola, Sencelles, Capdepera, Sant Joan, ses Salines i Montuïri. 

Al ple de juliol del 2010  es va aprovar la moció conjunta que vam presentar amb el PSM sobre el dret a decidir i consultes popular (nomes el grup PP-UMP es va abstenir). És tractava d'una moció instant al govern a legislar el dret a decidir, en tots els àmbits, de tots els pobles. (article).

Ara la plataforma de regidors pel dret a decidir Avançam es reactiva i l’assemblea d’avui es fixaran els objectius i les actuacions que s'han de dur a terme aquesta legislatura.

El mateix PP que promou un referèndum a Maó per canviar el nom de la ciutat  va vetar al Parlament la llei de consultes populars, que promovia PSM-IV-E i que hauria permès fer referèndums vinculants en els àmbits municipal, insular i balear. La majoria absoluta del PP impedí que s'iniciàs la tramitació de la llei de consultes populars, més ambiciosa que la catalana, perquè hauria permés referèndums vinculants si se superava el 50% de participació. Els vots de PSM i PSOE no bastaren

Com sabeu a Alternativa per Pollença sempre hem defensat que cal avançar al sistema democràtic i que al segle XXi la democràcia representativa és insuficient i cal  recuperar la democràcia en estat pur,democràcia directa i participativa tal com la van exercir els seus inventors atenencs. Els ciutadans han de tenir una major participació a la presa de decisions polítiques i s'ha de facilitar la seva capacitat d'associar-se i organitzar-se de tal manera que puguin exercir una influencia directa en las decisions públiques...

 


Dibuix original del nostre company Miquel Trias, i el seu desig;

Entre les coses que m'agradaria fer en aquest nou any, seria enviar directament a la claveguera aquests polítics enemics del poble, que només compleixen segons quines promeses electorals.

 

Resultats del ple ordinari de 26 de gener.

Alternativa | 26 Gener, 2012 21:54 | facebook.com twitter.com

I.- PART RESOLUTIVA

1.- Ratificació de les al·legacions presentades per la Batlia a l'avantprojecte de la nova Llei General de Turisme de les Illes Balears.

Aprovada amb el vot a favor de PP, la Lliga i CxI  abstenció PSOE, PSM, Esquerra i el nostre vot en contra, ja que estam en contra del segon punt de les al·legacions presentades; demana que es puguin concedir llicències d'obres de manteniment o reforma a habitatges turístics vacacionals que es trobin fora d'ordenació (farem un article).

2.- Aprovació, si procedeix, de la determinació de càrrec amb dedicació exclusiva i retribució corresponent. 

Retirada. Després d’un recés es va retirar aquest punt ja que tots els de l’oposició hem manifestat que votariam en contra. Per a nosaltres és molt importat mantenir les tres dedicacions exclusives, i és un tema que vam defensar ja a la campanya electoral com un  dels nostres punts mínims per qualsevol negociació de govern.

3.- Ratificació de la resolució de Batlia núm. 18 de data 09.01.12 relativa al nomenament de representants municipals davant l'Assemblea General de Colonya Caixa d'Estalvis de Pollença.

Aprovada amb l’abstenció de PSOE, UMP i PSM.

 4.- Moció presentada pels grups municipals d'A; PSOE; PSM-EN i ERAM referent a Cala Castell    

Aprovada amb l’abstenció del PP, CxI i UMP. Esperam que ara el Ministeri de Medi Ambient, i Medi Rural i Marí i a la Demarcació de Costes en Illes Balears que faci efectiu, d’acord amb la Llei de Costes, l’accés públic a Cala Castell.

5.- Ratificació de la resolució de Batlia núm. 38 de data 12.01.12 relativa a la proposta d'al·legacions presentada davant l'Avantprojecte de llei de modificació de la Llei 30/2007, de 27 de març, de la funció pública de la CAIB .

Aprovada per unanimitat, tots hem cedit un poc i tots hem donat l’enhorabona al PP de Pollença per que evidentment la seva posició era la més complicada. Una demostració de que la gran pluralitat de partits no és un obstacle per arribar a acords.

6.- Aprovació, si procedeix, de la proposta de batlia de les al·legacions a presentar Pla  Hidrològic de la Demarcació de les Illes Balears.

Retirada. L’equip de govern va retirar la seva proposta ja que el termini per la presentació d’al·legacions s’ha allargat un mes i volen estudiar el tema, a més han trobat un estudi fet per anteriors al·legacions que encara no ens han mostrat.

7.- Moció presentada pels grups municipals d'A; PSOE; UMP; PSM-EN; i ERAM referent a les al·legacions al pla Hidrològic de les Illes Balears.

Rebutjada. Un llarg debat; l’equip de govern va contar amb el suport de CxI que es va fonamentar en el seu rebuig al segon punt de la moció on demanavam que “l’Ajuntament descarti presentar cap al·legació en el senti de demanar la reducció de la zona humida del Prat de l’Ullal” A pesar de que vam acceptar retirar aquest punt,  el que va provocar un recés del PP, la Lliga i Convergència, finalment van votar en contra.

Rebutjada. Vots a favor d’A, PSOE, PSM, UMP, Esquerra (7) Vots en contra de PP, Lliga i CxI (10)

8.- Aprovació, si procedeix, de la cessió del contracte administratiu de gestió del servei públic de l'explotació del bar del poliesportiu i bar del pavelló de Pollença

Aprovada per unanimitat.

9.- Moció presentada pels grups municipals d'A; PSOE; CiU; UMP; PSM-EN i ERAM per l'aprofitament del centre multifuncional "Miquel Capllonch" del Port de Pollença.    

Aprovada per unanimitat. Esperam que quan n’hi hagi pressupost es faci un centre per a joves .

10.- Moció presentada pels grups municipals d'A; PSOE; CiU; UMP; PSM-EN i ERAM per a la reestructuració del horaris del transport públic que comunica el municipi de Pollença interior i exteriorment 

Aprovada per unanimitat. S'ha millorat ja al manco l'horari de Pollença al Port de Pollença a partir de l'1 de febrer (els alumnes del Port de Pollença de  l'IES de Pollença havien d'esperar una hora).

11.- Resolució de reclamacions i aprovació definitiva, si procedeix, de l'ordenança municipal reguladora del sistema especial de pagaments

Aprovada per unanimitat.

12.- Aprovació inicial, si procedeix, del Pressupost General de la Corporació Municipal 2012

Retirada. Es porta a un ple extraordinari que serà el dijous 7 de febrer.

13.- Inici expedient de resolució del contracte administratiu de la gestió del servei públic de les piscines municipals coberta climatitzada i descoberta en règim de concessió

Aprovada per unanimitat. L’empresa té un deute de 40.000 euros de consum elèctric amb l’Ajuntament i la piscina té nombroses deficiències. Vam recordar el que van dir el 2007, 2008...(farem un article).

14.-  Propostes/Mocions d'urgència

No es presenta cap moció de urgència

De la informació de batlia i precs i preguntes farem un article. 

Fontdevila al diari público.

 

Avui l'Ullal es juga el seu futur

Alternativa | 26 Gener, 2012 07:00 | facebook.com twitter.com

 La setmana que ve, el dia 2 de febrer i amb motiu de l’aniversari de la signatura del conveni de Ramsar (Iran,1971) es celebrarà  el Dia Mundial de les Zones Humides (albuferes, prats, maresmes, basses permanents i temporals, aiguamolls, salines,....). Aquest tractat internacional té per objecte la conservació i l’ús racional de les zones humides i dels seus recursos. La conservació permanent d'aquestes zones és una prioritat a nivell mundial.

Les zones humides són ecosistemes rics i fràgils, ecosistemes altament dinàmics, que es poden regenerar de forma natural amb gran rapidesa. Això ha afavorit les actuacions de restauració ecològica en què hàbitats que es trobaven en un clar procés de degradació s'han aconseguit recuperar en molt poc temps, només cal veure la recuperación recent de part de l’albufereta a Can Cullerasa(veure article).

 Segons la Convenció de Ramsar, prop del 50% de les zones humides la UE s’han perdut o transformat total o parcialment especialment a les zones costaneres mediterrànies. A Mallorca molts d'aquests espais han estat destrossats les darreres dècades, algunes fins i tot han desaparegut sota urbanitzacions, són espais agraris o han estat reblides amb enderrocs. Esperam que no passi el mateix amb la zona humida de l’Ullal i el nostre municipi pugui cel·lebrar el 2 de febrer que l’Ajuntament de Pollença no ha demanat la desprotecció de la zona humida de l’Ullal.

A aquestes alçades l’equip de govern no ha aportat cap dada ni informe consistent per posar en dubte, com volen fer, la feina d’anys dels tècnics de la Conselleria de Medi Ambient. Aquests tècnics van cartografiat amb detall els diferents aiguamolls de les Illes, delimitant el tipus d’hàbitat, l’origen, l’extensió, les potencialitats, els canvis soferts i multitud de dades relatives a cada un d’ells. La zona humida de l’Ullal ha estat delimitada amb criteris tècnics, científics, de seguretat jurídica i humana, i és totalment il·logic que l’equip de govern vulgui qüestionar aquests criteris per interessos immobiliaris particulars. 

Sembla que l’equip de govern municipal vol fer la feina bruta a l’actual conseller Company i que  casi tot val (passar la nostra moció als promotors, comanar un informe tècnic sobre un tema mediambiental a un arquitecte, publicar evidents falsedats a un diari...).

 


Informació de i a pàgina del GOB i  fotobloc de natura de Biel Perelló 

Avui  a partir de les 20h us esperam al Ple. La zona humida de l'Ullal  es juga  el seu futur.


Salvemos el Ullal

Alternativa | 26 Gener, 2012 07:00 | facebook.com twitter.com

Cerca del 50% de las zonas húmedas la UE se han perdido o transformado total o parcialmente especialmente en las zonas costeras mediterráneas. En Mallorca muchos de estos espacios han sido destruidos las últimas décadas, algunas incluso han desaparecido bajo urbanizaciones, son espacios agrarios o han sido colmatadas con escombros. Esperamos que no pase lo mismo con la zona húmeda del l’Ullal
Imagen aérea de la zona del Ullal, donde se puede ver aún la zona húmeda consolidada cerca del Pollensa Park. Pendiente de confirmación, la imagen sería de mediados de los años 70 (Postal turística de Icaria). ES LA HORA DE SALVAR EL L'ULLAL!

It is time to save lĺUllal

Alternativa | 25 Gener, 2012 18:16 | facebook.com twitter.com

Around 50% of the wetlands have been lost in the EU or processed in whole or in part especially in the Mediterranean coastal areas. In Mallorca, many of these spaces have been destroyed in recent decades, some have even disappeared under housing/building estates. We are in the hope that this will not happen with the wet zone of  the L´ULLAL
This is a Aerial image of the area of  l’Ullal where you can still see the consolidated wetland near the Pollensa Park Hotel. Pending confirmation, the image would be from the mid-70 ( tourist postcard Icaria). It is time to save l’Ullal

Salvem l'Ullal.

Alternativa | 25 Gener, 2012 07:00 | facebook.com twitter.com

 Al final de la comissió informativa del divendres l’equip de govern van dir a les seves al·legacions, que pretenen reduir la zona humida de l’Ullal, que s’estudiï per part de la Conselleria de Medi Ambient la delimitació de la protecció per tal que ells tinguin la darrera paraula. Hem de recordar a l’equip de govern que els tècnics de la conselleria ja han fet la seva feina i han delimitat la zona. La elaboració del Pla Hidrològic de les Illes Balears, al que volen presentar al·legacions, ha estat un procés llarg, justificat per l’adequació a la Directiva Marc de l’Aigua, i un procés participatiu exemplar i molt ampli. Arribats al seu final, contestades les al·legacions, informat favorablement pel Consell Balear de l’Aigua, aprovat pel Consell de Govern i també informat pel “Consejo Nacional del Agua”, va quedar embarrancat al Ministeri durant mesos i amb l’arribada del Govern del PP a Balears ha estat ‘convenientment’ aturat i tornat a posat a informació pública.

En base a les pressions que es varen manifestar en el tram final de la tramitació del PHIB, el punts mes conflictius son quatre: les benzineres, els agricultors, els perforadors de sondeigs i els urbanitzadors de les zones humides.

El tema més rellevant es de les zones humides. Es en el que va haver pressions més fortes i és la gran causa per la qual fins al punt de arriscar una multa considerable de la UE per retardar l’aprovació del PHIB. Aquí hem de recordar que el pla vigent (del 2001) ja relaciona les zones humides més importants, però no les cartografia. El nou PHIB inclou una cartografia detallada de totes elles i per tant dona una seguretat jurídica que evidentment molesta als propietaris de terrenys que siguin susceptibles d’urbanitzar-se.

Val a dir que totes les zones humides estan protegides per la llei i reglament d’aigües i sols se poden dessecar per motius d’insalubritat o sanejament i amb acord del Consell de Govern. De fet hi ha sentencies que declaren la il·legalitat d’urbanitzar una zona humida encara que no hi hagi cartografia oficial, el que es el nostre cas.

Sentencia del Tribunal Superior de Justicia del País Vasco de 16 de setembre de 2003 que diu: .. el reconocimiento de la existencia de un humedal natural y la necesidad de aplicarle directamente la legislación de protección de estos espacios naturales, incluso aunque no se encuentre catalogado y especialmente protegido, ni recogido en el Inventario (provisional y abierto) de Zonas Húmedas del País Vasco ...(adjuntam la sentència).

Tenim  aquesta sentencia (que és sobre la desecació de la marjal de la Safor a Xeresa, Valencia) al final de la pagina http://www.mediterranea.org/cae/sentencia_xeresa.htm . Al batle de Xeresa, Cipriano Fluixá, li varen caure 1 any de presó, 76.000.000 Ptes de multa i 2 anys de inhabilitació. Sentencia del Tribunal Supremo (Sala de lo Penal) nº1073/2003: ... El Alcalde de una localidad en la que existen, desde tiempo inmemorial, unas zonas húmedas, no puede alegar, en ese contexto social, que la inexistencia de una norma específica de carácter prohibitivo autoriza, sin límites ni condicionamientos, una actuación tan agresiva como el vertido de residuos sólidos, hasta conseguir un aterramiento, que no sólo destruye el espacio, sino que elimina de raíz sus condiciones medio ambientales, incidiendo sobre el equilibrio de la naturaleza ..., ... la jurisprudencia reiterada del Tribunal Supremo, en materia administrativa, ha declarado que las zona húmedas deben ser protegidas, sin necesidad de una declaración específica que las convierta, en virtud de una especie de acto traumatúrgico, obrado por el simple impulso del Boletín Oficial, en zonas protegidas...T


Tant una com l'altre són contundents, però la segona és clarissima:"la jurisprudencia reiterada del TS..."  i  "el alcalde no puede alegar....". En el cas de l'Ullal, nomes li caldria canviar "...el vertido de residuos sólidos..."  per  "...la urbanización...".

 Tot i aix ò, si fan desaparèixer les cartografies els hi resulta molt més fàcil urbanitzar una zona humida que qualque tècnic (sempre se’n troben) digui que no ho es. Només hem de veure les al·legacions que ha demanat el batle; a una arquitecte i fonamentat en fotografies aèries oblidant fotografies com la que acompanya aquest article.

Urbanitzar una zona humida, sense l’acord de dessecament per manament de la llei d’aigua, pot acabar com tants d’altres exemples molt actuals: mansió d’en Cretu a Eivissa o Llucalcari i ses Covetes a Mallorca.

Ni nosaltres ni la nostra terra se mereix la destrossa del patrimoni hídric, incloent-hi les masses d’aigua, que la ignorància o la indiferència de molts i l’avarícia d’uns pocs ens fa preveure. Salvem l’Ullal

Gràcies a Antoni Rodríguez Perea ex-director de recursos hidrícs del govern Balear i Doctor en Geología por la Universitat de Barcelona. Professor de Estratigrafia en la Universitat de les Illes Balears (UIB) per la informació que ens ha facilitat i hem utilitzat a aquest article

Imatge aèria de la zona de l'Ullal, on s'hi pot veure encara la zona humida consolidada vora el Pollensa Park. Pendent de confirmació, la imatge seria de mitjans dels anys 70 (Postal turística d'Icaria). ES L'HORA DE SALVAR EL QUE ENS QUEDA DE L'ULLAL !
 
 
 
En color gris, cartografia proposada de la zona humida de l'ullal, segons el Pla Hidrològic, ara en suspens (fotografia i article a la pàgina del GOB):
 
 

Ordre del dia ple ordinari de 26 de gener.

Alternativa | 24 Gener, 2012 07:00 | facebook.com twitter.com

  Avui publicam l’ordre del dia del primer ple de l’any, un ple molt interessant que promet ser intens i llarg amb molt de temes importants. Us esperam a la sala de plens de l’Ajuntament aquest dijous 26, a les 20:00. També podeu sentir el ple en directe a Radio Pollença, si la tecnologia ens respecta procurarem informar dels punts del ple i respondre als vostres dubtes al nostre perfil de facebook

I.- PART RESOLUTIVA

1.- Ratificació de les al·legacions presentades per la Batlia a l’avantprojecte de la nova Llei General de Turisme de les Illes Balears. Ens ha sorprès molt negativament la segona al·legació que ha registrat la batlia, on es demana que es puguin concedir llicències d’obres de manteniment o reforma a habitatges turístics vacacionals que es trobin fora d’ordenació.

2.- Aprovació, si procedeix, de la determinació de càrrec amb dedicació exclusiva i retribució corresponent. L’equip de govern demana una quarta dedicació exclusiva pel regidor de personal, oficina d’atenció ciutadana i noves tecnologies. Una petició difícil de justificar a un moment que cal austeritat i donar exemple per part dels polítics.

3.- Ratificació de la resolució de Batlia núm. 18 de data 09.01.12 relativa al nomenament de representants municipals davant l’Assemblea General de Colonya Caixa d’Estalvis de Pollença  Són Joan Porto a proposta del batle i Pere Antoni Nadal a proposta d’Esquerra. Els suplents són Joan Xumet i Pep Andreu Martorell.

4.- Moció presentada pels grups municipals d’A; PSOE; PSM-EN i ERAM referent a Cala Castell    Simplement es tracta de sol·licitar al Ministeri de Medi Ambient la seva implicació  per fer efectiva la Llei de Costes a la que es troba l’accés públic a Cala Castell.

5.- Ratificació de la resolució de Batlia núm. 38 de data 12.01.12 relativa a la proposta d’al·legacions presentada davant l’Avantprojecte de llei de modificació de la Llei 30/2007, de 27 de març, de la funció pública de la CAIB . Ratificar les al·legacions signades per tots els grups en defensa del català. (article)

6.- Aprovació, si procedeix, de la proposta de batlia de les al·legacions a presentar Pla  Hidrològic de la Demarcació de les Illes Balears 

7.- Moció presentada pels grups municipals d’A; PSOE; UMP; PSM-EN; i ERAM referent a les al·legacions al pla Hidrològic de les Illes Balears

Es tracta de mantenir o no la protecció de la zona humida de l’Ullal, per primera vegada aquesta legislatura es podrà visualitzar realment on es troba cada grup polític respecte al model econòmic i ecològic que volem per Pollença. Veurem qui som els que parlam sincerament de desenvolupament sostenible i volem mantenir la protecció d’una de les tres zones humides de Pollença, i qui aposta per mantenir un model caduc i depredador que ha destrossat els espais naturals i paisatges de Pollença. Podem apostar per continuar el suïcidi econòmic col·lectiu de més cement i habitatges buits o potenciar el model d’un turisme alternatiu com el que hem iniciat a Pollença amb l'únic Centre de Turisme Ornitològic de les Balears, i un dels primers d'Espanya a la zona humida de la Gola.

 Ara no val omplir-se la boca de paraules guapes,  i dir que s’estima  Pollença quan es destrueixen els seus actius naturals per benefici d’uns pocs. Tampoc val justificar una desprotecció de la zona humida de l’Ullal amb una futura desprotecció de Cala Carbó i un suposat canvi d’edificabilitat..  ara cal votar i demostrar on està realment cada partit.

8.- Aprovació, si procedeix, de la cessió del contracte administratiu de gestió del servei públic de l’explotació del bar del poliesportiu i bar del pavelló de Pollença 

El contracte està fet amb una comunitat de bens (una irregularitat)  i ara passarà a un dels seus comuners

9.- Moció presentada pels grups municipals d’A; PSOE; CiU; UMP; PSM-EN i ERAM per l’aprofitament del centre multifuncional “Miquel Capllonch” del Port de Pollença    

Demanam l’adequació d’un centre per a joves i oferir facilitats per realitzar més activitats a aquest espai.

10.- Moció presentada pels grups municipals d’A; PSOE; CiU; UMP; PSM-EN i ERAM per a la reestructuració del horaris del transport públic que comunica el municipi de Pollença interior i exteriorment 

Demanam que es demani a l’empresa de transport una revisió dels seus horaris i una millora de les aturades del nostre municipi.

11.- Resolució de reclamacions i aprovació definitiva, si procedeix, de l’ordenança municipal reguladora del sistema especial de pagaments

L’equip de govern ha presentat una al·legació  demanant un límit quantitatiu a la bonificació del 2% per tal que no pugui suposar un descompte als rebuts superiors als 100 euros.

12.- Aprovació inicial, si procedeix, del Pressupost General de la Corporació Municipal 2012

Hem de felicitar a l’equip de govern, ja que presenten els pressuposts al mes de gener i després de fer un bon grapat de reunions amb tots els grups.

13.- Inici expedient de resolució del contracte administratiu de la gestió del servei públic de les piscines municipals coberta climatitzada i descoberta en règim de concessió

La situació de la piscina coberta és molt preocupant i ha hagut incompliments tant per part de l’empresa gestora com de l’Ajuntament.

14.-  Propostes/Mocions d’urgència

II.- PART DE CONTROL I SEGUIMENT

1.- Informació de Batlia

2.- Dació de compte de resolucions de Batlia 

3.- Precs i preguntes.”

El que cal fer a l'Ullal no és una urbanització sinó  el que diu el Pla Hidrològic; "Restauració d'habitats", i "Potenciar ús educatiu, turístic, recreatiu." com s'ha fet amb el centre de turisme ornitològic de la Gola. 

 

Cortina de fum a l'Ullal.

Alternativa | 23 Gener, 2012 07:00 | facebook.com twitter.com

Normal 0 21 false false false MicrosoftInternetExplorer4

 Després de la comissió informativa del passat divendres, en un principi i si no n’hi ha novetats al ple d’aquest dijous n’hi haurà dues propostes d’al·legacions respecte al Pla Hidrològic de les Illes Balears.

1.-  Al·le gacions presentades per l’equip de govern i realitzades per l'arquitecte municipal que  demanen modificar el Pla Hidrològic de les Illes que pretenen rehuir la zona humida de l'Ullal per  urbanitzar-la. ( veure article)

2.- Al·legacions presentades per nosaltres, PSOE,  UMP, PSM i Esquerra el manteniment del Pla Hidrològic  respecte a l’Ullal.

A aquest tema n’hi ha coses realment sorprenents i preocupants:

1r.- Les al·legacions de l’Ajuntament les ha fet l’arquitecte municipal, en Rafel Balaguer, i no el tècnic de medi ambient. A la comissió informativa l’arquitecte va dir que havia demanat ajuda al tècnic de medi ambient però que aquest estava ocupat amb el tema del becut vermell. Una excusa que no es sosté de cap de les maneres, el batle podia haver comanat directament al tècnic de medi ambient fer aquestes al·legacions. Per què no el va fer?

2n.- Les al·legacions conjuntes que presentam grups de l’oposició   van estar a les mans dels promotors que volen urbanitzar l’Ullal al dia següent de registrar-les. A la comissió vam demanar pel tema, aquestes mocions... ningú sabia res però és clar que amb molt de seguretat va ser un regidor qui va enviar als promotors aquestes al·legacions.

Dir que es desprotegeix la zona humida per evitar la urbanització de Cala Carbó, és una fal·lacia  i una cortina de fum, com es va demostrar ja quan s’havia protegit Cala Carbó i es va insistir en urbanitzar l'Ullal a canvi de la peatonització del Port de Pollença. Actualment Cala Carbó està protegida. O sigui el primer és lluitar per que el Govern Balear no arribi a desprotegir Cala Carbó L’equip de govern sembla que per gràcia de l’esperit sant, sense cap garantia, pensen que  els propietaris de Cala Carbó estarien disposat  a canviar Cala Carbó per la zona de l'Ullal. I això que els propietaris de la zona de cadernera, que són necessaris per aquest projecte, no estan d'acord i no accepten aquest trasllat d'edificabilitat. Si realment es vol salvar Cala Carbó cal cercar altra solució i la millor és pressionar per mantenir l'actual protecció, i si es llevés aquesta protecció  els esforços i feina dels tècnics municipals per cercar alternatives s'han d'orientar cap a altres zones i no cap a la zona humida de l’Ullal que no només està protegida per l’actual Pla Hidrològic sinó també  per la llei i reglament d’aigües.

 

Trescant pel mˇn (CLXI) De Punta de sa Torre a Punta des VernÝs.

Alternativa | 22 Gener, 2012 07:00 | facebook.com twitter.com

Entre una excursió i una altre ens havia quedat  un tram sense fer i no volíem deixar de conèixer i trescar per aquest bocí de costa, així que li dedicàrem un horabaixa a aquesta zona on se troba la Torre de Sanitja i Cala Torta.
Començam prenent un tirany que ens duu de cap a la zona humida del fons del Port de Sanitja i d’allà pujarem de cap a la torre, el paisatge és espectacular, des d’aquest punt se veu molt bé el que és el portet i els petits mollets amb majoria de llaüts amarrats, fem comptes aturar-nos-hi a la tornada.
Ja veim la torre, anam caminant fent ziga-zagues entre mates, savines i algun pi de forma baixa. Així com ens acostant al cap la vegetació va desapareixent ja que les condicions en dies de vent són extremes.
La torre se troba en molt mal estat, diuen que erosionada pel vent però curiosament la part més ben conservada és la de tramuntana. Va ser construïda pels anglesos al 1800, durant la seva darrera dominació 1798-1802. Estava dissenyada per a una guarnició de 18 homes i formava part de les 11 torres de defensa situades a punts estratègics de tota l’illa per a la vigilància d’incursions pirates i sobre tot per evitar sorpreses d’alguna expedició invasora.
Un pic visitada la torre i els seus voltants, partim de cap a Cala Torta. Se troba entre la Punta de sa Torre i la Punta des Vernís, tot i que comença amb unes considerables dimensions, acaba amb una caleta petita sense massa interès però és molt interessant tota la costa amb maresseres i racons d’especial bellesa. Ara que ja coneixem tot aquest tram de costa anam al port de Sanitja mem si arribam amb un poc de llum.
En temps antics fou un port important però ara només és per a barques petites i els mollets son molt rudimentaris però tot el conjunt és encantador, pareix d’un altre temps. Va ser important perquè tot i estar girat de cara a la tramuntana, quedava protegit pel braç occidental del Cap de Cavalleria i l’Illa dels Porros a més d’un gran rocam entre aquests dos punts que està a poca fondària i atenua les ones que hi passen pel mig.
Ara que ja només quedam noltros, un agró gris (Ardea cinerea) està immòbil a les aigües poc profundes i platejades esperant que s’acosti el darrer peix. Hi ha dies que sap greu que s’acabin.
                                                                                        ARFV  

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 (Segueix)

Anuari contrainfo

Alternativa | 21 Gener, 2012 07:00 | facebook.com twitter.com

 Des de contrainfo.cat va sorgir la iniciativa d’elaborar un anuari que fes un balanç de les diferents lluites dels moviments socials que hi ha hagut  durant l’any 2011 a Mallorca.

Per dur a terme aquesta tasca, hem comptat amb la col·laboració de més de trenta activistes vinculats a un ampli ventall dels moviments socials de la nostra terra.

Aviat sortirà publicat l’anuari (finals de gener) i en farem una presentació pública. És un llibre de més de 70 pàgines i que, a part de resumir les principals notícies esdevengudes durant el primer any del nostre web, també fa una repassada a l’estat de salut de lluites tan diverses com el moviment 15M, l’agroecologia, l’okupació, la defensa del territori i la llengua, etc.

Pensam que és un projecte innovador a Mallorca. Tant de bo que aquest llibre, pel seu format i pel seu contingut, sigui un alè d’aire fresc que permeti difondre les diferents lluites que duen a terme els Moviments Socials de Mallorca.

Com que el projecte Contrainfo.cat és molt jove i de naturalesa autogestionada, publicar aquest anuari ens suposa un esforç. Per això aquest mes engegarem una campanya per obtenir els recursos necessaris per imprimir l’anuari. Així doncs, ens ajudaria molt poder fer una previsió aproximada de la demanda de llibres que hi haurà i així decidir quin nombre d’exemplars s’han de publicar.

En cas d’estar interessats a adquirir-lo, agrairíem que ens envieu un e-mail a anuari@contrainfo.cat informant-nos del número d’exemplars que voleu. Calculam que cada exemplar es vendrà per 4 euros. També ho podeu fer des de la web.

Altre possible forma de col·laborar seria realitzant-nos una donació econòmica. A canvi, nosaltres vos faríem arribar un número d’exemplars per a que restin a la vostra disposició. En cas de voler fer-ho, hauríeu d’enviar un e-mail a anuari@contrainfo.cat, especificant quina aportació voldríeu fer, i donant un número i un nom de contacte.

Faceu arribar aquest e-mail a qui trobeu que li pugui interessar, per favor.

Moltes gràcies per la vostra col·laboració!

Una de les seccions del projecte contrainformatiu autogestionat contrainfo; granadures desinformatives.

 

 
 

 

Junta de Govern 19 de gener

Alternativa | 20 Gener, 2012 07:00 | facebook.com twitter.com

Normal 0 21 false false false MicrosoftInternetExplorer4

 Després d’aclarir el tema del ple extraordinari de gener, ahir vam tenir Junta de Govern i avui tenim comissió informativa pel proper ple ordinari, on anirà entre altres temes la proposta de l’equip de govern d’una nova dedicació exclusiva. Aquest és el resum del més destacat la Junta de Govern d’ahir.

- Vam aprovar vuit llicències d’obres i incoar tres expedients disciplinaris i sancionadors per infracció urbanística.

- L’empresa adjudicatària de les platges de Tamarells i Albercutx demana compensacions econòmiques per les inversions realitzades. Després d’estudiar la seva petició els serveis tècnics municipals arriben a la conclusió de que és l’empresa la que ha de pagar uns 63.000 euros a l’Ajuntament (a falta de valorar alguns temes). Al que s’haurien d’afegir 30.000 euros que encara no han pagat del cànon. Hem reiterat a la Junta la nostra proposta de que ja que les platges s’han de licitar cada any  i és vol apostar més per la qualitat del servei que pel negoci caldria apostar per una gestió municipal. Un problema és que al capítol II del Reial decret llei 20/2011, de 30 de desembre, que va aprovar el Govern Central sobre mesures urgents en matèria pressupostària, tributària i financera per a la correcció del dèficit públic acorda la congelació de l'oferta d'ocupació pública.

- Un tema curiós; vam aprovar una factura de 1500 euros per enviar  els canons de la patrona a Victòria, ja que són "arcabussos" i per tant armes de foc històriques. Cal fer-les una revisió ( per evitar possibles accidents) i donar-lis un nombre de guia.

-  Vam aprovar  la cessió gratuïta de la l’empresa que fa la neteja viària a l'Ajuntament de la titularitat de la  plataforma informàtica de control de la neteja viària. Es podrà controlar millor la feina d'aquesta empresa i aplicar a altres ares. Es tracta del programa GIS WK Manager de l’empresa Distromel.

- Vam aprovar la prorroga per sis mesos del contracte de la directora del museu. En aquest moment s’estan preparant les noves bases per fer una nova contractació quan acabi la prorroga. La nostra proposta de fer les corresponents oposicions per incloure a la plantilla les places dels autònoms que fa anys fan feina per l’Ajuntament xoca al 2012 amb el Reial decret ja comentat.

 - Vam aprovar la prorroga de sis mesos del contracte d'un becari a través de la FELIB del programa TUO (Titulats universitaris a l’ocupació). Les seves feines de col·laboració al museu van des de la  catalogació als projecte pedagògics.


 Avui inaguració de l'exposició del concurs “Art Jove”,  “Escultures”, de Maria Serna. A les 20 hrs. al Museu de Pollença i la mostra es podrà visitar fins al dia 29 de febrer de 2012, en horari de dimarts a diumenge de 10:30 a 13 hrs.

(Imatge i més informació a Cultura Pollença)

 

LA FAM COM A MERCADERIA. UNA ULLADA A UN ALTRE MËN (II)

Alternativa | 19 Gener, 2012 07:00 | facebook.com twitter.com

Segon article de Joan Ramon Bosch sobre la especulació mundial amb els aliments (veure primer article), sobre el mateix tema també va escriure un article en Garci (veure article).

LA FAM COM A MERCADERIA. UNA ULLADA A UN ALTRE MÓN (II). Especulació desbocada amb els aliments a nivell mundial

Al meu anterior article acabava amb una curta i cruel reflexió d’un especulador d’aliments a la borsa de Nova York: “Efectes secundaris del mercat no desitjats”, descripció particular del fet que els més pobres dels pobres del món no puguin tenir menjar.

Per exemple, a Kenya la farina del blat de moro, el producte per portar-se a la boca més important a aquest país, s’ha encarit un 100% en cinc mesos. El preu de les patates s’ha apujat un terç, així la llet i no parlem de la verdura... Molts de pares no mengen per a que els seus fills puguin menjar, on abans de l’encariment menjaven tots.“Molts pobres pateixen i molts altres cauran en la pobresa a causa dels augments i els canvis en els preus dels aliments”. Així descriu el president del Banc Mundial, Robert Zoellick, els brutals efectes de les apujades de preus per als consumidors del Tercer Món.

En simposis, congressos i conferències, les possibles causes de l’explosió dels preus s’enumeren contínuament: el canvi climàtic, que origina sequeres, inundacions i tempestes, que afecten les collites; els biocombustibles, que fan servir terreny agrari; el creixement de la població mundial, com per exemple els estats emergents de la Xina i l’Índia, els ciutadans dels quals mengen cada vegada més i millor; els preus creixents del petroli, que encareixen la producció i el transport dels queviures; el consum de carn, que augmenta i fa que es destini més gra als ramats; la negligència agrícola passada a les zones actuals de fam... Tots aquests factors semblen lògics i convincents i influeixen en la situació tan preocupant per a la alimentació mundial, però no són la causa d’aquest excés en la pujada dels preus, fet confirmat pel relator de la ONU per al dret a la alimentació, O. de Schutter,  que parla sense embuts, i explica que els motius expressats són insignificants, perquè en la tensa i confusa situació dels mercats financers mundials es va formant una bombolla especulativa gegantina amb els aliments. Al seu dictamen esmenta els culpables: els grans inversors. Aquests, a causa de l’esgotament dels mercats financers habituals, s’han incorporat en massa al tràfic de matèries primeres alimentàries i n’han fet miques les proporcions. L’especulació excessiva, doncs, n’és la causa principal dels augments de preus, segons Schutter, i les causes d’aquest impuls en els preus dels aliments trontollen si s’estudien detalladament.

Els biocombustibles entren en competició amb el conreu d’aliments, però fins ara només representen el 6% de les collites de cereals de tot el món. El mateix Banc Mundial reconeix que el paper dels biocombustibles és molt més secundari del que es diu. Tampoc no es troba cap prova de que una major demanda de carn, suposadament més alta, dels països emergents tingui efectes en el mercat mundial. I el canvi climàtic? Comporta inevitablement una caiguda de la producció? Les existències disminueixen, però continua havent més producció d’aliments que consum...

Però inevitablement la histèria per a un suposat estat d’alarma en l’alimentació forma  part d’una estratègia d’inversions intel·ligent. Al cap i a la fi, cada bombolla financera té la seva història: la bombolla d’Internet va ser la història d’una nova economia que aparentment anul·lava les lleis de l’economia i el seny; i la bombolla hipotecària dels EEUU era el conte d’unes inversions de capital seguríssimes a cada casa.

En definitiva, la bombolla del menjar és el proper coll de botella per a un bé que tothom necessita: els queviures.

 

 

 

La font

Alternativa | 18 Gener, 2012 07:00 | facebook.com twitter.com

 Al març del 2011 el ple va acordar per unanimitat la reposició de les aixetes municipals al seu lloc original .

 - A l'encreuament del carrer Mena i carrer de l'Horta, n'hi havia des de 1870 una aixeta i capella ( a l'arxiu històric hi ha un dibuix de l'época), que va ser destruida.

-  A la plaça Major hi havia des de 1894 un aixeta i una capella de  pedra amb dos cossos col·locada amb un semi empotrament a la façana de l'edifici de can Teresa. Aquesta font va ser retirada en el transcurs de  l'execució de les obres suposadament de reforma i rehabilitació de can Teresa, i està dipositada en els magatzems municipal.

A la llicència que es va donar al propietari no es va imposar cap condició específica en relació a l'aixeta existent i al lloc exacte on es trobava actualment s'ha obert un portal.

  A partir de l'acord municipal de març de 2011, l'arquitecte municipa, Rafel Balaguer, va fer un informe el 17 de juny  on donava quatre alternatives:

La 1 i la 2 situaven la font a les façanes de Ca na Teresa, cap a la plaça o al carrer Colon.

L'alternativa 3 situava la font al a mitgera de l'edificació entre ca na Teresa i l'edifici del costat a la plaça.

L'alternativa 4 situava la font a la peixateria, on n'hi ha un projecte de nou edificació.

L'arquitecte considera que l'alternativa 4 és la més idònia, atès que la façana és pràcticament central a la Plaça i és de propietat municipal. Una opinió que no compartim. La font s'ha de reinstal·lar a la façana on ha estat duratn 117 anys.

 Fa mesos que el batle va dir que el ple havia de decidir sobre aquest tema. Nosaltres el tenim molt clar ja és hora re reinstal·lar de la font al seu lloc. Per això vam dedicar el nostre fogueró a la font que vam indultar i reinstal·lar al seu lloc.

 

Bones festes

Alternativa | 17 Gener, 2012 07:00 | facebook.com twitter.com

Ahir Sant Antoni o el diable van portar la font de la plaça Major al seu lloc.

 

Com que ahir va ser un vespre llarg i avui som a cercar el pi, vos deixam amb unes glosses del nostre fogueró, cortesia d'en Garci i Joan Ramon Bosch Cerdà.

 

Este año en Poyensa

las glosas son en castellano

por si viene el presi Bauza

lo haremos bien contento

 

A Pollença per Sant Antoni

el rector tanca l’església

perquè té por que li entrin

i li robin la bacina

els polítics i els dimonis

 

A Pollença ha vengut

l’intrèpid Indiana Jones

la font ha desaparegut

ell la cerca pels racons

Quin misteri més estrany

on deu ser la font de plaça...

l’han robada uns pirates

per muntar un restaurant

que tengui bona terrassa


Diuen que ja no hi cabran

tants polítics a les presons

i ara també hi entraran

gendre i filla dels borbons

 

Per dins dels convents

s’hi passegen els rectors

i dins els confessors

s’espassen bé la fortor

 

N’Iñaki Urdangarín

ens ha fet un “bon favor”

nosaltres sempre ho hem dit

millor que se’n vagin tots!


 

A aquestes altures fa colló

que aquestes putes dretes

tornin voler urbanitzar

l’Ullal i Cala Carbó

 

A Pollença l’ajuntament

vol negoci amb el ciment

i per devers Cala Carbó

volen cometre un gran error

la gent ha dit que no

ara toca posar esment


Aquell circ tant malvat

ja mai més no tornarà

a fer mal als animals

de Pollença l’hem marxat


Un altre any ja ha passat

i no podem caminar

molts camins son tancats

fins quan haurem d’esperar


Amb l’excusa de la crisi

només retallen i retallen

i això sempre ho paguen

els que no tenen ofici

 

Són milers els aturats

que estan rebent almoina

400 euros és misèria

per a rentar les consciències

 

Als jutjats mos han dit

que els sobra el xoriç

per aquí també en tenim

també anam ben servits


Gràcies senyora Senyora

i gràcies també senyor batlle

per deixar-ne vint passar

per un camí que no és vostre


Des de que han tancat el xiringo

als d’UM se’ls ha acabat la festa

molts han partit a ca seva

altres són a dins la presó

i altres fan de professors


Si passeges per Pollença,

un diumenge de mercat,

i cerques beuré aigua fresca,

la font no podràs trobar

 

N’hi ha que diuen l’han posada,

a un camí públic tancat,

altres que la té guardada,

l’arquitecte al seu despatx

 

Tot sembla un gran misteri,

Sant Antoni ajudau,

és pel poble estimada,

més que el sou dels concejals

 

 

Temptacions de Sant Antoni (El Bosco).

 

 

Foguerˇ d'Alternativa 2012... no hi falteu!

Alternativa | 16 Gener, 2012 07:00 | facebook.com twitter.com

Un any més ens complau convidar-vos al fogueró d'Alternativa per Pollença. Com cada any serem vora la porta del museu de Pollença. Hi haurà menjar, beure, música, foc i bon rollo, molt bon rollo.

Només vint són les persones

que poden tallar el pi

si tu no ets un “amic”

no te donaran permís

 

 

 
Ens agraden les festes ALTERNATIVES,
i al nostre fogueró no hi ha restricció de pas.
Vos esperam! No hi falteu!
 
 
 
2011
 
 
2010
 
2007
 
2006
2005
 
Si et varen agradar els foguerons passats....
 
enguany no hi faltis!

Trescant pel mˇn (CLX) S'Albufera des Grau.

Alternativa | 15 Gener, 2012 07:00 | facebook.com twitter.com

Després de patir una greu pressió urbanística, principalment durant els anys 70, al 1995 fou declarada Parc Natural amb una delimitació que  a l’any 2003 va ser revisada i ampliada. Actualment el Parc Natural de s’Albufera  des Grau ocupa 5.100 ha, incloent Es Prat, la Bassa de Morella i la de Sa Torreta juntament amb altres més petites, a més de l’Illa den Colom. La zona humida de s’Albufera des Grau és la més important de Menorca que compta amb unes 70 ha de llacuna de diferents fondàries donant cabuda a un interessant ecosistema. La part terrestre també és d’allò més variada, s’hi troba pinar, ullastrar, alzinar, zona dunar amb fenàs i altres herbàcies, tamarells a ran d’aigua, etc. També hi ha una part de terres de conreu que no perjudiquen ni tenen cap tipus de incompatibilitat amb el parc.
La quantitat i varietat d’aus que s’hi poden veure és sorprenent: rapinyaires, anàtids, limícoles, ardeids, ràl•lids, tots els ordres d’aus marines i els ocells passeriformes .
Ens trobàrem amb alguna tortuga mediterrània (testudo hermanni hermanni) introduïda a les illes en temps ancestrals, també passàrem gust de contemplar una tortuga d’aigua (emys orbicularis) que va estar una bona estona prenent el  sol a un lloc ideal per a deixar-se mirar. Tinguérem l’ocasió de tornar a veure de ben a prop algunes sargantanes (podarcis sicula). Per la vorera d’un dels accessos vérem els primers bolets, una de les castes de xampinyó, que feia una bona oloreta.
L’Albufera des Grau és el nucli de la Reserva de la Biosfera de l’illa de Menorca, la zona humida està rodejada de turons  i bosc, per això no se deixa veure des de fora dels seus límits. L’aportació d’aigua dolça ve per tres torrents, xaragalls i la pluja directa sobre la llacuna, unes fonts que també hi aportaven certes quantitats, pareix que darrerament s’han dessecat. L’aigua salada hi arriba a través de la gola quan se donen les condicions adients.
És tan agradable moure-se per aquest lloc i hi ha tant per veure que no te n’adones del pas de les hores, ja se’ns fa fosc i encara falta fer un dels itineraris per això demà hi tornarem però ja que som aquí gaudim d’aquesta arribada de la fosca i del silenci que l’acompanya, les aus comencen a adreçar-se als seus llocs de descans i ja només veim alguna silueta d’anàtid sobre algun reflex de la llacuna.
Com dèiem al principi, durant els anys 70 aquesta zona patí una gran pressió urbanística però fins al punt que l’albufera s’havia de convertir en un port esportiu i tot voltant ple de construccions i un camp de golf, tanta sort que les protestes populars i una crisi econòmica d’aquell moment aturaren tal desgavell. Les excavacions s’iniciaren i ens deixaren uns vials ben amples que són els que avui s’utilitzen per a dos dels tres itineraris que poden recórrer els visitants del parc.  
                                                                                           ARFV

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 (Segueix)

Capitalisme sense complexos

Alternativa | 14 Gener, 2012 07:00 | facebook.com twitter.com

El capitalisme des de la seva creació ha mantingut les seves dinàmiques, que son més o menys les mateixes que funcionen avui en dia: la importància dels beneficis econòmics per sobre de les persones, l’ajuda dels estats als “agents” econòmics, un llenguatge i unes maneres de fer que s’escapen a la majoria de persones... Però tot això es feia més o menys d’amagat (o almenys no ho feien públic de forma evident).

Mai com fins ara el capitalisme (mercats + poder polític dels diferents estats) havia actuat de forma tant clara i sense complexos. Amb l’excusa de la crisi econòmica i la falta d’un contrapoder (o almenys d’un contradiscurs) seriós estem vivint un auge sense precedents del capitalisme a cara alta. Els poderosos (polítics i econòmics) fan i desfan com volen ja que la por a ser destapats i a que els llevin del mig ja no hi és. Ningú els està fent front amb un discurs i unes propostes serioses de canvi que arrelin entre la població. La gent té por i està resignada. Així que, sabent-se guanyadors, fan el que volen, fins i tot saltant-se les regles del que hem vingut a anomenar democràcia (que ja avanç que no ho és).

Us sonen els noms de Lucas Papademos, Mario Monti, Mario Draghi, Goldman Sachs?

Anem per parts. Papandreu, el primer ministre grec, va voler fer un referèndum per saber si el poble grec acceptava els rescats que la Unió Europea els imposava (i els imposa). Però Papandreu va ser obligat a dimitir (no se sap ben bé per qui). Podríem pensar que després de la dimissió d’un president de govern hi hauria d’haver eleccions, no? Doncs no. A Grècia han posat a Lucas Papademos (no sona a dictadura?). Però, qui és aquest home i quins mèrits té per haver-se erigit en dictador de Grècia? Molt senzill: és un dels homes forts del neoliberalisme (capitalisme salvatge) de Grècia: va ser governador del Banc de la Reserva Federal de Boston (1993-1994); vicepresident del Banc Central Europeu (2002-2010); membre de la Comissió Trilateral que és una comissió que té per objectiu pressionar als polítics perquè impulsin mesures neoliberals als seus països (la va crear Rockefeller, us sona?); també va ser governador del Banc Central de Grècia (1994-2002). Està provat que des d’aquesta posició va falsejar els comptes del dèficit públic de Grècia amb l’ajuda de Goldman Sachs.

Mario Monti és el successor de Berlusconi al capdevant del govern italià. Com el seu col·lega Papademos, tampoc ha sigut triat en unes eleccions, sinó que l’han posat a dit. I també com el seu col·lega grec té un currículum neoliberal que inclou haver sigut: director de la Comissió Trilateral; assessor de Goldman Sachs quan aquests ajudaren a ocultar el dèficit del govern grec; membre del Grup Bilderberg, que és una reunió anual que té prop d'uns 130 convidats, que acostumen a ser persones d'influència en els cercles empresarials, acadèmics i polítics: banquers, experts de defensa, magnats de la premsa i dels mitjans de comunicació, ministres de govern, primers ministres, cases reials, financers internacionals i líders polítics d'Europa i Nord-Amèrica. El grup queda una vegada a l'any, en secret, en complexos hotelers de cinc estrelles, per debatre temes de governança capitalista mundial, etc.

Ja tenim a dos neoliberals de primer ordre, posats pels mercats, a dos dels estats que els propis mercats estan ajudant a enfonsar. Però, amb això no basta. Qui regeix bona part de la política monetària a Europa? El Banc Central Europeu. I a qui han posat al capdavant? A Mario Draghi. Com podreu suposar, el seu currículum neoliberal tampoc es queda curt: ex director executiu del Banc Mundial (organització que ha impulsat el neoliberalisme arreu del món i que ha enfonsat a la misèria a gran part dels països en vies de desenvolupament per culpa del deute extern); i, curiosament, va ser vicepresident per Europa de Goldman Sachs (2002-2006).

Quina casualitat tot plegat, o no? No fa falta ser molt inteligent per adonar-se del vincle d’aquests personatges amb una de les empreses que més beneficis està traient de l’actual crisi econòmica, un dels majors bancs d’inversió del món: Goldman Sachs.

“Goldman Sachs rules de worl” digueren els telenotícies de tot el món per boca d’un suposat agent de la borsa. I no li falta raó. Goldman Sachs va fer invertir en els famosos productes sub-prime (escombraries) i va jugar a la borsa apostant pel seu fracàs. Evidentment, els sub-prime van fracassar i Goldman Sachs va enriquir-se encara més. Un cop va fer trontollar el món financer i especulatiu, va dirigir la seva acció a especular amb el deute dels Estats, sobretot els més dèbils. D’aquesta manera Goldman Sachs (i altres bancs d’inversió) van agafant poder i l’estenen sobre els estats endeutats i sobre la seva població, que està més pendent i submisa que mai a les reformes que imposen els “mercats” (tot i que les reformes son fetes pels governs, que es posen al servei dels mercats). Aquestes reformes dictades pels grans poders econòmics i polítics dirigits per entitats com Goldman Sachs, no son altres que retallades socials, privatitzacions, menys poder dels estats... en suma, precaritzar encara més a la població. Com pitjor està la població i més atemorida, més fàcil ho tenen per maniobrar els “mercats” i fer el que els doni la gana. Amb l’afegit que la privatització de les empreses estatals els afavoreix ja que els bancs d’inversió les poden comprar.

Amés, Goldman Sachs va col·locant, amb cops d’estat encoberts i implantant una dictadura ferotge, als seus homes de confiança al capdavant dels estats i entitats on hi té majors interessos: Grècia, Itàlia i el Banc Central Europeu. Poden ajudar als països en crisi unes persones tan vinculades a aquesta empresa o  més bé afavoriran els interessos especulatius de Goldman Sachs i deixaran morir de fam als seus pobles?

Com dèiem al principi, això no és nou i té un nom molt clar: capitalisme. El capitalisme va actuar de la mateixa manera fa dècades als països del tercer món i a Amèrica Llatina amb el deute extern, l’imposició del neoliberalisme i la col·locació d’homes afins (Pinochet, Videla, Ménem, etc.) i ara està passant a Europa. I només hi ha una forma de sortir-ne: decidir nosaltres mateixos sobre el nostre destí i no deixar-lo en mans d’uns mercats als que no els importen més que els beneficis i d’uns polítics/estats als que només els importa satisfer les ànsies acumulatives dels mercats més que la fam dels seus ciutadans.

Pere Josep Garcia

El roto, "viñetas para una crisis". 

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb