URXELLA

http://alternativaperpollenca.com

ANOTACIONS SOBRE LA CRISI (III) . LA CRISI DE L’ECONOMIA REAL

Alternativa | 07 Juny, 2012 06:00 | facebook.com twitter.com

Normal 0 21 false false false

A partir de les notes de dues conferències de Joaquín Valdivielso (Professor titular de Filosofia Moral de la Universitat de les Illes Balears), la seva germana na Toñi Valdivielso ens regala set interessants articles sobr la crisi. Avui publicam el tercer.

Anteriors articles.

1.- L’EVOLUCIÓ ECONÒMICA ORDINÀRIA EN SOCIETATS DE CREIXEMENT

2.- L’ESCLAT DE LA CRISI.

Normal 0 21 false false false

ANOTACIONS SOBRE LA CRISI (III). LA CRISI DE L’ECONOMIA REAL. (Cal dir que l'article es va escriure abans del "rescat" de Bankia.

Amb Europa i Nord-Amèrica vivint la il·lusió del creixement il·limitat, la crisi financera arribà als països rics l’any 2007. El fenomen es va batiar com a Efecte Jazz, donat que l’origen de la crisi fou el centre dels Estats Units y es va expandir cap a la resta del món, en clara contraposició a crisis anteriors, que s’originaven a països emergents i s’expandien cap al centre. Els coneguts com a Efecte Tequila, Efecte Capirinha, Efecte Arròs i Efecte Vodka són exemples de crisis a països perifèrics les quals, per cert, ara se consideren antecedents de la crisi del 2007.

La crisi del sistema financer és una crisi de crèdit o de liquiditat. S’enfonsen les borses i els bancs i, pràcticament d’un dia per un altre, deixen de prestar doblers. Es xerra de nacionalitzar la banca i de refundar el capitalisme, amb els resultats que tots coneixem (zero).  I Bush aprova un primer rescat per part de la Reserva Federal Americana, marcant el camí a altres països.

La crisi financera acaba arribant a l’economia real d’Europa l’any 2008. Hi ha una recessió generalitzada, excepte a Espanya. Aquí es va créixer al 0.1% mentre Alemanya es contreia -0’5%. El nostre país encara vivia a la bombolla que va néixer al 1998, i continuava el seu creixement, amb els comptes de l’estat donant superàvit i un deute públic que es mantenia al 40%.

Amb la caiguda de la inversió (ja s’ha dit que els bancs no deixaven doblers) i dels valor borsaris, es produeix la major caiguda del consum privat en moltes dècades. L’atur augmenta, i sembla no tenir fi amb ERES, tancament d’empreses i suspensió de pagaments. Només un exemple: Martinsa-Fadesa va deixar 4.000 milions d’euros de passiu.

La crisi fiscal, entesa com la relació entre el que els estats gasten i el que ingressen, comencen quan es produeix el rescat a la banca europea: es tracta de la major transferència de riquesa des de la Segona Guerra Mundial. Fent una equivalència al valor actual de les monedes, estam xerrant d’unes 30 vegades el Pla Marshall! El primer rescat a la banca a Europa va suposar 1,2 bilions d’euros per salvar 215 bancs (són dades de la Comissió Europea). El segon rescat varen ser 120.000 milions, per començar, perquè s’han de tenir en compte els 757.000 milions en garanties, els 303.000 milions en injeccions de capital, els 104.000 milions en compra d’actius tòxics i altres 77.000 milions més en operacions de liquiditat. Per fer-nos una idea d’aquestes quantitats, basta recordar que condonar tot el deute de Grècia costaria 340.000 milions d’euros.

Pel que fa referència a Espanya, el rescat a la banca s’ha fet amb 20.000 milions del FROB més 780.000 milions del Fons Europeu d’Estabilització Financera. A més, el govern del PSOE va fer arribar 370.000 milions més en concepte d’avals, préstecs i altres ajudes.

Però amb la crisi de consum, hi ha hagut una caiguda de la recaptació per part de l’Estat. L’iva va baixat un 70% al 2011, comparat amb 2009. A més,han augmentant les despeses socials, sobretot per la cobertura per l’atur, fent que s’arribi a un dèficit de l’11%. Ara el deute dels estats és 20 punts de PIB superior a 2007.

I si els estats no recapten, han de sortir al mercat de divisa a aconseguir finançament per al dèficit, cosa que es fa subscrivint deute sobirà, creat un cercle viciós que afegeix el pagament del servei del deute sobirà a les despeses accentuant la crisi fiscal. Es tracta d’una crisi de deute molt similar a la que es va viure als països sud-americans als anys 80.

 

 

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb