URXELLA

http://alternativaperpollenca.com

Resultat i primera valoraciˇ del ple ordinari de maig.

Alternativa | 31 Maig, 2012 21:49 | facebook.com twitter.com

Abans de començar el regidor d’UMP va demanar disculpes per que es va equivocar quan no va votar al darrer ple la moció a favor de l’obertura del Centre de Turisme Ornitològic de la Gola   

1.- Aprovació, si procedeix, de l’acta de la sessió extraordinària celebrada dia 29 de desembre de 2011    

2.- Aprovació, si procedeix, de l’acta de la sessió ordinària celebrada dia 26 de gener de 2012    

Davant la petició per part del propietari de Ca na Teresa, del enregistrement del ple en el que el batle ens va donar l'enhorabona a nosaltres i el PSM dels foguerons pel seu tarannà crític però respectuós. El batle ha volgut aclarir aquest punt.

3.- Aprovació, si procedeix, de l’acta de la sessió extraordinària celebrada dia 7 de febrer de 2012  

Aprovades les tres actes per unanimitat. 

4.- Aprovació inicial, si procedeix, de la modificació del vigent pressupost general 2012  en la modalitat de suplement de crèdit i de crèdit extraordinari (expedient núm. 10 INT/2012)

Informe intervenció. Aprovada amb la nostra abstenció, PSOE, PSM i Esquerra.

Vam demanar disculpes a l’equip de govern ja que en un principi vam pensar que s’augmentaven les despeses... i no és així. L’Ajuntament ha signat un crèdit amb el Banc de Santander  per import de 548.306,87 €, amb un tipus d´interés del 5, 939% que ha estat incorporat a la tresoreria de l'ajuntament i amb un tancament de comptes favorable a l'ajuntament amb el recaptador d'imposts, ha hagut liquides per pagar factures endarrerides que no havien tingut crèdit suficient en pressuposts anteriors, ara s'ha d'incorporar al pressuposts corrent. Abans del ple es va aprovar una esmena i és suplementa el pressupost del Festival amb 150.630,59 euros per tenir un extra per imprevists o pagar factures endarrerides que encara no han estat signades per cap regidor ni tècnics i que si són signades s’inclourien en extrajudicials futurs

5.- Aprovació inicial, si procedeix, de la modificació del vigent pressupost general 2012  en la modalitat de crèdit extraordinari/suplement de crèdit (expedient núm. 11 INT/2012) Informe d’intervenció. Aprovada amb la nostra abstenció, PSOE,CiU, PSM i Esquerra.

 Vam felicitar al regidor de joventut per  l’adquisició de les aules d´assaig fins ara llogades. 14.642,88€

Respecte a les quotes de l´SGAE de les festes locals, per desgràcia no podem fer res i vam recordar a PSOE i PP la seva responsabilitat en el desgavell dels abusos de l’SGAE.

La regidora va acceptar la nostra esmena de que la partida per reformar el local de la ràdio municipal no surti del sobrant de la liquidació de la rehabilitació de la infraestructura de Gotmar, sinó de 1000 euros de la liquidació de la xarxa de Gesa del Centre de dia. Esperam que la partida de reformar el local de la ràdio municipal es pugui ampliar, igual que hi hagi doblers per fer millores a Gotmar.

El tema més polèmic va ser cobrir la plaça de tècnic d’informàtica (excedència de 2 a 5 anys)amb la contractació d'una empresa externa privada (91.108,56 euros). La majoria dels partits de l’oposició ens vam mostrar contraris a aquesta privatització.

6.- Aprovació, si procedeix, de l’expedient de reconeixement extrajudicial de crèdits núm. 1/2012 Aprovada amb la nostra abstenció, PSOE,CiU, PSM i Esquerra.

Informe d’intervenció.

 Relació de factures presentades per la societat general d´autors d´Espanya (SGAE) per import total de 26.869,74€. Encara s’està negociant el pagament de les quotes de la ràdio municipal que no s’han pagat mai, un tema pel que vam insistir a la legislatura passada sense cap resposta.  Fins ara l'SGAE ha cobrat el que ha volgut vam demanar que a partir d'ara es controli quines obres tenien drets d'autor i quines no, cosa que no s'ha fet anteriorment.

7.- Aprovació inicial, si procedeix, de l’ordenança reguladora del preu públic per assistència a les actuacions del Festival internacional de Música de Pollença     Ordenança (pdf).  Aprovada amb l'abstenció d'UMP

Vam donar l’enhorabona a la regidora de cultura per regular per primera vegada una ordenança de preus. La regidora ha acceptat esmenes que hem presentat prèviament com incloure l'IVA a les tarifes, ampliar la reducció de 25% dels preus dels alumnes de l'Escola de Música, als professors i a la banda. Igualment s'ha acceptat que per demanar la reducció de resident no sigui necessari un certificat d'empadronament i si un DNI. També s’ha acceptat ampliar la reducció d'un 50% dels 12 als 14 anys.

8.- Denegació, si procedeix, de la sol·licitud de declaració de compatibilitat presentada pel senyor Ruben M. Pasantino López, agent de la Policia Local, funcionari de carrera.

Aprovada la denegació amb unanimitat.

9.-  Aprovació, si procedeix, de la proposta de nomenament de Jutgessa de Pau Substituta.

Aprovada per unanimitat; Margalida Llobera Cifre.

10.-  Aprovació, si procedeix, de la desafectació d’un tram del camí núm. 73: Camí de Cala Bóquer del Catàleg de Camins del terme municipal de Pollença per a possibilitar la seva permuta amb el tram de camí proposat per la propietat. Aprovada amb l'abstenció del PSM.

Vam recordar totes les peticions que va fer la Plataforma pro camins públics i obert a tots els partits a principi de la legislatura. Entre altres la nostra moció aprovada al ple del setembre 2007 del camí coll d’en Patronet. 

11.- Ratificació, si procedeix, dels acords adoptats per la Junta Rectora del Consorci de la Gola en sessió celebrada dia 16 de maig de 2012 relatius a la dissolució de dit Consorci. Aprovada per unanimitat

Dissolució definitiva d’aquest Consorci que va tenir un inici molt opac Però parlant del futur el que cal ara és recuperar totalment els serveis que es donaren l’any passat al Centre de Turisme Ornitològic a l’hora de considerar un futur conveni a signar amb Espais Natura Balear: horaris, personal, presència a internet, activitats divulgatives i escolars, voluntariat...  Seria bàsic redactar un pla d'usos i una programació del Centre ja de cara a la propera tardor i en especial pel 2013.

12.- Moció presentada pels grups municipals A; PSOE; CiU; PSM-EN i ERAM per a l’obertura progressiva dels espais esportius de les escoles i IES Port de Pollença i la seva adaptació per aprofitar-les com espais públics fora de l’horari lectiu. Aprovada per unanimitat

La nostra moció coincideix amb una de les problemàtica detectada a l’informe relatiu a la situació que presenten els joves i menors d’edats del municipi, que hem rebut recentment,  és la de jover fent ús de les pistes esportives del centres escolars en horari no lectiu i  sense permís. i una de les propostes de l’informe b el que demana aquesta moció. Ara cal començar a fer feina per obrir en horari no lectiu les pistes esportives de segons quins centres educatius del municipi, de forma regulada per l’Ajuntament, per tal que el jovent del municipi pugui utilitzar aquests espais.

13.- Moció presentada pels grups municipals A; PSOE; CiU; PSM-EN i ERAM  sobre la decisió del Govern de les Illes Balears de tancar l’Hospital General i l’Hospital Joan March, reduir els horaris d’atenció primària i privatitzar instal·lacions i serveis sanitaris públics  (veure moció)

14.- Moció presentada pels grups municipals A; PSOE; CiU; PSM-EN i ERAM sobre el Real Decret Llei de Mesures Urgents en matèria sanitària del Govern d’Espanya (veure moció).

Aprovades amb les abstenció de PP i UMP

No ens sorprès l’abstenció del PP però si la d’UMP no comprenem per que no ha votat a favor d’unes mocions que bàsicament el que defensen és la sanitat pública.

15.- Propostes/Mocions d’urgència

 UMP va presentar una moció d'urgència al ple demanant emetre un comunicat conjunt del ple de l’Ajuntament de Pollença per condemnar els actes violents succeïts durant la visita del President del Govern i en defensa del dret a manifestar-se pacíficament.

La urgència va ser rebutjada, vot a favor d’UMP, abstenció del PP i vot en contra de la resta de grups.

Si es volia fer un comunicat conjunt el procediment no era un debat al ple amb una exposició de motius prou discutible, començant pel propi enunciat. El senyor Bauza ens va visitar com president del PP no del govern.

II.- PART DE CONTROL I SEGUIMENT

.- Informació de Batlia

- Execució de sentència; pagament de 194.103 euros con indemnització  als propietaris d’unes cases fora d’ordenació que havia al polígon. Ha de pagar la Junta de Compensació de la que forma part l’Ajuntament

- Execució de sentència  indemnització- pagament al psicòleg. 42.969

Publicarem els precs i preguntes  i articles sobre alguns dels temes tractats. 

Una bona notícia l'aprovació de la moció per a l’obertura progressiva dels espais esportius de les escoles i IES Port de Pollença i la seva adaptació per aprofitar-les com espais públics fora de l’horari lectiu.

 

 

La explotaciˇ de les platges 2012 mÚs dubtes que mai.

Alternativa | 31 Maig, 2012 06:00 | facebook.com twitter.com

L’Associació de Veïns del Moll serà la explotadora de les platges del Port de Pollença i la Cala Sant Vicenç aquesta temporada 2012, l’AAVV ha tingut tot just com competidor el guanyador del passat any (F & A Beach).

ALTERNATIVA PER POLLENÇA ja ha manifestat les seves dubtes damunt la viabilitat d’aquest projecte de l’AAVV ja que el nombres no ens surten, nombres que passem a detallar a continuació:

La Associació de ha resultat guanyadora a la licitació dels següents lots:

LOT A: Platges de la Cala Sant Vicenç per les següents quantitats:

Oferta econòmica: 29.215,00 Euros amb unes millores valorades en 56.258,50 euros.

LOT D: Platja de l’Aubercuix per les següents quantitats:

Oferta econòmica: 86.950,00 Euros amb unes millores valorades en 90.389,00 euros.

LOT E: Platja dels tamarells per les següents quantitats:

Oferta econòmica: 347.250,00 Euros amb unes millores valorades en 109.132,50 euros.

LOT G: Canal per embarcacions sense motor per les següents quantitats:

Oferta econòmica: 42.950,00 Euros amb unes millores valorades en 42.540,50 euros.

Tot això fa un total de 804,685,00 euros (pels nostàlgics 133.888.318 ptas), hem de dir que les valoracions de les millores han estat fetes per l’Àrea de Medi Ambient de l’Ajuntament i no valorades per l’AAVV.

Aquests 804.685,00 euros no és la despesa real, ja que he tingut en compte que pot ser que el 75% de les millores plantejades ja les tinguin d’anys anteriors i per tant tot just hauran de fer front a un 25% d’aquestes millores, malgrat això he afegit un 10% més per imprevists de darrera hora que aquestes millores (material que es pensava que estava bé i no està,  despeses d’instal·lació etc), per tant tot just tindrem en compte el 35% per cent d’aquestes millores valorades per l’Àrea de Medi Ambient. Per això el pressupost podria quedar de la següent manera:

Lot A

Platja Sant Vicenç

     
   

Oferta

29.215,00

29.215,00

 
   

Millores

56.258,50

19.690,48(**)

48.905,48

Lot D

Plaja d'Aubercuix

     
   

Oferta

86.950,00

86.950,00

 
   

Millores

90.389,00

31.636,15(*)

118.586,15

Lot E

Playa de Tamarell

     
   

Oferta

347.250,00

347.250,00

 
   

Millores

109.132,50

38.196,38(*)

385.446,38

Lot G

Canal Emb. sense Motor

     
   

Oferta

42.950,00

42.950,00

 
   

Millores

42.540,00

14.889,00(*)

57.839,00

           
   

TOTAL

804.685,00

610.777,00(*)

610.777,00

 

(*) Reducció al 35% de les millores plantejades
(**)Reducció al 35% de les millores plantejades malgrat sigui la primera vegada que gaudeixen de la concessió.

Per tant si al 610.777,00 euros, que seria la quantitat compensada que surt de la suma de l’oferta econòmica més les millores, més un càlcul que he fet de despesa de personal de 6.000,00 euros (salaris dels treballadors + Seguretat Social) per 5 mesos que durarà més o manco la temporada de platja que ferien un total de 30.000,00 euros , més 10.000,00 euros de serveis exteriors (avaries de maquinaria, reparació de gandules, etc) dona un total de 650.777,00 euros de pressupost de despesa per la temporada.

L’AAVV ha hagut de renegociar el deute pendent corresponent la explotació de les platges corresponent a l’any 2009 del que queden pendents 73.550,15 euros, durant els mesos de juliol a octubre la quantitat a amortitzar és de 23.437,99 euros en concepte de principal més interessos, però hi ha un altre circumstància molt perillosa, i es que de novembre a març, es dir fora de temporada d’explotació de les platges s’han d’amortitzar 25.252,21 euros sense en teoria tenir cap tipus de facturació corresponent a les platges  

En resum, l’AAVV per fer front a les obligacions haurà de facturar la quantitat de 699.467,20 euros IVA exclòs amb una situació econòmica que no convida al optimisme i en tot just 5 mesos d’activitat.

Des de ALTERNATIVA PER POLLENÇA desitgem que aquest projecte arribi a bon port, però tenim moltes dubtes per la situació econòmica actual, ja que si no podem fer front al pagaments al manco de les ofertes econòmiques una vegada més serem els pollencins els màxims perjudicats.

Miquel Sánchez

Notícia a a la publicació Au idò! 

 

Ple ordinari de maig.

Alternativa | 30 Maig, 2012 06:00 | facebook.com twitter.com

Aquest dijous sessió ordinària de l’AJUNTAMENT PLE, a les 20,00 hores a la Casa Consistorial.

ORDRE DEL DIA de la sessió:

I.- PART RESOLUTIVA

1.- Aprovació, si procedeix, de l’acta de la sessió extraordinària celebrada dia 29 de desembre de 2011    

2.- Aprovació, si procedeix, de l’acta de la sessió ordinària celebrada dia 26 de gener de 2012    

3.- Aprovació, si procedeix, de l’acta de la sessió extraordinària celebrada dia 7 de febrer de 2012    

4.- Aprovació inicial, si procedeix, de la modificació del vigent pressupost general 2012  en la modalitat de suplement de crèdit i de crèdit extraordinari (expedient núm. 10 INT/2012) Informe intervenció. Modificació del pressupost derivada del RD 4/2012.

L’Ajuntament ha obtingut una valoració positiva del pla d’ajust  aprovat al ple de març i ha signat un crèdit amb el Banc de Santander  per import de 548.306,87 €. Amb un tipus d´interés del 5, 939% revisable trimestralment, una abús. Termini: 10 anys amb 2 de carència No hi ha comissions d´apertura ni cancel.lació, si es fa anticipadement, com a mínim s´haurà de fer pel 40% del principal corresponent a la quota del mes.Amb aquesta operació s’ha obtengut una liquides no prevista inicialment que permet suplementar diferents partides.

Nota afegida a les 16:35: Una vegada que el crèdit bancari va ser incorporat a la tresoreria de l'ajuntament i un tancament de comptes favorable a l'ajuntament amb el recaptador d'imposts, aquest va tenir liquidessa per pagar factures endarrerides que no havien tingut crèdit suficient en pressuposts anteriors (en cristià, gastar sense doblers), ara s'ha d'incorporar al pressuposts corrent i per això aquest punt de l'ordre del dia .

En resum, no es gastarà cap euro més del previst, tot ve d'enrrera.

 Pensam que el fet de que s'hagi signat el crèdit per pagar el proveïdors no vol dir que ara estiguem millor que abans, i per tant aquests doblers haurien de quedar per imprevists que sempre surten al llarg d'un any, pensam que s'hauria de ser més prudent. Assignar més de la meitat d'aquest teòric romanent a festes és un símptoma de viure d'esquenes a la realitat i caure al populisme que ens ha dut on estem, També pensam que cal prudència ja que consideram que s’ha adjudicat les platges a l'AAVV del Port de Pollença amb unes condicions temeràries el que podria ser causa de haver necessitat d'aquest romanent a final d'any.

5.- Aprovació inicial, si procedeix, de la modificació del vigent pressupost general 2012  en la modalitat de crèdit extraordinari/suplement de crèdit (expedient núm. 11 INT/2012) Informe d’intervenció.

 Es tracta de tota una sèrie de canvis al pressupost del 2012; canvis de partida i ampliació  o creació de noves partides.

- Per a l’adquisició de les aules d´assaig fins ara llogades. 14.642,88€ (donant de baixa al la partida pel lloguer de les mateixes aules).

- Per aplicar despeses corresponents a les quotes de l´SGAE de les festes locals, dita modificació es finançaria amb la baixa de crèdits de l´aplicació prevista per quotes SGAE de l´àrea de despesa del  festival de Pollença. 4000€.

-Estam d’acord amb crear una partida per reformar el local de la ràdio municipal però tenim dubtes de que  el més lògic treure aquests doblers del sobrant de la liquidació de la rehabilitació de la infraestructura de Gotmar, que es troba a un estat lamentable.

- Tampoc tenim massa clar que  per cobrir  la plaça de tècnic d’informàtica ( excedència de 2 a 5 anys) s’opti per contractar una empresa externa (91.108,56 euros).

6.- Aprovació, si procedeix, de l’expedient de reconeixement extrajudicial de crèdits núm. 1/2012. Informe d’intervenció.

 Relació de factures presentades per la societat general d´autors d´Espanya (SGAE) per import total de 26.869,74€ corresponents a despeses no aplicades als pressuposts dels exercicis 2005, 2006, 2007, 2008, 2009 i 2010, dites factures es troben conformades pels responsables del servei. L’SGAE va  presentar diferents reclamacions que interromprien els terminis de prescripció i a més ha presentat una  reclamació judicial contra l´Ajuntament. A la Comissió es va informar que la quantitat demanada en total era de 60.000 euros i que s’havia negociat reduir la quantitat reclamada judicialment i el pagament fraccionat. Encara s’està negociant el pagament de les quotes de la ràdio municipal que no s’han pagat mai, un tema pel que vam insistir a la legislatura passada sense cap resposta. 

El que no sabem és si s’ha tingut en compte quines obres tenien drets d'autor i quines no, a més que aquestes factures tenen un 16 o 18% + IVA  de sobrecost pel tema de l'iva repercutit no descomptat de la recaptació dels concerts.

7.- Aprovació inicial, si procedeix, de l’ordenança reguladora del preu públic per assistència a les actuacions del Festival internacional de Música de Pollença   

Ordenança (pdf).

Es regula un altre aspecte del Festival i per primera vegada s’aprova una ordenança de preus, el més destacat és que aquests pugen 5 euros. S’ha eliminat el descompte als funcionaris i als alumnes del Conservatori (ara el descompte del 25% es fa als alumnes de l’Escola de Música). Es manté el descompte del 10% als residents.

A l’import s’ha inclos l’IVA. El nostre regidor en Miguel Sánchez ha fet un estudi sobre el tema i suposem que l’import de l’IVA suportat a les factures és molt superior al repercutit i que per tant durant anys s’ha pogut fer un perjudici econòmic a les arques municipals per no reclamar l’import pagat de més. Segon aquest estudi que publicarem només al 2011 estam parlant de 28.758 euros.

8.- Denegació, si procedeix, de la sol·licitud de declaració de compatibilitat presentada pel senyor Ruben M. Pasantino López, agent de la Policia Local, funcionari de carrera.

Demana compatibilitzar la feina de policia local amb la de taxista, cosa que no és possible.

9.-  Aprovació, si procedeix, de la proposta de nomenament de Jutgessa de Pau Substituta.

Hi havia dos candidates i a la comissió va haver consens sobre triar la de major edat i amb un curriculum mes adient; Margalida Llobera Cifre.

10.-  Aprovació, si procedeix, de la desafectació d’un tram del camí núm. 73: Camí de Cala Bóquer del Catàleg de Camins del terme municipal de Pollença per a possibilitar la seva permuta amb el tram de camí proposat per la propietat   

 Un tema que s’arrossegava fa anys,Es fa per poder signar un conveni amb els propietaris de Cala Bóquer, tema contemplat al Catàleg de Camins, i separar el camí de la possessió. Tendria la mateixa amplària i seria una mica més llarg. Al tema dels camins públics encara resta molt de feina a fer.

11.- Ratificació, si procedeix, dels acords adoptats per la Junta Rectora del Consorci de la Gola en sessió celebrada dia 16 de maig de 2012 relatius a la dissolució de dit Consorci

Dissolució definitiva d’aquest Consorci, ara cal fer feina a un bon conveni ambla Conselleria per a una bona gestió de la zona humida de la Gola.

12.- Moció presentada pels grups municipals A; PSOE; CiU; PSM-EN i ERAM per a l’obertura progressiva dels espais esportius de les escoles i IES Port de Pollença i la seva adaptació per aprofitar-les com espais públics fora de l’horari lectiu    

Presentam aquesta moció, idea del nostre company Joan Cifre,   en el sentit que ja vam explicar a l’article “aprofitar el que tenim” .En un moment com l’actual és el moment de donar valor als espais públics dels que disposem

13.- Moció presentada pels grups municipals A; PSOE; CiU; PSM-EN i ERAM  sobre la decisió del Govern de les Illes Balears de tancar l’Hospital General i l’Hospital Joan March, reduir els horaris d’atenció primària i privatitzar instal·lacions i serveis sanitaris públics  (veure moció)

14.- Moció presentada pels grups municipals A; PSOE; CiU; PSM-EN i ERAM sobre el Real Decret Llei de Mesures Urgents en matèria sanitària del Govern d’Espanya (veure moció).

 Mocions presentades a iniciativa del PSOE que hem signat en defensa de la sanitat pública i al cas concret de les Balears contra el tancament de dos hospitals públics. El govern del PP vol destruir el nostre mínim Estat de Benestar mentre rescata els bancs privats amb els nostres doblers.

15.- Propostes/Mocions d’urgència

II.- PART DE CONTROL I SEGUIMENT

1.- Informació de Batlia

2.- Dació de compte de resolucions de Batlia

3.- Precs i preguntes”

 


No trobau que els desgovernants distribueixen malament la riquesa? De vegades em fa l'efecte de que hauria de venir aquella repartidora de la qual parlaven tant devers el 31.

 

Dibuix original de Miquel Trias (un luxe).

 

 

 

 

Sobre la renda mÝnima d'inserciˇ (PROSOCIAL)

Alternativa | 29 Maig, 2012 06:00 | facebook.com twitter.com

 Publicam aquest comunicat que ens va fer arribar l'associació PROSOCIAL. Ja sabeu que si voleu escriure algun article només ens l'heu d'enviar a alternativaperpollenca@gmail.com

Els membres de l'associació PROSOCIAL hem volgut expressar el nostre enèrgic rebuig a la retallada del pressupost de la renda mínima d'inserció als pressuposts de 2012. Les persones ateses amb aquest ajut s'han reduït en un 60% en dos anys, es a dir, han passat de 1430 al 2010 a 560 persones previstes als pressuposts del 2012. dimarts 15 de maig de 2012 a Palma (Palau de Marivent).

COMUNICAT SOBRE LA RENDA MÍNIMA D’INSERCCIÓ.

L'associació PROSOCIAL vol expressar el seu enèrgic rebuig a la retallada del pressupost de la renda mínima d'inserció als pressuposts de 2012. Ho volem fer mitjançant aquesta acció davant el Palau de Marivent per mostrar quines són les prioritats del Govern Balear en aquests temps de dificultats econòmiques i socials màximes. Hem comparat L'assignació de 1'7 milions d'euros que el govern assigna pel manteniment del Palau de Marivent, amb la dràstica disminució del pressupost adreçat a les rendes mínimes d' inserció de 5'1 milions al 2011 a 2'8 al 2012. Les RMI són un subsidi que es dona a les persones especialment vulnerables o immerses en situació d'exclusió social, el darrer recurs que es lliga a un acompanyament laboral i social. Una ajuda d'un 400 euros.

Volem denunciar que a la retallada pressupostària s'ha d'afegir l'enduriment de les condicions per accedir-hi, per dues raons, la primera per estalviar diners i la segona dificultar les condicions de vida dels estrangers sense regularitzar. Des de PROSOCIAL entenem que aquest govern opta per abandonar als ciutadans amb dificultats. No serveixen, no produeixen, no consumeixen. Aquest govern de forma coherent amb les seves accions a l'àmbit escolar, sanitari i cultural rebutja tot allò que sigui públic, solidari, redistribuir, universal. El seu projecte és la iniciativa privada i la solució individual com a clau de volta.

L'augment del pressupost per mantenir una residència a on uns representants de l'estat i la seva família passen uns dies per estiuejar, s'ha passat de 1'5 al 2011 a 1'7 al 2012, és una ofensa difícilment assumible. No només per les 4088 persones que es beneficien de la RMI, les centenars de famílies sense recursos a l'espera, sinó també per una societat que contempla com es tanquen hospitals públics, que desapareixen places de mestres o drets socials. Aquesta comparació que denunciem avui, creiem que mostra que la qüestió no es situa en si hi ha o no diners, sinó com es distribueixen aquests diners. A netejar catifes i coberteries o donar una darrera i molt limitada darrera oportunitat ?

 L'acte reivindicatiu va consistir en una acció davant el Palau de Marivent, símbol clau de quines són les prioritats del Govern Balear, en aquests temps de dificultats econòmiques i socials màximes, sobretot pels col·lectius més febles.

 

 

 

Recuperant espai p˙blic a la Plaša Major.

Alternativa | 28 Maig, 2012 06:00 | facebook.com twitter.com

A la darrera Junta de Govern del dimarts 22 de maig vam debatre  i decidir sobre les autoritzacions d’ocupació de la via pública a la Plaça Major  de Pollença (part alta i baixa). Cal dir que a la votació de les autoritzacions els batle no va votar en les ocupacions del seu negoci familiar (el Juma) i de Ca'n Teresa (el seu propietari ha arribat a tal punt d'amenaces que el propi batle ha reconegut sentir-se coaccionat). El nostre regidor va estar al debat però no a la votació (havia de tornar a la seva feina).

 Durant anys Pollença ha estat la ciutat sense llei  per l’incompliment de l’ordenança de la via pública. Com sabeu al mes de febrer es va aprovar inicialment una nova ordenança d’ocupació de via pública, tots els grups de l'oposició excepte UMP vam votar en contra per la precipitació i retard amb la que es va presentar. Aquest retard ha fet que l’atorgament d‘ocupacions arribi ara a la Junta de Govern on hem de decidir sobre una situació caòtica a la qual Alternativa per Pollença  no tenim cap responsabilitat prèvia.

A la Junta citada vam resoldre autoritzacions d'ocupacions d'altres negocis però evidentment per la seva importància destaquen les  autoritzacions a la Plaça Major de Pollença on  s’han multiplicat en poc temps bars i restaurants. Al que hem d'afegir que hi ha un requeriment notarial demanant el compliment de l’ordenança per part d’un negoci de la Plaça  (petició més que lògica), i que s’ha obert un negoci nou que ha demanat l’autorització d’ocupació de 124 cadires que és prou superior a la que li correspon segon l’ordenança; 63 cadires, i que ha fet ja en part abans de tenir cap autorització.

Una vegada que els tècnics municipals van revisar la situació dels bars i restaurants de la Plaça van trobar un amb una llicència caducada des del 1994 i altre sense llicència de restaurant. Als quals se les ha donat temps per regularitzar la seva situació. De les liquidacions del 2011 sis dels locals ocupen més espai públic dels que els correspon segon l’ordenança... A la fí amb tota aquesta informació sobre la taula el dimarts es va decidir el més lògic i el que s’havia d’haver fet fa molt de temps; complir l’ordenança que tenim aprovada i vigent el que suposa una reducció de l’espai ocupat per cadires i taules. 

El passat divendres tots els regidors de la Junta de Govern vam tenir una reunió amb els negocis afectats per explicar-les de primera mà la situació. Una reunió a la que va haver de tot; des de propietaris comprensius amb la situació o que havien respectat l’ordenança vigent i no sofrien cap reducció... a un que registrava la reunió amb una mini càmera, un que deia que no compliria l’acord de cap de les maneres, i el de sempre que es va passar la reunió amenaçant-nos amb futures denúncies, i que no entenia perquè s’havia de deixar espai lliure a la Plaça! Això d'omplir de taules i cadires tots els espais públics s'ha convertit en una vertadera malaltia, encara que alguns reconeixen que és impossible poder arribar a omplir totes les cadires de la Plaça i que els seus negocis molt poquets dies arriben a omplir les seves terrasses.

Encara que el pas donat és positiu no podem llançar les campanes al vol ja que no és la primera vegada que s'anuncia una reducció de taules i cadires que després no es fa efectiva i encara resta molt de feina a fer. Una vegada adoptat i explicat aquest acord als propietaris ara cal fer el que sembla més complicat a Pollença  i que es faci complir l’acord i si cal llevar les taules i cadires de més, com diu l’ordenança vigent.

Per altra part resta un tema important a la Plaça i és col·locar la font tan a prop com sigui possible del seu lloc original. Un tema que el batle ha  de resoldre de manera urgent ja que condicionaria els llocs a ocupar per cadires i taules. També cal veure quina serà la distribució de taules, cadires i parasols davant de l'església.

Articles anteriors sobre el tema de l'ocupació de la via pública;

Una ordenança hibrida i confusa.

Nova ordenança ocupació de la via pública.

Vivim en societat.

Cal una nova exposició de l'Ordenança d'ocupació de la via pública. 

 

Foto i article al Diario de Mallorca.
 

 

Trescant pel mˇn (CLXXIX) Solleric.

Alternativa | 27 Maig, 2012 06:00 | facebook.com twitter.com

El 28 d’abril passat hi havia organitzat un itinerari per Solleric, preparat per les educadores del Paratge Natural de la Serra de Tramuntana que varen anar explicant sobre temes històrics i etnològics.

Aquesta possessió que ja era una antiga alqueria, anomenada pels musulmans Xular, quedà baix el domini de Pere de Centelles després de que els nobles Catalano-Aragonesos se repartiren les terres mallorquines.

En el segle XVI ja està documentat que hi ha celler i tafona, aquesta sempre ha estat una de les més productives de Mallorca degut a les grans extensions d’olivar d’on als principis del segle XX se recollien unes 120 tones d’oliva per anyada. A l’any 1910 produí 144.000 litres d’oli.

Noltros començam l’excursió a la carretera d’Alaró  a Orient Km 18, que és on prendrem l’antic camí públic que comunicava Alaró amb Lluc, documentat des de 1638 ; per cert que aquesta via de comunicació havia estat tancada per els propietaris de Solleric però gràcies a que l’Ajuntament d’Alaró ha fet la seva feina, que no és altra que defensar un bé públic, aquest ha estat recuperat i restaurat, passant a formar part del GR- 221. Ja podrien altres ajuntaments prendre exemple i defensar el patrimoni públic i no els interessos d’uns particulars barruts. Seguim l’itinerari i arribam a un tram empedrat on se pot apreciar la bona feina dels margers del Consell que n’han restaurat part.

Ens desviam una miqueta per a visitar les cases de Sa Font de Sa Figuera, unes cases mallorquines austeres que des de l’exterior se poden veure alguns elements que mostren el tipus de vida que duien les famílies que l’habitaven i la necessitat de ser auto suficients. Tornam una mica enrere i seguim el camí que havíem deixat, aviat ens trobam algun fleix de bona mida amb tot el fullam, amb aquest verd peculiar que els distingeix. Un poc abans d’arribar a les cases de Solleric, a les voreres del torrent se forma un bosc amb una mescla de fleixos, polls, plàtans (platers), alzines i qualque pi, fent una curiosa mescla de colors.

Arribam a les cases i ja se veu l’estil senyorial de l’edifici principal, amb una gran façana construïda de pedra tallada en blocs rectangulars. No podem entrar però des de l’exterior se poden contemplar jardins i alguns elements decoratius. Continuam una mica més amunt per  veure una gran zona d’olivar que és fins on està programada l’excursió i després d’algunes explicacions i comentaris el grup se prepara per refer el camí per on havia vingut. Noltros teníem previst continuar i sortir per el Clot d’Almadrà i així ho havíem acordat amb les monitores.

Seguim i aviat arribam a la Placeta d’en Sion, anam davallant per les parades de l’olivar i trobam Sa Casa Nova, que no té res a veure amb el nom ja que està molt abandonada i en mal estat. És destacable un aljub bastant gros totalment elevat i l’aqüeducte que li portava l’aigua. Aquí mateix aturarem per dinar un poc.

Al cap d’una estona tornam a agafar camí i aviat arribam al torrent d’Almadrà, just devora hi ha el camí de Tossals Verds que ens durà fins a devora les cases de Son Ordines que és el nostre punt d’arribada.

Ha estat una travessa ben interessant. L’obertura del camí vell d’Alaró a Lluc permet fer aquest itinerari però té altres variants que pot ser un altre dia facem.

                                                                                                            ARFV

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 (Segueix)

La metamorfosi de Rafel Bosch

Alternativa | 26 Maig, 2012 06:26 | facebook.com twitter.com

Un article  del nostre company Mariano Moragues. Ja sabeu que si voleu escriure algun article només ens l'heu d'enviar a alternativaperpollenca@gmail.com

 Ja són tres les persones que coneixen a Rafel Bosch, a qui sempre l’havien tengut per una bona persona, pedagog  i assenyat. Ara estan desconcertats, decebuts i no podem comprendre aquesta girada de caperulla, fent-se coautor d’aquest desveri educatiu, defensant cínicament coses en les que no creu i que són indefensables en sí mateixes. Un educador mai per mai obriria un nou front amb el castellà a l’escola, molt manco en temps de crisi i sabent que mou bues innecessàries. Mantenir que les retallades i els canvis fets a l’escola, tant en relació a la llengua, com totes les altres mesures (augment de ràtio per aula, més hores per professor, fer botir els interins, menys sou, etc. etc.) no afecten greument la qualitat educativa és voler tapar el sol amb un dit i el desqualifiquen com educador. Aquesta endemesa que afecte l’aprenentatge dels alumnes, a més du a una crispació malsana dins la societat i l’escola, que emmalalteix a molts de mestres i a molta gent de angoixes, depressions, “stress”, com ho diuen estudis d’experts de l’UIB. Ja no es tracta d’estalviar més o manco, sinó de no provocar un allau de malalts psíquics, de no enverinar els ciutadans amb la ràbia, de no promoure la desintegració social, de no fer apostolat de la prepotència i el cinisme... Quantes víctimes per no res...! Sr. Bosch, si és vera que era una bona persona, rescabali el que era i posi seny a aquest desgavell de govern. No vulgui esser un altaveu de mentides, incoherències i, perdoni la franquesa, no vulgui perdre la dignitat i fer el ridícul per salvar la pell d’altres.

Dibuix de Miquel Trias

 

 

Visita del Conseller a la Gola.

Alternativa | 25 Maig, 2012 06:00 | facebook.com twitter.com

Normalment no puc ni tenc massa ganes d’assistir a les visites que ens fan autoritats supramunicipal; aquestes són simples actes de propaganda institucional, en el que el més important és la fotografia i les declaracions davant la premsa. Sincerament pens que els polítics no haurien de dedicar tan temps a aquests tipus d’actes propagandístics, alguns pràcticament es passen la setmana d’acte en acte, sense trepitjar el seu despatx o fer una gestió acurada de la seva àrea.

Ahir va ésser una excepció (m’ho permetia el meu horari), vaig anar a la visita del Conseller d’Agricultura, Medi Ambient i Territori, Biel Company, que va fer al Centre de Turisme Ornitològic de la Gola), amb motiu del dia Europeu dels Parcs. Hi vaig anar per poder transmetre directament les nostres inquietuds respecte al Centre i al Parc de La Gola al Conseller.

Com sabeu, al ple d’abril es va aprovar, la moció que presentàvem conjuntament amb CiUi ERAM  relativa a la reobertura del Centre de Turisme Ornitològic de La Gola (pdf) que en principi s’hauria d’haver obert l’1 d’abril, i que es va obrir el 14 de maig (perdent una bona part de la millor època pel turisme ornitològic al nostre municipi).

A la visita vam poder comprovar una vegada més, escoltats alguns comentaris, que el problema bàsic de la zona humida de La Gola és que alguns encara no comprenen que no és precisament un parc sinó un espai natural (al qual, per exemple, no es poden utilitzar herbicides). Aquesta és una concepció fonamental que no s’ha respectat des dels inicis i per la que venim lluitant a Alternativa fa anys amb tots els mitjans al nostre abast, des de notes de premsa a al·legacions i mocions.

Reduir a un parc urbà els inestimables valors naturalístics, interpretatius, educatius i turístics que pot aportar una zona humida com aquesta al Port de Pollença és  una bestiesa. Cal recordar que es va construir un aparcament parcialment sobre la zona humida, que hi ha massa punts de llum tan a camins com a l’aparcament (la contaminació lumínica és incompatible amb la presència de determinades aus a la zona); també hi ha un excés exagerat de barres i ponts de fusta (que en el seu dia van costar una vertadera fortuna)  i a dia d’avui encara no s’han retirat part dels enderrocs que en el seu moment es varen abocar dins la zona humida... És clar que les coses es podien haver fet millor i que encara es poden millorar.

Tornant a la visita, vam transmetre al Conseller la importància del turisme ornitològic al Port de Pollença, que hi té una llarga tradició i que a més a més, és un turisme sobre tot de primavera i tardor. Igualment vam demanar el compliment en la seva totalitat de la moció aprovada al passat ple i recuperar totalment els serveis que es donaren l’any passat al Centre a l’hora de considerar un futur conveni a signar amb Espais Natura Balear: horaris, personal, presència a internet, activitats divulgatives i escolars, voluntariat...  Seria bàsic redactar un pla d'usos i una programació del Centre ja de cara a la propera tardor i en especial pel 2013. També hem demanat derivar alguns dels becaris de l’Àrea de Medi Ambient per a reforçar les tasques del Centre; aquesta darrera proposta sembla que serà acceptada per l’Ajuntament aquest mateix estiu, de la resta poca cosa vam treure en clar. Bàsicament la resposta del conseller va ser que no hi havia un euro i que ha de ser la iniciativa privada la que ha de col·laborar si es volen recuperar els serveis que es donaven al Centre.

En aquest moment la major despesa a assumir seria la d’ampliar el horari del Centre ja que abans hi havia dues persones treballant i ara només una i evidentment s’ha reduït l’horari i els dies d’obertura. Cal pensar que, de forma general, el turista ornitològic sol passejar-se els matins, dina on es troba i després va al seu allotjament... surt més els horabaixes, aprofitant per passejar pel Moll i anar al centre a recollir o contrastar informació. No vol dir que tots facin al mateix, però entre que enguany s'ha obert tard, no s'ha fet difusió suficient i s’ha canviat l'horari (i estarà dos dies tancat a la setmana), els visitants ben segur que baixaran... això no hauria de servir d’excusa a la Conselleria per a reduir l’activitat del Centre en el futur.

Nosaltres continuarem lluitant per a recuperar i millorar al màxim possible el que és un actiu molt important pel municipi i esperam comptar amb la resta de partits per fer-ho i també amb la iniciativa privada a través del Consorci de Turisme.

Anteriors articles sobre la Gola a aquest blog.

Nota de premsa oficial de la visita

 

 

NO A LA VIOL╚NCIA, INCLOSA LA POL═TICA. 2

Alternativa | 24 Maig, 2012 11:30 | facebook.com twitter.com

Arran dels fets ocorreguts a Pollença a la visita del president del govern  el passat dia 22, a Alternativa per Pollença (A) condemnam l’ús de la violència de qualsevol tipus i vengui de qui vengui , i expressam el nostre suport al dret de manifestar-se pacíficament que és el que van fer la immensa majoria dels manifestants a Pollença.

Igualment voliam aclarir que no teniam constància de la totalitat dels incidents succeïts ja que els regidors de la oposició "malgrat ser càrrecs públics" no vam poder accedir al carrer Jonquet en cap moment. 

ANOTACIONS SOBRE LA CRISI (II). LĺESCLAT DE LA CRISI.

Alternativa | 24 Maig, 2012 06:00 | facebook.com twitter.com

A partir de les notes de dues conferències de Joaquín Valdivielso (Professor titular de Filosofia Moral de la Universitat de les Illes Balears), la seva germana na Toñi Valdivielso ens regala set interessants articles sobr la crisi. Avui publicam el segon.

Anterior article.

1.- L’EVOLUCIÓ ECONÒMICA ORDINÀRIA EN SOCIETATS DE CREIXEMENT

ANOTACIONS SOBRE LA CRISI (II)L’ESCLAT DE LA CRISI

Com ja s’ha dit, la crisi que patim no només és una. Vivim una crisi ecològica que, a més, està indissolublement lligada a una crisi energètica. Depenem dels combustibles fòssils: el 90% de l’energia que es fa servir a Occident prové del petroli. Vivim un pic del seu consum, el que vol dir que cada vegada serà més costós, fins i tot militarment. Aquestes dues crisis, juntament amb l’alimentària que aquí encara no s’ha patit però que sí s’ha viscut a Àfrica o Àsia, són el que es poden resumir com a crisis socioambientals. Mentre hi havia doblers per gastar, no n’eren conscients, perquè vivíem a una societat sedada per sobreconsum.

No obstant això, la plena consciència de la crisi va esclatar quan ho fa fer la bombolla financera a l’any 2007. L’origen del que es coneix com a financiarització el podem rastrejar fins al moment en què la banca comercial es converteix en banca d’inversió. Es fan inversions d’alt risc amb l’estalvi (bombolla immobiliària a Espanya) i el crèdit interbancari. A més, hi ha un increment del consum basat en el deute. També hi ha altres raons. En la mesura en què els fons d’inversions estan assignant contínuament cada vegada més doblers a les matèries primeres, en pressionen el preu. És una profecia que es compleix a si mateixa, perquè els fluxos financers empenyen els preus a l’alça. Així, el preu puja però no és per l’oferta i la demanda. Hi ha una relació directa amb els fluxos financers: quan fugen del mercat de futurs de matèries primeres el seu preu cau, i a l’inrevés. Hi ha massa doblers per a tan pocs actius bons, no hi ha inversions suficientment bones a la vista per absorbir tant de volum de doblers: s’inflen actius, un darrera l’altre... fins que es desplomen.

Tots els fenòmens anteriors havien conduit a  la idea que era possible viure a societats de creixement sense fi. Abans de 2007, caixes i bancs s’expandien en la mesura en què ho feien els alts rendiments del capital. També els inversors en treien profit, i com a metàfora del que després esclatà es pot agafar l’exemple del Fórum Filáteco, pura especulació, però que va donar uns alts beneficis durant uns anys fins que es va demostrar que l’únic que venia era fum.

Un altre exemple simbòlicament escandalós, lligat a la bombolla de la economia, és el de les remuneracions als alts executius. Cinc alts càrrecs de la CAM s’han emborsat 15 milions d’euros en indemnitzacions. José Luis Méndez, de Caixa Galicia, ara fusionada amb Caixanova, té un contracte blindat, amb un retir de 16,5 milions d’euros bruts i l’increïble quantitat de 10,8 milions nets. Per fer-se una idea del que significa aquesta xifra, hem de pensar que una persona amb el sou mitjà a Espanya (21.500 euros l’any) hauria de fer feina cinc segles per cobrar aquesta quantitat; amb el sou del president del govern espanyol (78.185 euros) farien falta 138 anys de feina. Els tres màxims directius de Novacaixagalicia es duen 23 milions d’euros d’indemnització com a premi per enfonsar la caixa. Surten del seu despatx tan campants, esquivant un forat que ja ens ha costat 2.465 milions d’euros.

 http://mainds.files.wordpress.com/2011/03/cuento-de-la-crisis.jpg

 

Finanšament municipal

Alternativa | 23 Maig, 2012 06:00 | facebook.com twitter.com

Iniciativa Verds ens va convidar a anar a la “I Trobada Municipalista” (21 d'abril)  que van organitzar amb el PSM, a Sineu. Com sabeu som un partit local independent però no renunciam a col·laborar i relacionar-nos amb partits d'altres municipis i partits supramunicipals quan la nostra assemblea el considera adient.. La nostra companya Mª Carmen va assistir i aquest és un resum  de la mateixa

Hi va haver en primer lloc una xerrada per part del responsable d'economia i finances d'Iniciativa per Catalunya Verds, en Santi Cayuelasobre finançament municipal. Aquesta xerrada va tenir dues parts: una primera diagnosi del problema que tenen els ajuntaments respecte del finançament, i després va plantejar propostes per poder solucionar o alleujat aquest problema.

A la part de diagnosi, es va comentar d’on vénen els ingressos dels ajuntaments:

-         Propis (procedents d’imposts, taxes, etc.) à ha caigut a la majoria dels municipis, llevat de l’IBI, que ha estat l’únic impost que no ha sofert aquesta caiguda.

-         Institucions (Conselleria, Diputació, etc.)

-         Procedents de l’Estat (segons el nombre d’habitants cada ajuntament rep una quantitat determinada mensual)à ha caigut a causa de previsions no encertades. Encara que hi ha una Llei que diu que no es pot rebre de l’Estat menys doblers que l’any anterior, ha caigut ja que els ajuntaments han rebut més doblers dels que els tocava... Això vol dir que, quan l’Estat ha fet la liquidació anual se n’ha adonat que ha donat més doblers de que havia de donar als municipis. I aquest error el paguen els ajuntaments! L’Estat fixa l’aportació a cada municipi (PMTE o PIE) i li va transferint doblers cada mes; a finals d’any (o a l’any següent) fa la liquidació i quadra el que ha donat de més o de menys a cada municipi. El gran problema va arribar al 2008, ja que la previsió es va ensorrar: la liquidació de l’Estat va sortir negativa i va demanar que els ajuntaments tornessin els doblers que no els pertocava (els havien rebut per error de l’Estat). Fa un any i mig es va acordar que en lloc de tornar-los, s’anirien descomptant dels doblers que reben cada mes. Però això no acaba aquí, ja que al 2009 va tornar a passar i va augmentar el deute municipal. Un exemple clar és que a Catalunya s’havia de tornar entre 35 i 75€ per càpita... Una barbaritat!

Ara les previsions són més exactes, així que la caiguda dels ingressos de l’Estat és demolidora...

I això no és tot... vàrem veure la distribució de la despesa pública per administracions i arribàrem a la conclusió de que l’Estat ha anat traspassant despeses a les Comunitats Autònomes i als municipis: entre el 2000 i el 2010 l’Estat va passar de tenir un 53,3% de la despesa pública a un 44,3%, les Com. Autònomes varen passar d’un 31% a un 39,4%, i els municipis d’un 15,7% a un 16,4%. Encara que la pujada als ajuntaments no sigui tant gran, s’ha de pensar que l’Estat dóna el 13% dels seus ingressos als municipis, que no és real, ja que, com he dit abans, es van descomptant les quotes per tornar els doblers que varen rebre erròniament.  Si cada vegada un ajuntament té més despesa, ha de continuar pagant el seu deute i rep sempre el mateix percentatge de doblers per part de l’Estat (ja que aquest no varia), com pot sobreviure?

Una altra cosa que s’ha de dir clarament és que darrerament s’escolta que el deute municipal és brutal, que quasi tots els ajuntament deuen doblers a l’Estat... però la veritat és que el deute municipal és un 7% del deute total de l’Estat!

Tenint en compte aquesta situació, la segona part de la xerrada va anar enfocada a les possibles mesures pressupostàries que es poden aplicar.

Així com ara tothom xerra d’austeritat, no hauríem d’oblidar que ha d’anar unida a l’equitat.

La ciutadania demana certs serveis no obligatoris que haurien de garantir els ajuntaments. Però el missatge que ara està de moda és que s’acaben els serveis no obligatoris (com va dir el batlle de Getafe al 2009 respecte de l’escola de música del municipi, “quien quiera música que se la pague”). No obstant, s’han de garantir aquests serveis a qui no els pugui pagar.

A la majoria de municipis els preus per aquests serveis (escola de música, educació per adults, etc.) té un preu fix per tothom. Per altra banda, la possibilitat de demanar una subvenció o beca, on els barems només tenen en compte la renda familiar del sol·licitant (menys de 12.000-14.000€ bruts anual), és nul·la per la meitat de la població i hi tenen dificultats per pagar aquests serveis.

Una possible solució seria qui s’ho pugui pagar que ho pagui i així assumir el cost dels que no ho poden pagar. Es va posar l’exemple de Terrassa, que fa una tarificació social a l’hora de decidir què paga cada família per aquests serveis no obligatoris. No es té en compte només si és una família nombrosa (cosa que normalment és l’únic que es mira), sinó també la renda bruta anual, el patrimoni, les circumstàncies familiars (família monoparental, càrregues familiars, etc.

Però s’ha de tenir clar que sempre s’ha de pagar una quantitat, encara que sigui simbòlica, per donar-li valor al servei. Aquest tipus de tarificació social es podria fer als serveis d’una instal·lació esportiva, ja que moltes han de tancar per manca de recursos i així també podrà fer ús d’aquestes instal·lacions gent que abans no podia.

S’ha de dir que on s’ha aplicat aquesta tarificació social s’han obtingut resultats diferents, ja que potser s’ha de fer primer un estudi de la realitat del municipi, ja que no surt rentable a un lloc on hi ha un percentatge alt d’atur, per exemple. També s’ha de tenir en compte l’oferta privada que hi ha al municipi, ja que molts optarien per les institucions privades si han de pagar quasi el mateix que a les públiques.

Aquesta tarificació només es podria fer amb els serveis no obligatoris, ja que amb els imposts no és viable, perquè vénen definits des de Madrid. Aquesta iniciativa s’ha duta 5 vegades al Congrés de Diputats i sempre ha estat rebutjada... Hi ha gent que no vol que hi hagi tarificació social, ja que molts sortirien perjudicats...

Així mateix, una altra iniciativa per a millorar aquests serveis no obligatoris a un municipi i cobrir costs (millorar el finançament) és mancomunar (municipis grans) o fer convenis (municipis petits) amb els serveis per sostenir-los: escoles de música, instal·lacions esportives, escoles d’adults, etc.

Posteriorment es varen fer tres grups de debat (residus, finançament municipal i participació ciutadana). El problema va ser que vàrem haver d'elegir un dels grups de debat, ja que el temps no deixava assistir a tots tres. La nostra representant va anar al grup de finançament municipal, on varen sorgir més propostes per millorar-lo:

-         Reduir les despeses no obligatòries (amb iniciatives com la de la tarificació social). S’ha de pensar que si un ajuntament nega certs serveis, els ciutadans se n’aniran a altre ajuntament.

-         Millorar els ingressos de l’Estat i de les Comunitats Autònomes (per exemple, amb l’eliminació del Senat, de Delegacions, etc.)

-         Comunicar als ciutadans com es gasten els diners de l’Estat (transparència) à exèrcit, Església, Casa Reial... S’haurien de repartir els doblers de forma diferent.

-         Augmentar aquest 13% que va de l’Estat cap els ajuntaments, ja que les despeses són superiors. Encara que hem de ser conscients que de l’Estat és difícil esperar qualque cosa, per això les iniciatives haurien d’anar encaminades a reinventar el finançament municipal.

-         Si es pacta un model de finançament entre els municipis i l’Estat ha de ser un pacte bilateral, no ha de ser “ordeno y mando”.

-         Ens hem de fixar en els països on certes iniciatives funcionen: per exemple, a Suècia han baixat els imposts de societats a les empreses i han pujat els imposts a l’activitat econòmica i mediambiental a les empreses més contaminants, a les ciutats amb ports, aeroports, etc. Així les ¾ parts dels doblers que es recapten sónimposts.

En resum, que es facin polítiques progressistes i que s’aposti per millorar la qualitat de vida, no el nivell de vida.

Foto de la trobada municipalista

 

No a la violŔncia, inclosa la polÝtca

Alternativa | 22 Maig, 2012 06:00 | facebook.com twitter.com

  Reflexió i dibuix original del nostre amic en Miquel Trias, molt indicat per un dia com avui que ens visita el president del govern, el senyor en Bauzá.  Ja sabeu que si voleu escriure algun article només ens l'heu d'enviar a alternativaperpollenca@gmail.com  

Estam aborronats del que està passant a Mallorca: què és això d’esbroncar i barrejar i àdhuc apedregar els polítics que hem votat i què ens mereixem? Com a mallorquins condrets i assenyats ens hi hem d’opossar… sinó com acabarem? On és el nostre servilisme ancestral cap als poderosos? On és el nostre esperit de cans erugats? Què es pensa aquesta gent, creure és criança, si no feim el que ens diuen els senyors i els seus missatges no ens defensaran com han fet fins ara, i chi lo sa…se’n duran els seus negocis o tornarà el Moiment. Idò som-hi, si no voleu acabar vivint a una barraca i menjant garroves o emigrant com un temps, ja vos podeu apuntar a l’acte de desgreuge digital que ve amb aquest missatge.

Junta de govern del 8 de maig.

Alternativa | 21 Maig, 2012 06:00 | facebook.com twitter.com

Publicam la junta de govern del 20 de març respectant la llei de protecció de dades. Una feinada ingrata que fa el nostre regidor Miguel Sánchez. De fet sóm l'únic partit que publica aquestes actes, una feina que fem des de que tenim representació a l'Ajuntament. 

A més des de que formam part de la Junta de Govern fem un resum del que es tracta en les mateixes i a la nostra pàgina web teniu les actes dels plens. Normal 0 21 false false false MicrosoftInternetExplorer4 Avui publicam el resum del més important de la Junta de Govern del 8 de maig, el nostre regidor no va poder estar fins el final de la mateixa.

 - Dació de compte de resolucions de Batlia de concessió de 13 llicència urbanístiques a particulars: Destaquen la del Consell de Mallorca de reposició de lluerna al Refugi del Pont Romà, és clar que no ha hagut cap interès per part del Consell d’obrir abans el Refugi que  es troba tancat per un accident menor. Igual d’increïble és que a la llicència de Ca Na Teresa,de la què també es va donar compte,  no es contemplés recol·locar la font exactament  al lloc on era històricament; semiempotrada a la façana.

Es van aprovar les resolucions dels expedients sancionador

- 73/03. Una sanció de Seixanta-tres mil vint-i-un euros amb trenta-cinc (63.021’35) com a responsables de la realització sense la preceptiva llicència de les obres de construcció d’un edifici de nova planta.

- 26/04. Una sanció de Cinquanta-sis mil dos-cents seixanta-vuit euros amb setanta-quatre ct. (56.268’74) com a responsable de la realització sense la preceptiva llicència d’ampliació de l’habitatge existent.

-  49/05. Una sanció de Devuit mil nou-cents setanta-tres euros amb cinquanta-quatre (18.973’54) euros com a responsable de la realització sense la preceptiva llicència de les obres de construcció d’una piscina, a més de la reforma i canvi d’ús d’una porxada a habitatge.

- 10/07 i 13/10. Una sanció de Cinquanta-set mil sis-cents vint-i-cinc euros amb seixanta-nou ct. (57.625’69) com a responsable de la realització sense la preceptiva llicència d’obres d’ampliació i de construcció d’una piscina.

- 28/07. Una sanció de Quaranta-cinc mil sis-cents noranta-un euros amb dotze (45.691’12) euros com a responsable de la realització sense la preceptiva llicència de les obres de construcció d’un habitatge amb porxada, una piscina i terrasses

- 29/07. Una sanció de Vint-i-dos mil vint-i-sis euros amb seixanta-sis ct. (22.026’66) com a responsables de la realització sense la preceptiva d’obres d’ampliaciói de la construcció d’una piscina.

- 23/09. Una sanció de Trenta mil set-cents vuitanta-tres euros amb vint-i-vuit ct. (30.783’28) com a responsables de la realització sense la preceptiva llicència de les obres de reforma i ampliació d’una caseta per a l’ús d’habitatge i la construcció d’una piscina.

- 20/11. Una sanció de Dotze mil tres-cents cinquanta-nou euros amb setze ct. (12.359’16) com a responsable de la realització sense la preceptiva llicència de les obres de construcció d’una piscina.

Vam aprovar el conveni de col·laboració entre l’Ajuntament de Pollença i l’Associació PRODIS

A proposta del Regidor delegat de Serveis i Educació Sr. Martí Roca Olivieri mitjançant la qual proposa l’aprovació del conveni el qual té per objecte la gestió del programa d’inserció al món laboral de persones amb discapacitats, essent les tasques que realitzaran les persones incloses en aquest programa de jardineria i consergeria. Despesa per import de 39.390,20 euros.

Vam aprovar les bases reguladores per a la concessió de cinc places de Becari a l’àrea de Medi Ambient i de la convocatòria pertinent (enllaç Ajuntament).    

A proposta de la Regidora delegada de Turisme, Medi Ambient i Policia Local  Sra. Maria P. Buades Cifre; convocatòria de cinc places de Becari (dues d’estudis de mòduls formatius o pre-universitaris i tres per a universitaris), amb la finalitat de donar continuïtat al programa anual de becaris de l’àrea de Medi Ambient. Autoritzar la despesa, per un import màxim de 6000 euros, a raó de 1200 euros per beca.

A proposta de la Regidora delegada d’Hisenda i Cultura Sra. Malena Estrany Espada  vam aprovar la devolució d’ingressos indeguts atesa la diferència existent entre les quotes tributàries previstes per botigues i per supermercats a l’ordenança fiscal reguladora de la taxa de recollida i tractament de residus, considerant que l’errada en la identificació de les tipologies tributàries pot tenir greus conseqüències i vist l’informe emès per l’Interventor municipal de dia 23 d’abril de 2012 on es constata, entre d’altres, l’errada existent a l’hora de classificar les tipologies tributàries, la Junta de Govern Local, per unanimitat, acorda procedir a la devolució d’ofici de les següents quantitats en concepte de taxa de recollida i tractament de fems a tres botigues; 3.411,31 € a cada una

Vam aprovar les bases reguladores de l’atorgament de subvencions i ajudes econòmiques per a facilitar l’accés a l’esport de competició i la realització d’activitats esportives durant el curs 2011/2012 i de la convocatòria. A  proposta del Regidor delegat d’Esports i Joventut Sr. Bartomeu Fuster Capllonch Despesa, per un import màxim de 35.000 euros.

Vam aprovar les bases reguladores de l’atorgament de subvencions i ajudes econòmiques a associacions de caire social, sense ànim de lucre, i de la convocatòria. Despesa, per un import màxim de 10.000 euros.  

Es va aprovar l’expedient de contractació administrativa del servei de les Estades Esportives, i convocatòria de la licitació a proposta dels Regidors delegats d’Educació Sr. Martí J. Roca Olivieri i d’Esports Sr. Bartomeu Fuster Capllonch  , essent l’objecte d’aquest contracte, entre d’altres l’organització de les següents activitats:

Activitats de temps lliure

Activitats esportives

Tallers de manualitats

Activitats extraordinàries ( sortides, excursions, demostracions...)

L’adjudicació del contracte, es durà a terme mitjançant procediment obert i emprant, a més del preu, altres criteris de valoració. La despesa de 200.000 € (IVA inclòs).

- Adjudicació de l’execució de les obres relatives a l’adequació i la rehabilitació de l’espai lliure ubicat a l’edifici municipal polivalent “Miquel Capllonch” del Port de Pollença mitjançant contracte menor

Vista la necessitat de procedir a l’adequació i la rehabilitació de l’espai lliure ubicat a l’edifici municipal polivalent “Miquel Capllonch” del Port de Pollença atès el seu estat actual el qual fa necessari l’execució de determinades actuacions per a la seva millora, de conformitat amb la documentació tècnica i gràfica elaborada pels serveis tècnics municipals. A la vista dels cinc pressupostos aportats, s’informa favorablement la proposta presentada per l’entitat “MARCOS I XISCA S.L, per un import total de 35.294,78 euros (IVA exclòs)

- Adjudicació de l’execució de les obres relatives a la reparació del paviment asfàltic del pati del CEIP Port de Pollença mitjançant contracte menor. Vista la proposta del Regidor delegat de Serveis i Educació Sr. Martí J. Roca Olivieri relativa necessitat de procedir a la reparació del pati del CEIP del Port de Pollença atès el seu estat actual el qual fa necessari la pavimentació asfàltica del mateix, a la vista dels tres pressupostos aportats, es proposa la proposta presentada per l’entitat “LÓPEZ CHACON S.L.”, per un import total de 16.500 euros (IVA exclòs) mitjançant contracte menor

Manel Fontdevila.

 

 

Trescant pel mˇn (CLXXVIII) Molins d'aigua de la Cala de Banyalbufar.

Alternativa | 20 Maig, 2012 06:00 | facebook.com twitter.com

Arreu d’on hi estigueren, quedà ben patent que els àrabs foren uns grans enginyers hidràulics, a Mallorca ho veim en els complexes sistemes de captació i aprofitament dels recursos hídrics.   

Aquests molins que funcionaven amb la força de l’aigua, foren declarats BIC al juny del 2007 amb la categoria de Monument, un altre conjunt del nostre matrimoni “protegit” que s’està enderrocant per moments, a una de les fotos podeu veure una pedra cantonera de la paret de l’obrador que s’aguanta enlaire.

D’origen islàmic, són els darrers elements d’aprofitament de l’aigua en el gran sistema hidràulic de Banyalbufar. Situats al penya-segat a ran de mar per aprofitar les aigües del màxim de fonts. Estan construïts amb pedra i argamassa, moltes de les pedres són de travertí tret del mateix lloc ja que era un antic salt d’aigua. A la parada de més amunt encara queda el safareig que recollia les aigües de les diferents fonts o del torrent d’en Roig, d’uns 850 m3, aquest enviava l’aigua acumulada cap a la bassa, ja desapareguda, on se regulava el cabdal que havia d’entrar al cup. El cup del primer molí fa 6 m d’alçada, aquí era on l’aigua agafava l’energia suficient per posar en moviment la roda horitzontal d’àleps, on se transformava en força motriu que a través de l’arbre feia girar la mola volandera, transformant el gra en farina. L’aigua que ja havia transmès l’energia al sistema, sortia del cau per un canal de cap a l’altre molí on amb el mateix procés, feia la mòlta. En sortir d’aquest segon molí, l’aigua ja queia a la mar.   

A totes les civilitzacions el pa va ser un aliment bàsic, això suposà dedicar un gran esforç per a moldre els cereals manualment, amb el temps se varen poder construir artefactes per facilitar aquestes tasques o per aprofitar la força animal. Al segle V ANE ja hi ha documentats  enginys que aprofiten la força de l’aigua per a moldre gra. A Mallorca hi havia 197 molins fariners d’energia hidràulica, molts construïts en temps de pobladors islàmics que els conqueridors se repartiren.

El que queda del  conjunt dels molins de Cala Banyalbufar corre el perill d’esbucar-se d’un moment a l’altre, això seria una pèrdua irreparable per el que seria necessari que s’hi fes qualque actuació per consolidar el que queda i així fer efectiva la protecció de la que teòricament gaudeix.   

                                                                 ARFV

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 Foto de la xarxa.

 

 

 

 

Foto de la xarxa.

 

 

 

 

 

 

 

 (Segueix)

Educaciˇ p˙blica, de l'autopista promesa al camÝ de cabres.

Alternativa | 19 Maig, 2012 06:00 | facebook.com twitter.com

  Els governs del PP  han convertit la promesa autopista de l’educació del president Bauzá en un camí de cabres fet sobre la marxa.  Queda molt lluny l'objectiu de reduir les taxes d'abandonament escolar i de fracàs escolar a les Illes Balears, i s' està jugant amb el futur humà i econòmic del país .

A més de que les mesures preses són un atac frontal a l’educació pública, dona la impressió que es fan des de la improvisació generant una gran incertesa entre els professionals de l'educació, els pares i els alumnes. Cada setmana hi ha un anunci de canvi o retallada sense que s'hagi parlat, negociat ni explicat res a la comunitat educativa. A la Conselleria ningú agafa els telèfons als directors dels centres educatius i les ordres imprecises i tard arriben per correu electrònic.  

També és vergonyós que no hi hagi recursos per exemple per cobrir  baixes de menys de 30 dies però si  per la segregació lingüística"dels escolars o per la segregació sexual, al concertar col·legis de l'Opus".

  Algunes de les mesures del govern del PP:

 - L'augment de ràtios a les aules, fins a 30 a Educació Primària i fins a 36 a Secundària, dificulten l'atenció individualitzada a l'alumnat, incrementen la càrrega de feina dels docents i perjudiquen les expectatives dels alumnes que necessiten de més atenció. I la realitat encara pot ser pitjor de l'anunciat, en aquest moment a l'Institut de Pollença es parla de fer només dos grups de 4t d'ESO amb 42 alumnes cada grup.

- La no cobertura de les baixes laborals de menys de 30 dies perjudiquen a l'alumnat que no disposarà de substitut/a per continuar amb el currículum i acabar el temari a final de curs amb l'aprofitament necessari.

-  La supressió d'ajudes i subvencions a entitats i la cancel·lació dels programes de Prevenció i Intervenció Socioescolar i dels Cursos d'Aprenentatge Professional Inicial, tanquen les vies de recuperació d'alumnat que acabarà en abandonament escolar. Igual que l'eliminació de personal d'atenció a l'alumnat amb necessitats educatives especials i d'especial suport educatiu i de cursos de formació del professorat.

- Les retallades en el sou dels docents, així com l'increment d'hores lectives fomenta el desànim i perjudica la capacitat dels docents d'exercir en les millors condicions la seva tasca docent. L'ambient als centres educatius amb gran nombre d'interins que el curs que ve seran a l'atur  és desolador

Cal una reacció de tota la Societat per defensar una educació pública  de qualitat per les nostres filles i fills. 

El dimarts 22 hi ha convocada una protesta a tots els centres educatius de les Balears, mentre que a l'Estat hi ha convocada una vaga. 

 

 

 

 

Alternativa pel bon camÝ.Urxella 27.

Alternativa | 18 Maig, 2012 06:00 | facebook.com twitter.com

 Aquests dies estam repartim pel municipi el número 27 de la nostra publicació de paper Urxella. Una publicació que fem principalment per arribar als ciutadans que no tenen internet. Fa anys que fem aquest esforç de fer una publicació en paper amb una periodicitat de tres-quatre mesos. No tenim còpies per tothom i us demanam si us ha arribat i ja l'haveu llegit que la passeu a un altre ciutadà o la deixeu a un lloc públic on més gent la pugui llegir. Gràcies

Aquest és l'article de la portada.

ANAM PEL BON CAMÍ.

   Portam ja molts mesos de legislatura i això ens permet fer una valoració de la situació política actual. El canvi de govern municipal ha fet millores pel que fa a gestions com els pressuposts o l’accés a la informació i participació de l’oposició a la presa de decisions, però evidentment  les coses es poden millorar i és el nostre deure, com a primer partit de l’oposició,  incidir i insistir en el que pensam que és prou millorable.

     A l’equip de govern li està faltant valentia en algunes decisions com la de tornar a posar la font de la plaça al lloc que li correspon (on ha estat més de cent  anys). Igualment haurien de defensar sense dubtes el caràcter públic del camí de Ternelles o la zona humida de l’Ullal. Cal obrir el corresponent expedient sancionador als que deixen caure la fàbrica i han tingut tancat el camí de Can Joanot durant més d’un any (la fàbrica és un bé catalogat i ara el batlle  vol declarar que està en ruïna per demolir-la, oblidant el seu deure de conservar i protegir el nostre patrimoni i fent un favor als propietaris que no se n’han cuidat).

     Un altre tema on fa falta valentia i  fer canvis és el del personal de l’Ajuntament. S’ha anomenat un nou càrrec de confiança a dit (un cap de serveis), quan el que s’havia d’haver fet era convocar proves selectives i donar opció a altres persones a ocupar aquest càrrec. Cal que d’una vegada s’acabin les parts i quarts dins l’Ajuntament i que la gestió del personal es faci des dels criteris d’igualtat, transparència i lliure concurrència.

     Per altra banda, a Alternativa estam prou satisfets del nostre resultat electoral  que ens  ha convertit en la  tercera força política del municipi, també hem incrementat la nostra capacitat de fer feina i informar als ciutadans al nostre bloc Urxella. La nostra feina política s’ha multiplicat aquesta legislatura i, com podeu veure a aquesta mateixa revista, intentam complir amb els nostres compromisos i seguir essent coherents amb nosaltres mateixos.

     Segurament això ha fet que siguem amenaçats per denúncies dels personatges que sempre han tingut tracte de favor i vinculacions amb el poder a aquest poble i que nosaltres no ens cansarem de denunciar públicament. A anteriors amenaces de denúncies, com les del president de l’AAVV del Port (per la nostra denúncia del tracte de favor de l’Ajuntament al mateix) o d’Arguta S.L. (per la nostra denúncia  de parts i quarts en la compra d’aigua a la mateixa per part de l’Ajuntament), ara se li suma la de l’arquitecte municipal.

    L'arquitecte ha denunciat al nostre regidor i al nostre coordinador (a més d’altres persones anònimes), per informacions i comentaris publicats al bloc Urxella i, a més a més, demana al batlle que actuï contra el nostre regidor, el reprovi i que el nostre regidor sigui acompanyat per un policia municipal per salvaguardar la seva integritat física.

     Aquest senyor té el dret a denunciar el que vulgui. Nosaltres pensam que el que veritablement hi ha darrera és la nostra feina envers l'estudi que va realitzar en referència a la zona humida de l'Ullal, que la posava en perill d’urbanització. Així mateix, qualsevol persona que conegui al nostre regidor podrà testificar que mai ha tingut cap actitud violenta, ni verbal ni física, ni cap a l'arquitecte ni cap a cap altra persona.

     Estam convençuts que darrera aquest escrit i denúncies no es troba una altra cosa que l'intent per part de l'arquitecte municipal i altres persones de coaccionar-nos i aturar la nostra activitat política, cosa que evidentment no aconseguiran. Escrits i denúncies com aquesta no fan sinó reforçar-nos i indicar que anam pel bon camí.

Si voleu veure o descarregar: Urxella 27 (pdf)

 

 

 

 

Anotacions sobre la crisi (I). L'evoluciˇ econ˛mica ordinÓria en societats de creixement.

Alternativa | 17 Maig, 2012 06:00 | facebook.com twitter.com

A partir de les notes de dues conferències de Joaquín Valdivielso (Professor titular de Filosofia Moral de la Universitat de les Illes Balears), la seva germana na Toñi Valdivielso ens regala set interessants articles sobr la crisi. Avui publicam el primer .

ANOTACIONS SOBRE LA CRISI (I): L’EVOLUCIÓ ECONÒMICA ORDINÀRIA EN SOCIETATS DE CREIXEMENT

La crisi que vivim és en realitat, una combinació de set crisis diferents: ecològico-especulativa, financera, d’economia real, fiscal, de deute, social i política. Malauradament, totes les receptes que s’estan aplicant per solucionar les crisis esmentades són procícliques, és a dir, accentuen la recessió. En altres paraules, és com si la teràpia que s’aplicàs a un malalt consistís en agreujar-ne la malaltia.

Per entendre què vol dir que les mesures que se fan servir juguen a favor de la crisi, és a dir que són procícliques, s’ha de fer una aproximació al concepte de cicle llarg. L’economista rus Nikolai Kondratiev va desenvolupar la teoria dels cicles llargs de l’activitat econòmica, i els va descriure com a fluctuacions cícliques de llarg termini, amb forma sinusoïdal (per entendre’ns, com si fos el dibuix d’un electrocardiograma), de la moderna economia mundial capitalista. La durada de cada ona o cicle llarg varia entre 47 i 60 anys, durant els quals s’alternen un període d’alt creixement, en què les conjuntures de prosperitat son més marcades i duradores, i un període de creixement relativament lent en què les crisis son més forts i las depressions més perllongades.

Així, i segons la teoria de les ones de Kondratiev, durant el segle XX s’han pogut dibuixar aquestes pujades i baixades. Això vol dir que la idea que hem tengut durant els anys 90 i principis del 2000 que el creixement seria constant era una errada, posada de manifest per uns quants economistes. Aquests crítics amb el sistema eren ignorats, i fins i tot menyspreats, quan xerraven de crisi sistèmica.

Tornat a la visió del desenvolupament de l’economia com a cíclica, no fa falta aturar-se molt a comentar com, des de la primera revolució al Paleolític fa 12000 anys, les crisis sistèmiques es solucionaven amb la conquesta del veïnat. A partir de la Revolució Industrial, les economies occidentals han viscut oscil·lacions amb cicles més curts o més llargs. El cicle que ara vivim, i que –de moment– ha acabat en la crisi en què estam, començà als anys 70 i és, per tant, un cicle d’ona llarga.

Per entendre la gravetat del que està passant, s’ha de tenir present que hi ha hagut quatre cicles d’ona llarga al llarg de la Història. Tots quatre han acabat amb canvis profunds i, el que és pitjor, amb conflictes internacionals. El darrer dels quatre va donar com a resultat la Segona Guerra Mundial.

Així, i per tancar aquesta introducció, tradicionalment s’havia intentat que les receptes que s’havien aplicat per sortir de les crisis fossin les adients per canviar el cicle. Dissortament, com veiem i patim cada dia, les receptes que s’estan fent servir a la majoria dels països europeus el que fan es afavorir el cicle. Amb una economia estancada o en clar retrocés les mesures implementades pels governs el que estan fent és que els problemes es multipliquin enlloc de solucionar-los.

 Fotografia de Dorothea Lange, de la seva obra la Gran Depressió.

 

 

 

Normal 0 21

La volem al seu lloc.

Alternativa | 16 Maig, 2012 06:00 | facebook.com twitter.com

El 31 de març de 2011 el ple de l’Ajuntament va acordar per unanimitat, entre altres punts, tornar a instal·lar la font de 1894 a la Plaça Major al mateix lloc on es trovaba.

A les obres que es van realitzar a Ca na Teresa,  la propietat ,d'acord amb l’Ajuntament, van acordar desmuntar l’aixeta i la capella de pedra de la font que es trovaba a la seva façana.

Durant les obres.

 

Quan l'àrea de serveis la va retirar.

Una vegada acabades les obres el propietari de ca na Teresa s’ha negat a que la font es retorni a col·locar al seu lloc. Ple darrera ple a Alternativa hem demanat el compliment de l’acord de ple del 2011. Al darrer ple els regidors d’Alternativa vam anar amb camisetes reivindicatives i vam tornar a demanar pel tema; la resposta del batle va ser que s’estava pendent  de donar la llicencia d’obertura i primera utilització de l’edifici i que havia demanat informes a l’arquitecte i l’enginyer dels punts de llums que no eren al projecte d’execució i que es trobaven a la façana on es localitzava la font.  Aquests informes ja s’han realitzat i ja s’han donat les llicències corresponents, ara cal complir l’acord del ple.

La nostra darrera reivindicació al ple.

Evidentment no és possible col·locar la font exactament  al lloc on era històricament; semiempotrada a la façana de Ca Na Teresa, ja que sorprenentment no es va contemplar això a les llicències i a més s’ha deixat al propietari col·locar obertures i punts de llums a la façana, on es trobava la font. El que sí és possible és  col·locar la font a l'espai públic més proper possible del que era el seu lloc, o sigui uns centimetres davant de la façana.

L'equip de govern no pot marejar la perdiu més, sobre tot en aquest moment quan el restaurant  de Ca Na Teresa ja pot obrir i l'any passat va sol·licitar una ocupació de la via pública de 31 taules i 124 cadires. Abans de donar qualsevol autorització cal prendre una decisió sobre la font i així se l'hem comunicat a l'equip de govern.  

Fotografia de la font de la Plaça de llibre "Pollença: guia de passeig" de Mateu Cerdà i Tomeu Vilanova. 1998.

" Davant de l'Esglèsia, a la zona populament coneguda com "la illeta", es conseva un grifó amb basament de pedra de l'any 1894".

 

 

L'oracle

Alternativa | 15 Maig, 2012 06:00 | facebook.com twitter.com

Reflexió i dibuix original del nostre amic en Miquel Trias q. Ja sabeu que si voleu escriure algun article només ens l'heu d'enviar a alternativaperpollenca@gmail.com

No vos penseu que a les Mallorques tots els escribidors —ells es diuen periodistes— dormen a la palla; n’hi ha que no tan sols analitzen el present i el passat, també veuen el futur. Sovint quan aquest futur és negre, almenys per a la gent condreta, l’accepten amb gran resignació,: això és el que hi ha, és el que la majoria social vol, el que ha votat, que hi farem, tanmateix podríeu pensar que no els agrada aital situació o si?

Perquè si vos molestau a llegir tira a tira els seus escrits, veureu com hi saunya la demagògia centralista, l’acceptació del capitalisme més agressiu —el que hi ha— i el pessimisme de l’Espanya fosca, i ara és on els progressistes cantoners podem pensar i creure… potser que a ells ja els vagi bé aqueixa situació i que no ho vulguin manifestar més clar per no esser qualificats de reaccionaris?

Amb la clàssica filosofia de l’ase quan diu orellut al porc, acusen els ecologistes de demagogs exagerats, i titllen les seves accions de cosa del passat, donen per segellat el seu destí; per a ells el catalanisme sembla una cosa externa a les Illes, per dejectar la llengua pròpia —Estatut dixit— empren adjectius insidiosos com ara la llengua històrica; i que en pensen de la solidaritat amb els que no tenen, és cosa d’antany, demodée?. Aquestes actituds semblen pròpies de conformistes culpables, d’infiltrats de la caverna divina o de menfotismes empedreïts. Perquè ’nyores, ’nyors no tot és opinable ni votable; no hi ha drets personals, socials, culturals i territorials que per moltes majories que hi hagi en contra no es poden conculcar?

Com es pot tenir una positura àulica, amb tant poca empatia davant injustícies flagrants, no ens hi hem de rebel·lar? Que dirien aquests escribidors si haguessin viscut l’any 1933 i següents a l’Alemanya de Hitler; estarien d’acord amb les atrocitats o també dirien: que hi farem, és el que la gent vol, ho han votat…?

 

 

Pagament prove´dors (ple extraordinari).

Alternativa | 14 Maig, 2012 06:00 | facebook.com twitter.com

Demà a les 8.30 del matí n’hi ha un ple extraordinari per aprovar o no el crèdit de 548.312,12 € per pagar els proveïdors (RD-llei 4/2012). Les factures es liquidaran amb un crèdit amb una entidat encara per decidir però amb un tipus d’interès del tipus màxim del 5.15%.

Inicialment s'havien de demanar devers 1.700.000 €, però la liquidació dels tributs de de l'any 2011 ha estat positiva per l'Ajuntament i s'ha rebut una quantitat de doblers, així mateix el doblers recaptats dels contribuents que s'han acollit al pagament fraccionat dels tributs han fet que les arques municipals hagin tingut liquides per pagar factures anteriors i al final han quedat 548.312,12 €  a més no s’inclouen 8.038,36 euros de proveïdors que no s'han acollit al pagament.

A la nostra pregunta de que si al haver  pagat amb doblers recaptats a l'any 2012 factures anteriors ens crearia un problema de tresoreria, l'interventor ha contestat que no i la regidora d’hisenda ha dit que enguany s'està sent molt austers. La resposta és correcta sempre que es respectin les partides de despeses del pressupost, esperem que no hagi extrajudicials per que si no tornarem a estar com l'any passat.

Del llistat de factures que es presenten destaquen factures del 2007 i 2008. Es presenten amb 4 o 5 anys de retard?  Es van presentar al seu dia i encara no havien pagat? També destaquen els 18.865,31 euros de JJ Roy Imatges S.L de publicitat del Festival, cal recordar que aquesta empresa va facturar importants quantitats a l’Ajuntament de Pollença incomplint la llei de contractació pública i que és un tema que es troba dins el sumari de l’operació voltor.


Per part d’Alternativa pensam que no podem votar a favor ja que trobam que el tipus d'interès és proper a l'usura, i ara més ja que ens afegeixen una comisió de mediació més que injustificada, i més tenint en compte que ara tenim un banc nacionalitzat, BANKIA, que no será el darrer. El tipus d’interès  que s’hauria de cobrar hauria de ser el mateix que cobra el banc central europeu o sigui d’un 1%.
Per altra part no podem votar en contra ja que si no els proveïdors no podrien cobrar. O sigui que si no hi ha res de nou optarem per l’abstenció.

Imatge del pregonao.

 

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb