URXELLA

http://alternativaperpollenca.com

Servitud de Ternelles

Alternativa | 15 Març, 2013 00:01 | facebook.com twitter.com

Avui publicam un aclaridor article d'en Jaume Cerdà i Vila (Jaume de Jassos) sobre el tema de Ternelles. Ja sabeu que si voleu escriure algun article només ens l'heu d'enviar a alternativaperpollenca@gmail.com

Camins de Pollença . La servitud de pas peatonal establerta al Pla General d’Urbanisme sobre sis camins

Origen de la Servitud 

     La Secció Insular de Mallorca de Comissió Provincial d’Urbanisme de Balears en la sessió celebrada el 15 de gener de 1990 va acordar no aprovar el Pla General per varies deficiències, entre les qual hi figurava la següent amb el número 5 : “Debe excluir el paso público por los caminos de acceso a Ariant, Castell del Rei, Cala Castell, Cala Boquer, Cala Murta y Cala Figuera, salvo que se prevea la expropiación de dicho uso y en este caso deberan quedar como paso peatonal.” En el tràmit d’esmenació de deficiències l’ajuntament va optar  per mantenir el pas públic i establir les servituds de pas peatonal.  Així en la Memòria Justificativa del Pla General troben que en la pàgina 36 quan parla de la xarxa municipal de comunicacions la defineix com “constituida por el conjunto de caminos señalados en los Planos de Ordenación : caminos existentes públicos, caminos existentes que siendo privados se propone su paso al dominio público y nuevos caminos.” I a continuació es nombraven els sis camins sobre els qual s’establia la servitud. En el Programa d’Actuació i en  l’Estudi Econòmico-Financer apareixia tot el referent per a la materialització d’aquesta voluntat urbanística. Com a resum direm que es preveia un cost d’expropiació de 44,8 milions de pesetes pels 29,9 Km. dels camins afectats. L’esmenació de deficiències del PGOU es va aprovar per l’Ajuntament Ple de dia 23 de maig de 1990.

Eliminació de la servitud i defensa legal

  La Comissió Provincial d’Urbanisme va aprovar el Pla General el 14 de setembre de 1990 però amb la prescripció número 6, tan coneguda, que deia: “Los accesos a la costa Norte deben continuar siendo privados en defensa de sus valores ambientales.” Es a dir, que primer la CPU  ho va posar com a condició a esmenar i després la fa eliminar. Això va suposar per a l’ajuntament canviar plànols i suprimir totes les referàncies a les servituds en la Memòria Justificativa, el Programa d’Actuació i en l’Estudi Econòmico-financer  del Pla. També alhora va començar una defensa per la via jurídica que va anar de derrota en derrota fins a la victòria final en l’ultima oportunitat possible, quan el Tribunal Suprem el dia 18 d’octubre de 2001va estimar el recurs de cassació, defensat pel misser pollencí Miquel Ripoll.  La resolució del Tribunal Suprem ordenava: “5º.- Devolver las actuaciones para que respetando el acuerdo tomado por el Ayuntamiento de Pollensa se le adicionen las determinaciones precisas para asegurar el uso público idóneo de los bienes afectados por la resolución impugnada.”

  Si bé la resolució de l’alt tribunal es clara i diàfana, en canvi ja ham passat més d’onze anys i no s’ha fet res efectiu per a modificar el Pla General per tal de tornar a incorporar en els plànols i en els documents escrits l’establiment de les servituds eliminades tal com ja s’ha mencionat anteriorment. Si bé es cert que s’han fet algunes actuacions, dues  propostes de regulació, una per al camí de Ternelles i l’altre per als camins d’Ariant, per part de l’ajuntament prèvia petició del Consell de Mallorca i uns acords per part de la Comissió Insular d’Ordenació del Territori d’unes suposades constitucions de les servituds, encara que amb clara contradicció amb la resolució del Tribunal Suprem.

Que vol dir establir i/o imposar un accés a la mar i/o una servitud de pas ( o constituir)

  L’establiment de servitud  de pas peatonal d’accés a la costa, a les platges o al litoral, com indistintament les anomena el Pla General, es la definida per l’article 28.2 de la Llei de Costes i l’article 52 del seu  Reglament. La servitud d’accés a la mar consisteix en la previsió d’accessos sobre el territori en el planejament urbanístic per tal de poder-los executar i convertir-los en vies transitables, ja siguin per a vianants o rodades. Es a dir, la servitud es una previsió sobre el planejament urbanístic la qual una vegada executada es converteix en accés públic com una altre via qualsevol. Així, el punt 4rt de l’article 52 del Reglament diu “L’obtenció dels terrenys que siguin necessaris per a l’efectivitat de la servitud d’accés a la mar (o servitud de pas), se realitzarà pels mecanismes previstos en la legislació urbanística.”. En aquest cas, tal com ja preveu el Pla General, els terrenys s’han d’obtenir mitjançant l’expropiació. En el nostre cas, els sis camins d’accés a la mar previstos s’han de convertir en públics però no en privats d’ús públic com s’ha repetit i es va encara dient. Altra cosa seria si aquets camins o alguns d’ells fossin públics, on l’establiment de la servitud decauria per absurda.

  Una altre consideració important es que l’accés a la mar, el fet d’anar-hi no la via, es per si mateix públic i gratuït, es a dir lliura i sense possibilitat de restricció a un nombre determinat ni de dies, per quan es vulnerarien els drets constitucionals de llibertat de trànsit.

Sobre l’efectivitat de les servituds suposadament constituïdes: Ternelles i Ariant

  Suposant que donem per ben constituïdes ( o establertes o imposades) les dues servituds sobre els camins de Ternelles i Ariant, vol dir això que ja son efectives com volen insinuar alguns polítics i juristes?. Jo mantenc que no és efectiva, per quan encara no s’ha fet  l’expropiació del camí, ni l’Ajuntament es el titular del domini públic, ni l’accés es lliure ni públic, ni si exerceix les funcions de policia que pertoca als camins de la xarxa municipal. En el cas de Ternelles, en el moment que la propietat no deixi passar més, ja no es podrà passar, ni l’Ajuntament tendrà cap força legal per fer-ho. Les sentències que hi ha hagut sobre la “suposada” constitució de la servitud (o establiment o imposició) en cap moment es dona per fet que sigui efectiva, si no que el fet de constituir-la (o establir-la o imposar-la) no es causa de prèvia indemnització o expropiació per quan es precisament la constitució ( o establiment o imposició) la que permet posteriorment l’expropiació dels terrenys amb les despeses que pertoquin.

  Queda dit.

                                                                                                    Jaume Cerdà i Vila

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb