URXELLA

http://alternativaperpollenca.com

Reforma laboral

Alternativa | 01 Febrer, 2012 07:00 | facebook.com twitter.com

Dia 25 de gener de 2012. Més de 5.000.000 d’aturats. Quan ja pareixia que el Govern imposaria la seva nova reforma laboral, ens enteram de que CCOO, UGT, la CEOE y la CEPYME han firmat un acord que han anomenat Acord sobre l’Ocupació i la Negociació Col•lectiva pels anys 2012 a 2014. Un acord que no fa més que aguditzar més la precarització dels treballadors i facilita molt les coses a les empreses per fer i desfer a la seva conveniència. Amés, continua aprofundint en un model sindical on els propis sindicats assumeixen (i fan assumir) que els treballadors son part de la crisi econòmica i els responsabilitzen a l’hora de cercar solucions. A la patronal no se li exigeix més que un esforç voluntariós, mentre que a la resta de treballadors ens imposen unes molt pitjors condicions de treball i negociació. Pot estar contenta la patronal.


Així, els sindicats “majoritaris”, per evitar que els empresaris segueixin acomiadant indiscriminadament a treballadors, accepten canvis en els horaris de treball, una nova distribució de la jornada laboral o una mobilitat interna del personal. Com si aquesta “flexibilització” (no ens enganyem, això vol dir que les empreses faran el que voldran i imposaran els horaris i feines a fer com voldran sense que els treballadors poguem ni tan sols denunciar-ho) fes que les empreses deixin d’acomiadar treballadors. Amb indemnitzacions que fan rialles, acomiadar és gairebé gratuït i no deixarà de produir-se per molt que se pugui putejar encara més les condicions de treball.
Amés, l’Acord segueix mantenint la importància dels convenis col•lectius de sector, però amb la primacia dels convenis d’empresa. Això pot parèixer una tonteria, però amb una majoria d’empreses petites i mitjanes, és poca la força dels treballadors per exigir un conveni d’empresa millor que el de sector. La conseqüència d’això és que les empreses estan aplicant ja condicions laborals molt per davall dels convenis de sector.


Però la cosa no acaba aquí. L’Acord recull el creixement moderat dels salaris, entorn al 0,5% el 2012, el 0,6% el 2013 i entre el 0,6 i l’1,5% en funció del creixement el 2014. L’excusa aquest cop és que l’economia baixarà. Però el que no diuen és que l’IPC ha pujat més que els salaris durant aquests últims anys i que pujarà (segons les previsions) molt més que aquests tants per cent. Els treballadors perdran poder adquisitiu de totes totes.


Per la part contrària, a la patronal no se li exigeix més que “un esfuerzo en reinvertir beneficios empresariales en inversiones de reposición y ampliación de la actividad de las empresas, adecuación de los escandalosos sueldos de los altos directivos y ejecutivos”. Un esfuerzo!?
Com admeten des de CCOO: “No es un acuerdo que solucione la crisis económica, ni que establezca nuevos contratos, o nuevas fórmulas de despido, como han intentado algunos sectores de la derecha económica, política o mediática. No es un acuerdo que solucione el problema del fraude fiscal, o de un sistema fiscal injusto. No soluciona el problema de activos sobrevalorados y tóxicos en el sistema financiero español. Para salir de la crisis quedan muchos deberes por hacer en la política y la economía de este país”. Francisco Javier López Martín, Secretario General de CCOO de Madrid.


En fi, un nou acord que ens portarà a l’enèsima reforma laboral lesiva als interessos dels treballadors. Una nova passa cap a la precarització que han pactat els suposats defensors de la classe treballadora: UGT i CCOO. I un nou fracàs del Diàleg Social/Pacte Social. Com sempre, serem els treballadors (els pocs que mantenen la feina) els que hauran de suportar sobre les seves espatlles tant la crisi com la sortida d’ella (si és que hi ha sortida). Tot això sense ser-ne responsables. No ens enganyem, la crisi no l’hem creada nosaltres ni se mantén degut al costos laborals. La crisi és sistèmica i la crea el sistema que capitalista/neoliberal que des de la classe empresarial (ells sí tenen sentiment de classe) ens estan imposant cada cop més salvatgement.


Gràcies CCOO i UGT per seguir pactant la nostra misèria.

Pere Josep "Garci".

 

 
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb