URXELLA

http://alternativaperpollenca.com

Ulls espolsats, fora son i sensibilitat

Alternativa | 28 Abril, 2012 06:00 | facebook.com twitter.com

 Un nou regal del nostre company Mariano Moragues. Ja sabeu que si voleu escriure algun article només ens l'heu d'enviar a alternativaperpollenca@gmail.com 

La terra, si la tractam bé, és prou generosa per donar a tota la humanitat el que necessita. Fins i tot segons N. U. pel doble de la població actual. Som els homes que per cobdícia repartim malament els bens de la terra.

Més de la meitat dels habitants de la terra està desnodrit i ha de viure amb un euro i mig diari, milions moren de fam a l’any, milions de nins i dones són explotats laboral i sexualment, nins soldats i víctimes de mines, cada tres segons mor un nin per mor de la pobresa... Tot això és evitable. I per més inri els privilegiats del món sovint els culpabilitzen de la seva situació i es fan grossos de la seva riquesa. Aquest desgavell humanitari, és fruit essencialment del sistema  econòmic (que no manegen les víctimes), per tant, si es vol sortir d’aquest bugat i fer justícia, és precís un canvi d’estructures econòmiques, que no s’arregla sols amb ajudes assistencials, com si es tractàs de desastres naturals sense responsables. La situació econòmica la manegen uns determinats homes i per tant són els primers responsable. A ells correspons posar-hi remei.

Davant mitja humanitat victimizada, no n’hi ha prou amb una declaració d’igualtat de drets fonamentals, fa falta un canvi d’estructures econòmiques que faci tenir vera l’exercici d’aquests drets per tothom. Pentura la plena igualtat econòmica no és possible, ni desitjable, perquè intervenen factors com l’esforç, el mèrit, necessitats... però sí disminuir l’escandalosa desigualtat. La desigualtat no és immòbil: si no se frena, creix, com està succeint avui a Mallorca, Espanya i el món.

Una bona gestió econòmica no és sols la que genera més riquesa, sinó la que fa un repartiment equitatiu de la riquesa produïda. No basta el que degota dels que vessa dels rics. No hi pot haver llibertat vertadera si hi ha diferències abismals entre rics i pobres. Hi ha països, quasi tots, on les diferències entre els ingressos més baixos i els més alts superen el 200%, i amb aquestes ens trobam. Les 10 primeres fortunes del món és més grossa que la renta nacional del 55 països més  pobres i a EEUU l’1% té una fortuna superior a la suma de la que tenen 170 milions de nord-americans. Xifres que fan feredat, però que no fan trastocar el desordre social establert; un vertader escàndol! Els remeis que es posen a la crisi duen a fer encara més grosses les diferències.

Fa devers 80 anys Keynes deia : “L’avarícia, la cobdícia  i la cautela, han de ser els nostres déus encara durant una mica més de temps, ja que només elles ens poden treure del túnel de la necessitat i dur-nos a la llum del dia”. Ja ha plogut molt de llavonses ençà i estam en les mateixes i anam pitjor. Les receptes d’avui passen per l’adoració dels mateixos déus; el nostre sistema econòmic està arrelat damunt la cobdícia egoista i fa fruitar la injustícia.

Es parla molt de competitivitat, que ve a ser tots contra tots, en lloc de parlar de parlar de millorar la vida de tots; si es pensa sols en la prosperitat per mi i els meus, al marge (o esquena d’altri), que és la clau del nostre sistema, s’actua injusta  i reaccionàriament. La reforma laboral posada en marxa pel PP, llògicament cuinada i lloada pel capital, efectivament a la llarga, és possible que creï llocs de feina, però en sous miserables i molt competitius en relació a l’exterior del país i a l’interior, per mor de la munió de aturats desesperats, que hauran d’acceptar el que sigui per omplir el gavatx i no badar la boca al vent. Això farà encara més grossa l’encletxa entre els rics i els pobres.     

La concentració de la riquesa és cada dia més evident (transnacionals, unions financeres, bancs supermercats...), en contra d’una major redistribució. La cobdícia dels sostenidors del sistema no té aturall, mai en te prou i no li basta pa ni pasta. No sols rebaixa el costos laborals (flexibilitat laboral li diuen), sinó produir riquesa sense cap participació del treball; fent del capital una font de riquesa, com si per si mateix transformàs i produís bens sense el treball.

Hem de tenir sensibilitat i capacitat d’indignació davant els mals d’aquells i tants que estan pitjor que nosaltres. Mantenir un ulls crítics per donar una explicació a aquesta injustícia ignominiosa, i no engolir-nos i conhortar-nos amb els arguments que presenten els fets com inexorables. El món pot funcionar d’una altra manera més justa.

DEMÀ. Encadena't per sa Ràpita i es Trenc.

El punt de trobada és a l'entrada del Club Nàutic de Sa Ràpita Hora: 11.00h

Més informació a la pàgina del GOB. 

                                         


 

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb