URXELLA

http://alternativaperpollenca.com

Finançament municipal

Alternativa | 23 Maig, 2012 06:00 | facebook.com twitter.com

Iniciativa Verds ens va convidar a anar a la “I Trobada Municipalista” (21 d'abril)  que van organitzar amb el PSM, a Sineu. Com sabeu som un partit local independent però no renunciam a col·laborar i relacionar-nos amb partits d'altres municipis i partits supramunicipals quan la nostra assemblea el considera adient.. La nostra companya Mª Carmen va assistir i aquest és un resum  de la mateixa

Hi va haver en primer lloc una xerrada per part del responsable d'economia i finances d'Iniciativa per Catalunya Verds, en Santi Cayuelasobre finançament municipal. Aquesta xerrada va tenir dues parts: una primera diagnosi del problema que tenen els ajuntaments respecte del finançament, i després va plantejar propostes per poder solucionar o alleujat aquest problema.

A la part de diagnosi, es va comentar d’on vénen els ingressos dels ajuntaments:

-         Propis (procedents d’imposts, taxes, etc.) à ha caigut a la majoria dels municipis, llevat de l’IBI, que ha estat l’únic impost que no ha sofert aquesta caiguda.

-         Institucions (Conselleria, Diputació, etc.)

-         Procedents de l’Estat (segons el nombre d’habitants cada ajuntament rep una quantitat determinada mensual)à ha caigut a causa de previsions no encertades. Encara que hi ha una Llei que diu que no es pot rebre de l’Estat menys doblers que l’any anterior, ha caigut ja que els ajuntaments han rebut més doblers dels que els tocava... Això vol dir que, quan l’Estat ha fet la liquidació anual se n’ha adonat que ha donat més doblers de que havia de donar als municipis. I aquest error el paguen els ajuntaments! L’Estat fixa l’aportació a cada municipi (PMTE o PIE) i li va transferint doblers cada mes; a finals d’any (o a l’any següent) fa la liquidació i quadra el que ha donat de més o de menys a cada municipi. El gran problema va arribar al 2008, ja que la previsió es va ensorrar: la liquidació de l’Estat va sortir negativa i va demanar que els ajuntaments tornessin els doblers que no els pertocava (els havien rebut per error de l’Estat). Fa un any i mig es va acordar que en lloc de tornar-los, s’anirien descomptant dels doblers que reben cada mes. Però això no acaba aquí, ja que al 2009 va tornar a passar i va augmentar el deute municipal. Un exemple clar és que a Catalunya s’havia de tornar entre 35 i 75€ per càpita... Una barbaritat!

Ara les previsions són més exactes, així que la caiguda dels ingressos de l’Estat és demolidora...

I això no és tot... vàrem veure la distribució de la despesa pública per administracions i arribàrem a la conclusió de que l’Estat ha anat traspassant despeses a les Comunitats Autònomes i als municipis: entre el 2000 i el 2010 l’Estat va passar de tenir un 53,3% de la despesa pública a un 44,3%, les Com. Autònomes varen passar d’un 31% a un 39,4%, i els municipis d’un 15,7% a un 16,4%. Encara que la pujada als ajuntaments no sigui tant gran, s’ha de pensar que l’Estat dóna el 13% dels seus ingressos als municipis, que no és real, ja que, com he dit abans, es van descomptant les quotes per tornar els doblers que varen rebre erròniament.  Si cada vegada un ajuntament té més despesa, ha de continuar pagant el seu deute i rep sempre el mateix percentatge de doblers per part de l’Estat (ja que aquest no varia), com pot sobreviure?

Una altra cosa que s’ha de dir clarament és que darrerament s’escolta que el deute municipal és brutal, que quasi tots els ajuntament deuen doblers a l’Estat... però la veritat és que el deute municipal és un 7% del deute total de l’Estat!

Tenint en compte aquesta situació, la segona part de la xerrada va anar enfocada a les possibles mesures pressupostàries que es poden aplicar.

Així com ara tothom xerra d’austeritat, no hauríem d’oblidar que ha d’anar unida a l’equitat.

La ciutadania demana certs serveis no obligatoris que haurien de garantir els ajuntaments. Però el missatge que ara està de moda és que s’acaben els serveis no obligatoris (com va dir el batlle de Getafe al 2009 respecte de l’escola de música del municipi, “quien quiera música que se la pague”). No obstant, s’han de garantir aquests serveis a qui no els pugui pagar.

A la majoria de municipis els preus per aquests serveis (escola de música, educació per adults, etc.) té un preu fix per tothom. Per altra banda, la possibilitat de demanar una subvenció o beca, on els barems només tenen en compte la renda familiar del sol·licitant (menys de 12.000-14.000€ bruts anual), és nul·la per la meitat de la població i hi tenen dificultats per pagar aquests serveis.

Una possible solució seria qui s’ho pugui pagar que ho pagui i així assumir el cost dels que no ho poden pagar. Es va posar l’exemple de Terrassa, que fa una tarificació social a l’hora de decidir què paga cada família per aquests serveis no obligatoris. No es té en compte només si és una família nombrosa (cosa que normalment és l’únic que es mira), sinó també la renda bruta anual, el patrimoni, les circumstàncies familiars (família monoparental, càrregues familiars, etc.

Però s’ha de tenir clar que sempre s’ha de pagar una quantitat, encara que sigui simbòlica, per donar-li valor al servei. Aquest tipus de tarificació social es podria fer als serveis d’una instal·lació esportiva, ja que moltes han de tancar per manca de recursos i així també podrà fer ús d’aquestes instal·lacions gent que abans no podia.

S’ha de dir que on s’ha aplicat aquesta tarificació social s’han obtingut resultats diferents, ja que potser s’ha de fer primer un estudi de la realitat del municipi, ja que no surt rentable a un lloc on hi ha un percentatge alt d’atur, per exemple. També s’ha de tenir en compte l’oferta privada que hi ha al municipi, ja que molts optarien per les institucions privades si han de pagar quasi el mateix que a les públiques.

Aquesta tarificació només es podria fer amb els serveis no obligatoris, ja que amb els imposts no és viable, perquè vénen definits des de Madrid. Aquesta iniciativa s’ha duta 5 vegades al Congrés de Diputats i sempre ha estat rebutjada... Hi ha gent que no vol que hi hagi tarificació social, ja que molts sortirien perjudicats...

Així mateix, una altra iniciativa per a millorar aquests serveis no obligatoris a un municipi i cobrir costs (millorar el finançament) és mancomunar (municipis grans) o fer convenis (municipis petits) amb els serveis per sostenir-los: escoles de música, instal·lacions esportives, escoles d’adults, etc.

Posteriorment es varen fer tres grups de debat (residus, finançament municipal i participació ciutadana). El problema va ser que vàrem haver d'elegir un dels grups de debat, ja que el temps no deixava assistir a tots tres. La nostra representant va anar al grup de finançament municipal, on varen sorgir més propostes per millorar-lo:

-         Reduir les despeses no obligatòries (amb iniciatives com la de la tarificació social). S’ha de pensar que si un ajuntament nega certs serveis, els ciutadans se n’aniran a altre ajuntament.

-         Millorar els ingressos de l’Estat i de les Comunitats Autònomes (per exemple, amb l’eliminació del Senat, de Delegacions, etc.)

-         Comunicar als ciutadans com es gasten els diners de l’Estat (transparència) à exèrcit, Església, Casa Reial... S’haurien de repartir els doblers de forma diferent.

-         Augmentar aquest 13% que va de l’Estat cap els ajuntaments, ja que les despeses són superiors. Encara que hem de ser conscients que de l’Estat és difícil esperar qualque cosa, per això les iniciatives haurien d’anar encaminades a reinventar el finançament municipal.

-         Si es pacta un model de finançament entre els municipis i l’Estat ha de ser un pacte bilateral, no ha de ser “ordeno y mando”.

-         Ens hem de fixar en els països on certes iniciatives funcionen: per exemple, a Suècia han baixat els imposts de societats a les empreses i han pujat els imposts a l’activitat econòmica i mediambiental a les empreses més contaminants, a les ciutats amb ports, aeroports, etc. Així les ¾ parts dels doblers que es recapten sónimposts.

En resum, que es facin polítiques progressistes i que s’aposti per millorar la qualitat de vida, no el nivell de vida.

Foto de la trobada municipalista

 

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb