URXELLA

http://alternativaperpollenca.com

25 de Novembre: la violència és sistemàtica i estructural

Alternativa | 25 Novembre, 2014 00:01 | facebook.com twitter.com

 Quan parlam de violència de gènere o violència masclista, sempre se sol pensar en agressions físiques per part de l'home a la seva parella (o exparella). Però aquesta és només la punta de l'iceberg i la majoria de nosaltres en som conscients. Sabem que les agressions físiques (que en els casos més extrems duen a la mort, concretament a 44 dones en el que duim d'any) sempre van acompanyades d'un altre tipus de violència, diguem-ne psicològica, que pretén aconseguir el control i el domini sobre la dona, sotmetre-la, minar la seva autoestima i la seva dignitat, fer-la desaparèixer. Les tècniques estan molt estudiades i són ben conegudes: humiliacions i menyspreus en públic, aïllament social, control de la forma de vestir, de les amistats, vigilar el mòbil, amenaces...

Tal vegada podríem considerar que en aquest tema hem avançat en la darrera dècada: en el terreny de la sensibilització social, en el fet que la qüestió no sigui un tabú, en el de l'acció o interès institucional. Ho veim: se'n parla per la tele, es posen en marxa programes específics d'atenció a les víctimes i d'educació per aprendre a detectar-la, es posen dies simbòlics i els polítics de torn fan declaracions.

Tot això està bé. Però no és suficient. De fet, si es nega el problema, no només és insuficient, sinó que és inútil. I quin és el problema? Idò ni més ni menys que el sistema en si mateix, la cultura (si es pot dir cultura) heteropatriarcal dominant, combinat amb un mode de producció capitalista.

El patriarcat és violència, i si volem acabar amb la violència vers les dones hem d'acabar amb el patriarcat. Però no és gens fàcil, el masclisme està molt arrelat i les seves manifestacions són omnipresents. Que sigui el discurs dominant i habitual però, no vol dir que no sigui violència.

La discriminació laboral i retributiva és violència. La doble jornada laboral és violència.

La cosificació de la dona en la publicitat i en determinats productes (principalment fotografia) que es pretenen artístics és violència. La constant pressió estètica sobre la dona és violència.

És molt penós veure com gent que es considera d'esquerra s'indigna clarament només amb el primer dels exemples que he posat, però no tant (si no és que els justifica) amb els altres. No fotre brot a casa, o no responsabilitzar-se plenament de les tasques domèstiques i de cura als petits, ancians o malalts i pretendre justificar-ho amb un «jo l'ajud, a la meva dona», és d'un ranci que fa por, a més de masclista. O negar que sigui violència la cosificació del nostre cos (com s'explica que per vendre un cotxe li hagis de posar damunt una dona que compleix el cànon estètic de «tia bona» i amb poca roba?) o la insoportable pressió estètica que sofrim (amb un bombardeig continu d'anuncis que et diuen «lo» lletja i grassa que ets, les arrugues, la celulitis, els pèls i imperfeccions que tens, i uns models artificialment retocats, amb cirurgia, photoshop o transtorns alimentaris, que et mostren com hauries de ser i no podràs ser mai...).

Diuen, i hi estic d'acord, que la revolució serà feminista o no serà. Idò bé, la revolució ha de començar per un mateix i difícilment hi haurà transformació social sense una transformació de les consciències. Cap de nosaltres estam fora de perill amb el masclisme, perquè en les seves versions subtils és gairebé invisible, per això és necessari que siguem conscients d'allò que s'anomenen «micromasclismes».

Els micromasclismes es manifesten en conductes, comentaris, gestos... que són netament sexistes però que són tan subtils o habituals que no en som conscients. Per exemple, una mirada reprovadora quan una dona va gata, un comentari despectiu davant la promiscuïtat d'una dona quan seria ben acceptat en un home... Aquest tema dels micromasclismes dóna tant de si, que he pensat fer-ne un article específic un altre dia. I per acabar, un darrer exemple en forma de pregunta dirigida als lectors que siguin homes i tenguin carnet de conduir: a vosaltres també us passa que (no sempre, però sí amb certa freqüència) quan aparcau el cotxe hi ha algú que us fa senyes, com donant-vos indicacions per fer la maniobra correcta?

 

Marina Llobera

 

 Un any més, els col·lectius feministes de Ciutat s'han  unit per convocar la marxa de torxes pel dia internacional de lluita contra la violència de gènere baix el lema ‘Contra la violència del patriarcat, autodefensa i combat!’.Aquesta tendrà lloc avui  a les 20h i partirà de la Plaça de la Porta Pintada i anirà fins a la Plaça de Cort.

 

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb