URXELLA

http://alternativaperpollenca.com

ANOTACIONS SOBRE LA CRISI (V). LA CRISI POLÍTICA

Alternativa | 03 Juliol, 2012 06:00 | facebook.com twitter.com

A partir de les notes de dues conferències de Joaquín Valdivielso (Professor titular de Filosofia Moral de la Universitat de les Illes Balears), la seva germana na Toñi Valdivielso ens regala set  interessants articles sobr la crisi (podeu llegir els anteriors a la secció d'economia 

ANOTACIONS SOBRE LA CRISI (V)LA CRISI POLÍTICA

La crisi política que se desprèn de totes les crisis anteriors està hipotecant la democràcia a Occident, buidant de capacitat de governar els governs. Es tracta, de fet, d’una crisi de sobirania, amb la imposició de les polítiques econòmiques per part d’agents externs als que es varen presentat a les eleccions als parlaments (Grècia un altre pic, però també Itàlia). S’ha arribat a dir que els estats nacionals són postsobirans i que els seus governs han tornat a les mans de les oligarquies.

El demos desapareix, substituït per poders no sobirans, no legitimats democràticament i no fiscalitzables: BCE, Comissió Europea, FMI... i els famosos “Mercats” (en realitat agències de rating i inversors), que fan un xantatge mafiós: tenen poder per curtcircuitar els sistema de pagaments i agafar com a hostatge el conjunt de l’economia, si els estats no accepten carregar les seves pèrdues privades en el deure de la comptabilitat pública.

Així, la crisi política és una crisi de legitimitat del sistema polític i del sistema de partits que es manifesta en cada vegada més vot en blanc, nul i abstenció a les diferents convocatòries electorals. Fins fa poc, hi havia un consens de diagnòstic (vivim una crisi de confiança i en recuperar-la situació millorarà que es va traduir a campanyes tan ingènues com estoloarreglamosentretodos.com) i de teràpia (reducció de la despesa pública i facilitats al capital, amb l’esperança que es torni a invertir). El pronòstic que anunciava una crisi conjuntural i els famosos “brotes verdes” s’han demostrat erronis, però així i tot la pressió del establishment mediàtic, polític i econòmic va provocar un gir en la política econòmica de Zapatero, després que negàs la realitat.

Els primers mesos de govern del PP han demostrat que als mercats els és igual la confiança. Ramoneda ha arribat a parlar de la cultura de la irresponsabilitat i del voluntarisme patètic que suposa una alternança sense alternativa. El premi Nobel Krugman, ha afirmat a “El viatge mortal de la eurozona” que “la situació d’Europa és realment, realment alarmant: amb països que representen un terç de l’economia mundial de la zona euro sotmesos ara a un atac especulatiu, l’existència mateixa de la moneda única es veu amenaçada; i un fracàs de l’euro podria causar un dany enorme al món. Per altra banda, els responsables polítics europeus semblen disposats a oferir més del mateix”.

És cert que darrerament comencen a escoltar-se veus dins de la política professional que demanen una alternativa a aquesta crisi tipus Gran Prix (els riscos creixen i ningú vol tenir-los a les mans). Aquest altre camí passaria per polítiques neokeynesianes, d’expansió de la despesa amb deute públic.

 

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb