URXELLA

http://alternativaperpollenca.com

Rompre els murs de silenci.

Alternativa | 26 Abril, 2012 06:00 | facebook.com twitter.com

A la inauguració de l'exposició "rompre els murs del silenci"  la regidora de cultura va llegir un sentit discurs. Entre altres coses un homenatge al seu padrí republicà que va passar cinc anys a les presons franquistes. Li vam demanar aquest discurs que amablement ens ha cedit i que publicam avui.

Recordau que podeu visitar  la interessant exposició "Rompre els murs del silenci“,  dedicada a la recuperació de la memòria històrica i produïda per Memòria de Mallorca i la Revista Sa Plaça, fins dilluns 30 d’abril

ROMPRE ELS MURS DE SILENCI

Bon vespre a tots,

En primer lloc vull donar les gràcies a SA PLAÇA i a l’Associació Memòria de Mallorca. També a en Toni Marquet per haver tingut aquesta iniciativa i a tota la resta de pintors que han fet possible aquesta exposició, expressant amb el seu art una època obscura de la nostra historia. A tots moltes gràcies.

Permeteu-me que avui, en aquesta inauguració, llegeixi unes paraules. Unes paraules per donar justícia a la importància i al significat que té aquest tema per tots nosaltres com a societat, i per mi per una qüestió personal.

No tinc cap dubte que encara hi ha un mur de silenci en quant a aquest tema. Tampoc dubto que hem de rompre aquest mur. Però s’ha de fer ja, perquè si no ho fem prest i amb tota la voluntat de mirar la nostra història amb els ulls oberts, tot i que el que vegem ens pugui fer mal, serà massa tard, i els sofriments i sacrificis de milers de persones en la defensa de la democràcia desapareixerà en l’abisme de l’oblit.

Tot i que n’hi ha que diuen que ja se n’ha parlat molt de la guerra civil, jo pens que no és així. Molta gent a Mallorca quan li demanes “Què saps de la Guerra Civil? Va haver-hi molta repressió a la nostra illa?” N’hi ha molts que no saben contestar. I la veritat és que jo mateixa no m’excloc.  Si no hagués estat pel que he aprés de la meva família, els coneixements que he rebut sobre aquesta època a l’escola varen ser ben pocs. Hi ha hagut una manca més que evident d’educació i d’informació sobre el nostre passat.

No podem avançar com a país si no coneixem bé el nostre passat. Per tant, iniciatives com aquesta suposen un granet més d’arena que ens permet recordar,  reflexionar i, sobretot, aprendre del passat.

Recordar no només les tragèdies que es varen viure durant la Guerra Civil i després durant la dictadura, sinó també rememorar el valor i el coratge que varen tenir moltes persones en aquella època, defensant uns valors i posant en perill les seves pròpies vides.

Ara tenim una gran tasca per davant per millorar com a illa en molts de sentits, per reivindicar el que trobam que és nostre, per fer feina per un canvi de model que clarament és més necessari que mai, per fer feina per sortir de la crisi i, el que és més important, per aprendre del que està passant.

Per això se necessita coratge, un coratge que moltes vegades no tenim. I és aquí on hem de reflexionar. Per sort, amb la nostra defensa no ens jugam la vida, per tant, per què no lluitam més? Per què moltes vegades ens queixam amb veu baixa i no fem res per canviar el que no ens agrada?

El meu padrí, el qual vaig tenir la sort de conèixer, em va poder contar moltes “batalletes” de la Guerra Civil. M’encantava escoltar-lo, era molt millor que qualsevol conte que pogués llegir de petita.

Ell era republicà, al igual que tots els seus germans, i va encapçalar una lluita que, per sort, no va acabar amb la seva vida, però sí que li va costar 5 anys de presó. Moltes vegades pens tant de bo fos viu per poder aprendre més del que va ser aquella lluita!

Sovint es diu que els que guanyen són els que escriuen la història, però nosaltres, després de la dictadura, hem tingut l’oportunitat d’escriure la història dels vençuts, dels que ho han donat tot en la defensa d’un bé que avui en dia, desafortunadament, la gran majoria de gent dóna per fet. I això és un gran problema.

Si nosaltres realment volem utilitzar bé l’oportunitat d’escriure la història des del punt de vista dels que en un primer moment varen perdre la guerra, la nostra ambició hauria de ser fer tot el que sigui necessari per fer madurar la democràcia que hem heretat. Només si assolim aquesta fita podrem dir que els sacrificis dels nostres avantpassats varen servir per qualque cosa.

Jo crec que el camí que ens durà a aquesta meta requerirà que ens superem sobretot en dos aspectes. En primer lloc, la nostra por que ens fa callar quan no hauríem de callar; i, en segon lloc, tenim l’altre extrem, l’odi i l’amor radical de les pròpies idees polítiques que massa vegades du a la gent a crear fosses a on en lloc d’aquestes hi hauria d’haver ponts.

Entre les moltes tragèdies de la Guerra Civil, una que ens hauria de servir com a advertència en aquest tema és la d’aquells dies de maig del 1937, quan, mentre els republicans i els anarquistes es mataven entre ells, els qui eren realment enemics comuns seguien avançant.

Avui dia val més no parlar d’enemics. Tots nosaltres que estimam aquesta illa hauríem de tenir present la protecció del que és nostre –el nostre paisatge, la nostra cultura i, sobretot, la nostra llengua–; tenim tots, o hauríem de tenir tots, el mateix objectiu independentment de quines siguin les nostres sigles.

El simple fet de poder lluitar per protegir allò que és nostre sense córrer cap risc com abans, que podies acabar mort o dins la presó, és degut als sacrificis de moltes dones i homes valents.

I en cada moment que, fent política, ens deixam dur per l’odi, la ràbia i el radicalisme, no només trepitjam de la pitjor manera la memòria d’aquelles dones i homes, sinó que feim un flac favor a la nostra illa, a les futures generacions i a la democràcia.

Al igual que en el 1936, quan la democràcia espanyola era massa jove per a que entre els que la varen voler defensar no hi hagués divisions, cosa que desafortunadament n’hi va haver; avui la nostra illa és massa petita per a que en la seva defensa hi hagi divisions.Per això, per aquesta unió hem de lluitar amb seny i sentit comú.

Gràcies a tots per la vostra assistència

 


Dia 28 d’abril
 
Itinerari guiat
 
El Campament dels Soldats d'Artà
 
Associació d’Amics del Campament del Soldats
 
Sortida a les 8.30h. al Monument, Pollença.
 
És necessari portar berenar i calçat còmode. Pujarem en cotxe fins al campament.

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb