URXELLA

http://alternativaperpollenca.com

Per un ajuntament participatiu, just i feminista

Alternativa | 14 Juny, 2015 00:01 | facebook.com twitter.com

Parlament de la portaveu del nostre grup municipal, na Marina Llobera.

És possiblement un dia com avui, que en Pere Josep i jo hem estat nomenats regidors, i que a l'Ajuntament hi ha molta gent i alegria, un bon dia per, en nom de l'assemblea d'Alternativa, donar les gràcies. A les més de 800 persones que amb el seu vot ens han fet ser aquí, però també i més especialment a aquells que han passat de les paraules als fets i s'han implicat perquè Alternativa sigui possible, amb el seu temps, el seu esforç, les seves idees, les seves mans; partint de la idea que deia en Joan Fuster que «tota política que no facem nosaltres, serà feta contra nosaltres». Entre aquesta gent i de manera destacada hi trobam els que han estat els nostres regidors fins ara, en Pepe i en Miquel, a qui els volem donar públicament les gràcies per la seva feina, que ha estat molta i constant, i perquè amb aquesta han donat exemple i han dignificat la política.

Avui, hem retirat la nostra candidatura a batle, per votar a favor del candidat de Junts Avançam, en Miquel Àngel March. El nostre vot respon, com alguns de vosaltres ja sabeu, a un pacte. El nostre vot a canvi de tota una sèrie de mesures de transparència i de participació real. Pactam, no per obtenir un benefici pel partit o per un càrrec, pactam a canvi d'una cosa que és per a tots, inclòs pels nostres adversaris polítics. «Para nosotros nada. Para todos, todo», com deia el moviment zapatista a Mèxic. Sense participació ni transparència, no hi ha democràcia, i nosaltres volem democràcia real, directa, democràcia de bons i de veres.

Així que pactam a canvi d'uns compromisos ètics clars i, tot i que estarem a l'oposició, estam disposats a fer feina i arromangar-nos. Podem assumir feines pel poble, però no és un pacte de govern, no tenim deutes ni hipoteques amb cap sigla; només tenim compromisos amb la transformació i amb la democràcia de base.

Per tant, i veient amb esperances el canvi que es pugui donar amb la nova batlia, ens posarem a fer oposició constructiva, com sempre que ens han deixat, hem volgut fer, però també, com sempre hem fet (ens deixessin o no), oposició crítica. El nou govern ens tendrà sempre de cara i disposats a col·laborar en el camí per aconseguir un poble lliure, just i feliç; però d'esquena i implacables davant l'opacitat, les velles formes de fer política, o les decisions que provoquin injustícia o desigualtat.

Volem entrar el feminisme dins l'Ajuntament, avui, que per vergonya llegim als diaris que a les Illes tenim la taxa més alta de tot l'Estat de víctimes de violència de gènere. O sigui, de violència contra la dona pel simple fet de ser dona! I aquesta és només una de les múltiples violències que patim.

Sí, lluitarem per tenir un Ajuntament feminista, perquè citant n'Angela Davis, dona, pobra i negre als Estats Units «El feminisme és la idea radical que les dones som persones».

 

Nosaltres volem ser la veu dels que no tenen veu, dels invisibles, dels silenciats i volem lluitar contra les injustícies, maldament aquesta no sigui una competència municipal, perquè és molt més que això: és el deure moral de tota persona.

Nosaltres volem ser una esmena, ja ho vàrem dir, a la dreta però també a l'esquerra, tant en la forma com en el fons. Nosaltres volem un món nou i «no ens assusten les runes», que deia Durruti. La nostra ambició no és de poder, sinó de transformació. I tenim clar que el poder no és aquí dins i el té una persona. El poder és allà fora, i és col·lectiu. El poder el té i l'ha d'exercir el poble, i el govern ha de manar obeint.

No estam exempts del perill nosaltres. Deia en Nietzsche que «qui lluita amb monstres, vagi alerta de no convertir-se també en monstre». Hem d'anar ben vius amb estar dins l'Ajuntament, amb assumir les dinàmiques, moltes vegades perverses, del poder institucional. No volem ser domesticats.

També tenim clar que no tenim la veritat absoluta nosaltres; no estam, i no ho volem estar, damunt una talaia privilegiada. I en aquest sentit, parafrasejant un altre pic Joan Fuster podríem dir que «les nostres contradiccions són les nostres esperances».

Nosaltres només intentam seguir un camí que ve d'enrere, que ve «d'un silenci antic i molt llarg, de gent que va alçant-se des del fons dels segles», ja sabeu qui ho deia, per construir un món nou, començant per l'entorn immediat; nosaltres som fills polítics d'aquells vint o trenta que un dia de juliol de fa 79 anys, resistiren dins aquest ajuntament per plantar cara al feixisme. Nosaltres som fills polítics de les seves ganes de lluitar. De les mateixes ganes de lluitar d'en Mandela, o de na Rosa Parks pels drets civils. O dels zapatistes. De les mateixes ganes de lluitar que a dia d'avui tenen les combatents de la milícia femenina kurda, contra l'avenç de l'Estat Islàmic a les muntanyes del Kurdistan.

Des de sempre i per sempre, aquesta caparruda tossudesa de voler un altre món i lluitar perquè sigui possible.

Omnia sunt communia!

 

 
 
 
 
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb