URXELLA

http://alternativaperpollenca.com

Declaraciˇ per l'Educaciˇ

Alternativa | 11 Maig, 2014 00:01 | facebook.com twitter.com

Darreres novetats a la lluita per una Educació Pública de Qualitat Normal 0 21 MicrosoftInternetExplorer4

Ens alegra que hagi estat Arxivada la causa contra Jaume March La jutgessa es mostra sorpresa per la gosadia d’una denúncia sense fets punibles

El dijous l'Assemblea de Docents de Mallorca va decidir desestimar l'opció d'impulsar un aprovat general per al curs 2013-2014 amb una àmplia majoria del 90%. Aquesta decisió ha estat presa després d'un procés intern democràtic de debat que molts han volgut negar abans que es produís.

A l'Assemblea es van repartir fulls de la Declaració per l'Educació, que es va consensuar amb bona part de les organitzacions de la comunitat educativa i s'impulsarà la recollida de firmes a partir dels centres educatius de Mallorca.

Els quatre eixos que vertebren la declaració són els següents:

1. Una vertadera autonomia dels centres docents per adaptar-se a la realitat, amb una gestió democràtica i transparent, i amb participació efectiva de tota la comunitat educativa.

2. Uns recursos econòmics i personal suficient per garantir el dret a l’educació, per poder implantar programes de millora i, especialment, per atendre la diversitat dins les aules.

3. Una nova regulació de l’ensenyament de les llengües, dissenyada per experts amb l’assessorament de la Universitat de les Illes Balears, consensuada, dotada de recursos suficients, adaptable al context de cada centre escolar i que aconsegueixi que l’alumnat, al final de l’escolaritat obligatòria, domini per igual les dues llengües oficials i sigui capaç d’entendre i expressar-se adequadament almenys en una llengua estrangera, principalment l’anglès.

4. Un pacte social i polític per l’educació que reculli les propostes anteriors i que sigui fruit del consens, per a la millora i l’estabilitat del sistema educatiu, independentment de qui governi.
 

L'Assemblea treballarà per impulsar una mobilització dins la darrera setmana de la campanya electoral de les eleccions europees i es preparen unes setmanes de denúncia temàtiques sobre la situació insostenible en la qual es troba el sistema educatiu a les Balears, que abordaran les futures retallades de plantilla per al curs que ve, que aniran acompanyades d'un nou augment de ràtios, la situació precària dels interins, la situació de les beques menjador per a les famílies i la nefasta implantació de la LOMCE.

  Un membre del comitè de l'Assemblea de Docents, Jaume Sastre, ha iniciat aquest dijous una vaga de fam a les 16 hores per exigir al Govern la negociació immediata amb els docents .

Jaume Asens: “Bauzá i Camps podrien acabar la legislatura imputats” L'advocat representa FAPMA i COAPA en la querella contra Bauzá, Camps i Estarellas

 

Reflexió i dibuix original del nostre amic en Miquel Trias

La línia de comandament és clara a la caverna baueà: el capitost cavalca i parla poc, els galifardeus fan els mals papers i diuen els disbarats; convé tenir-ho present, sobretot  en arribar la temporada de les ereccions.

Recordar i continuar lluitant

Alternativa | 10 Maig, 2014 00:01 | facebook.com twitter.com

 Publicam la intervenció del nostre company en Pere Josep Coll als actes del passat 1 de maig. Sempre cal tornar a passar pel cor, recordar, a aquells que van lluitar per tots nosaltres.

 

Avui es dia 1 de maig, el dia del treballador, i desde Alternativa volem recordar la importància d'aquesta data, i així jo vos parlaré sobre els orígens d'aquesta celebració i el perque d'aquest dia i no un altre, ja que per desgràcia molta gent no coneix el motiu pel qual dia 1 de maig és el dia del treballador.

Ens hem de situar a la segona meitat del segle XIX als EUA. Un país en plena revolució industrial, on les jornades laborals podien ser eternes i on els treballadors ja s'organitzaven per defensar els seus drets. I la reivindicació més important era la de la jornada laboral de 8 hores. Així la Federació Americana del Treball trià l'1 de maig de 1886 per fer una vaga general i reclamar la jornada de 8 hores.

La vaga va ser un èxit, i molts treballadors ja van aconseguir la reducció d'hores de treball tan sols amb l'amenaça de vaga. Però no tots els empresaris varen cedir i a alguns llocs les protestes es van allargar. Un d'aquests llocs va ser Chicago.

Chicago era la segona ciutat dels EUA, a la que arribaven immigrants d'arreu del món i desocupats del camp per fer feina a les diferents fàbriques, alhora que es creaven viles i barris humils. El treballadors de Chicago eren probablement els que pitjor vivien del seu país, i amb aquest ambient a la ciutat també van anar adquirint força moviments com l'anarquisme o el socialisme.

Com hem dit a Chicago la vaga es va allargar, dia 2 la policia reprimí durament una manifestació, i dia 3 en un enfrontament entre vaguistes i esquirols durant una concentració, la policia disparà indiscriminadament morint 6 persones. Això tensà molt la situació, i com a protesta per aquests fets es convocà una concentració per dia 4 a la Plaça Haymarket. Unes 20000 persones hi acudiren, i la policia també els reprimí. Just en aquells moments un artefacte explosiu llançat per una persona sense identificar acabà amb la vida d'un policia. Va ser la resposta a la dura repressió d'aquells dies.

A partir d'aquests fet vuit anarquistes foren detinguts i acusats sense cap prova. I en un juduci sense cap garantia 3 foren condemants a cadena perpètua i 5 a morir penjats. L'11 de novembre de 1887 foren executats (un dicidí suïcidar-se a la pròpia cel·la).

Aquests fets varen tenir un fort ressò internacional, i les víctimes del procés varen passar a ser coneguts com els “Màrtirs de Chicago”. Dins aquest context al 1889 el Congrés Obrer Socialista de la II Internacional acordà per l'1 de maig una jornada de lluita reivindicativa per les 8 hores, i d'homentage als “Màrtirs de Chicago”. A l'estat espanyol la primera celebració va ser al 1890 (a Mallorca també).

Amb el pas del temps l'1 de maig s'ha anat instaurant (no sense dificultats, més repressió i prohibicions) a gran part del món. Evidentment el seu caràcter ha anat canviant i les reivindicacions han anat adaptantse a les diferents i noves necessitats que els canvis socials han suposat.

Poc a poc i ja sigui com a jornada festiva o de lluita la jornada de l'1 de maig s'ha imposat, sent la jornada festiva més universal, on coincideixen totes les cultures, llengües i religions, i tot això sent probablement l'únic dia festiu que no ha imposat un govern.

Per tant i ja acabant la meva intervenció, crec que és important i necessari que tots els treballadors coneixin el perque d'aquest dia, i que és valori el que molts obrers han lluitat al llarg dels anys per aconseguir una societat més digne, i recordar que els drets de la classe obrera no han brotat ni de la mà de Déu ni de la ma de l'amo. Els drets dels obrers han sortit de la lluita del obrers, i això no ho hem d'oblidar, i més en el món que avui ens toca viure, i on aquests drets estan més amenaçats que mai. Per tant és imprescindible que tots nosaltres recollim el seu testimoni i lluitem, per que per desgràcia encara hi ha molta feina per fer i molt camí per recórrer.

 

 

 

Propostes pel pressupost

Alternativa | 09 Maig, 2014 00:01 | facebook.com twitter.com

Aquestes són les  propostes que vam fer al PP&PI pel pressupost 2014. No han estat acceptades a pesar d'estar fonamentades en partides aprovades i no executades al 2013, i en els acords del ple. Amb majoria absoluta és clar que el consens s'ha convertit en imposició, a diferència d'anteriors pressuposts només UMP va votar amb l'equip de govern i la resta de partits de l'oposició vam votarn en contra.

Les nostres propostes:

-  Insisitim en la necessitat de fer  millores en el conveni de l'IES Clara Hammerl per tal que l’Ajuntament pugui realitzar altres usos abans de construir noves infraestructures:

- Tancar o separar mitjançant una tanca les instal·lacions esportives (incloses les exteriors) de la resta de les instal·lacions de l’IES.

- Adequar els vestuaris i els banys que actualment estan en mal estat.  No hi ha vestuaris per als arbitres.

- Ampliar el pavelló creant unes grades a la zona d'espectadors.

-Assumir la gestió de la instal·lació fora de l’horari de l’IES, inclòs els mesos de vacances d’estiu, Nadal i Pasqua. Cal tenir en compte que l’IES té prioritat per a fer les seves activitats extraescolars, però que en cas de no fer-ne la instal·lació pugui ser ocupada per a realitzar activitats municipals.

- Assumir de forma real la vigilància de la instal·lació (evidentment fora de l’horari lectiu). Actualment es trasllada aquesta responsabilitat al club, especialment als entrenadors.

-Integrar la gestió d’aquestes instal·lacions esportives dins un pla de manteniment de les instal·lacions esportives del Port de Pollença o de tot el municipi. Actualment no hi ha un pla de manteniment de la instal·lació, només es fan actuacions o reparacions puntuals que realitza l’Ajuntament o l’IES depenent de qui sigui l’interessat.

- Insistim en la necessitat de complir els acords de ple i millorar el catàleg de camins amb la realització d’investigacions catàleg de camins: iniciar la recuperació de l’ús públic del camí del coll d’en Patró i resolució dels expedients d'investigació. 25/07/2012

- Partida per a la redacció d'un projecte de creació de recorregut arqueològic a Pollença. 27/03/2008

- Dotació de partida pressupostària per continuar amb les excavacions al Pedreret de Bóquer.

- Demanam una partida pel compliment de la moció de la fumigació herbicides: conscienciació i contractació de mitjans tècnics i materials

- Especificar una partida pel compliment de la moció per promoure els productes locals i de proximitat .

- Ampliar la partida per a l'eliminació de barreres arquitectòniques

- Partida per l'obertura del CTO de la Gola.

- Tenir en compte  al pressupost dedicat a la Cala Sant Vicenç; la feina que va fer l’Associació de Veïns de la Cala Sant Vicenç al 2008. Un extens dossier al que s’identifiquen tota una sèrie de feines a realitzar per millorar l’espai públic de la cala; repàs de pintura, senyals de trànsit i indicadors, enllumenat, papereres, zones enjardinades, portetes del comptadors, els parques, les coves, la plaça dels pins... I que encara no s'ha fet.


 

Iniciativa Legislativa Popular (I.L.P)

Alternativa | 08 Maig, 2014 00:01 | facebook.com twitter.com

Normal 0 21 MicrosoftInternetExplorer4

Avui continuam reflexionant sobre la participació ciutadana i  publicam un article d'en Joan Martorell Si voleu escriure o que publiquem alguna cosa, només ho heu d'enviar a alternativaperpollenca@gmail 

INICIATIVA LEGISLATIVA POPULAR (I.L.P.)

La Iniciativa Legislativa Popular (I.L.P.) és la potestat per la qual una petició de la ciutadania, firmada per un nombre mínim de ciutadans o votants registrats, pot obligar realitzar una votació pública (plebiscit) sobre una proposta d'una llei, esmena constitucional, reforma d'una llei o ordenança.

Esta regulada a la Constitució Espanyola al article 87.3 i a L’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears a l’article 47.3.

Es, baix el meu punt de vista, una forma estupenda de donar participació a la ciutadania i que els responsables polítics facin lo que realment els ciutadans desitgen, no com per desgracia nostre es habitual, lo que els convé tant des de el punt de vista electoral, ara passa ja que estam en temps de eleccions, com per afavorir interessos particulars o de grups de pressió.

A Suïssa per exemple, la modificació del IVA va esser somes a una votació popular i el resultat va esser que es va haver de augmentar el percentatge.  Varen pujar l’Iva, per que els ciutadans així ho decidiren.

A Andorra, un altre exemple, la darrera que s'ha portat a terme a estat una llei que prohibeix fumar a la feina i alguns espais públics.

L’ Estatut permet als Ajuntaments emprà les I.L.P.’s, cosa que no record que cap Ajuntament hagi fet mai i crec que seria una bona manera de Governar.

Record que quant era President del Club Pollença, la Directiva volíem canviar el para-sol de la façana, ja que consideràvem i considero, que es antiestètic. Varem exposar al saló d’actes, diversos projectes fets per una sèrie de professionals, de manera que els Socis, poguessin triar quin mes els agradés o bé rebutjar el canvi del para-sol. El resultat va esser arreglar el que teníem i així, contra la opinió de la Junta Directiva, es va fer.

En temes sensibles , com es ara la Peixateria, que qualsevol que tingui dos dits de seny, veurà que serà una obra pública  polèmica (temps al temps), si fos responsable, com ara el Batlle, endemés de la preceptiva exposició pública, feria ús de la I.L.P. Lo mateix podrien fer amb la reforma i l’ús del casal de Can Llobera, etc.

Dir que segons està publicat, des de l’any 1978 al 2012 a l’Estat Espanyol, se presentaren 66 I.L.P.’s , de les que 9 reuniren tots els requisits (500.000 firmes com a mínim) i només  1 arribà a esser aprovada per el Congrés dels Diputats i es convertí en Llei.

A la nostre Comunitat Autònoma, son necessaris 10.000 firmes, recollides en 3 mesos, a Andorra necessiten un 10% del cens electoral.

Eines per activar la participació ciutadana, en tenim, lo que falta es voluntat per emprar-les. Prova de axó, es que al Plenari dels Pressupostos (19-04-2014), era una de les reclamacions que feren el partits de l’oposició, el Partit Popular i el PI(CIUP/LLR), en fan cas omís, llàstima.

A Pollença, si apliquéssim el percentatge de Andorra (10%),per exemple, ferien falta 1.051  persones. Aplicant el cens de data 01.01.2014 (10.510 electors). Si apliquéssim la proporció existent entre els 36 milions de ciutadans en dret a vot a tot l’Estat Espanyol i tenint en compte que son necessàries 500.000 firmes, a Pollença amb 151 firmes podríem tirar endavant una I.L.P., evidentment si hi hagués voluntat política de aplicar aquest sistema de participació ciutadana, caldria fer una consulta al Juristes de la CCAA.

Segons qui subscriu, cal emprà les I.L.P.’s per arrodonir el nostre sistema democràtic. Vaig  tenir responsabilitats a l’Ajuntament durant 8 anys i mai varem promoure una ILP, es veritat, emperò el temps i els anys, me fan veure aquest i molt mes errors que varem cometre, per lo que si la meva experiència i errors acumulat serveixen per qualque cosa, es per lo que coment públicament el meus punts de vista.

Joan Martorell

 Fotografia feta per Biel March Simó (anys 80) en Pollença."La Pescateria es percebuda per molts com un antic espai lúdic pels nins i nines del Pollença, ara perdut. Les corregudes entre les pedres, passar per davall, jugar a encalçar, botar,... en definitiva, entretenir-se, era possible pel fet de disposar moltes hores al dia d'aquest espai de forma lliure."

 

 

 

El treball

Alternativa | 07 Maig, 2014 00:01 | facebook.com twitter.com

Publicam l'excel·lent intervenció de la nostra companya Antònia Cerdà als actes del passat 1 de maig.

Avui em toca parlar de treball i quin millor dia que dia primer de maig. Però no podem parlar de treball sense xerrar de capitalisme, ja que el capitalisme ha anat perfilant i definint el concepte de treball, per poder créixer i expandir-se. El capitalisme es caracteritza per l'acumulació de capital, i des del principi el treball va quedar sotmès a la lògica de l'eficàcia i de la rentabilitat. El treball es converteix en un simple mitjà i una mercaderia més. Però el treball no és una variable econòmica ni tampoc poc reduir-se a la definició com a despesa de força física i mental. El món del treball és un espai central de formació d'identitats i segueix sent un estructurador fonamental de la vida i del temps quotidià.

La crisi actual podria ser anomenada la crisi del treball. Avui en dia el treball és percebut com un bé escàs, com un bé en si mateix. La divisió en la classe obrera no s'articula en relació a qui posseeix el “bon” treball sinó en relació a qui té treball i qui no el té. La conseqüència és la reducció absoluta i relativa de tots els nivells de vida, juntament amb l'abandonament i destrucció dels espais urbans ocupats per les classes treballadores i els marginats. A més, el fet d'articular la divisió en la classe en relació a qui té treball i a qui no en té, fa que el qui té treball l'accepti qualsevol condició laboral sense cap pega i que interioritzi un discurs d'explotació.

El capitalisme posa l'accent damunt la flexibilitat i el treball es troba en una contradicció; flexibilitat implica una espècie de llibertat per modelar la nostra vida mentre el que succeeix en realitat és que la flexibilitat es tradueix en el treball com flexibilitat per poder canviar de llocs de feina constantment i una flexibilitat també atorgada a l'empresari per poder contractar i acomiadar de manera flexible. A més amb una reforma laboral que sostén i legitima aquesta idea.

La fortalesa del capitalisme descansa en la seva capacitat per traslladar als treballadors el pes de la crisi. La crisi actual representa una fase de la lluita de classe en què als treballadors els hi ha tocat la pitjor part; justament perquè la crisi no és una crisi terminal, sinó un llarg i violent període de reajustament del domini capitalista. L'activitat continuada de desprestigi de la política no és una activitat atzarosa, mantén a bon resguard l'activitat privada entesa com l'esforç de l'enriquiment personal. El concepte mateix del treballador és dissolt i substituït pel d'emprenedor: l'individu i la seva acció són les úniques explicacions del fer social. Aquest és el caldo de cultiu dels polítics, no tan sols de l'extrema dreta que es va estenent per tot Europa, absorbint les estructures de la social democràcia, gràcies a l'avorriment polític, que han aconseguit a través d'una ciutadania fortament desorientada. Aquestes noves transformacions polítiques i econòmiques fan que l'alienació no es doni de la mateixa manera: apareix transformada i assumida per un nou llenguatge com treball flexible, mitjançant la fictícia classe mitjà i la demonització de la classe treballadora. La demonització de la classe obrera tenia un objectiu clar: fer que la gent no es pensés amb termes de classe, la classe és un concepte marxista, és més l'amenaça no esta en l'existència de classes si no, en el sentiment de pertinença a ella. En només una dècada la manera en què es veia la classe va canviar, s'animava a la gent a ascendir socialment i a definir-se per quant es posseïa. Els pobres o aturats només podien culpar-se a ells mateixos. La demonització de la classe treballadora té una finalitat aplicar una doctrina de responsabilitat personal a tots els problemes que afecten la classe treballadora, ja sigui la pobresa, l'atur...

Davant aquest panorama, hem de tornar a construir el concepte de treball i posar-ho al lloc que es mereix, perquè precisament en les formes d'organització de treball apareix una alienació total, perquè el consentiment apareix com un mecanisme de control interioritzat. Si el treball és l'essència de l'home, si se sent realitzat en el treball, no podem acceptar l'alienació ni l'explotació i si no és així, si és un simple mitjà, una mercaderia, doncs hem de desmitificar-ho.

 Si us interessa el tema us recomanam  "CHAVS. La demonización de la clase obrera" d’Owen Jones,


 

La Pescateria. Definiciˇ participativa dels espais p˙blics

Alternativa | 06 Maig, 2014 00:01 | facebook.com twitter.com

 A Alternativa per Pollença (A) donam suport al manifest “Un téntol per a la Pescateria”(al seu perfil de  facebook trobareu més informació) , que han fet un grup de ciutadans,  i demanam a l'equip de govern obrir un procés de participació ciutadana sobre el projecte a realitzar  al solar de la Plaça Major, que avui ocupa la Pescateria i l’antic quater i altres edificis públics. Demanam, en definitiva, una definició participativa dels usos dels espais públics.

Al ple de setembre de 2009, a la passada legislatura, vam presentar una moció, que va ser rebutjada, demanant realitzar un procés participatiu per decidir entre tots (ciutadans, tècnics i polítics) els usos dels  espais públics existents Veure article: Gestió participativa dels espais, curiosament el PP i UMP a l'oposició van ser els únics que van donar suport a la nsotra moció. En aquell moment el protagonista era l'edifici Miquel Caplllonch al qual s'havia de donar usos. Ara  el protagonista és el futur edifici del solar de la peixateria i quarter  però hi ha un bon grapat d'edificis i espais públics als qual la ciutadania pot dir alguna cosa en referència als seus usos, encara no definits totalment; Can Llobera, el bar Katy, Puig de Santuïri... A Alternativa consideram que la implicació dels ciutadans en la política municipal no es pot limitar a l'elecció d'uns representants a l'Ajuntament cada quatre anys. Cal més i millor democràcia, cal fer passes cap a l'autogovern, democratitzant a fons l'Ajuntament, cap a dins i cap a fora. No es pot continuar amb la política d' "ordeno i mando", en la qual només es pensa en la participació dels ciutadans quan aquests han de votar.

A Alternativa pensam que seria molt positiu per a la cohesió social que entre tots; decidim de manera participada quins volem que siguin els usos de la pescateria i de la resta dels  espais públics.

Articles sobre el tema a la secció " Democràcia participativa"


Fa unes setmanes Joana Serra de Gayeta ens feia recordar al seu bloc Moments :

Avui dematí he llegit al diari que s'obre un concurs d'idees per crear un espai a l'antiga peixateria de Pollença, ara en un abandó total. I m'han vingut al cap un caramull de records.
Hi havia un correu que era "u correu de les peixateres". Les dones dels pescadors d'u Moll, després de vendre peix davall el tamarell gros venien a Pollença amb caixons de peix.
No record ara si ho feien uns dies fixos o si quan els venia bé. Sé que l'arribada de les peixateres revolucionava les dones. A la peixateria hi havia, enrevoltant-la, com un mostrador de pedra de marbre i allà, me pareix que dins uns caixons de fusta amb gel, hi venien el peix.
Ma mare sempre hi anava. Solia comprar gerret per fregir, peix de prémer per fer un arròs. Si duien gatí feia uns fideus boníssims o una coca tapada.
I per Setmana Santa comanava una mussola o dues per fer escabetxo.

La peixetaria era com una festa quan plovia. Els que ens passejàvem o jugàvem per Plaça ens hi refugiàvem parlant tots a l'hora, sense distingir ni sexes ni edats.

M'agradaria molt que l'antiga peixateria quedàs com abans, com homenatge als pescadors d'u Moll i les peixeteres que venien el peix.
I, qui sap, també per refugiar-s'hi quan plou a Plaça. 


 

 

 

 

 

Els firmants del manifest són

 (Segueix)

PP&Pi no accepten rebaixar un 25% el preu de les entrades del Festival als residents

Alternativa | 05 Maig, 2014 00:01 | facebook.com twitter.com

 ANTECEDENTS
 
Al Festival del 2013, el mes de juny, els grups municipals d’Alternativa per Pollença, PSOE, UMP, PSM, Esquerra Republicana i els dos regidors no adscrits vam registrat al·legacions per millorar l'ordenança de preus del Festival; demanant l'ampliació del descompte als residents del 10 al 25 % i que els preus continuen sent fixats pel ple i no per la Junta de Govern com pretenia ara el batle.
 
Veure: Al·legacions de l'oposició als preus del Festival
 
PP & PI en aquel moment en minoria no van resoldre les al·legacions fins el ple de setembre, quan ja s'havia fet el Festival. Un informe d'Intervenció reconeixia que encara que ja hagués passat el Festival es podia ampliar el descompte als residents del 10 al 25 % forma retroactiva. Els grups de l'oposició vam mostrar més seny que els que ens governen i davant de les explicacions de l'interventor dels problemes que podia significar fer ara pagaments retroactius per la tresoreria municipal vam decidir retirar aquesta al·legació esperam que l'equip de govern apliqui aquest descompte al Festival del 2014. El que no vam retirar és el nostre rebuig a la proposta de l'equip de govern de que els preus siguin fixat per la Junta de Govern i no pel ple.
 
Veure PP&PI d'esquenes al ple
 
La nostra sorpresa ha estat veure  l'actuació barroera de PP&PI amb el suport inexplicable d’UMP al darrer ple per aconseguir aprovar el que només fa uns mesos  vam rebutjar. Aquesta és la nota de premsa conjunta dels grups de l'oposició (Alternativa, PSOE, PSM i Esquerra) sobre el tema:

El PP i el Pi no accepten la proposta de rebaixar un 25% el preu de les entrades del festival de Pollença als residents

Els grups municipals d’ Esquerra Republicana, Alternativa per Pollença, PSOE, PSM hem votat en contra de l'ordenança de preus del Festival de Pollença i hem demanat l'ampliació del descompte als residents del 10 al 25 % i que els preus els fixi el ple i no la Junta de Govern

 

Al ple ordinari del dia 29 d’abril l’equip de govern ha presentat una modificació dels preus del Festival sense tenir en compte la programació ni el cost de les actuacions. En relació als preus públics del festival, els grups d’esquerres de l'oposició hem considerat que s’ha de donar una passa més per intentar que hi hagi més assistència dels ciutadans de Pollença als concerts del Festival, tot i que veim que aquesta no és la intenció de l’equip de govern per enguany. A més a més, cal tenir en compte que els ciutadans de Pollença som els que financem pràcticament el 100% del cost del Festival. Per això, hem proposat que el descompte pels residents a Pollença sigui  del 25% en comptes del 10%.

Per altra banda, també consideram que és injustificable el canvi proposat per l'equip de govern a l'ordenança i que sigui la Junta de Govern i no el ple de l'Ajuntament qui  fixi els preus del Festival. Els preus d'un acte cultural tan important com és el Festival s'han de fixar en el organisme més representatiu i democràtic que és el ple municipal.

 

El batle i l’equip de govern han perdut una bona oportunitat per incorporar unes al·legacions que presentàrem l’any passat, consensuades per una majoria de regidors del ple municipal, i que haurien facilitat que els ciutadans del municipi de Pollença poguessin assistir al festival de música de Pollença. Lamentam profundament també el canvi de criteri d'UMP, que l'any passat va signar i presentar unes al·legacions juntament amb la resta de la oposició i enguany, en canvi, dona suport a uns preus que no inclouen el contingut d'aquelles al·legacions.

 

Unió Mollera Pollencina no sabia ni el que havia signat, presentat i  votat fa només uns mesos, així anam.

 

 

 


Acte polÝtic, 1 de maig a Pollenša

Alternativa | 04 Maig, 2014 00:01 | facebook.com twitter.com

Normal 0 21 MicrosoftInternetExplorer4

Alternativa per Pollença recupera la celebració de l'1 de maig a Pollença amb un acte polític.

Després d'unes quantes dècades, a Pollença hem tornat a celebrar el Primer de Maig. L'assemblea d'Alternativa per Pollença va organitzar un acte polític que va tenir lloc a la Plaça dels Seglars i en què assistiren més d'un centenar de persones.

L'acte va començar amb una sèrie de parlaments que giraven entorn a l'1 de maig, a càrrec d'alguns membres de l'assemblea d'Alternativa. Així, primerament, Pere Josep Coll va fer un repàs sobre la història del dia 1r de maig històric i per què es commemora. Antònia Cerdà el seguí amb una intervenció de caire més filosòfic sobre el concepte de treball en l'actualitat i com ha canviat la seva percepció en l'actual context de crisi econòmica. Tomeu Sales acabà el torn dels parlaments amb una sèrie de reflexions de per què és necessari reivindicar el primer de maig avui.

A l'acte s'aprofità també per presentar públicament la nova portaveu i propera candidata a les pròximes eleccions municipals. El regidor Pepe García la va presentar i Marina Llobera es va dirigir als assistents per animar a participar activament del projecte, a la vegada que a qualsevol forma d'organització popular.

En l'esdeveniment tampoc hi va faltar l'humor crític i en la zona de l'escena s'hi va posar una escala de collir figues en què, sota el hashtag #defensamlodetots , en lloc de sobrassades, es va penjar distints cartells reivindicant educació i sanitat pública, habitatge i treball digne, avortament lliure, justícia universal... L'acte va acabar amb un concert de Jonny on the rocks i una picada a partir dels plats que membres i simpatitzants varen preparar per l'ocasió.

 

 

 

 

 

Carta a la Sra. Monica de Oriol

Alternativa | 03 Maig, 2014 00:01 | facebook.com twitter.com

Avui publicam un article d'en Joan Martorell Si voleu escriure o que publiquem alguna cosa, només ho heu d'enviar a alternativaperpollenca@gmail 

Carta a la Sra. Monica de Oriol

PRESIDENTA DEL CIRCULO DE EMPRESARIOS

Senyora,

Vaig llegir i sentir als mitjans de comunicació, unes paraules seves que me deixaren escarrufat, indignat i qualque cosa més que me guardaré.

Va dir, sense tornar vermella que  el  nostre País i ha treballadors que no serveixen per res, perquè no estan formats. I se va quedar tan ampla. A continuació, va proposar contractar-los emperò pagant-los per davall del Salari mínim (+-645,30 euros mensuals).

Miri un article molt aclaridor:

Artículo 35 de la Constitución Española:

1. Todos los españoles tienen el deber de trabajar y el derecho al trabajo, a la libre elección de profesión u oficio, a la promoción a través del trabajo y a una remuneración suficiente para satisfacer sus necesidades y las de su familia, sin que en ningún caso pueda hacerse discriminación por razón de sexo.

Si es la primera vegada que llegeix aquest article, li anunciï que la Constitució diu moltes mes coses que vostè per el càrrec que té hauria de llegir

Si contracta qualcú per menys 645.30 euros mensuals ó 21.51 euros al dia, vostè es una explotadora de persones, així de clar.

Partint de lo que diu l’article 35, tots els Espanyols tenen dret a la promoció mitjançant el treball. No conec altre forma de aprendre un ofici, si no es començant a treballar en ell afí de completar la formació.

Segurament que els 645.30 euros vostè se les gasta a la perruqueria amb una sessió, perquè en transport públic no li vorem, te cotxe i conductor  pagat per el Círculo de Empresarios, que presideix, per anar-hi.

Sabem que es Presidenta de Seguriber, la empresa de Seguridad que tenia que controla la macro festa del Madrid Arena, que va acabar amb tragèdia. Després de axó, segueix Presidint la empresa com si tal cosa, aquí no ha passat res.

Li mostraré quins son els Salaris Mínims a Països propers:

Alemanya: 1.360 €

França: 1.430 €

Irlanda: 1.462 €

Luxemburgo: 1.874 €

Bèlgica: 1.502 €

Holanda: 1.478 €

Tinc curiositat per veure quant ingressa vostè com a Presidenta del Circulo de Empresaris, anualment, quantes persones te al seu entorn i que les paga. Aquets dies hem sabut que la Gerent de la CAEB aquí a Mallorca te un sou brut, si no record malament de 79.000 €.Vostè essent Presidenta de una Entitat molt més grossa, de ben segur que el seu sou estarà en proporció a la dimensió de la Entitat que presideix.

Si lo que volen els empresaris, es activar un contracte de formació per facilitar la incorporació dels joves al mercat de treball, podríem estar d’acord. Emperò sempre partint dels salaris mínims que he relacionat abans.

Endemés de la qüestió del salari i ha un altre tema que els empresaris els agrada molt emprà i es que la contractació de treballadors acollits a convenis especials, els reporta reducció del costos de la Seguretat Social i altres avantatges fiscals, els obliguen a fer una jornada normal com si fossin treballadors amb contracte habitual, la única diferencia es que al costos son la meitat per la empresa.

Aquests darrers dies ha declarat amb un comunicat que no volia ofendre a ningú, etc.etc. Senyora, aquesta es una magarrufa molt emprada en política, insultaré i després me disculparé, sempre quedarà lo dit.

Ja sé que aquesta carta no li arribarà, emperò necessitava escriure-la.

Joan Martorell (Pollença 27-04-2014)

 

 

 

 

Marina Llobera portaveu i candidata a batlessa

Alternativa | 02 Maig, 2014 00:01 | facebook.com twitter.com

La cap de llista i candidata a batlessa d'Alternativa per Pollença a les eleccions municipals de 2015 serà na Marina Llobera Vicens. Té 30 anys, és llicenciada en Filosofia i professora d'ensenyament secundari. Na Marina també serà a partir d'aquest moment la nostra portaveu.

Vinculada des de fa temps de forma activa a l'assemblea d'Alternativa, és la persona que en el segon Congrés del partit triàrem per encapçalar la llista a les properes eleccions municipals. Ja que a Alternativa apostam per la renovació, com una eina més per evitar la profesionalització de la política. Els membres d’Alternativa per Pollença no podem ocupar un càrrec, ja sigui públic o intern,  durant més de dues legislatures consecutives i en Pepe García ja ha estat dues legislatures cap de llista i  regidor.  L'assemblea proposà na Marina com a candidata i ella assumí la responsabilitat amb la mateixa energia amb què ha estat treballant en els darrers temps dins i fora d'Alternativa. Sense cap dubte, estam convençuts que ella és la persona adequada per donar continuïtat i un nou impuls a l'esquerra alternativa de Pollença.

Acostumada a treballar en equip, a manejar assemblees i a cercar consensos per sumar, és la candidata que Alternativa necessitava per treballar en un doble sentit: augmentar el pes i la importància de l'assemblea com a òrgan de decisió del partit, i presentar de nou un projecte per governar. Tenim clar que som una força municipalista, que no hem deixat ni un sol moment de treballar per al poble fent una oposició constant i seriosa, però també pensam que és necessari que canviïn moltes coses del nostre poble, i això només es pot fer des del govern. Des d'Alternativa pensam que la tasca de la batlessa ha de ser coordinar, propiciar consensos i facilitar la participació del poble en la presa de decisions, tant en els plens com fora.

     Na Marina encapçalarà una candidatura de ruptura democràtica per trencar amb les formes i el fons entorn del què gira la política municipal a Pollença des de la recuperació de les institucions democràtiques. Aquesta candidatura es presenta per a que sigui el poble qui governi, sempre a partir d'unes bases de predomini del bé comú sobre l'individualisme, de la cooperació per sobre de l'enfrontament egoista, per rompre amb el clientelisme i promoure la participació política activa més enllà de les votacions cada quatre anys. Per intentar obrir vies d'economia social i de proximitat, i fomentar un teixit associatiu que dinamitzi una vida cultural excessivament institucionalitzada i buida.

     Pollença té un passat fortament arrelat a l'esquerra, i na Marina, encapçalant la llista d'Alternativa per Pollença, és qui millor pot recollir aquesta herència política per a que torni esser una opció de futur.

 

 
Fotografies de Biel Perelló dels actes i presentació de l'1 de maig
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

 


T'hi esperam a la Plaša dels Seglars

Alternativa | 01 Maig, 2014 08:45 | facebook.com twitter.com

El Dia Internacional dels Treballadors és la festa reivindicativa del moviment obrer mundial, el millor dia per presentar el nostre candidat. Aquesta jornada de lluita pels drets dels treballadors fou establerta a la II Internacional celebrada a París el 1889, en homenatge als Màrtirs de Chicago: Michael Schwab, Louis Lingg, Adolph Fischer, Samuel Field, Albert R. Parsons, Hessois Auguste Spies, Oscar Neebe i George Engel.

T'has d'animar a venir. Avui recordam, reivindicam... i presentam el nostre candidat. A més a més hi haurà picada, refresc i l'actuació musical de Jonny on the rocks.

T'hi esperam! A les 19:00 h a la Plaça dels Seglars a Pollença 

 


 

El Dia Internacional dels Treballadors és la festa reivindicativa del moviment obrer mundial. Aquesta jornada de lluita pels drets dels treballadors fou establerta a la II Internacional celebrada a París el 1889, en homenatge als Màrtirs de Chicago: Michael Schwab, Louis Lingg, Adolph Fischer, Samuel Field, Albert R. Parsons, Hessois Auguste Spies, Oscar Neebe i George Engel. Però avui voliam fer el nostre petit homenatge a una dona, a Lucía Eldine González coneguda com Lucy Parsons, militant i vídua d'un dels executats; Albert R. Parsons.

 Lucy Parsons va néixer en 1853 en Johnson Country, Texas. Lucía solia dir que era filla d’una mexicana i d’un indi creek, i es considerava mexicana. Probablement era filla d'esclaus de Texas, es va convertir en una de les líders anarquista dels Estats. Al 1878 va començar a redactar articles sobre diversos temes;  sobre els sense sostre, els desocupats, els rodamóns, els veterans de la Guerra Civil i sobre el paper de la dona en la construcció del socialisme. També va contribuir a formar la Unión de Dones Treballadores de Chicago, la mateixa que en 1882. A més, va participar en la fundació de la International Workin People’s Asociation (I.W.P.A), d’idees anarquistes, que promovia l’acció directa contra els capitalistes.

En 1885, en plena efervescència per la jornada de vuit hores, va ser molt activa en l’organització de les costureras de la indústria maquiladora . Col·laborava amb articles per al periòdic L’Alarma que editava A.Parsons. En una nota publicada el 3 d’abril de 1886, va denunciar que els negres eren víctimes només perquè eren pobres, plantejant que el racisme desapareixeria inevitablement amb la destrucció del capitalisme.

Després de l'execució del seu espòs, Lucía va seguir recorrent el país, organitzant a les treballadores i escrivint en periòdics sindicals. Va publicar la revista Freedom. A Revolutionary Anarchist-Communist Monthly i  The Liberador. Al juny de 1905 va estar present en la constitució de Treballadors Industrials del Món (IWW, per les seves sigles en anglès). En aquella oportunitat va manifestar:

 “He pres la paraula perquè cap dona ha respost, i assec que no estic fora de lloc per a dir a la meva manera algunes poques paraules sobre aquest moviment. Nosaltres, les dones d’aquest país, no tenim cap vot, ni encara que desitgéssim utilitzar-lo, i l’única manera d’estar representades és prendre a un home per a representar-nos. Vostès els homes han fet tal embolic en la representació de nosaltres que no tenim molta confiança en preguntar-los; i jo em sentiria rara al demanar-li a un home que em representi. No tenim cap vot, només el nostre treball… Som esclaves dels esclaus Ens exploten més despietadament que als homes. Allà on els salaris han_de ser reduïts, els capitalistes utilitzen a les dones per a reduir-los, i si hi ha qualsevol cosa que vostès els homes han de fer en el futur, és organitzar a les dones”.

El 15 de desembre de 1911 va realitzar un balanç sobre els efectes de la publicació “Els famosos discursos dels Màrtirs de Haymarket”, declarant que ja havia venut 10.000l còpies al mateix temps que anunciava una sisena edició de 12000 exemplars. En 1913, als 60 anys d’edat, va ser detinguda per la policia de Los Àngeles. Un article seu dedicat als Màrtirs de Chicago, escrit en 1926, finalitzava amb les següents paraules: “Descansin, camarades, descansin. Tots els matins són seus!”.

Als 89 anys, Lucía seguia activa, quan la mort la va sorprendre a Chicago a l’incendiar-se la seva casa en 1942. Finalitzaven 62 anys d’activisme feminista i politicosindical, però àdhuc morta la policia la seguia considerant una amenaça, doncs els seus documents personals van ser confiscats.

Informació treta del Dit a  la nafra

 

 

 

«Anterior   1 2
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb