URXELLA

http://alternativaperpollenca.com

Dois i llenegades sobre el procés català

Alternativa | 04 Gener, 2014 00:01 | facebook.com twitter.com

Avui un article del nostre company Mariano Moragues . Si voleu escriure o que publiquem alguna cosa, només ho heu d'enviar a alternativaperpollenca@gmail

Tots estam exposats a pixar fora del tex de tant en tant, dient qualque bajanada, confonem sovint el que desitjam amb la realitat i a vegades sense témer-nos cometem errors; aquests lapsus, que en Freud anomena “actes fallids”, sovint fan sortir un contingut subconscient interpretable.

Veiem alguns exemples: Felipe González digué, “el que vol Catalunya és impossible”. Dir que una cosa així és impossible, és un doiarro; expressa el seu desig o la seva intolerància, però de cap manera una real impossibilitat.

Rubalcaba i Rajoy digueren: “No podem permetre el dret a l’autodeterminació”. Una contradicció “in terminis”, si és un dret no sols l’haurien de permetre, sino protegir i promoure.

Un parell de cadufos de Zapatero: A la pregunta si es pot canviar la Constitució perquè es permeti la consulta. Respon: “No. Las consultas y los referèndums son un camino de división”. Efectivament, uns volen A i altres no A, guanyen els que tenen més vots; així funciona la democràcia. ¿Les eleccions són un camí de divisió? Un altre: “Lo democràtico es la ley y no los referendums o consultas”. Vaja un embolic que se fa, ¿no serà que és antidemocràtica una llei que no permet consultar al poble?

Rajoy i Zapatero, calcats, diuen: “No hay ninguna Constitución que permita la secesión, ni que reconozca el derecho a una parte a que vote su futuro”. Pentura seria hora de pegar una ullada a la historia de les Espanyes per sortir d’aquesta galindaina. L’Article 174 de la Constitució de 1812 deia: “El Reino de las Españas es indivisible”, y estava format, a més l’actual España, per Nueva España, Guatemala, Cuba, les dues Florides, part de Sto. Domingo, Puerto Rico, Panamá, Colombia, Ecuador, Venezuela, Perú, Chile, províncies del Río de la Plata, Filipines, Guinea i Sahara, aquests dos països foren províncies fins 1968 i 1976 respectivament. Vaja indivisibilitat del Reino de las Españas, quasi res diu el diari!

El PP al nostre parlament, coherent amb els desitjos del PP de Madrid, afirma la inexistència dels Països Catalans. És el seu desig, però la realitat històrica, llengua, cultura, geografia, mediterraneïtat (mapes de Philippe de Pretot París 1787 i molts posteriors), semblant manera de veure el món... afirma la seva existència ¿ Hem de suposar que tampoc existeixen Hispano América, la Commonwealth, Països Baixos, que estan més desvinculats que els Països Catalans?

Albercocs i cireres

 

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb