URXELLA

http://alternativaperpollenca.com

Com enfonsar un estat especulant

Alternativa | 10 Gener, 2012 07:00 | facebook.com twitter.com

NOTA: Al final de l’article hi ha un petit diccionari de termes.

Aquests darrers mesos el mitjans de comunicació han fet familiars alguns termes com “deute sobirà”, “prima de risc”, etc. tot això vinculat als tristaments famosos “mercados” que fan anar de mal en pitjor la economia espanyola. A l’espai televisiu “SALVADOS TV” de la “LA SEXTA”, Jordi Évole (presentador de l’espai i PREMIO ONDAS 2011) i Josef Ajram (Inversor) ens mostren com es pot enfonsar un estat des de el teclat de l’ordinador.

Els estats per poder dur endavant les seves inversions, per pagar les nòmines del funcionaris, etc. a vegades necessitem crèdit, es dir necessitem fer préstecs amb les entitats financeres, moltes vegades donada la magnitud de les quantitats que es necessiten van al mercat obert de doblers a fer aquests préstecs, aquests préstecs a diferència del que podem fer nosaltres per comprar-nos un cotxe, no es tornen amb una quantitat fixa o variable cada mes si no que es fan venent quantitats de doblers en “bons sobirans” (1), aquest bons sobirans es posen en subhasta per que els inversors els comprin, però el preu d’aquest bons sobirans és variable i depèn de la qualificació que ens donen les “agències de qualificació” (2) que donen la seva opinió sobre la capacitat o no de poder fer front als pagaments d’aquest bons sobirans, el conjunt o la suma d’aquest bons sobirans que hi ha en poder d’inversionistes es el nomenat “deute sobirà” (3).

L’exemple ideal seria aquest:

El Govern d’Espanya posa  a subhasta 100 milions de euros en bons sobirans en bons de 1000 euros amb venciment a un any, i nosaltres estem interessats en invertir 1000 euros, en el moment que anem a la subhasta la “prima de risc” (4) està en 330 punt bàsics, que traduït a un tipus d’interès seria el del 4%, es dir que nosaltres invertint 961,54 euros, rebrem 1000 euros d’avui a un any, es dir tindrem un guany de 38,46 euros, l’ideal per l’estat deutor seria que aquest bon quedés dins una caixa fort fins el dia del seu venciment.

Ara especularem:

Imagineu que no tenim cap bo sobirà espanyol, però volem especular, per tant nosaltres posarem a la venta, sense tenir-lo un bo sobirà espanyol, naturalment com ja ha passat un temps el preu no es de 961,54 euros si no posem 980 euros, ja que ha interès reportat però no vençut, nosaltres comuniquem al nostre intermediari que posem a la venta aquest bo, automàticament el nostre intermediari el posa en el mercat, si aquest bo no el compra ningú les agències de qualificació ens baixen el “ràting” (5) ja que segons ells el nostre bo no el vol compra ningú, resumint ningú vol invertir en deute sobirà espanyol, i això és dolent, en aquest cas poden passar tres coses:

A)     a) Que l’estat afectat, l’espanyol en aquest cas tingui liquiditat (doblers) i compri el bo i així s’estalvia els interessos fins al venciment, això a l’especulador no li afecta molt perquè torna comprar el bo a l’estat pel mateix preu de valoració i ni guanya ni perd. Just pot tenir problemes si és un altre especulador el que el compri però com diuen en castellà “arrieros somos y en el camino nos encontraremos”

B)     b) Que l’estat no pugui fer front al bo i hagi de posar més bons en circulació per pagar aquest, en aquest cas necessitem 980,00 euros i la nostra prima de rics fa que els nostres “1000” euros valguin tot just 961.54 euros, per tant haurem d’emetre més quantitat ja que els mil no basten, i ara hem d’afegir un altre problema els inversors no veuen rentable aquest bo, ja que hi ha altres més rentables, així que volen pagar 955 euros (per exemple) de cada mil, per tant ara l’interès a pagar al bo a un any és ara del 4.71%, per tant la nostra prima de rics puja fins 401 punts bàsics i comença el pànic ja que els experts diuen que si arriba al 500 punts bàsics i s’està massa temps, ja es deu més del que es pot pagar, per tant venem a 955 euros dos bons, recaptem 1910 euros i paguem els 980 euros, ara ens queden 930 euros, però d’aquí un any en de pagar 2.000 euros als inversos envers de 1000 euros.

C)    c) Que sigui el Banc Central Europeu que compri aquest bo per relaxar la tensió com s’ha fet darrerament, com al banc no l’interessa tenir deute sobirà posa a la venta aquests bons al preu que els ha comprat, l’especulador compra el mateix bo que ell ha venut i queda igual.

 

Tot això ho ha fet un inversor  que no tenia deute sobirà espanyol  i ha transformat el deute de 1000 euros en 1070 euros (2000 – 930 euros), imagineu vosaltres el que poden fer els “fons de capital risc” (6) en centenars de milions d’euros per especular.

Això és bàsicament com funciona naturalment hi ha altres passes que aquí no s’han descrites com les comissions etc. Precisament l’empipament britànic ve perquè Alemanya vol posar una taxa a aquests moviments de capital i a Londres es on tenen centralitzades a Europa les seves seus aquestes companyies, i una taxa reduiria molt el moviment de capitals a “city” amb el conseqüent pèrdua de guanys per aquestes empreses “semibritàniques”.

DICCIONARI DE TERMES.

(1)     (1) Bons Sobirans són valors que emet un estat per convertir-los en doblers a canvi d’una quantitat de doblers, normalment calculada amb un tipus d’interès.

(2)     (2) Agencies de Qualificació són entitats que als seus inicis eren sindicats de periodistes que informen als inversors de la capacitat dels estat i empreses de fer front a les seves deutes.

(3)    (3) El Deute Sobirà és conjunt o suma de tots el bons sobirans que estan convertits en doblers i són en poder d’inversors.

(4)    (4) La prima de risc és la diferència entre el tipus d’interès del bo alemany (denominat també bo refugi per ser el mes segur de tots) i el altres bons, en aquest exemple el bon alemany ha estat cotitzat a un 0.7% (més o manco el seu valor real), per tant amb els càlculs fet anteriorment:

4,00 – 0.7 = 3,30% à 330 punts bàsics

4,71 – 0.7 = 4.01% à 401 punts bàsics

(5)    (5) Ràting és la qualificació de les Agències, quan puja la seva opinió es millor, quan baixa és pitjor.

(6)    (6) Els fons capital risc són empreses que gestionen els nostres doblers per especular, els nostres fons de pensions, fons de jubilacions, fons en borsa, tot junt el nostres doblers serveixen per anar contra els nostres interessos, però ens queda el consol d’un petit tant per cent que ens fan mensualment.

Si   Si haveu arribat fins al final de l'article, gràcies per la vostra atenció.Miguel Sánchez

 

 

 

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb