URXELLA

http://alternativaperpollenca.com

L'Ordenança a debat

Alternativa | 20 Març, 2014 00:10 | facebook.com twitter.com

Des de la Plataforma Contra l'Ordenança Cívica ens conviden a assistir a un acte que amb el títol "L'Ordenança a debat" es realitzarà aquest dissabte 22 de març a les 20h a la sala de conferències del Claustre amb una durada prevista d'una hora i mitja.

Aquest acte tendrà tres parts: una de xerrada (en què intervendran Antònia Toledo, de Prosocial i Neus Truyol, regidora de MÉS a l'Ajuntament de Palma), una de projecció del documental "Barcelona 2006: l'any del civisme" de Jordi Oriola, i una final de debat entre els assistents.

Vos demanam que en faceu tota la difusió possible.

Gràcies, i recordau que encara hi som a temps d'aturar-la!

Plataforma Contra l'Ordenança Cívica

Transcrivim part de l'analisi crític que ha fet la CUP de Berga de la seva ordenança, on parlen del context en quin sorgeixen les ordenances cíviques:

 

EN QUIN CONTEXT SORGEIXEN LES ORDENANCES CÍVIQUES

El fenomen de les ordenances cíviques es gesta al llarg de 2005. Segurament l'exemple més clar de com sorgeix una ordenança cívica el trobem a Barcelona. Al llarg de tot l'estiu de 2005 el diari La Vanguardia

publica quasi a diari articles i reportatges sobre conductes “incíviques” al centre de la ciutat. A partir d'aquí s'aconsegueix generar un debat que, en comptes d'anar a l'arrel del problema busca la solució en reprimir les

seves expressions més externes. Serà aleshores quan l'Ajuntament de Barcelona posarà fil a l'agulla i elaborarà una ordenança que intentarà reprimir els aspectes més externs de problemàtiques ciutadanes com la massificació turística, la transformació profunda que pateixen els barris antics o la prostitució.

 

Prenent una visió més general, es pot afirmar que les ordenances del civisme, durant la seva gestació en els centres de pensament del poder durant el període 2004-2005 (fundacions de partits polítics, centres d'estudis de diverses administracions...) pretenen donar una resposta favorable al sistema a dues problemàtiques ben diverses. Per una banda, ens trobem amb el fenomen de la immigració, fenomen que comença a prendre una gran magnitud a partir de 1999. Aquest fenomen suposa la transformació profunda de diversos espais urbans, especialment els centres antics de les ciutats. En pocs anys, molts d'aquests barris antics quasi doblen la seva població, i les xarxes socials de barri preestablertes es veuen substituïdes o bé han de conviure amb d'altres de noves. Alhora, les necessitats socials que apareixen són noves. A partir d'aquí apareixen problemes tant objectius, com poden serels problemes derivats de la massificació demogràfica de certs barris (per exemple, una planificació insuficient del sistema de recollida de residus per a una població que s'ha quasi doblat), i també els problemes subjectius (la sensació per als habitants autòctons que el seu món es  transforma en una direcció que ells no poden controlar, i la por davant d'aquests canvis).

D'una altra banda, també en aquest període que arrenca el 1999 comencen a sorgir moviments socials que organitzen i aconsegueixen mobilitzar milers de persones entorn problemàtiques com la destrucció del territori, la deslocalització de les empreses o bé l'especulació urbanística i l'encariment dels preus dels pisos. La resposta del sistema davant d'aquestes problemàtiques no podia ser anar a l'arrel de tot plegat, ja que això portava a qüestionar bases del propi sistema. La generalització de drets socials a la immigració suposava frenar un desenvolupament econòmic que tenia en l'economia submergida un dels seus pilars. Combatre l'especulació urbanística i les grans infrastructures agressores amb el territori també suposava qüestionar altres pilars bàsics. Per tant, la resposta fou centrar el debat públic entorn els aspectes més visibles, les conseqüències d'aquests problemes, però mai les causes. La base real existia (problemes quotidians, la por al canvi social, el contrast cultural), i alhora el paper de resolució i mediació socials que anteriorment havien jugat actors socials com les associacions de veïns o els centres socials quedaven molt limitats davant un canvi social tan profund per alguns barris com el que va suposar l'irrupció del fenomen migratori. Així doncs, les ordenances cíviques van ser normatives que tenien com a objectiu reprimir les conseqüències més visibles i quotidianes de tot un seguit de fenòmens sense en cap moment plantejar-se actuar contra les causes d'aquestes problemàtiques.

 Si fem una lectura simple i per sobre de l'ordenança veurem que es tracta d'una barreja de normes sobre aspectes molt concrets i dispersos de la vida quotidiana juntament amb un seguit d'articles més propis d'un manual de bons modals que no d'una normativa oficial, amanit tot amb disposicions que atempten a drets recollits a la Constitució. Darrera d'això s'hi amaga un fet molt perillós: davant una apreciació subjectiva de manca de “llei i ordre”, així com d' “educació”, s'enuncien tot un seguit de normes que a la pràctica no només atempten contra els drets i llibertats reconeguts per lleis de rang superior, sinó que a la pràctica són inaplicables. Si igualment són normes quasi impossibles d'aplicar, aleshores quin és el problema? Aquesta és una de les preguntes que més es sol fer. És evident que, des d'una lectura simple de l'ordenança, no n'hi hauria d'haver cap de problema. Però sí que n'hi ha, i gros. El fet que unc omportament estigui legalment sancionat suposa a mitjà termini una estigmatització “legalitzada” d'aquells que no segueixin aquests preceptes. Com a cas pràctic, hi pot haver gent que cregui que la seva obligació és posar en coneixement de l'autoritat qualsevol infracció lleu, com a forma de bon funcionament social; en canvi, hi pot haver gent que cregui que no és l'obligació d'un ciutadà exercir de “xivato”. Les dues actituds responen a dues concepcions diferents de valors, totes dues respectables. En canvi, si s'il·legalitza, com és el cas, una d'aquestes actituds, es passa a la distinció entre el “ciutadà respectable que compleix la llei” i “el protodelinqüent que se salta les normes”. I aquesta és la voluntat d'aquesta i d'altres normes: per a fer combregar la ciutadania amb el poder, cal normativitzar allò que es considera una actitud bona, que passa a ser legal, per tal d'il·legalitzar allò que el poder considera una actitud dolenta.

Tot i que a simple vista pugui semblar que la ordenança implica tota la ciutadania, un anàlisi detallat de la mateixa ens demostra que a la pràctica aquesta ordenança va dirigida als sectors que no formen part del nucli dirigent o hegemònic de la societat. Bàsicament la normativa afecta a les persones humils, als exclosos socials, a la immigració i al jovent. Per a infraccions al nostre entendre més greus que les detalladesa la ordenança però que afecten a sectors socials hegemònics (classe mitja, empresaris, “veïns de tota la vida”...), ja hi ha altres normatives, sovint més laxes i ambigües.

 

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb