URXELLA

http://alternativaperpollenca.com

Les retallades arriben als infants adoptats.

Alternativa | 03 Gener, 2012 07:00 | facebook.com twitter.com

En Xisco Roman ens ha demanar fer difusió d'aquest article. a sabeu que si voleu publicar els vostres escrits a aquest bloc només ens els heu d'enviar a alternativaperpollenca@gmail.com

LES RETALLADES ARRIBEN ALS INFANTS ADOPTATS

La gran noticia de que les retallades no arribarien a afectar als serveis socials es desgraciadament incerta. Als infants adoptats de Mallorca els ha arribat  l’hora de patir una retallada per part de la administració autonòmica, retallada que en aquest cas pot ser de conseqüències dramàtiques. Aquest cop les tisores les manegen “a duo”  la Sra. Teresa Martorell i el Sr. Manuel Gordo, ambdós responsables de l’Àrea de Protecció del Menor de l’IMAS i a les ordres de la la Consellera Catalina Cirer. Es tracta del tancament del Servei de Postadopció.  

Des dels seus inicis l’any 2006, aquest servei es va crear a fi de respondre a les necessitats especials que les famílies adoptives mallorquines plantejaven i per assegurar també que la darrera mesura de protecció del menors, l’adopció, se desenvolupi exitosament. Cal remarcar que, molt contràriament a la creença més extesa que els infants adoptats, una vegada han passat a viure amb la seva família adoptiva, ja es troben en unes circumstàncies personals totalment normalitzades, la realitat és una altra i ben diferent. Abans de l’adopció, els nostres fills van ser objecte, d’una o altra forma, d’abandonament, negligència, maltractament, falta d’atenció i de cura en allò més basic, etc. Tot això conforma una “motxilla” de la que no es desprenen en el moment de ser adoptats, sinó que l’arrosseguen per la resta de la seva vida, el pes de la qual és el que precisament pot arribar a fer inviable i fallida l’adopció.

És per això que des del Servei de Postadopció s’ha treballat per dotar-nos a les famílies, educadors i persones properes al menor, d’habilitats per comprendre i manejar determinades situacions, fer interpretacions adequades de les actituds i respostes dels nostres fills i treballar per a reparar les seqüeles, a vegades molt doloroses, de la història anterior a l’adopció. El que ha pretès i ha aconseguit amb èxit, és evitar que les famílies mantinguem l’adopció en una situació de convivència precària i que finalment els menors emparats per aquesta mesura acabin tornant al sistema de protecció com a conseqüència de la insostenibilitat de la situació que es pot arribar a crear. Això s’ha aconseguit a base de proporcionar a les famílies adoptives, als infants adoptats i als professionals relacionats (mestres, metges, psicòlegs, psiquiatres, etc) assessorament, formació i atenció terapèutica especialitzada posterior a l’adopció. Abans de ser pares adoptius vam passar per un procés difícil de formació i avaluació com a família fins a obtenir el Certificat d’Idoneïtat, i també vam viure un procés sovint llarg d’espera. Després, ja com a pares, hem sigut objecte de seguiments posteriors a fi d’avaluar un procés que se sap difícil. Vist tot això no es pot pretendre de cop que l’adopció sigui un procés sense dificultats ni necessitats especials i molt específiques tant pels infants com pels adults. Seria del tot incoherent pretendre que, pel fet de ser famílies protectores i estructurades, tots els problemes que presentin els infants en la seva adaptació a la família, a l’entorn i al sistema educatiu es resolguin de forma autònoma i amb facilitat. Als infants i a les famílies ens cal recolzament especialitzat i expert per fer viable i possible el complicat procés que comença després del dia de l’adopció. Dins aquesta activitat, el Servei de Postadopció ha donat uns resultats tangibles i quantificables fora de discussió, ja que el nombre de casos d’adopcions fallides o de casos de risc ha caigut a mínims. Això ha sigut gràcies a que és un Servei format pels millors professionals amb els que, dins aquest àmbit, es pot comptar a Balears  i que, més enllà de la seva vàlua tècnica i professional indiscutibles, han aportat una dedicació i grau de compromís poc habituals als temps que corren. A més, l’experiència i el coneixement que aquests professionals acumulen no es pot trobar en professionals a altres àmbits (per exemple el privat) donat el gran volum de casos que tracten dins el context del Servei i que a més és l’únic servei que existeix a Mallorca dedicat a aquesta especialitat. En definitiva, no estam parlant d’un Servei que no funciona i cal millorar, ben al contrari, parlam d’un Servei que funciona i dona un servei imprescindible, insubstituïble i de gran qualitat. Per desgracia, l’experiència a altres Comunitats Autònomes que no disposen d’aquest tipus de servei o el tenen externalitzat es nefasta, amb un alt grau de famílies en risc i infants retornats al sistema de protecció.

L’Administració té el deure legal i sobretot etic ineludible de donar protecció i ajuda a TOTS els infants víctimes d’alguna negligència, maltractament o abandonament i això inclou als infants adoptats (malgrat que ja siguin adoptats). No fer-ho així deixa a aquets i als seus pares en una injusta situació de discriminació negativa enfront als infants objecte d’altres mesures de protecció com per exemple l’acolliment. En tot cas és injustificat sacrificar l’existència de l’exitós Servei de Postadopció i el coneixement especialitzat dels seus tècnics, deixant novament “orfes” als nostres fills adoptats.

Imatge Imas Mallorca

 

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb