URXELLA

http://alternativaperpollenca.com

Caciquisme al segle XXI

Alternativa | 30 Setembre, 2015 08:00 | facebook.com twitter.com

Article d'en Pepe García al Diari Balears

En moltes circumstàncies actuals he de mirar més d'una vegada el calendari per confirmar que ens trobam el 2015 i no en plena crisi de la Restauració, a principi del segle XX; amb una constitució desfasada, una monarquia restaurada qüestionada, la crisi dels dos grans partits del moment... i un sistema caciquil en el qual formalment havia un estat de dret però a la pràctica el poder real es trobava en mans dels cacics. A Mallorca entre tots els cacics destacava en Joan March Ordines, en Verga, conegut també com el darrer pirata del Mediterrani o el banquer d'en Franco, totpoderós econòmicament controlava a polítics periodistes, jutges... i a part de la població amb tàctiques clientelars, subministrant favors i exercint una protecció paternalista.

L'any 1934 en Joan March va comprar, ja unificada i consolidada en tota la seva extensió, la finca de Ternelles passant per tant a controlar el camí públic que travessa la finca per arribar al Castell del Rei (un dels tres castells roquers de Mallorca i Bé d'Interés cultural ) i finalment a Cala Castell. També va adquirir altres propietats al costat del mar (Sa Vall, Mossa, Ses Comunes, Cosconar...) no embriagat per la bellesa del seu paisatge o perquè intuís abans que ningú l'arribada del turisme dues dècades després sinó per exercir amb la màxima comoditat possible el contraban.

Durant tot el segle XX l'excursió pel camí de Ternelles va ser molt popular entre turistes i mallorquins, fins i tot Foment de Turisme hi organitzava excursions cada any. A la mort d'en Joan March, Ternelles va passar a ser propietat de la seva néta Leonor March, representada per a l'entitat mercantil MENANI S.A., que al manco des de la dècada de 1980 intenta privatitzar el pas per la finca encara que seguint la vella tradició caciquil de favors i paternalisme, es podia continuar accedint al camí públic si es tenia el permís de la "Senyora" o si li queies en gràcia el guarda de la barrera, i deixa anar a cercar el pi de Sant Antoni.

A partir dels anys 90 s'han succeït recursos, plets, judicis, sentències... a la vegada que va sorgir una reivindicació i lluita popular canalitzada a través de la Plataforma Pro Camins Públics i Oberts davant la falta d'empenta del Consell Insular de Mallorca i l'Ajuntament de Pollença. La família March ha utilitzat totes les eines al seu abast que són múltiples i poderoses per aconseguir apropiar-se del camí públic. Dins aquest procés hem observats atònits com un camí públic perfectament documentat des de fa segles (ja el 1397 el virrei demanava al batle de Pollença arreglar el camí) ha estat considerat privat per un tribunal i com la propietat utilitzava de forma farisea arguments mediambientals, com la protecció del voltor negre, per aconseguir que l'Ajuntament de Pollença i Consell, fixessin una absurda limitació diària de 20 persones d'accés al camí. Dins aquesta situació surrealista sembla que als voltors negres els molesta les persones caminant en una finca amb una extensió de 1.270 hectàrees, però no les obres fetes a la finca, que sigui un vedat de caça major o els desplaçaments en quads per la zona. Dins aquesta línia falsament mediambiental la família March va aconseguir que el Pla d'ordenació de Recursos Naturals de la Serra de Tramuntana, fet a mida per en Jaume Font, declarés com zones d'exclusió diferents zones de Ternelles com el Castell del Rei i, segona interpretació de la propietat, acceptada pel Tribunal Superior de Justícia a les Illes Balears, també Cala Castell. Precisament ha estat aquesta suposada zona d'exclusió de Cala Castell la que ha servit a la propietat per aconseguir la darrera sentència on el Tribunal ha anul·lat la servitud de pas o d’accés a la mar, el que pot permetre a la propietat tancar el camí. I parlo de suposada zona d'exclusió perquè una vegada més la Plataforma Pro Camins Públics i Oberts ha deixat en evidència a les institucions al demostrar objectivament amb els plànols del PORN que realment la platja i la zona de bany de Cala Castell no són zona d’exclusió, sinó que la zona de la platja està zonificada com a zona d’ús compatible i la zona de bany no té cap zonificació.

El normal a un estat de dret al segle XXI seria que una sentència com la del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears fos anul·lada, per fonamentar-se en una falsedat que es pot demostrar objectivament, però pràcticament res del que ha passat amb el camí públic de Ternelles ha estat normal fins ara i només ha aparegut el sentit comú i la raó quan els ciutadans ens hem mobilitzat i lluitat pel que és de tots.

                                                 CAN VERGA

 

 

 

Vivim en un rŔgim putrefacte i en descomposiciˇ

Alternativa | 28 Setembre, 2015 08:00 | facebook.com twitter.com

 Al ple de dijous el  PP va presentar una moció "Per la defensa de l'Estat de Dret i la Cohesió d'Espanya", que en l'exposició de motius repetia  fins a  sis vegades, "Espanya és una gran nació", aquesta va ser la nostra resposta.

La moció va ser rebutjada amb els vots en contra d'Alternativa, Pi, Miquel Àngel March, Magdalena Segui,  Miquel Àngel Sureda i Tomeu Cifre (Junts) l' abstenció de Tots, UMP, Toni Cànaves i  Iliana Capllonch (Junts). Només va votar a favor el regidor del PP

 

Pollenša, municipi acollidor de refugiats

Alternativa | 25 Setembre, 2015 19:57 | facebook.com twitter.com

Des d'Alternativa valoram positivament el ple de setembre ja que es va aprovar la moció per fer de Pollença un municipi acollidor de refugiats, i perquè no s'ha tancat la porta  a una possible municipalització del servei de neteja viària.  


El passat dijous es va celebrar el ple de setembre de l'Ajuntament de Pollença. Des d'Alternativa valoram positivament aquest ple pel següent:

La moció que vàrem presentar per tal de declarar Pollença municipi d'acollida per als refugiats, va ser aprovada per unanimitat. La moció, però, que es va dur a ple no va ser la que havíem registrat en principi, perquè es va donar la circumstància que el Partit Popular va registrar també una moció en un sentit similar. Des d'Alternativa vàrem considerar que la gravetat de la situació no ens permetia entrar en discussions polítiques sobre el fet que fos precisament el mateix partit el que bloquejava l'acollida a l'Estat i alhora la demanés al municipi. Així que vàrem retirar la moció, per redactar-ne una conjuntament a partir de les presentades. Finalment, es dugué al ple com a moció conjunta i fou aprovada amb tots els vots a favor. Per tant, Pollença ja és un municipi acollidor!

Un altre tema a destacar va ser el fet que es va dur a aprovació l'acatament de la sentència del TSJB que anul·la el contracte del servei de la neteja viària. En el mateix punt, s'indicava també que s'iniciaven els procediments per establir la forma més eficient i sostenible de prestar el servei entre les formes de gestió directa i indirecta. Evidentment aquest era un tràmit i un formalisme, però ens alegra haver obert el debat sobre la municipalització i que, com a mínim, no s'hagi optat directament per tornar a externalitzar el servei. Ara bé, en les intervencions, la nostra regidora va recordar que des d'Alternativa defensam el rescat del servei des de fa anys i que per molts informes que es facin a favor de la privatització, no hi donarem el nostre consentiment. A més que, més enllà dels informes, al final aquest serà un tema de voluntat política i que esperam que el govern municipal opti per municipalitzar i així dugui a terme polítiques diferents de les que faria un govern de dreta.

Finalment, també ens va alegrar veure com el Partit Popular es quedava sol i només va aconseguir un vot a favor, el del seu regidor, de la rídicula moció que presentava per defensar la unitat d'Espanya.

Ferrán Aguiló

 

 

Amb menor despesa, un poble mÚs net!

Alternativa | 24 Setembre, 2015 20:00 | facebook.com twitter.com

PER QUÈ UN SERVEI MUNICIPALITZAT ÉS MILLOR?

- Perquè qui presta el servei no actua mogut pel lucre !

- Perquè es té un control directe del servei i plena capacitat per prendre decisions sobre la seva qualita. !

- Perquè la transparència és obligada!

- Perquè la participació democràtica respecte la gestió del servei és possible.

- Perquè la proximitat permet reaccionar ràpidament davant qualsevol incidència!

 -Perquè es respecten els drets laborals dels treballadors.

 

DESMENTIM les excuses

És que ofereixen finançament…

- Les inversions les pagam igualment, però com a despesa corrent.

- Les inversions tenen un cost més alt que si les fes l’ajuntament (que licitaria la compra al preu més baix)

- Les despeses financeres són més altes que per vies convencionals

És que donen tranquil·litat…

- Els polítics han de gestionar allò comú, no despreocupar-se’n

- Es deixa de conèixer el servei, el seu cost, la seva qualitat

- S’allunya de les necessitats dels usuaris

- No és la solució, sinó el principi del problema

 

ALGUNES PREGUNTES MÉS !

Haurem de pagar indemnització?

Sí, municipalitzem o no, derivada de la sentència de nul·litat del contracte. Se li ha de pagar les inversions que falten per amortitzar i el benefici que esperava guanyar l’empresa en els propers cinc anys. Si pensam en l’estalvi que suposa municipalitzar, la indemnització ja no suposa tant !

Podrem fer la inversió necessària per prestar el servei?

Hem de tenir en compte que la maquinària de l’empresa (que hem pagat) ha de tornar a l’Ajuntament i, per tant, allò més costós ja estarà cobert !

Podrem contractar personal per donar el servei?

Durant el 2015, per llei no es pot contractar nou personal. Però una societat mercantil com EMSER sí que en pot contractar de temporal per cobrir necessitats urgents i inajornables, a més dels 3 treballadors de neteja de l’Ajuntament que l’empresa subrogà i que ara han de tornar a l’Ajuntament.

 A l'enllaç us podeu descarregar l'informe que hem fet sobre el tema

 

 

Ple ordinari de setembre

Alternativa | 23 Setembre, 2015 08:00 | facebook.com twitter.com

Demà ple ordinari de setembre  a les 20,00 hores a la Casa Consistorial. Aquest és l'ordre del dia:

1.- Aprovació, si procedeix, de l’acta de la sessió extraordinària de dia 9 de juliol de 2015

I.- PART RESOLUTIVA

2.- Nomenament de representant municipal en òrgan col•legiat (Consorci TIC Mallorca).

Proposen que ho sigui en Tomeu C. Bennàssar ja que és el regidor de noves tecnologies i el batle suplent. (Proposta)


3.- Aprovació definitiva, si procedeix, del Compte General corresponent a l'exercici 2014.

 
4.- Aprovació, si procedeix, de l’expedient núm. 4/2015 de reconeixement extrajudicial.  

 Es tracta de reconéixer per tal que es puguin pagar unes factures que sumen  2800 euros. Sopars de col·laboradors de les festes de sant pere, una actuació, climatització del centre de dia (algunes del 2010, 2014 i 2015)...

 


5.- Dació de compte de les resolucions de Batlia contràries a les objeccions efectuades de conformitat amb el disposat a l’article 218 del RDL 2/2004, de 5 de març, pel qual s’aprova el text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals (TRLRHL), amb la nova redacció donada per l’article 2 de la Llei 27/2013, de 27 de desembre, de racionalització i sostenibilitat de l’administració local (LRSAL)


6.- Execució de la Sentència núm. 354/2015 de dia 27 de maig dictada en grau d’apel•lació per la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears (TSJIB) en el recurs seguit sota les actuacions judicials en el procediment ordinari 189/2010. (Veure proposta) Resum de la proposta d'acord

 Vista la Sentència que va estimar íntegrament el recurs d’apel·lació interposat per la representació processal de Fomento de Construcciones y Contratas SA i parcialment el recurs d’apel·lació interposat per la representació processal de Melchor Mascaró SA , que declara la nul·litat del procediment d’adjudicació del contracte administratiu de gestió del servei de neteja viària del municipi de Pollença a la UTE Llabrés Feliu Obra Civil SA, Amer e Hijos SA i Bartolomé Adrover e Hijos SL en règim de concessió per ser contrari a dret.

Atès que els serveis públics de competència local s’hauran de gestionar de la forma més sostenible i eficient entre les enumerades en dit article, fonamentalment, entre la gestió directa i la gestió indirecta. 

Considerant que: Si la declaració administrativa de nul·litat d’un contracte produeixi un greu trastorn al servei públic, podrà disposar-se en el mateix acord la continuació dels efectes d’aquell i baix les seves mateixes clàusules, fins que s’adoptin les mesures urgents per a evitar el perjudici”  

es proposa a l’Ajuntament Ple l’adopció del següent ACORD:

Primer.- Acatar la Sentència.

Segon.- Disposar la continuació dels efectes del contracte administratiu de gestió del servei de neteja viària del municipi de Pollença en règim de concessió, formalitzat entre l’Ajuntament de Pollença i la UTE Neteja Viària, tot tenint en compta el greu trastorn que produeix la declaració administrativa de nul·litat de dit contracte i en ares a garantir una major seguretat jurídica en la prestació del servei, fins que s’adoptin les mesures urgents per a evitat dit perjudici.

Tercer.- Iniciar el/s pertinent/s procediment/s, adoptant les urgents mesures que pertoquin, als efectes d’establir la forma més sostenible i eficient del servei públic de competència local de neteja viària, mitjançant gestió directa o indirecta.

A Alternativa com sabeu ens hem estudiat les particularitats de l'actual contracte de neteja, i hem elaborat un informe amb les avantatges de municipalitzar el servei. Aquest informe l'hem sintetitzat en una publicació de 8 pàgines, molt visual, i que defuig del llenguatge tècnic que moltes vegades fa incomprensible allò relatiu a les decisions polítiques. A l'enllaç us podeu descarregar l'informe que hem fet sobre el tema.


7.- Moció presentada pel grup polític Partit Popular per a la defensa de l’estat de dret i la cohesió d’Espanya

8.- Moció presentada pel grup polític Partit Popular per instar al Govern de les Illes Balears a construir una cuina a l’IES Guillem Cifre de Colonya 

9.- Moció presentada pel grup polític Partit Popular per instar al Consell insular de Mallorca a construir una rotonda en l’encreuament de la cala Sant Vicenç des de la carretera Ma-2200 

A l'enllaç podeu consultar les  mocions del Partit Popular.

10.- Moció presentada pels grups polítics Partit Popular i Alternativa per Pollença per fer de Pollença un municipi acollidor (Moció conjunta)

Con sabeu fa temps que vam anúnciar la nostra intenció de presentar una moció en aquest sentit (moció Alternativa per Pollença) , després el Partit Popular va registrar també una moció. Encara que pensam que és una hipocresia per part del PP presentar aquesta moció  pensam que no n'hi havia d'haver dues mocions sobre el mateix tema i hem fet una moció conjunta.

11.- Propostes / Mocions d’urgència

II.- PART DE CONTROL I SEGUIMENT

1.- Informació de Batlia
2.- Dació de compte de resolucions de Batlia
3.- Precs i preguntes

Hem presentat tres precss i tretze preguntes.

Amb menor despesa un poble més net!

 

 

 

Podem estalviar 769.515 euros amb la municipalitzaciˇ de la neteja viaria

Alternativa | 22 Setembre, 2015 08:02 | facebook.com twitter.com

Amb la municipalització del servei de neteja podem estalviar 769.515 euros que equival al cost de gairebé 1 any de servei. A l'enllaç us podeu descarregar l'informe que hem fet sobre el tema

Al ple municipal d'aquest dijous es votarà l'execució de la sentència que invalida el contracte de neteja viària i l'Ajuntament ha d'acordar iniciar el procediment per, o bé tornar a licitar el contracte, o bé prestar-lo directament. A Alternativa som partidaris d'acordar la prestació per gestió directa.

Els serveis privatitzats, a diferència del que es vol fer creure, tenen un cost major que els serveis públics prestats directament per l'administració.  El sobrecost prové, evidentment, del fet que quan una empresa privada gestiona un servei públic, aquesta òbviament es mou per la recerca del màxim benefici privat i no pel bé comú.  L'estalvi econòmic l'obtindrem perquè, si municipalitzam el servei, deixarem de pagar tots els sobrecostos que es deriven de la gestió privada (beneficis, marges comercials…), a més de no estar subjectes a l'IVA.

L'ESTALVI EN DETALL:DE LA SUBJECCIÓ A L’IVA .

419.500 euros d’estalvi en IVA  fins al final del contracte si municipalitzam pel 2016

Cada mes pagam la factura i, a banda de l'import del servei, s'hi ha d'afegir l'IVA. Quan va començar el contracte, el desembre del 2010, pagàvem un 8% d'IVA. Des de setembre del 2012, amb la pujada de l'IVA del govern Rajoy, pagam un 10%. 

Això ha suposat, per exemple, durant el 2014  un total de 76.264 euros en concepte d'IVA.

DEL BENEFICI INDUSTRIAL

251.700 euros  d’estalvi en benefici de l’empresa fins al final del contracte si municipalitzam el 2016

Si el servei el prestés l'empresa municipal, com que l'únic accionista és el mateix municipi, no necessita generar beneficis a costa del servei. I si en genera, es poden reinvertir en el propi servei per millorar-lo. El marge de benefici industrial (sobre el paper) de l'actual empresa concessionària és del 6%. 

Això ha suposat, per exemple, durant el 2014 un total de
45.758 euros de benefici industrial per l'empresa.

DE LA REVISIÓ DE PREUS 

93.318 euros   d’estalvi en revisió de preus fins al final del contracte si municipalitzam el 2016.

Amb el servei municipalitzat no hauríem d'aplicar la revisió de preus anual, que segons l'actual contracte s'incrementa a raó d'un 2,4% anual.  Així, per exemple, per al 2015, el servei de neteja ha incrementat el seu cost en 18.303 euros més respecte l'any 2014.

ALTRES

Evitaríem les tècniques d'espoli (sovint legals) de recursos públics que utilitzen generalment les contractistes. Per exemple: no repercutir els descomptes que obté dels seus proveïdors en la compra de material, imputar costos il·legítims (per exemple, com les millores «gratuïtes» incloses en l’oferta), retallar serveis i inversions (reduïnt freqüències, inversions de menor qualitat, cobrant personal qualificat i pagar-lo com a no qualificat…).

PASOS PER MUNICIPALITZAR EL SERVEI

A- Aprovam per ple l’inici del procediment per a la gestió directa del servei.

B- Feim un estudi de viabilitat i un expedient que acrediti l’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera.C- Si s’opta per a que la gestió directa la presti EMSER, feim una memòria justificativa que asseguri que és més sotenible que fer-ho per la pròpia entitat local.

D- Organitzam el nou servei

Els serveis privats surten més cars i no és una opinió nostra el diu el Tribunal de Comptes i precisament el servei de neteja és el que té més sobrecost. 

 

 

 

Municipalitzem la neteja viÓria 1

Alternativa | 21 Setembre, 2015 08:01 | facebook.com twitter.com

 UN POC D'HISTÒRIA

El servei de neteja viària a Pollença el prestava  directament l'Ajuntament i, entre el 2004 i el 2008, es va externalitzar la neteja del Moll per mitjà d'un contracte amb LUMSA. Les reiterades queixes per la brutor del Moll varen fer que, quan des d'Alternativa ens interessàrem pel tema, descobríssim que el contracte feia 8 mesos que estava caducat i, no obstant això, continuava prestant-se el servei irregularment i sense fer res per regularitzar la situació; a més de l'absoluta falta de control de l'Ajuntament sobre la feina de l'empresa concessionària.

En aquell moment, presentàrem una moció per tal que el servei de neteja viària del Moll fos assumit per EMSER, l'empresa municipal de serveis (aigua i residus). La moció va ser rebutjada i només va comptar amb el vot favorable del nostre regidor. 
 
En lloc d'això, s’optà per privatitzar el servei de neteja del municipi sencer i es va treure a concurs una concessió de 10 anys, amb un cost per l'Ajuntament de gairebé 800.000 euros anuals. Finalment, la concessió va ser adjudicada a una UTE (unió temporal d'empreses) formada per Llabrés Feliu, Amer e Hijos, i Bartolomé Adrover e Hijos, que va assumir els set treballadors de neteja de l'Ajuntament i va començar a prestar el servei el desembre del 2010. 
 
El TSJB declara nul el contracte -la situació actual
 
Dues de les empreses que no varen guanyar el concurs (Melchor Mascaró i Fomento de Construcciones y Contratas), varen recórrer als tribunals l'adjudicació. Tot i que en primera instància el jutjat va donar la raó a l'Ajuntament, recorreren i a principis de juny del 2015 , el Tribunal Superior de Justícia de Balears, va declarar nul el contracte per un defecte de forma en el procediment d'adjudicació.

La neteja viària és un servei públic obligatori per a tots els municipis, segons la llei (article 26 LRBRL), per tant, encara que el Tribunal Superior hagi declarat la nul·litat del contracte, en tant que no es resolgui la situació, l'Ajuntament ha de garantir el servei i l'empresa continuarà prestant-lo «en precari». 

LES EMPRESES QUE HI HA DARRERA LA PRIVATITZACIÓ DE SERVEIS PÚBLICS

És interessant conèixer una mica les empreses que es presenten als concursos públics i veure com les mateixes empreses que es posen contenciosos paral·lelament s'uneixen  a alguns concuros

Cal dir que en el sumari del 'cas Son Espases  els investigadors han inclòs un resum de la contractació d'obra pública a grans empreses durant la legislatura de Matas  i tres de les que es van presentar a la privatització de la neteja es troben entre les mateixes: La llista dels grans beneficiats l'encapçala ACS, de Pérez , amb un total de 210 milions d'euros , seguit per FCC ( 159.827 ) ; Melchor Mascaró ( 75.834 ) , Matías Arrom ( 64.961 ) ; Azvi ( 62.691 ) i Llabrés Feliu ( 53.837 ) .

 

- FCC Empresa de l'IBEX 35 amb uns ingressos al 2014 de 6.340 milions d'EUROS, presència a 34 països; metro de Riad per 6.000 milions (2013),  depuradora d'El Caire per 2.400 milions (2015). Entre els seus accionistes es troba Bill Gates, Carlos Slim, Georges Soros... Empresa associada als pagament del PP al cas Barcenas quan el seu president era el germà de Jaime Mayor Oreja (tercera empresa contractista d'obra pública). És la principal accionista de TIRME (incineradora i gestió de residus) i la seva filial Aqualia gestiona les aigues a Formentera, Sòller, Llucmajor i Muro.

- MELCHOR MASCARÓ Empresa especialitzada  en obra pública. Al 2008 va facturar 100 milions d'euros. Al 2011 va realitzar un ERE al 100% de la plantilla de construcció (580 treballadors). Al 2014 té 706 treballadors. Va ser l'encarregada de la construcció del metro de Palma i del Palma Arena amb un sobrecost de més del 100% de 48 milions a més 100 milions d'euros. Implicat en l'operació Cloaca (frau d'1,5 milions d'euros en la gestió i recollida de residus) i al Cas Peatge (adjudicació de les obres de la carretera Palma. Manacor).

- HERBUSA Grup empressarial eivissenc que s'encarrega de la neteja viària i recollida de fems a diferents municipis d'Eivissa (Sant Josep, Santa Eulàlia, Sant Joan). S'anuncia com empresa pionera en gestió mediambiental però va anar a judici per l'explotació sense llicència  durant tres dècades d'un abocador i de contaminació d'un aqüifer; van ser absolts i es va responsabilitzar a l'administració.

 

- UTE Urban Serveis. Formada per les empreses:

            - Bartolomé Adrover (neteja edificis i traspols..).

            -Amer e Hijos ; al 2014 més de 100 treballadors ha fet obres com la 1ª fase de la circumval·lació d'eu moll o la piscina coberta. Al 2013 va participar en una UTE amb FCC (obres carretera Pla de Na Tesa i Camí Fondo)

            - Llabrés Feliu; obres de la segona fase de la circumval·lació d'eu moll, Son Espases, Es Baluard... Al 2012 li quedaven 100 treballadors dels 600 que tenia ( va fer un ERE al 90% de la Plantilla). Al 2012 Miquel Llabrés va ser detingut a l'operació Bonsai i al 2015 va declarar al Parlament pel cas Son Espases.

 Aquests dies repartim al municipi l'informe per a la municipalització del servei de neteja, el podeu consultar pitjant la imatge.  Us agraïm la seva difusió

 
 

Ternelles un error judicial fonamentat en una falsedat

Alternativa | 19 Setembre, 2015 11:38 | facebook.com twitter.com

Pel seu interés publicam el comunicat de la Plataforma Pro Camins Públics i Oberts:

Comunicat sobre la sentència del TSJ de les Illes Balears sobre el Camí de Cala Castell


Un gran error judicial fonamentat en una falsedat

A) La recent sentència del T.S.J. de les Illes Balears 514/2015 de 15 de setembre recaiguda sobre la servitud de pas o d’accés a la mar per anar a Cala Castell, la qual en el seu punt quart del “Fallo” diu taxativament “EXCLUIMOS de las previsiones del PGOU la servidumbre de acceso al mar a través del Camino de Ternelles”, consideram que es fonamenta únicament en la conclusió errònia a que arriba el tribunal sobre la zonificació al PORN de la platja i mar de Cala Castell. El raonament del tribunal, que es troba al punt sisè del Fonaments de Dret, és el següent: “De la cartografía aportada a los autos se observa que toda la zona ribereña con el mar en este concreto enclave es zona de Exclusión, por lo que el disfrute del baño en esas concretas aguas resulta un uso prohibido.”, i posteriorment també afirma: “El ámbito territorial del PORN incluye en la zona de Exclusión de este concreto paraje a la zona de dominio público marítimo terrestre. Pues bien, si bien la ley de Costas establece la garantía del uso público del mar i de su ribera, tambien lo es que la propia Ley de Costas permite determinadas excepciones debidamente justificadas. Y el PORN ha contemplado esa excepción al disfrute recreativo del mar en esa concreta zona y aguas, y ello por encontrarse en un paraje de alto valor ecológico y ambiental, motivo por el qual se ha calificado de Zona de Exclusión.”.

Precisament és aquesta observació feta pel tribunal la consideram completament falsa. La cartografia que estableix la zonificació a la zona de Cala Castell se troba al plànol 644-5 del PORN, el qual fou publicat en el pàgina 58 del BOIB número 54 Ext de data 11.04.2007, cartografia que es pot consultar en qualsevol moment en la plana web del BOIB. (Adjuntam detall del plànol 644-5 del PORN.)

De l’observació d’aquesta cartografia precisament es dedueix que la platja i la zona de bany de Cala Castell no son zona d’exclusió, sinó que la zona de la platja està zonificada com a zona d’ús compatible i la zona de bany no te cap zonificació. Això és així per quan a l’indret de la platja la línea de zonificació no és de color vermell, sinó de color lila, color que indica precisament la zona d’ús compatible. En les zones d’ús compatible, segons l’article 62.c) de la normativa del PORN de la Serra de Tramontana, està permès l’ús recreatiu sense cap tipus de restricció. També se pot observa clarament a la cartografia com el camí de Cala Castell -amb grafia de color vermell- arriba fins a la zona d’ús compatible de la platja de Cala Castell.

De tot el dit fins ara, fets objectius, s’ha de concloure que entre la previsió del PGOU d’establir una servitud de pas o d’accés a la mar fins a Cala Castell NO ESTÀ EN CONTRADICCIÓ amb la normativa ni la zonificació del PORN.

B) Per altra part també consideram erroni el punt primer del “Fallo” de la sentència, el qual diu: “DESESTIMAMOS LA INADMISIBILIDAD DEL RECURSO CONTENCIOSO DENUNCIADA POR EL AYUNTAMIENTO DE POLLENÇA”, per quan des de la sentència del Tribunal Suprem de data 18.10.2001 en que en el seu punt cinquè fallava “Devolver las actuaciones para que respetando el acuerdo tomado por el Ayuntamiento de Pollensa se le adicionen las determinaciones precisas para asegurar el uso público idóneo de los bienes afectados por la resolución impugnada.”, l’Ajuntament de Pollença no ha realitzat cap acte administratiu tendent a l’establiment real i efectiu de la dita servitud de pas o d’accés.

L’acord pres per l’Ajuntament de Pollença a que fa referència la STS de 2001 és el que s’aprovà en la sessió plenària de dia 23 de maig de 1990 de previsió d’establiment de servituds de pas per a accedir a varis llocs de la costa Pollencina i corresponent al tràmit d’esmena de deficiències del Pla General d’Urbanisme.

El primer acte administratiu que hauria de fer l’Ajuntament per a l’establiment efectiu de la servitud de pas o d’accés prevista al PGOU per accedir a Cala Castell d’acord amb les determinacions que fa el PGOU de 1990 en els documents de la Memòria Justificativa, el Programa d’Actuació, l’Estudi Econòmic Financer i els Plànols, en concordança amb l’article 28 de la Llei de Costes i els del Reglament que la desenvolupa, amb l’article 550 del Codi Civil i la recent sentència de la Sala Civil del Tribunal Suprem de data 27.02.2015, no és altra que l’expropiació dels terrenys per on transcorre el camí que condueix fins a Cala Castell. Cosa que per ara encara no ha fet.

Convé aclarir que una servitud de pas o d’accés a la costa, no és un dret de pas o trànsit per uns terrenys o camí privat, sinó un dret urbanístic i jurídic a establir sobre uns terrenys privats mitjançant el Planejament urbanístic la previsió i execució d’accessos públics fins a la mar mitjançant els sistemes previstos en la legislació urbanística.

L’efectivitat de la servitud, quan no hi ha agents urbanitzadors, solament es pot assolir quan els terrenys son públics mitjançant l’expropiació. Mentrestant l’Ajuntament no disposa de cap competència sobre el camí o accés privat. Per això l’Ajuntament de Pollença no està facultat, des de el punt de vista administratiu ni jurídic, a expedir autoritzacions a particulars per a transitar pel camí que condueix a Cala Castell.

El tribunal dona per cert, en el seu fonament de dret segon, que hi ha “existencia de la servidumbre de paso para acceso al mar” i que la mercantil MENANI S.A. està obligada “a consentir y tolerar el paso de las personas y público en general, para acceder a la playa des Castell,,,”. Al nostre entendre aquestes afirmacions no poden tenir cap fonament jurídic per quan la servitud de pas o d’accés a la costa ni s’ha establida ( o constituïda) ni pot esser efectiva sobre les finques de Ternelles ja que solament hi ha la previsió del seu establiment en el PGOU de 1990, d’acord amb la STS de 18.10.2001.

Per tant, consideram que no hi ha cap acte jurídic real ni presumpte que es pugui sotmetre a la consideració administrativa ni contenciosa administrativa i, apel·lam a l’Ajuntament de Pollença per a què recorri judicialment aquesta sentència tan desafortunada.

Aquesta és la cartografia que estableix la zonificació a la zona de Cala Castell se troba al plànol 644-5 del PORN

 

 

 

Un Conseller d'Educaciˇ virtual

Alternativa | 18 Setembre, 2015 08:00 | facebook.com twitter.com

Article d'en Pepe García publicat al Diari Balears

Tinc serioses sospites que l'actual Conseller d'Educació no és un conseller real sinó un conseller virtual, fictici una mala còpia de l'autèntic Matí March. No és possible que el Conseller d'Educació, que no ha aprofitat tots les eines al seu abast per aturar la LOMCE, sigui el mateix Martí March que a l'anuari de l'educació de les Illes Balears, que dirigeix, va escriure que la LOMCE era més que una llei educativa i que tenia una forta i negativa dimensió política social i econòmica; incrementant la desigualtat social.

No és possible que el mateix Martí March que acusava al Partit Popular de no complir el seu programa electoral ara com Conseller faci el mateix. El programa del PSIB parla d'assolir per a l'educació de forma progressiva el 5% del PIB... però de moment les propostes d'acord a la negociació amb el comitè de vaga que proposa el Conseller Virtual suposaria només un increment del 0,2% per arribar a un 3,1% del PIB el 2016 (l'UNESCO proposa un 7% del PIB). No sé tampoc si l'altre partit que governa, MES, també s'ha convertit en un partit virtual o és el que es va presentar a les eleccions, per què el 10%, que al seu programa es comprometia a incrementar el pressupost d'educació, sembla molt allunyat del 3,1%.

El Conseller virtual i la presidenta del govern no deixen de repetir a la premsa que no entenen per què no s'ha desconvocat la vaga, mentre fan ben poca cosa per negociar els punts pels quals es va convocar la mateixa. Doncs és tan fàcil com revisar el que diu el seu programa electoral, que sembla que ja han oblidat, i rellegir el que demanàvem els docents quan vam convocar la vaga indefinida, i presentin propostes concretes amb un pressupost adient pel seu compliment. El mateix que per altra part també estan demanant les entitats representatives de les famílies (FAPA-COPA) en relació a les beques de transport i menjador. Com pot imaginar el Conseller Virtual i els partits governants després de comparar les seves declaracions anteriors a governar amb el que han fet realment per evitar el desplegament de la LOMCE, cal alguna cosa més, que propostes generals sense pressupost, per desconvocar la vaga.

S'ha iniciat el curs i per desgràcia hem de dir altra vegada que aquest curs no és normal i hem passat de les declaracions de la consellera del PP Camps; que el curs escolar era normal si no fos per la vaga, a les declaracions del conseller virtual que el curs escolar és normal encara que hi ha una vaga convocada, però que no passa res, ja que aquesta vaga és virtual.

Esper que avui, que hi ha una nova reunió de la conselleria i el comitè de vaga, qui negociï sigui el vertader Marti March. Estic segur que ell no voldrà continuar mantenint les retallades de l'anterior govern i que un catedràtic de Pedagogia Social voldrà reduir el percentatge d'interins a educació, que a Eivissa arriba al 50%, i que voldrà liderar una actuació de xoc per reduir les ràtios d'alumnes, a totes les unitats on es superen els límits legals (el 61% a Educació Infantil). Estic segur que un govern que s'ompli la boca de transparència i diàleg donarà al comitè de vaga tota la informació que aquest ha demanat en anteriors reunions com l'estat dels equips de suport i d'atenció a la diversitat a infantil i primària que van sofrir especialment les retallades amb l'anterior govern.

Li vull recordar al Conseller Virtual alguna de les preguntes que es feia Marti March a l'anuari de l'educació de 2014; Per què no es vol acabar amb el conflicte educatiu a través del consens, tal com es deia al programa electoral? O és que, en el fons l'educació pública no interessa? O això és el que es pretén perquè, tal com es diu en bon mallorquí, qui un dia passa, un any empeny.

Si el Conseller Virtual vol que la vaga virtual no sigui real i sigui desconvocada el que ha de fer avui és negociar com Marti March i en paraules seves evitar el desprestigi de la política i la democràcia amb l'incompliment de les promeses electorals del seu partit i socis de govern.

  Vuits i Nous, Tueldús (Ferrán Aguiló i  Bartomeu Seguí)

 

MUNICIPALITZEM LA NETEJA VI└RIA Avui a les 20:00 a Can Llobera

Alternativa | 17 Setembre, 2015 08:00 | facebook.com twitter.com

 RECORDAU AVUI A LES 20:00 A CAN LLOBERA OBRIM UN DEBAT PÚBLIC SOBRE LA REMUNICIPALITZACIÓ DE LA NETEJA VIÀRIA A POLLENÇA.


 

 

 

 

QuŔ Ús Alternativa per Pollenša

Alternativa | 16 Setembre, 2015 08:00 | facebook.com twitter.com

A la nostra darrera assemblea vam aprovar aquest document que sintetitza la nostra ideologia

Alternativa per Pollença és una organització política de caràcter assembleari que fa feina per aconseguir la transformació social a nivell global, per aconseguir un món just, igualitari, lliure i ecològicament sostenible. Per això es declara anticapitalista i antipatriarcal, ja que capitalisme i patriarcat són dos dels pilars bàsics que sostenen l’injust model social, polític i econòmic vigent que es pretenen transformar. L’objectiu final és l’autogestió en tots els sentits, és a dir, que el poble es governi a si mateix.

Per fer-ho possible es tenen com a principals eixos d’actuació la participació ciutadana i la democràcia directa, perquè els ciutadans, amb tota la informació, transparència i comunicació, creïn un govern de tots per a tothom; la cohesió social que possibiliti l’eliminació de les desigualtats, ja siguin per motius econòmics, d’edat, raça o gènere; la defensa dels treballadors i el seu impuls com a classe; la sostenibilitat ecològica i la protecció animal; la defensa dels interessos col·lectius i els bens públics; la defensa dels trets identitaris com la llengua catalana, la història i la cultura popular; i la laïcitat de l’estat i la societat. Tot això tenint com a fonament els valors republicans i, sobretot, la solidaritat, sense la qual la transformació social no seria possible.

Alternativa per Pollença té una doble vessant d’actuació. En primer lloc treballa des de les institucions, amb la convicció de que l’ètica és el fonament de la política i que s’ha de fer feina de manera honesta i sincera, parlant clar, amb valentia i no fent càlculs electorals, coalicions i pactes de govern contraris als seus principis. A més, per evitar la professionalització política, una mateixa persona d’Alternativa per Pollença no pot ocupar un càrrec electe durant més de dues legislatures consecutives. I cap persona pot tenir més d’un càrrec, ja sigui públic o intern.

En segon lloc, Alternativa per Pollença treballa des de fora de les institucions, conscients de que la vessant institucional té uns límits molt marcats. Només la societat, organitzada i conscient, pot ser la protagonista del canvi que es vol aconseguir –i no cap partit polític. Per això, des d’Alternativa per Pollença s’actua com un moviment social amb la pretensió d’incidir en la població més enllà de l’actuació institucional.

Els dos conceptes definitoris d’Alternativa per Pollença són l’assemblearisme i el municipalisme.

Alternativa per Pollença és assembleària des del moment que el seu òrgan de decisió màxim és l’Assemblea de tots els militants i simpatitzants. Per això es fan assemblees periòdicament, on tots els assistents tenen veu i vot i on sempre es cerca la presa de decisions per consens. Al marge de l’Assemblea existeixen canals permanentment oberts d’informació, consulta i debat sobre qüestions que per la seva immediatesa no poden tractar-se a una assemblea ordinària. Per tant, no es compta amb comitès de savis, comitès executius ni coordinadors que decideixen per a tothom, sinó que l’Assemblea, constantment informada, és el vertader motor d’Alternativa per Pollença. Tot això comporta que Alternativa per Pollença tengui només els càrrecs que legalment s’han de tenir: un coordinador, encarregat de la difusió de la informació interna; una tresorera, que de manera compartida porta els comptes; i un secretari, que no té cap funció. Més enllà d’això també hi ha dos regidors, que funcionen com a portaveus d’Alternativa per Pollença tant al ple com en altres àmbits. L’objectiu és que les decisions, accions i opinions d’Alternativa per Pollença siguin sempre col·lectives. Només així s’aconsegueixen l’horitzontalitat i la radicalitat democràtica. Només així s'aconsegueixen l'horizontalitat i la radicalitat democrática.       

Per altre banda, Alternativa per Pollença és una organització que té el seu àmbit d’actuació en el municipi de Pollença. Però el municipalisme va més enllà de l’àmbit d’actuació concret. El municipalisme és una manera d’entendre la política que fa incidència en la descentralització del poder i en la participació directa de les persones en la presa de decisions que afecten a la comunitat. Per tant, des del municipalisme s’advoca per l’actuació en un àmbit d’abast humà geogràficament parlant. És a dir, que la política s’ha de poder fer en un espai reduït (un municipi o barri) per tal de que tota la gent que hi viu pugui participar i prendre les decisions que afecten al col·lectiu. D’aquí que el municipalisme estigui molt lligat al federalisme, que no és més que la lliure unió de les comunitats per tal de gestionar aspectes de més ample espectre, així com també al respecte a la natura i a l’entorn i a la submissió de l’economia a la política per tal d’assolir la igualtat i el benestar real de totes les persones.

Per això també pensam que més enllà del municipi cal treballar per teixir una xarxa de col·laboració amb altres organitzacions de tipus municipalista que comparteixin semblants eixos ideològics, tant dins el nostre marc institucional autonòmic, de països catalans, com amb organitzacions d'altres indrets de l'estat, que estiguin per la ruptura democràtica i el marc polític imposat des del 78.

Amb tot, també existeix un compromís amb l’autocrítica, la transparència i la informació. Per això es publica tota la informació possible tant de l’actuació institucional (actes de plens, reunions a organismes diversos, juntes de govern, comissions informatives...) com de la situació de la organització (estat de comptes, càrrecs...). Per fer-ho es disposa de diverses xarxes socials (twitter, facebook), bloc, web i una publicació periòdica en paper.

Demà us esperam

 

Resum feina institucional

Alternativa | 14 Setembre, 2015 08:00 | facebook.com twitter.com

A la nostra darrera assemblea els nostres regidors ens van explicar  la feina institucional que ara publicam. Assemblearisme i transparència són eixos fonamentals de la nostra feina.

1.Temes institucionals

Un resum de la feina feta pels regidors.

Na Marina va explica les dues juntes de Portaveus que s'han realitzat (avui es fa la tercera);

- La Junta de portaveus del 24 de juny va ser informal perquè encara no estava oficialment constituïda. Es va parlar de la periodicitat i els dies i hores de les distintes comissions, la creació oficial de la Junta de Portaveus i de la Junta de Govern. Sobre aquesta, es quedà que es publicarien els acords al web (està encara pendent), es plantejà delegar-hi la resolució de la disciplina urbanística (pendent). Vàrem proposar incloure un membre dels altres partits amb veu i sense vot. Es va discutir sobre les retribucions.

La Junta de portaveus del 17 de juliol va ser per discutir les distincions de La Patrona.

Na Marina va explicar la feina realitzada a les juntes de govern.Totes tenen la mateixa estructura: Urbanisme (llicències, disciplina), Hisenda (despeses, recursos, llicències Ocupació Via Pública), Règim interior i personal (guals, taxis, personal, cementiri), Contractació. Ens hem abstès en tot allò relatiu a la Ocupació de la Via Pública a l'espera de fer una nova ordenança ihem demanat un major control de l'ocupació.

 

- Junta de Govern 7 juliol:

Es farà un decret de batlia per delegar la disciplina urbanística a la Junta.

Informe de secretaria i intervenció per l'excés d'hores extres del personal de Turisme. Cal cercar una solució encara que amb les limitacions de la llei Montoro a les contractacions per part de l'Ajuntament sembla complicat.

Informe secretaria i intervenció per serveis que no han seguit procediment contractual administratiu (centres oberts, escoleta, manteniment jardins) i subministraments diversos. Cal regularitzar tots aquests serveis.

- Junta de Govern 21 juliol:

- S'informa que s'han demanat una quarentena de legalitzacions en rústic.

- S'estan preparat els plecs condicions per plaça tresoreria i per borsí d'arquitectes ( ja ha sortit).

-Junta de Govern de 4 agost:

- S'ha de revisar el tema de l'electricitat de l'escoleta (que encara tenia el comptador d'obra i ara ha arribat la factura del darrers quatre anys!!!) i de l'electricitat del club d'equitaci.

Es va denegar la prolongació del servei de l'arquitecte municipal en Rafel  Balaguer, explicarem aquest tema a un article.

- Junta de Govern de 18 agost:

 Es va explicar le feines realitzades en referència a Villa Cortina, després de comprovar que era ocupada es va  enviar a les empreses subministradores perquè li tallin els serveis. Per altra banda, es va denegar la llicència de legalització que varen presentar i la propietat ho ha recorregut. Encara no s'ha fet la resposta. S'ha enviat també als jutjats per veure què troben.

S'aproven les bases pel borsí d'arquitectes (se retiren les taxes per presentar-se a l'examen).

Se prorroga el contracte del Servei d'Orientació Educativa. L'escoleta i l'escola d'adults tenen contracte extingit i s'està fent feina amb els plecs.

L'interventor ha posat queixes per les hores extres del notificador-clavegueram. S'ha de solucionar. Se proposa: primer fer sondeig entre els de l'Àrea de Serveis per si algú ho vol fer.

S'ha parlat del tema boies. L'équip de gover són partidaris de  que l'ajuntament demani la concessió i així poder controlar el tema. Encara que després ho gestioni el Club Nàutic.

 

Comissions Informatives i Plens

-13 de juny: presa de possessió del càrrec i constitució del ple.

-9 juliol: Ple del cartipàs. Es va aprovar la periodicitat de les sessions plenàries, junta portaveus, junta de govern, i els sous.

-29 juliol: Es va aprovar el reinici de l'expedient d'investigació de camins, les distincions de la Patrona i el nomenament de representants als òrgans col·legiats. Vàrem presentar una moció sobre el pavelló del Clara Hammerl (posada a punt i millora del conveni) que es va aprovar.

Es va donar compte del decret de batlia que es nomena personal eventual el cap de Serveis amb un sou de 2482 euros en 14 pagues, a 1 d'agost.

Vàrem registrar 5 precs i 7 preguntes. D'aquests: sembla que ja hi ha data per la Junta de Portaveus (és avui), i han llevat la placa d'en Matas.

- Ple extraordinari d'agost.  Vam aprovar la modificació de la plantilla de personal per a la modificació del lloc de treball denominat Director/a de Ràdio Pollença de personal eventual a personal laboral, nivell 0 (caràcter especial d’alta direcció. Vam aprovar les bases reguladores per a la concessió de subvencions a les associacions de caire social per a l’any 2015. Insistirem que l’any que ve que  associacions que no són de Pollença però fan feina al municipi puguin rebre algun tipus d’ajuda, com per exemple la benzina.

 

EMSER

-25 de juliol: reunió amb els delegats de personal, on s'intercanviaren opinions, se'ns posà al dia de les distintes demandes que hi ha en curs i queixes (contractació irregular, opacitat del gerent, retorn drets laborals...). Hem demanat que al Consell d'Administració hi pogués haver representants dels treballadors i deixar obert a que hi pogués haver alguna associació d'usuaris.

-29 juliol: Junta General d'EMSER. Simplement s'anomenaren els membres del Consell d'Administració, que comptarà amb tres membres del govern (M.A. March, T. Cifre i A. Nevado) i dos membres de l'oposició (M. Buades i M. Llobera). D'ençà de llavors venim demanant que es convoqui el Consell d'Administració.

-31 juliol: Els delegats de personal ens fan arribar un escrit, demanant que es designin els membres de la Comissió Paritària del Conveni Col·lectiu i de la Comissió Negociadora del conveni Col·lectiu. Seguim insistint en la convocatòria del Consell d'Administració (pareix que serà el 14 de setembre)

 

Consell Rector de la Ràdio

-11 d'agost: Constitució i bàsicament s'ha tractat el tema de com cobrir la plaça de director de la ràdio. Com que no es pot tenir més personal eventual (límit legal de 2) i tampoc es poden treure noves places (LRSAL) la solució sembla que és cobrir-ho amb un contracte d'alta direcció. Pràcticament no hi cap diferència amb un càrrec d'eventual (ja que també és de confiança en el sentit que no cal fer cap procés selectiu). En la pràctica, però, sí que es farà un procés selectiu amb una sèrie de requisits i la presentació d'un projecte (ja ha estat publicat) Al ple extraordinari d'agost es va dur aquest punt, per tal de fer una modificació de plantilla.

- 7 de setembre:

Es va aprovar per unanimitat el plec de condicions per aprovar la direcció de la ràdio i es va acceptar la nostra proposta de puntuar els mèrits, experiència, projecte... que faltava a l'esborrany inicial coneixement Pollença 10.
Al punt de varis el batle va comentar que el més immediat és millorar la recepció a la Cala Sant Vicenç i el Port de Pollença ( hi ha 6000 euros al pressupost 2015). Més endavant volen estudiar la possibilitat de fer un parell de dies programes en eu moll, inclòs han parlat de fer un estudi.

 

Consell Rector Residència

-11 d'agost: Constitució.(ja vam fer un article sobre el tema)

Es va aprovar un conveni entre la Residència i l'IES de Santa Margalida (que fan el Cicle Formatiu d'Atenció a la dependència).

Es van aprovar les bases per convocar la plaça de director/a de la residència en la forma de contracte d'alta direcció. El nostre representant va recordar que hi havia una acord firmat entre Ajuntament i representants dels treballadors i ratificat per ple, que establia les funcions de la direcció de forma ben detallada i el sou d'aquesta plaça. No s'ha tengut en compte ja que a les bases la descripció de les funcions és molt pobre i el sou sembla que serà el que figura als pressuposts. Estam pendents d’informació sobre aquest tema.


Comissió Especial de Comptes

-11 agost:

Es varen dictaminar els comptes generals de l'exercici 2014, per dur a aprovació al ple de setembre. És un tràmit obligatori.

En general la situació econòmica de l'Ajuntament ha esta bona, l'únic òrgan que ha acabat l'any amb un balanç negatiu ha estat la ràdio (amb un 14% d'endeutament). S'ha pagat els proveïdors dins termini.

L'interventor proposa, cosa que recordarem al Consell d'Administració, que es faci una auditoria de legalitat a EMSER. Considera que de la part econòmica no és necessària, però tot i que l'empresa no compleix els requisits per estar legalment obligada a haver de fer-ho, creu que està «falta d'un control de legalitat estricte». Per exemple: hi ha contractes que s'han de regularitzar (el servei tècnic d'enginyeria, la neteja dels contenidors...)

 

 

 

 

╔s el moment de municipalitzar el servei de neteja

Alternativa | 11 Setembre, 2015 08:00 | facebook.com twitter.com

Com molts de vosaltres sabeu, des d'Alternativa per Pollença ja fa un bon grapat d'anys que defensam que el servei de neteja viària s'hauria de municipalitzar. Ara, i arran de la sentència del Tribunal Superior de Balears, que va anul·lar l'actual contracte de neteja amb la UTE Urban Serveis, consideram que se'ns ha obert una oportunitat per tirar endavant una mesura valenta com aquesta. 
 
Com que és possible que al proper ple s'hagi de prendre una decisió respecte si hem de seguir tenint el servei privatitzat o si l'hem de recuperar i assumir la gestió directa, hem pensat que és un moment excel·lent per obrir un debat públic que permeti prendre decisions anat més enllà dels posicionaments poc argumentats i que es redueixen en partidaris o detractaors de l'empresa pública.
 
Per això, des d'Alternativa per Pollença ens hem estudiat les particularitats de l'actual contracte de neteja, i hem elaborat un informe amb les avantatges de municipalitzar el servei. Aquest informe l'hem sintetitzat en una publicació de 8 pàgines, molt visual, i que defuig del llenguatge tècnic que moltes vegades fa incomprensible allò relatiu a les decisions polítiques.
 
Presentarem la publicació el proper dijous 17 de setembre a les 20h al Casal de Can Llobera.
 
 

En torn a la Fira

Alternativa | 09 Setembre, 2015 08:00 | facebook.com twitter.com

El passat 26 d'agost vam participar en la organització i moderació de la reunió oberta que es va fer a l'Ajuntament amb associacions, cooperatives i ciutadans (van assistir 29 persones) per tractar el tema de la Fira que enguany serà els dies 13, 14, 15 i 16 de novembre. La reunió va estar dividida en una part de diagnòstic i una de propostes

A la part de diagnòstic, i després de fer una mica de memòria històrica de la Fira, i d’alguna queixa sobre la seva ubicació i la poca presència que tenen el casc antic i la Plaça Major a aquesta, es va constatar que la Fira necessita una renovació, adaptar-se als nous temps, tornar a fer poble i intentar fer-lo participar.  

A continuació la regidora va explicar la idea que es vol dur endavant enguany des del Departament de Fires i és que totes les associacions, club esportius, Cooperativa, comerciat, restauradors etc. s’involucrin, que promoguin activitats. En aquest sentit i des de l’associació de comerciants es va proposar donar-li un fil conductor que ha d’intentar incloure tots els sectors. Un exemple que posaren podria ser que si vas a comprar a qualque comerç de Pollença, aquest et doni un tiquet descompte per anar a sopar a un restaurant el vespre de la Fira.

Altres propostes que van sorgir a la reunió: donar-li el caire més festiu, més de poble, no tant la part comercial, el vespre de la Fira fer activitats per a joves o una festa d'època (una proposta que li han fet arribar al regidor de festes), correbars paral·lels a la festa de la Plaça Major per ajudar a fer ambient, que els restauradors ofereixin menús o plats especials, fer  una activitat intergeneracional: nins o joves amb persones majors.

Un dels temes que va sorgir a la reunió també va ser el de la seva ubicació; es va demanar potenciar el casc antic i la plaça Major, fer mostres de teatre i/o sessions fotogràfiques a la Plaça Vella, fer activitats per a la tercera edat a la Plaça de Ca les Monnares (durant la Patrona no s’ha fet res allà, i les associacions s’han queixat amb raó), repartir la Fira el màxim possible dins el poble i que hi hagi activitats una mica per tot.

També hi va haver gent que va defensar la idea de tenir un reclam. Una cosa que cridi l’atenció, i a partir d’aquí organitzar activitats complementàries. Evidentment els artesans defensen que aquest reclam és la Fira d’Artesania, i ningú va discutir el paper central d’aquesta, però si que sembla que al final el dilema de la Fira és aquest: si volem un model molt centrat en l'artesania com a motor de la Fira, o un model que potencií més el comerç i la restauració. Aquest és el debat del futur de la Fira, no ho és per enguany perquè falta molt poc, però si que sembla evident que cal decidir el model que volem en un futur. I per això el que cal és la implicació de tots, i només així es podrà renovar i donar vida a la Fira. Només cal comparar l'assistència i la participació a la reunió de Festes i aquesta per veure que actualment la FIRA no desperta tant d'interès i ganes de participació com si ho fan les festes.

 

 

 

 

 

Una Pollenša neta Ús responsabilitat de tots

Alternativa | 07 Setembre, 2015 08:00 | facebook.com twitter.com

  Un estiu més ens hem trobat en plena temporada turística amb el problema no resolt de la neteja dels nostres carrers i espais públics. Com cada any per aquestes dades ens trobam amb carrers bruts, contenidors plens, males olors... En definitiva tant l'empresa responsable de la neteja dels carrers com l'encarregada del recanvi i manteniment dels contenidors queden desbordats.

A l'inici de la passada legislatura semblava que havíem avançat en el tema de la neteja dels carrers amb un plec de condicions molt ambiciós i destinant molt més diners. Poc anys després ens trobam amb què un tribunal ha anul·lat el concurs i, per tant, l'empresa ha perdut la concessió.

L'experiència ha demostrat que privatitzar els serveis públics no ha estat en absolut garantia d'un millor servei, sobretot perquè sovint és prioritza el servei més econòmic i no es vigila el compliment dels plecs de condicions.

Pensam que l'anul·lació de la concessió és una fantàstica oportunitat de remunicipalitzar el servei, tot i que tampoc ens agrada el funcionament d'EMSER, que és molt millorable, començant per la transparència de la seva gestió però també pel que fa referència a la qualitat del servei. En tot cas, els errors comesos en el passat ens han de servir per rectificar, millorar i no tornar-hi caure.

Però si de veritat es vol resoldre el problema d’arrel i aconseguir una Pollença neta cal enfocar el tema des de una visió integral que no es conformi amb donar un bon servei. Cal enfrontar el problema des de la responsabilitat col·lectiva, amb campanyes de conscienciació i educatives, que cerqui la implicació tant dels empresaris com de residents i turistes. En aquest sentit el reglament de participació ciutadana podria ser un element important.

Cal cercar solucions col·lectives al problemes, no amb ordenances repressives sinó partint d'una major conscienciació i responsabilitat dels ciutadans. Un exemple podria ser anar triant periòdicament delegats de barris encarregats de vigilar un bon compliment dels serveis per part de l'ajuntament, òbviament comptant, també, amb el comportament cívic dels propis ciutadans.

S’ha de cercar solucionar les causes i no sols els símptomes. Per exemple, si no volem excrements de cans als carrers tal vegada hauríem de considerar habilitar zones o espais i no sols multar.

Una de les conseqüències de la privatització dels serveis públics ha estat la delegació de la responsabilitat a una empresa externa i pensar que amb pagar el servei ja estava tot fet. Mai podrem tenir una Pollença neta sense uns ciutadans i ciutadanes exigents amb els serveis públics, però alhora respectuosos i responsables amb els bens públics.

L'educació no canvia el món, sinó les persones que canviaran el món.

Paulo Freire

Joan Cifre Cerdà 

 

 

 

 

TrastomÓquia

Alternativa | 06 Setembre, 2015 11:20 | facebook.com twitter.com

Reflexió i dibuix original del nostre amic en Miquel Trias. Si voleu escriure o que publiquem alguna cosa, només ho heu d'enviar a alternativaperpollenca@gmail

Com podeu suposar aquest burot és cent per cent antitaurí, i també per fer la guitza a la caverna turmentadora d'animals li he posat un detall catalanista i quatre esquits contra els ministres més odiats.

Salut i de vots per noltros un almud.
 
 

 

POLLENăA, POBLE ACOLLIDOR

Alternativa | 04 Setembre, 2015 08:00 | facebook.com twitter.com

Des d'Alternativa presentarem al proper ple una moció per sumar-nos també a la xarxa de ciutats i pobles acollidors dels refugiats de la guerra de Síria.

 

La guerra de Síria suposa una de les pitjors catàstrofes humanitàries del que duim de segle, amb més de 200.000 morts, i milions de refugiats i desplaçats. En el que duim d'any han creuat el Mediterrani unes 200.000 persones que fugen de la guerra i la misèria, i hores d'ara han mort unes 2.300 persones ofegades.

Que en aquest escenari terrible, en què la nostra mar s'ha convertit en un cementeri, en què les imatges de desesperació i fugida ens fan un nuu al coll, en què veure com famílies amb nins han de travessar alambrades ens omple de vergonya, haguem de sentir el president de l'Estat espanyol regatejant quotes de refugiats, de persones humanes, és simplement repugnant.

Des d'Alternativa per Pollença creim que no podem ser còmplices d'aquesta deshumanització, de donar l'esquena o voler tancar els ulls a una situació d'emergència, perquè hem estat refugiats, perquè recordam Argelers, i perquè volem donar resposta al fet que ens sentim indefugiblement interpel·lats en la nostra humanitat, en la nostra dignitat de persones. 

Per això ens volem afegir a les iniciatives que s'han impulsat des de Barcelona de declarar-se ciutat acollidora i fer una xarxa, i que altres ciutats com Madrid, València o Palma ja s'hi han afegit. Altres pobles de Mallorca com Inca, Esporles, Artà, Son Servera, Andratx, Manacor o Calvià també s'hi afegiran o duran a ple la proposta.

Al proper ple presentarem una moció perquè volem que Pollença sigui també un lloc d'acollida, que totes aquelles persones i entitats que estiguin disposats a ajudar ho puguin fer i que l'Estat anuncii que es compromet amb l'acollida, i que no només sigui de paraula, sinó enviant recursos econòmics a les ciutats i pobles acollidors. No pot ser que Espanya sigui un dels països que rep més de la UE per la gestió d'immigrants i refugiats, i ho dediqui majoritàriament a control i repressió en les fronteres.

Ruben L. Oppenheimer

 

 

Suport i solidaritat amb les Feministes Encausades

Alternativa | 02 Setembre, 2015 08:00 | facebook.com twitter.com

L’any 2013 Gallardón, com a ministre de justícia, va fer la proposta de fer una nova llei sobre l’avortament. Una proposta restrictiva que tornava a rere tots els avanços aconseguits després d’anys de mobilitzacions i lluites per part dels moviments socials i feministes.
Aquesta proposta de llei va activar tota una onada de mobilitzacions arreu de l’estat per intentar aturar-la, com així es va aconseguir. L’únic que no s’ha pogut evitar ha estat la qüestió de que les dones d’entre 16 i 18 anys han de tenir el permís dels pares per poder avortar quan amb l’anterior llei podien fer-ho lliurement.
A Mallorca també hi va haver diverses mobilitzacions, des de manifestacions a xerrades, pintades… però l’acció que més repercussió va tenir va ser la irrupció dins l’església de Sant Miquel, a Palma, per part d’una trentena d’activistes que durant uns minuts interromperen la missa amb crits a favor de l’avortament lliure i gratuït. Tot va ocórrer sense el més mínim incident. L’objectiu era cridar l’atenció (cosa que es va aconseguir) i denunciar la connivència del poder polític amb el poder de l’Església, que era qui realment estava al darrera d’aquesta reforma.
Aquesta acció va ocórrer el mes de febrer de 2014 i els dies següents va tenir una dura resposta repressiva per part de la policia, que va detenir tot un seguit d’activistes i va identificar a gent que els va donar suport.
Ara, un any i mig després dels fets, ha acabat el procés d’instrucció judicial i l’acusació (el Bisbat de Mallorca) demana 4 anys de presó contra les 6 persones que finalment foren encausades. Una altre activista, menor d’edat, ja ha estat jutjada.
Des d’Alternativa volem mostrar el nostre suport i solidaritat amb les Feministes Encausades. En primer lloc, perquè accions com les que van portar a terme ajudaren a tombar les pretensions del govern i han minimitzat molt la reforma que pretenia impulsar Gallardón.  Però també perquè no és cap delicte interrompre una missa durant uns minuts per expressar públicament el rebuig a una reforma retrògrada que impactava directament contra el poder de decisió i la llibertat de les dones. I molt manco un delicte contra la llibertat de consciència i els sentiments religiosos, pel qual se’ls imputa.
D’aquesta manera l’Església torna a demostrar que predica el que no creu i que tota la retòrica sobre el perdó no és més que això, retòrica.  Però també queda palès el poder que segueix tenint aquesta organització en el sí de la societat i els seus vincles amb el poder polític.
Perquè lluitar per la llibertat no ha de ser cap delicte...
absolució per les Feministes Encausades!
avortament lliure i gratuït!
 
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb