URXELLA

http://alternativaperpollenca.com

Jaciments, arbres, mobiliari, marques... (al·legacions catàleg patrimoni 2)

Alternativa | 21 Gener, 2014 00:01 | facebook.com twitter.com

Continuam publicant les al·legacions que hem presentat al catàleg del patrimoni històric, artístic, arquitectònic i paisatgístic.

- Respecte al camí 134. Camí a Cala Castell s’ha de comprovar l'interès constructiu de les restes del camí vell que discorria per les cases anomenades Can Miquelet,

- En referència a l'apartat dels jaciments arqueològics del municipi consideram que l’Ajuntament hauria de posar una partida pressupostaria per fer un major estudi de camp per delimitar i actualitzat millor els jaciments, i intentat localitzar si es possible les coves incorporades com a jaciments a la Carta arqueològica elaborada per la Direcció General de Cultura del Govern i que la memòria s'indica que no s'han localitzat:

- JA-4 (Cal Garriguer, les Pedreres).

- JA-35 (Siller, cova)

- JA-47 (cova de la Font)

- JA-48 (cova de les cases de Sant Vicenç)

- JA-59 (Can Martorellet)

- JA-69 (Can Vela Gran)

- JA-72 (Font d'en Vicenç)

- JA-118 (Can Vela Gran)

- Cal incorporar al catàleg el jaciment subacuàtic que hi ha a la cala Sant Vicenç on es van localitzar restes d’èpoques històriques diverses, entre les quals cal destacar la troballa d’un vaixell grec del segle VI aC, que s’ha convertit en el derelicte més antic que ha estat excavat fins ara a les illes Balears. La característica més significativa d’aquest jaciment és que s’utilitzà l’assemblatge cosit per construir el vaixell. Aquesta tècnica consistí a unir totes les taules del folre amb un cosit de cordes que estaven impermeabilitzades amb resina. L’embarcació transportava un carregament d’oli i vi envasat en àmfores orientals, ibèriques i púniques. A més a més, s’hi documentaren altres objectes, com lingots d’estany,molins de pedra, cistells de fibra natural, un motllo per fabricar joies, armes i eines de ferro. Sobre aquest jaciment hi ha nombrosa bibliografia:

- Nieto, X.; Tarongí, F.; Santos, M. (2003). «El pecio de cala Sant Vicenç». Revista de Arqueología 258, pàg. 18-25.

- Nieto, X.; Tarongí, F.; Santos, M. (2002). «Un barco griego del siglo VI a.C. en Cala SantVicenç (Pollença, Mallorca)». La Navegación Fenicia; Tecnología Naval y Derroteros.Encuentro entre marinos, arqueólogos e historiadores. Madrid: Centro de Estudios Feniciosy Púnicos.

(2003). «Il relitto greco-arcaico di Cala Sant Vicenç, Maiorca». L’archeologo Subaqueo IX, pàg.11-14.

(2006). «El vaixell grec de Cala Sant Vicenç a Pollença (Mallorca)». XXIII Jornades d’EstudisHistòrics Locals. Palma, pàg. 231-241.

- Caldria fer un estudi i incorporar a les fitxes els antics rètols de les cases fets en vermell de mangra a un costat o a l’altre de les portes. Aquests rètols són vestigis documental de quan encara no es dueien a terme els rètols dels carrers, la obligatorietat dels quals es va introduir l’any 1769. Aquets rètols van desapareixent degut a factors naturals o a reformes arquitectòniques. Segon la revista Sa Plaça (num 252 del 8 de novembre de 2013) hi ha un grup d’historiadors que s’han proposat restaurar els rètols existents i la realització d’un inventari documental.

 

- A la fitxa del Claustre del Convent de Sant Domingo (AR-6) s’hauria de completar l’apartat d’anàlisi i descripció amb les marques que existeixen a les columnes i que han estudiat la Doctora en Història de l’Art, Elvira González i la llicenciada en Història, Roser Pérex. Aquestes marques (pintades en mangra i una en negre vegetal), es denominen de posició i es realitzaven er al registre in situ, de cadascun dels elements constructius en pedra, de les qual no es coneixen altres exemples a Mallorca.

- Caldria completar les fitxes d’alguns edificis religiosos com l’església del Calvari (AR-01), església de Nostra Senyora dels Àngels (AR-04), església de Sant Jordi (AR-05) incorporant a les mateixes elements de mobiliari i de caràcter litúrgic que han estat inventariats per una comissió que ha fet feina pel bisbat i de la qual formava part en Juan M. Torres Velasco.

- Caldria completar la fitxa de Can Llobera de Plaça (U-12) al cas de l’interior amb tota la feina que s’ha fet d’inventariar mobiliari i objectes significatius de la mateixa.

- Incorporar a les fitxes del catàleg el nom o malnom de les cases. Ens consta que en Juan M. Torres Velasco ha fet aquesta feina. Igualment consideram que l’Ajuntament hauria de requerir la seva ajuda per revisar el catàleg, donat el seus coneixements històrics sobre el municipi i la seva bona predisposició per feina pel patrimoni comú.

- Caldria investigar els arbres singulars del municipi i introduir els mateixos al catàleg amb mesures de protecció preventiva. El dia 20 de març de 1991 el Parlament va aprovar la Llei de protecció dels arbres singulars de les Illes Balears. Es tracta d’un instrument normatiu del màxim nivell per assegurar la conservació d’aquells individus arboris amb característiques extraordinàries, per talla o per l’edat, o bé especialment valuosos des del punt de vista cultural.

Al seu moment desembre de 2010 es va anunciar públicament (Diario de Mallorca de 22 de desembre de 2010 que la Conselleria de Medi Ambient tenia diferents propostes de catalogació com arbres singulars de les dues araucàries que es troben a la Punta, prop de la carretera entre Pollença i Port de Pollença al costat del creuer amb la carretera de la Cala Sant Vicenç. Aquestes araucaries van ser sembrades personalment pel darrer batle republicà de Pollença, Josep Cànaves i Salas, afusellat pels falangistes al 1936. Segon la notícia de premsa; "En un informe realizado el pasado año por un agente medioambiental, se recomienda al servicio de Protección de Especies la catalogación de los árboles porque "su ubicación las hace destacar sobre el territorio y por la historia que las acompaña, la cual está vinculada directamente con la memoria histórica". 

 Excavacions al vaixell grec enfonsat de Cala Sant Vicenç

 

 

 

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb