URXELLA

http://alternativaperpollenca.com

ANOTACIONS SOBRE LA CRISI (IV). LA CRISI FISCAL

Alternativa | 23 Juny, 2012 06:00 | facebook.com twitter.com

A partir de les notes de dues conferències de Joaquín Valdivielso (Professor titular de Filosofia Moral de la Universitat de les Illes Balears), la seva germana na Toñi Valdivielso ens regala set interessants articles sobr la crisi.

Anteriors articles.

1.- L’EVOLUCIÓ ECONÒMICA ORDINÀRIA EN SOCIETATS DE CREIXEMENT

2.- L’ESCLAT DE LA CRISI.

3.- LA CRISI DE L'ECONOMIA REAL. 

 

ANOTACIONS SOBRE LA CRISI (IV). LA CRISI FISCAL

La seqüència que retroalimenta els rescats és absolutament perversa: bancs insolvents que han de ser rescats pels estats, la qual cosa agreuja la situació fiscal de les hisendes públiques, el deute sobirà es devalua i penalitza els balanços dels bancs, que necessiten un nou rescat.

Les teràpies que els estats apliquen per intentar pal·liar la seqüència anterior (liberalització i austeritat, que provoquen la contracció de la demanda) s’estan traduint en una crisi social sense precedents. S’apliquen programes d’austeritat i retall del dèficit mitjançant l’aprimament de l’Estat, el retall de la despesa social i la flexibilitat laboral amb unes conseqüències que es tradueixen a un descens general de la qualitat de vida.

La població en risc és cada vegada més gran. L’EPA situa l’atur juvenil al voltant del 50%. Les borses d’exclusió en primer terme augmentaran les desigualtats i la polarització social i en darrer terme portaran a situacions encara més dramàtiques: a mitjà termini hi haurà una caiguda en l’esperança de vida (a Grècia ja s’ha començat a quantificar). L’índex de suïcidis s’ha incrementat a Espanya en un 50% des del començament de la crisi. Si la tendència no es reverteix, es poden arribar a casos de ingovernabilitat i a un augment del caràcter repressiu-policial  de l’Estat (en aquest cas, també Grècia és com un laboratori del que probablement ens espera: la despesa pública es retalla en 5.000 milions d’euros en reduir els salaris públics, les pensions i els pressupostos de l’Educació, que arribarà a ser un 60% més baixa; en canvi, creixen les partides per a armament i Interior).

Las conseqüències de la crisi de l’Estat del Benestar no són equitatives. Els retalls en despesa pública es fan de manera selectiva i es carreguen sobre les polítiques socials i les classes mitjanes. S’ha de tenir en compte que, de fet, el rescat a la banca és un rescat als rics. Warren Buffett (el segon milionari del món, segons dades del 2009), ha arribat a afirmar que “hi ha una lluita de classes, per suposat, però és la meva classe, la classe dels rics, la que dirigeix la lluita. I nosaltres guanyam”.

Com per ratificar les paraules anteriors, aquí tenim unes dades. Les rebaixes d’impostos durant els anys dos mil han suposat deixar d’ingressar 28.000 milions d’euros anuals, el doble del que es va estalviar amb l’anomenat tijeretazo de Zapatero de maig de 2010. La pressió fiscal a Espanya va ser el 31,5% del PIB a l’any 2010, mentre la mitjana europea és del 40%.

Una altra prova que la crisi no afecta tothom per igual, el trobam si pensam que autònoms i petits empresaris declaraven guanyar de mitjana 10.260 euros al 1993; malgrat la inflació, la seva suposada renta no havia pujat ni 800 fins el 2009, quan varen declarar 11.036 euros. És més, les empreses espanyoles varen pagar de mitjana només el 9,9% dels seus beneficis a l’impost de societats de l’any 2010. L’Impost de Patrimoni recaptà 2.121 milions d’euros: són 600 milions més del que va estalviar el Govern amb la congelació de les pensions.

En definitiva, els rics són (i seran) cada vegada més rics, mentre els pobres són (i seran) cada vegada més pobres. Està desapareixent (i desapareixerà) la classe mitjana. I amb tot això viurem la tercermundialització de les societats occidentals.

 Un agraïment i acompanyament musical per aquests articles.

Normal 0 21 MicrosoftInternetExplorer4

Gràcies Toñi, pels teus articles iridiscents i polièdrics, fins a set (7) i perdona el meu atreviment: He pensat que la música que més s'escau és l'Opera en tres actes, “ Ascens i caiguda de la ciutat de Mahagonny” amb libreto del genial Bertolt Brecht i música de Kurt Weill. La seva estrena fou a la ciutat de Leipzig el 9 de març de 1930, prohibida pel nazisme; aquí no es va estrenar fins el 1971 al Gran Teatre del Liceu barceloní; recentment (2007) els germans Mario i Manuel Gas la montaren a “Las naves del español” a Madrid, i al 2010 la posaren en escena al Teatre Reial la Fura dels Baus. Versionada multitud de vegades, per la xarxa vos en podeu descarregar diverses versions. El seu títol original: Aufsteig und fall der stadt Mahagonny.

Pere de la Punta.

 

 

El roto a punts de vista.

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb