URXELLA

http://alternativaperpollenca.com

L'atur juvenil

Alternativa | 14 Juny, 2012 06:00 | facebook.com twitter.com

L’ATUR NO ATURA DE CRÉIXER. DADES PER A LA REFLEXIÓ SOBRE ELS JOVES COM A PRINCIPALS AFECTATS

Intentant seguir la línia d’ajudar a evidenciar l’evident, com són les conseqüències de la cada vegada més greu situació econòmica i social actual, vull aportar algunes dades bàsiques que poden dir molt, fins i tot als que, com els estruços, amaguen el cap davant la realitat, majorment dins les files de la militància del PP, partit governant i que pot decidir a l’Estat espanyol.

Cal assenyalar que, malgrat ser dades oficials i, per tant, gens susceptibles de manipulació, les dades numèriques les he extret directament d’Intereconomía i el diari ABC, per tant suposo gens sospitoses aquestes publicacions pels militants del partit governant quasi arreu...

Inicialment me permeto apuntar cap a una de les principals responsables de la situació actual de l’atur i del deteriorament progressiu d’aquesta situació. Aquesta, càrrec públic estatal, en la seva actitud....o incapacitat, ineptitud, o tot plegat, m’ha recordat forçosament la que va tenir un ministre de medi ambient, un tal Jaume Matas, en la crisi del xapapote, sublim exemple d’ineptitud en aquell moment...i de “escurrir el bulto” davant una situació que ni va intentar gestionar... (ja gestionava altres qüestions de profit més personal). Me refereixo a l’actual ministra de treball, un alt càrrec del govern de l’Estat que als seus 44 anys NO HA TREBALLAT  MAI, a no ser que es consideri treball estar alliberada pel partit, el PP, des de fa 14 anys.

Fátima Báñez García, quasi una voluntàriament desconeguda a nivells d’empreses periodístiques (versus mitjans de comunicació, malgrat ens vulguin confondre), ha estat criticada per una persona que es defineix com a votant del PP, però fora de partidismes empobridors de la intel·ligència, dient: “ aquesta és la responsable directa de l’atur. Fins ara, i malgrat els 6 mesos passats, no ha ofert cap idea nova , cap pla sòlid i, clar, cap iniciativa ferma per al manco frenar, de moment, l’allau d’atur i crear després llocs de feina. Ni tan sols paraules d’ànim ha tingut per als empresaris i treballadors que aguanten la tempesta. Mantén una situació en què els treballadors qualificats i amb estudis marxen a l’estranger, i queden els treballadors no qualificats...” (uns 300.000 es calcula). Res a veure, aquest personatge, amb un altre antecessor seu del PP com fou Manuel Pimentel, ministre de treball i seguretat social i persona íntegra, com va demostrar amb escaig, i altament capacitada. Ho escric per evitar susceptibilitats i es vegi que aquest escrit vol ser objectiu.

Però anem a l’atur juvenil, creador de crispació i desesperança, que anirà creixent de seguir les coses així, per molts guàrdies civils que hi posin davant els joves: l’atur juvenil (definit al que afecta a les persones entre els 16 i els 25 anys) afectava, al final de 2010, al 40,8% dels joves; a finals de 2011, al 46,4%; però, acabat abril de 2012, l’atur juvenil ha pujat al 50,5%... més de la meitat dels joves no tenen feina al conjunt de l’Estat espanyol!! Una situació insostenible per a cap societat. Un conegut alemany ho comparava amb les situacions a Algèria o Marroc, sempre a punt per a l’explosió social! O les de l’any 1929 a Alemanya...

Comparativament, aquestes són les dades: la mitjana dels països de la UE.27 d’atur juvenil és de 21,4%. I per alguns dels països és aquesta i en aquest any: Lituània (el més proper percentualment, però amb una diferencia de 15 punts), 35,1%; Letònia, 34,5%; Eslovàquia, 33,6%; GRÈCIA (país que fa un parell de setmanes miràvem des d’Espanya despectivament), 32,8%; Portugal, 29,2%; Xipre, 22,%. I per davall la mitjana europea del 21,4%, Finlàndia, 20,1%; Gran Bretanya, 19,6%; Malta (que pocs espanyols sabrien situar en el mapa), 13,6%; Alemanya, 8,5%; Àustria, 8,3%; Països Baixos, 7,6%... Igualment, el percentatge de joves entre els 20 i 24 anys que ni estudien ni treballen és del 27,%, l’anomenada generació “ni-ni”.

Una de les mesures carregades de irresponsabilitat, la disminució de l’aportació a l’educació i ensenyament, està forçosament destinada a empitjorar la situació. Una mesura que cap govern responsable prendria. Amb tot aquest panorama, no puc entendre que ningú que no tingui el cap enterbolit pel fanatisme partidista no es posi de part dels joves quan expressen la seva discrepància...

Si el futur són els joves, tots ho tenim ben difícil. Tanta sort que al Rei li lleva la son quan va a caçar elefants...

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb