URXELLA

http://alternativaperpollenca.com

Trescant pel món (CLX) S'Albufera des Grau.

Alternativa | 15 Gener, 2012 07:00 | facebook.com twitter.com

Després de patir una greu pressió urbanística, principalment durant els anys 70, al 1995 fou declarada Parc Natural amb una delimitació que  a l’any 2003 va ser revisada i ampliada. Actualment el Parc Natural de s’Albufera  des Grau ocupa 5.100 ha, incloent Es Prat, la Bassa de Morella i la de Sa Torreta juntament amb altres més petites, a més de l’Illa den Colom. La zona humida de s’Albufera des Grau és la més important de Menorca que compta amb unes 70 ha de llacuna de diferents fondàries donant cabuda a un interessant ecosistema. La part terrestre també és d’allò més variada, s’hi troba pinar, ullastrar, alzinar, zona dunar amb fenàs i altres herbàcies, tamarells a ran d’aigua, etc. També hi ha una part de terres de conreu que no perjudiquen ni tenen cap tipus de incompatibilitat amb el parc.
La quantitat i varietat d’aus que s’hi poden veure és sorprenent: rapinyaires, anàtids, limícoles, ardeids, ràl•lids, tots els ordres d’aus marines i els ocells passeriformes .
Ens trobàrem amb alguna tortuga mediterrània (testudo hermanni hermanni) introduïda a les illes en temps ancestrals, també passàrem gust de contemplar una tortuga d’aigua (emys orbicularis) que va estar una bona estona prenent el  sol a un lloc ideal per a deixar-se mirar. Tinguérem l’ocasió de tornar a veure de ben a prop algunes sargantanes (podarcis sicula). Per la vorera d’un dels accessos vérem els primers bolets, una de les castes de xampinyó, que feia una bona oloreta.
L’Albufera des Grau és el nucli de la Reserva de la Biosfera de l’illa de Menorca, la zona humida està rodejada de turons  i bosc, per això no se deixa veure des de fora dels seus límits. L’aportació d’aigua dolça ve per tres torrents, xaragalls i la pluja directa sobre la llacuna, unes fonts que també hi aportaven certes quantitats, pareix que darrerament s’han dessecat. L’aigua salada hi arriba a través de la gola quan se donen les condicions adients.
És tan agradable moure-se per aquest lloc i hi ha tant per veure que no te n’adones del pas de les hores, ja se’ns fa fosc i encara falta fer un dels itineraris per això demà hi tornarem però ja que som aquí gaudim d’aquesta arribada de la fosca i del silenci que l’acompanya, les aus comencen a adreçar-se als seus llocs de descans i ja només veim alguna silueta d’anàtid sobre algun reflex de la llacuna.
Com dèiem al principi, durant els anys 70 aquesta zona patí una gran pressió urbanística però fins al punt que l’albufera s’havia de convertir en un port esportiu i tot voltant ple de construccions i un camp de golf, tanta sort que les protestes populars i una crisi econòmica d’aquell moment aturaren tal desgavell. Les excavacions s’iniciaren i ens deixaren uns vials ben amples que són els que avui s’utilitzen per a dos dels tres itineraris que poden recórrer els visitants del parc.  
                                                                                           ARFV

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 (Segueix)
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb