URXELLA

http://alternativaperpollenca.com

No a la privatitzaciˇ de la gestiˇ del port

Alternativa | 11 Gener, 2014 00:01 | facebook.com twitter.com

El que havia estat un remor des del inici d'aquesta legislatura sembla que serà una realitat al 2014; Ports de Balears durà a terme el procés de privatització de  la gestió de tots els ports de gestió autonòmica, un total de 17 ports (14 a Mallorca, 2 a Menorca i 1 a Eivissa) entre els quals hi ha el del Port de Pollença. D'aquesta forma el Partit Popular segueix desmantellant tot el que és públic per donar negoci a empreses privades. Un saqueig del que és de tots en  benefici d'un pocs.

A Alternativa per Pollença hem estat sempre molt crítics amb la gestió de ports: opacitat, irregularitats a cessions i concessions, oposicions guardamolls, manca de serveis, preus, amarraments... Al seu moment ens vam reunir amb el vice-president de Ports  per demanar-li canvis  i sobre tot que  es prioritzessin els serveis sobre els negocis, especialment invertint en seguretat i medi ambient... Tot el contrari del que passarà si se privatitza la gestió.

Fa anys que la situació econòmica a l’empresa pública Ports és molt crítica i no permès fer miracles, ja que aquestes empreses públiques han estat utilitzades políticament oblidant la gestió econòmica.

Però igualment consideram que la solució de Ports no passa per la privatització de la gestió sinó per una millora de la seva gestió pública. L'Executiu vol aplicar el que ha fet al port esportiu  de  Calanova, que poc té a veure amb el Port de Pollença, on la majoria d'embarcacions són d'esbarjo familiars. Davant les primeres protestes Antonio Deudero, el director general de Ports  ha declarat que els vaixells de petites eslores, de fins a 7 o 8 m, tindran una tarifa d'amarrament popular... Ja sabem com funciona el Partit Popular abans de les eleccions diu una cosa i quan governen fan altra. Estam segurs que si es privatitza la gestió de ports hi haurà un encariment important de les quotes de amarrament, encara que segurament esperaran a passades les eleccions.

  Per això reclamam el manteniment de caràcter públic de Ports

 

 

 

Cervells

Alternativa | 10 Gener, 2014 00:04 | facebook.com twitter.com

 Reflexió i dibuix original del nostre amic en Miquel Trias. Si voleu escriure o que publiquem alguna cosa, només ho heu d'enviar a alternativaperpollenca@gmail

Té raó l’apotecari embullós i la resta de cavernícoles del seu desgovern, els mestres manipulen els alumnes: ergo els ensenyen a comprendre el món i la bolla, els inicien en la cultura, els guien cap a l’amor del país llur i a d’altres coses maleites i culpables. Per altra banda la caverna no manipula: decreta, exigeix, imposa, ordeno i mando amb l’estil elegant heretat dels inquisidors, els dons, els borbons, els franquistes i falangistes de tota casta, a nuestro estilo i manera: para que se consiga el efecto, sin que se note el cuydado i por el imperio hasia Dios.

Tanmateix prest no necessitaran donar ordres, gràcies als avenços de la cirurgia del doctor Francostein els bastarà substituir els cervells dels alumnes per cervells mínims adaptats a la ideologia cavernària. I tal dia farà un any…

 

 

 

Els aforats

Alternativa | 09 Gener, 2014 00:01 | facebook.com twitter.com

Avui un article d'en Joan Martorell . Si voleu escriure o que publiquem alguna cosa, només ho heu d'enviar a alternativaperpollenca@gmail

Aquets darrers anys degut a la corrupció de molts alts càrrecs polítics, hem sentit parlar sovint dels “Aforats”.

La curiositat me dur a consultar de on ve aquest privilegi, perquè i qui el disfruta.

Tot va començar cercant la independència del poder legislatiu respecte del poder executiu. Un exemple seria que un parlamentari se enemistés amb el Rei, que era el màxim poder del país (fa anys d’axó), aquest podria cercar qualsevol excusa per encausar-lo i fer-lo fora de la vida pública. Per evitar axó es va establi que cap Parlamentari pogués esser encausat sense la aprovació del propi Parlament i havia de esser jutjat per el tribunal de major jerarquia.

Emperò, feta la llei, feta la trampa, si el tribunal que jutja als Polítics es el Tribunal Suprem o el Tribunal Superior de Justícia i els membres de aquests tribunals el anomena el Consell General del Poder Judicial, que com sabem qui elegeix els 20 membres del Consell del Poder Judicial es el Rei i El Parlament, al final son el polítics qui se posen d’acord per triar els qui a la fi els tindran que jutjar.

Anem a veure qui son els privilegiats a l’Estat Espanyol, segons l’article 102.1 de la Constitució:

El Rei, President del Govern i els Ministres, Diputats i Senadors, Parlamentaris Autonòmics, Alts càrrecs de la Judicatura, de la Fiscalia, del Tribunal de Comptes, del Tribunal Constitucional, del Consell de Estat, el defensor del Poble de l’Estat Espanyol (amb els seus adjunts)i els de la CCAA, , en total i segons me informat, son uns 10.000 ciutadans el que gaudeixen del privilegi de esser aforats.

Si trobeu pocs,vos diré que els membres de les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat també tenen el seu propi aforament.

Dins la relació de persones aforades, i referent a la Família Reial, no hi ha ni el Príncep ni les Infantes, emperò, segons ha publicat qualque analista polític, arreglar axó ja esta pactat entre el dos partits majoritaris, tot arribarà.

Ja per acabar i com que sempre mos comparen amb altres països del voltant, comparem:

1.- Alemanya: Cap aforat

2.- Portugal / Itàlia: Sols el President de la República.

3.- França: President de la República, 1er. Ministre i Ministres.


Per tal de que tots siguem iguals a n’ aquest país, al manco davant la justícia, cal canviar la Constitució i si es per llevar privilegis als polítics, com es el cas comentat, podrem esperar de asseguts.

Joan Martorell

 

 

 

El catÓleg de patrimoni 2

Alternativa | 08 Gener, 2014 00:01 | facebook.com twitter.com

Normal 0 21 MicrosoftInternetExplorer4

Fins aquest divendres 10 de gener podeu presentar al·legacions al catàleg de patrimoni. 

Veure article anterior.

En referència a  la subsanació d’alguna de les  deficiències assenyalades al  setembre de 2010 per la Comissió Insular d’Ordenació del Territori, Urbanisme i Patrimoni:

- S’ha introduït una disposició transitòria en les Normes generals del Catàleg que estableix que en el termini d’un any des de l’aprovació defintiva del Catàleg s’haurà d’iniciar la incoació de l'expedient per a la declaració de bé d'interès cultural amb la categoria de conjunt històric del nucli històric de Pollença. Un expedient que s’hauria d’haver iniciat ja a la passada legislatura.

-Una de les peticions de la Comissió era revisar també l’arquitectura turística i hotelera. S’ha fet als casos del Passeig de Colom, 1, Passeig de Voramar, 123, 109 (Can Vallès), 105, 103 (Can Arbona)),totes elles mostres significatives de l’arquitectura regionalista, i exemples d'arquitectura hotelera de principis de segle (Hotel Illa d'Or), o alguns situats a primera línia de la zona de Formentor, com la casa Huarte. Però no s’ha fet al cas de l'hotel Sis Pins donat que no s'hi han reconegut valors patrimonials suficients per a la seva inclusió. Com sabeu tampoc s’ha inclós al catàleg la fitxa de “Can Franc” al Passeig Voramar, ja que es va concedir una llicència per demolir-la, encara que a dia d'avui ja hagi caducat el termini de vigència de la llicència.

S 'ha mantingut la supressió dels següents elements:

- Hotel Formentor ja que es cosidera  que és un edifici que per sí mateix no poseeix valors arquitectònics o patrimonials.

- Cases de cala Murta ja que es tracta d'edificacions modernes construïdes al segle XX que interpretende manera lliure algunes de les pautes de l'arquitectura tradicional i en les quals no s'aprecia cap tret particular que les faci mereixedores de ser incloses al Catàleg.

- Can Cànaves. Els immobles que podrien correspondre a l'esmentat Can Cànaves han estat àmpliament reformats i no presenten valors destacables. Per tant es manté la seva supressió del Catàleg.

No s'han incorporat al Catàleg les següents possessions pels motius que es justifiquen en cada cas:

Can Romí

S'ha repicat, referit i pintat de blanc la façana principal. La disposició simètrica i les característiques i proporcions de les obertures de la façana principal no obeeixen als patrons de l'arquitectura tradicional fet que es manifesta especialment en les tres finestres balconeres de la planta pis. S'ha renovat la teulada i s'ha reformat el fumeral perdent aquest el seu caràcter tradicional. S'ha construït davant la façana una pèrgola sostinguda sostinguda per quatre pilars de material prefabricat. S’ha construït un buc de factura moderna, d’una planta i un sol aiguavés, a la part posterior de les cases.

Can Prats

S'han reformat completament les cases de la possessió, resultant un casal que no conserva les característiques pròpies de l'arquitectura tradicional. S’ha augmentat el volum i s’han edificat nous bucs. S'han repicat les façanes deixant la pedra vista, s'han remodelat les obertures de la planta baixa i de la planta pis. S'ha modificat l'antic portal d'arc recó adovellat transformant-lo en escarser. S'ha decorat la carrera amb la instal.lació d'un brollador i una pica hexagonal.

Can Canaveret

Les cases de Can Canaveret apareixen catalogades amb la fitxa J-63 pero la fitxa, adjuntada a continuació, no aporta cap descripció i presenta una localització errònia. Una vegada identicada la propietat correcta, situada al camí de Can Canaveret, l'equip redactor considera que no conserva cap interès patrimonial i en conseqüència es proposa la seva eliminació del Catàleg. En concret l'edificació original ha sofert la divisió de la propietat i la construcció de nombrosos afegits i porxades, la reordenació de les obertures i el referit parcial dels paraments, sense seguir ni preservar cap de les pautes de l'arquitectura tradicional.

l'Ullal

Les cases de l'Ullal han estat completament reformades i rehabilitades perdent el seu aràcter tradicional. 'han repicat i referit els paraments i s'han pintat de color rosa. S'han adosst nous ucs i porxades. S'han reordenat les obertures i s'ha practicat un nou portal principal al ual s'accedeix per una escala i a través d'un arc sostingut per columnes dòriques dossades la façana.

Malagarba Petit

Les cases de Malagarba Petit representen un exemple de casa de pagès senzilla, robablement construïda en el segle XIX que conserva els trets de l'arquitectura radicional però que precisament per la seva enzillesa i per la manca de cap tret estacable fa que sigui un tipus molt comú en el sòl rústic. En cap cas sepot assimilar  la resta de cases situades al sòl rústic que han estat incorporades al Catàleg i enconseqüència es proposa la seva no inclusió.

Can Fava

A més de la fitxa de Can Canaveret (J63) també s'ha suprimit del Catàleg 2006 la fitxa 21 corresponent a Can Fava. En el Catàleg de 2006 es descrivia l'immoble com a: "Edifici de planta rectangular (dues crugies) i dues alçades (planta baixa i planta pis) cobert per teulada a dos aiguavessos. A la seva esquerra s'hi annexa un petit volum rectangular en millor estat de conservació (comparat amb l'edifici principal), que albergava les solls i les pallisses. A la dreta, tancant la carrera, hi ha restes d'una altra edificació rectangular, amb porxada, que contenia un forn. Es troba en molt mal estat de conservació."

Una vegada efectuada la visita de camp es pot assegurar que l'immoble es troba completament enrunat, sense coberta, sense forjats i amb tres de les quatre façanes principals reduïdes a un munt de pedres.

En aquest estat es considera que han desaparegut els valors que motivaren la seva inclusió en el Catàleg i es proposa la seva supressió del mateix.

- No s'han inclòs el salt de Pedruixella ni el Paraigua. Aquests dos àmbits no presenten valors ambientals singulars i els seus valors paisatgístics són nuls donat que no són visibles des de cap de les principals carreteres i camins d'accés públic.

 

 

 

 

 

 

 

Prefereixen dinamitar el camp de futbet a dinamitzar-ho

Alternativa | 07 Gener, 2014 00:01 | facebook.com twitter.com

Aquests dies l’Ajuntament ha fet pública  la seva intenció d’invertir poc més d'un milió d'euros a les zones esportives.  Una inversió que és resultat de la improvisació i del desastre de gestió que va realitzar a les passades  legislatures quan el responsable de l’àrea d’esports era en Miquel Ramon, company de CiU de l’actual  regidor d’esports. Gran part de la inversió; 577.504 € són per canviar la gespa artificial dels camps de futbol de Pollença i del Port que encara es trobarien en la garantia contractada que és de 10 anys, i que cobreix defectes del material o instal.lació. Encara no han passat deu anys de la signatura del contracte, que es va fer dia 19 d'agost del 2004. És evident que la gespa dels camps de futbol  ha tingut un deteriorament accelerat ja que era  defectuosa però durant anys no es va fer res per denunciar a l’empresa la situació i fer complir la garantia que era gradual.

Altre punt demostrat amb aquesta inversió  és la improvisació i falta de planificació política a l’àrea d’esports. Només fa quatre anys que es va reformar  pista de futbet del Port de Pollença que ara es vol eliminar per construir quatre pistes de paddel. Una cosa talment il·lògica i incomprensible. L’argument donat de que són infrautilitzades el que hauria de fer pensar als regidor responsables és com dinamitzar-les (el futbet no és un esport precisament minoritari)... però prefereixen dinamitar-les.

A Alternativa consideram que abans de fer noves obres com es planteja amb  a l'actualitat amb les pistes de paddel cal assegurar-se de que els serveis de les instal·lacions que ja tenim estem perfectament coberts des del manteniment a la vigilància passant per la informació i l'atenció als ciutadans.El dèficit de Pollença no és el nombre d’instal·lacions sinó  la seva gestió, un exemple seria el lamentable estat en el que es troben les instal·lacions  dels camps de futbol del Port de Pollença; focus fosos, xarxes, grades, banquetes rompudes... Cal dotar a l’àrea d’esports d’una estructura organitzativa que permeti un major eficiència en la gestió.  En quant a les instal·lacions cal realitzar un  Pla de gestió i manteniment de les instal·lacions incloses les escolars.     També lamentem que finalment l’Àrea d’Esports no hagi convocat l’Assemblea anual a la que es va comprometre l’anterior regidor, explicar les polítiques i escoltar les aportacions dels socis  segurament repercutiria en benefici de tots.


Al febrer del 2005 quan es va anunciar la propera inauguració dels camps de gespa artificial que ara cal canviar, el que en aquell moment era el regidor d’ esports Miquel Ramón  va anunciar  que el canvi de paviment del camp de futbet del Port es realitzaria entre març i abril de 2005 (era una millora de l'empresa que va instal·lar la gespa artificial als camps de futbol). Vam entrar al 2007 a l'Ajuntament i encara no s'havia fet. Vam insistir i  insistir fins que es va fer al 2009. Poc ha durat la reforma.

 

 

Molts d'anys 2014

Alternativa | 06 Gener, 2014 00:01 | facebook.com twitter.com

 Reflexió i dibuix original del nostre amic en Miquel Trias. Si voleu escriure o que publiquem alguna cosa, només ho heu d'enviar a alternativaperpollenca@gmail

Un burot per donar-vos els molts d'anys, i sobretot desitjar-vos que els reis vos duguin molts de regals. I més que res que manifestar-vos mon desig que duguin molt de carbó al dolents de les cavernes baueà i eppanyola.

 

La Conselleria d'Educaciˇ forša la reactivaciˇ d'una nova jornada de vaga

Alternativa | 05 Gener, 2014 00:01 | facebook.com twitter.com

 Dimarts 7 de gener es reactiva la vaga dels docents en  resposta a l'obertura d'un expedient al pollencí Jaume March, director de l'IES Marratxí  i l'amenaça de més de 30 expedients que va fer en Guillem Estarellas, acompanyat de na Bel Cerdà. 

  Com ha dit l'Assemblea de Docents:
 "No podem fer feina amb por i no podem fer feina amb amenaces. A més, hem de mantenir el sentit de la solidaritat cap a un company que ha estat expedientat per raons polítiques i amb la intenció clara d'atacar i coartar el legítim dret a la protesta per mitjà de la vaga."

 

L'any 2013 el món va viure una nova revolució històrica i, soprenentment, aquesta vegada era educativa i... mallorquina! T'imagines que sigui possible canviar el món i que, a més, el canvi comenci a Mallorca?

 

Dois i llenegades sobre el procÚs catalÓ

Alternativa | 04 Gener, 2014 00:01 | facebook.com twitter.com

Avui un article del nostre company Mariano Moragues . Si voleu escriure o que publiquem alguna cosa, només ho heu d'enviar a alternativaperpollenca@gmail

Tots estam exposats a pixar fora del tex de tant en tant, dient qualque bajanada, confonem sovint el que desitjam amb la realitat i a vegades sense témer-nos cometem errors; aquests lapsus, que en Freud anomena “actes fallids”, sovint fan sortir un contingut subconscient interpretable.

Veiem alguns exemples: Felipe González digué, “el que vol Catalunya és impossible”. Dir que una cosa així és impossible, és un doiarro; expressa el seu desig o la seva intolerància, però de cap manera una real impossibilitat.

Rubalcaba i Rajoy digueren: “No podem permetre el dret a l’autodeterminació”. Una contradicció “in terminis”, si és un dret no sols l’haurien de permetre, sino protegir i promoure.

Un parell de cadufos de Zapatero: A la pregunta si es pot canviar la Constitució perquè es permeti la consulta. Respon: “No. Las consultas y los referèndums son un camino de división”. Efectivament, uns volen A i altres no A, guanyen els que tenen més vots; així funciona la democràcia. ¿Les eleccions són un camí de divisió? Un altre: “Lo democràtico es la ley y no los referendums o consultas”. Vaja un embolic que se fa, ¿no serà que és antidemocràtica una llei que no permet consultar al poble?

Rajoy i Zapatero, calcats, diuen: “No hay ninguna Constitución que permita la secesión, ni que reconozca el derecho a una parte a que vote su futuro”. Pentura seria hora de pegar una ullada a la historia de les Espanyes per sortir d’aquesta galindaina. L’Article 174 de la Constitució de 1812 deia: “El Reino de las Españas es indivisible”, y estava format, a més l’actual España, per Nueva España, Guatemala, Cuba, les dues Florides, part de Sto. Domingo, Puerto Rico, Panamá, Colombia, Ecuador, Venezuela, Perú, Chile, províncies del Río de la Plata, Filipines, Guinea i Sahara, aquests dos països foren províncies fins 1968 i 1976 respectivament. Vaja indivisibilitat del Reino de las Españas, quasi res diu el diari!

El PP al nostre parlament, coherent amb els desitjos del PP de Madrid, afirma la inexistència dels Països Catalans. És el seu desig, però la realitat històrica, llengua, cultura, geografia, mediterraneïtat (mapes de Philippe de Pretot París 1787 i molts posteriors), semblant manera de veure el món... afirma la seva existència ¿ Hem de suposar que tampoc existeixen Hispano América, la Commonwealth, Països Baixos, que estan més desvinculats que els Països Catalans?

Albercocs i cireres

 

El catÓleg de patrimoni

Alternativa | 03 Gener, 2014 00:01 | facebook.com twitter.com

Normal 0 21 MicrosoftInternetExplorer4

Fins el 10 de gener podeu presentar al·legacions al catàleg de patrimoni  fet amb la finalitat de protegir els béns immobles d’interès històric, artístic, arquitectònic, etnològic, arqueològic i paisatgístic de Pollença.

Fa uns dies ens vam reunir amb tècnics municipals amb els tècnic de l’empresa  Gabinet d'Anàlisi Ambiental i Territorial. GAAT  que ha estat l’encarregada de la redacció del catàleg actualment en exposició.

El Catàleg de protecció d'edificis i elements d'interès històric, artístic i paisatgístic fou aprovat inicialment pel Ple de l'Ajuntament en data de 27 d'octubre de 2005 i provisionalment en data de 30 de novembre de 2006. En data de 24 de setembre 2010 la Comissió Insular d’Ordenació del Territori, Urbanisme i Patrimoni Històric n'acordà la subsanació de deficiències. . El que han fet els tècnics de GAAT és donar resposta a aquestes deficiències.. El detall d'aquesta subsanació el podeu trobar a la documentació general del catàleg de patrimoni.

El catàleg  tracta de recollir tots aquells elements singulars que per el seu valor i significació mereixen protecció. Però no s’ha d’entendre com la simple imposició de mesures restrictives sobre els immobles catalogats. L’inclusió d’una edificació al catàleg implica un reconeixement oficial del seu valor històric. Els propietaris i titulars de béns catalogats podran gaudir dels beneficis fiscals que determini la legislació de l’Estat, la legislació de les Illes Balears i la normativa de les entitats locals. Així mateix, es suposa una preferencia d’aquests immobles a l’hora de sol·licitar ajuts per la seva millora, conservació, rehabilitació o restauració.

A més d’adjuntar el llistat d’edificacions, també es marquen uns criteris d’intervenció, que han de permetre salvaguardar el patrimoni sense perjudici dels propietaris i titulars. Per aixó s’han de tenir  en compte els trets més rellevants a protegir, analitzant cada cas individualment. Des d’aquesta perspectiva, la inscrició dels béns al catàleg permet la seva conservació i restauració a la vegada que contempla la reforma i en el seu cas l'ampliació sempre que es respectin els valors que motivaren la declaració.

Aquest catàleg no és una eina tancada, sino que s’ha de sotmetre a revisió de manera periòdica per tal d’incloure nous elements o, en casos excepcionals i degudament justificats, excloure’ls. Els criteris per l’inclusió han de ésser de carácter cultural, històric, compositiu, de qualitat d’execució material, de singularitat, de conjunt, etc.

El catàleg de patrimoni està format per la següent documentació:

1. Memòria, normes generals i llistats d'elements incorporats al Catàleg

2. Memòria de subsanació de les deficiències assenyalades en l'acord de la CIOTUPH de

24/9/2010

3. Fitxes particularitzades

4. Planimetria general del conjunt del sòl urbà a escala 1:1.000 i del sòl rústic a escala

1:5.000.

Els 842 elements inclosos en el Catàleg s'estructuren en vuit volums:

-Formen els volums primer i segon un total de 159 fitxes en les que s'inclouen 184 elements que corresponen al patrimoni arquitectònic del sòl urbà. Es tracta de mostres d'arquitectura religiosa, edificis urbans, béns paisatgístics i ambientals en sòl urbà, la tafona de Can Reiet i el cementeri municipal. Alguns de les fitxes inclouen més d'un element.

-Formen el volum tercer 88 fitxes en les que s'inclouen 100 elements corresponents a les possessions i cases de pagès del terme. Es cataloguen també dos escuts i deu rellotges de sol que són inclosos en la fitxa corresponent a l'immoble en el qual es localitzen.

-Formen el volum quart 113 fitxes en les que s'inclouen 115 elements que s'integren en lescategories d'obres públiques (fars, ponts, miradors), oratoris, arquitectura militar, casetes, creus, casetes, escars, cases de neu, molins de vent fariners, elements d'hidràulica urbana, molins d'aigua, fons, sistemes hidràulics, ralles i pedres passadores. Es cataloga també unescut inclòs en la fitxa corresponent a l'immoble en el qual es localitza.

-Formen el volum cinquè 97 fitxes en les que s'inclouen 146 elements etnològics pertanyents a les tipologies de sínies, pous, aljubs, basses, safareigs, forns de calç, porxos, sitges i barraques de carboner. La major part dels elements dedicats a l'explotació dels boscos s'han agrupat en fitxes corresponents a conjunts etnològics, fet que explica la divergència entre el nombre de fitxes i el d'elements.

-Formen el volum sisè 76 fitxes en les que s'inclouen 76 elements etnològics pertanyents a les tipologies de camins, espais marjats i murs que limiten amb carretera o camí.

-Per la seva banda els 221 jaciments arqueològics del municipi conformen els volums setè i vuitè del Catàleg.

  Com ja varen tractar a l'agost del 2006 hi ha jaciments com el de Can Daniel totalment abandonat i en procés de desaparició.

 

L'alternativa

Alternativa | 02 Gener, 2014 00:01 | facebook.com twitter.com

El passat mes de novembre Alternativa per Pollença va celebrar el seu segon congrés. Per a un partit polític un congrés és la reunió més important que es celebra. En el nostre cas, és una eina que ens permet no només debatre idees, sinó també discutir sobre qui som, quin tipus d’organització volem ser i quins projectes ens han d’ocupar en el futur. Es tracta de què allò urgent deixi pas a allò imprescindible.

“Malgrat no ser polítics professionals, estam implicats en la política”        

     I no és que el nostre partit no es reuneixi en altres ocasions. Som un partit de clara vocació assembleària. Tenim una trobada mensual, on la forma més primitiva –i tal vegada la més pura i la més difícil– de democràcia es manifesta. Tothom és benvingut, les decisions se prenen per majoria i el vot de tothom val igual. No tenim òrgans de govern, llevat d’un coordinador que fa feina perquè tot funcioni, i aquest és exactament l’esquema que hem traslladat als nostres congressos. El que diferencia l’assemblea del congrés és, com ja s’ha dit, que la reflexió ha pogut ser més profunda i meditada.

     Quan un mira la fotografia que il·lustra el congrés, el que es pot veure és que som un partit que combina experiència i joventut. Malgrat no ser polítics professionals, estam implicats en la política, perquè no concebem passar per les circumstàncies en què vivim com si tot ens fos aliè, bé perquè no es pot fer res, bé perquè no ens interessa. Per a Alternativa per Pollença, la política és imprescindible, nosaltres pensam que sí se pot. El món que ens ha tocat viure ens interessa ara i també com a projecció de futur.

     Estam especialment orgullosos de comptar amb gent que s’implica, que es banya, com s’ha demostrat amb el conflicte que està sacsejant el món educatiu de les nostres illes. Deixant palès que l’única lluita que es perd és la que s’abandona, tenim gent que ha donat una passa endavant per denunciar que el que estan fent als nostres nins i joves és absurd, un barbaritat perpetrada per una administració que trepitja (sí, trepitja) el futur dels alumnes sense escoltar-los ni a ells, ni als seus pares ni als professionals que els imparteixen classes. Per cert, el batle de Pollença ha donat l’esquena als pollencins en aquesta qüestió i, en una actuació vergonyosa que el perseguirà durant el que queda de legislatura i, a ben segur, a les properes eleccions, ha demostrat que no ens representa.

     El comportament del batle, arrodonit pel seu vot irònicament de qualitat durant el ple que l’havia de reprovar, no és més que una altra fita en aquesta legislatura tan convulsa per a Pollença, amb canvis de regidors, de sigles, de pactes i fins i tot de principis. Alternativa per Pollença, pel contrari, ha donat la imatge del que som: un partit en què es pot confiar, com es demostra cada vegada que una persona, aliena a la nostra formació política, s’atraca a un de nosaltres i ens fa arribar una queixa, un suggeriment o una observació perquè sap que ens la prenem de forma seriosa i que no només els escoltam, sinó que també intentam donar respostes i, sempre que és possible, solucions.

“Hem demostrat que sabem fer política sense voler viure de la política”

     Alternativa per Pollença té vocació́ de govern. Hem demostrat que sabem fer política sense voler viure de la política i sabem que la gent de Pollença ens veu així. Seguirem fent feina des de l’oposició constructiva però ferma durant el que queda fins a les eleccions, amb la convicció que, el maig de 2015, les idees que representen les persones que surten en la fotografia seran considerades per als pollencins com una opció real de govern municipal.

 

Dues Cares

Alternativa | 01 Gener, 2014 00:01 | facebook.com twitter.com

Janus  fou el déu romà de dues cares. Al seu honor es va dedicar gener, el primer mes de l'any. Era el déu de les portes, el que les obria (Patulcus) i les tancava (Clusius) i el que protegia l'entrada i la sortida, la anada i el retorn.

Al 2013 que es tanca, el batle ha fet dues cares: una davant els ciutadans de Pollença i una altra davant el seu partit. Teòricament estava contra l'aplicació del TIL però a l'hora de la veritat no va anar a l'Assemblea de batles a defensar el mandat del ple.  I tot acompanyat de la senyora Isabel Cerdà, responsable de l'aplicació del TIL, que un dia dóna bones paraules a pares i docents de Pollença i al dia següent fa de fidel escudera del Secretari d'Educació per posar-se a les ordres del Círculo Balear i obrir un expedient al pollencí Jaume March, director de l'IES Marratxi.

També ha fet dues cares el PI que només defensa la llengua i la cultura als llocs on es troba a l'oposició, mentre que als llocs on governen amb el PP intenten nedar i guardar la cadira.

Amb aquest Partit Popular radicalitzat i escorat a l'extrema dreta s'ha de ser ferm i clar. A Alternativa per Pollença lluitarem perquè l'any 2014, ara obert, quan es tanqui sigui el darrer any complet de govern del PP tan a les Balears com a Pollença.

 

 

«Anterior   1 2
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb