URXELLA

http://alternativaperpollenca.com

Els valors de la resiliència

Alternativa | 06 Març, 2012 07:00 | facebook.com twitter.com

          Fa uns dies va arribar a mi, una mica per casualitat, el llibre La resiliència de Anna Forés i Jordi Grané. Defineixen el terme resiliència com “la capacitat de les persones , els grups i les comunitats per enfrontar-se, superar i sortir transformats davant l’adversitat”.  Sembla que en uns moments com els actuals, on la crisi es fa cada dia més evident, és un valor a prendre molt en compte.

         En el llibre s’exposen diferents exemples de persones “resilients” , el cas més espectacular és el de Tim Guénard. Aquest home, entre altres desgràcies, va patir que la seva mare l’abandonés fermat en un pal d’electricitat en mig d’un bosc als tres anys, va rebre pallisses brutals per part del seu pare, abusos sexuals, etc. Si en el seu moment s’hagués fet un exercici de preveure el seu futur, tothom hagués apostat per un futur negre prop de la violència, les drogues i la delinqüència. En canvi, Tim Guenard avui dia és pare de quatre fills, és autor del llibre Més fort que l’odi, es dedica a cuidar nins i nines maltractats, ha creat l’associació Altruisme i és apicultor i col·laborador del Tour de França.

        El llibre desmunta algunes hipòtesis i creences que són acceptades per l’opinió pública. Tots hem sentit qualque vegada que hi ha estadístiques que demostren que un percentatge molt elevat (80-90%) dels maltractadors han estat maltractats a la seva infància. Aquets estudis amb mètodes retrospectius ens podria dur a pensar que tot aquell que ha estat maltractat a  l’ infància té molts de números per ser un maltractador en el futur, o que aquell que ha patit una infància molt dura està predestinat a ser un delinqüent o una mala persona. Però resulta que hi ha altres estudis, emprant mètodes prospectius, que demostren que sols uns 5% dels nins que han estat maltractats en la infància seran maltractadors en el futur. Això en certa manera demostra que el futur de les persones no ve predeterminat per les desgracies que ens han succeït en el passat, més bé que tenim el potencial de construir el nostre futur, tot i que el llibre deixa clar que aquest no és un procés totalment individual, sinó que les persones “resilients” sempre necessiten un recolzament extern, ja sigui de familiars o d’amistats.

        Un altre concepte molt interessant és el de la resiliència comunitària, que s’inspira en el principi de que, de la mateixa forma que les persones poden ressorgir davant una adversitat, les comunitats també tenen eines, recursos i capacitats per superar desgràcies o situacions difícils, com poden ser catàstrofes naturals (recordem la reacció del poble japonès fa un any) o crisis com l’actual. S’exposen les següents característiques que defineixen una comunitat “resilient”: l’autoestima col·lectiva, entesa com l’orgull respecte del lloc on viu una persona; el sentit de comunitat i la identitat cultural; l’humor social , capacitat d’alguns grups per trobar la comèdia en la seva pròpia tragèdia; la honestedat estatal, aspecte que implica l’existència d’una consciència de grup que condemna la deshonestedat del funcionariat i valora l’exercici honest de la funció pública; la solidaritat dins la societat i l’exercici d’una democràcia efectiva i transparent en la presa de decisions col·lectives. Com a valors contraris a la resiliència  s’anomenen la corrupció, l’autoritarisme, el paternalisme , la burocràcia , el racisme o la humiliació del més dèbil o del diferent (preocupa veure com amb la crisi tornen les mirades de desconfiança cap als nouvinguts i se’ls acusa poc menys que de privilegiats).

        Tots tenim molt presents el model econòmic especulatiu que ens ha portat a la crisi actual, tots hem pecat en certa manera de creure que la bombolla econòmica no tenia fi, i que es podia permetre una certa deixadesa amb els casos d’especulació i  de corrupció.  Però sembla que no haguem aprés suficientment la lliçó. Preocupen especialment els retalls i el camí que està prenent la política educativa, ja que si no som capaços de reforçar la nostra societat i cohesionar-la amb uns valors “resilients” difícilment serem capaços de construir un futur basat en l’esperança humana i de recuperar-nos davant les adversitats.

“L’educació és l’arma més poderosa que pots usar per canviar el món”.  Nelson Mandela

Joan Cifre Cerdà

 
Inner Sight

Queridos compañer@s.
Nos complace estrepitosamente despues de unos meses de registros mezclas etc, por fin mostraros un adelanto de lo que estamos componiendo y grabando. Podeis escuchar 2 nuevas canciones clickando en los iconos de cada red social + abajo.

Esperamos ansiosamente vuestros comentarios :-)

 

Un gran saludo a todos!!!

 

Alex, Ros, Jose, Arturo y Mati

 

 
 
 
 
         

 

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb