URXELLA

http://alternativaperpollenca.com

Tenir més

Alternativa | 07 Març, 2013 23:01 | facebook.com twitter.com

 És evident que dins la consciencia col·lectiva tenim la idea que val més aquell que més té. Tot i que si ens demanen segurament la majoria contestaríem que no, ja que està mal vist admetre-ho. Però la realitat és que amb el nostre funcionament ho demostrem dia a dia.

     Els diners, que inicialment es van crear com una mesura que facilitava l’intercanvi de les coses necessàries per a la vida diària, ja fa temps que es van convertir en una finalitat. Elements com la condícia i la usura, que antigament eren considerats pecats molt greus, fa temps que varen ser acceptats per la societat com a mals menors  a pagar, a canvi de millorar les condicions de vida de la majoria de persones. Això en part succeïa en el mal anomenat “món civilitzat”, on les classes mitjanes  varen créixer formant l’estat del benestar. 

     Des dels inicis del sistema capitalista ha anat creixent exponencialment la idea de l’acumulació individual de béns materials, que era positiva no tan sols per a l’individu, sinó per a la societat, ja que els milionaris eren aquells que creaven els llocs de treball i, per tant, la riquesa de la societat. També ha anat creixent la idea que aquell que no tenia béns materials era culpable de la seva situació i un paràsit per a la societat. Una mostra bastant evident de la nostra hipocresia com a societat és el tracte que es dóna socialment als lladres d’alta nissaga i als delinqüents de carrer. El que defrauda grans quantitats és admirat, el petit delinqüent és menyspreat.

     No deixa de ser curiós que en una societat on té tanta importància l’economia no s’ensenyi a les escoles una cosa tan bàsica com “què són els diners?” , “qui els crea, el govern o els bancs?”, “Què sabem realment dels diners?”

     L’educació cada dia més es fonamenta en l’econòmic. Se’ns diu que és important no tan sols estudiar allò que ens interessa, sinó allò que té sortida econòmica, allò que en el futur suposadament ens donarà diners. Planifiquem la nostra vida per a aconseguir diners tot i que sabem que no són garantia de felicitat. 

     Les decisions en política educativa es prenen seguint criteris de rendibilitat econòmica. No tenim ni idea què són exactament els diners , tan sols que estan en mans de cada vegada menys gent i que condicionen absolutament la nostra vida.

     Cada dia es posa més evident que cal cercar un model de societat diferent. Succeeix que aquells que més tenen posen totes les seves energies en fer-nos creure que no hi ha alternativa, que els que pensem que un altre món és possible som uns somiadors utòpics. Però, com diu Jose Luís Sampedro, no tan sols és possible, sinó que “un altre món és segur”. El que és absurd és pensar que l’actual sistema de creixement es pot mantenir indefinidament.

      El canvi és segur, nosaltres tan sols podem  intentar influir i mirar de dirigir-lo positivament tractant de construir una opció més justa  o adoptant una posició passiva i esperant que els sistema caigui tot sol. Segurament aquesta segona opció causarà molt més sofriment...

Joan Cifre

 


Aquest diumenge us esperam a Sa Pobla.


 

 

 

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb