Alternativa | 18 Desembre, 2010 07:00
Seguim fent la feina institucional que hauria de fer l'Ajuntament i publicam les actes de les Juntes de Govern d'agost i setembre (respectant la llei de protecció de dades).
A la Junta de govern del 9 d'agost.
Destaca l'aprovació de l'expedient de contractació del servei d'ajuda a domicili. Pressupost base de licitació de 128.320,07 €, més IVA de 10.265,60 €.
El servei d’ajuda a domicili és una prestació municipal que inclou l’assistència a la persona oferint un conjunt integrat, organitzat i coordinat d’accions i serveis que poden ser prestats de forma conjunta o separada, segons siguin les necessitats dels usuaris. Aquests serveis són prestats principalment en el domicili de la persona usuària i s’orienten a resoldre els problemes o limitacions d’autonomia personal. S’ofereix una atenció individual i personalitzada, un suport familiar i s’intenta evitar o retardar l’ingrés a institucions especifiques.
Junta de govern del 7 de setembre.
Destaca la signatura del conveni de col·laboració entre la Federació Balear de Persones amb Discapacitat i l’Ajuntament de Pollença, pel que s’estableix que l’Ajuntament col·laborarà amb el programa TRÀNSIT i amb el programa ERGON per facilitar la realització dels processos formatius i laborals dels joves amb Necessitats Específiques de Suport Educatiu i amb les persones amb discapacitat física o amb plurideficiència. Per dur a terme l’esmenada col·laboració l’Ajuntament es compromet a facilitar un espai al Carrer Sant Jordi 19, on s’ubica l’Àrea de Serveis Socials, per poder atendre als residents del municipi que siguin usuaris dels programes abans esmentats.
També destaca la incoació i resolució d'expedients sacionadors de disciplina urbanística, la majoria de fa vuit anys, el que demostra el desgavell que hi ha hagut a aquest tema, al que resta molta feina per fer.
Junta de govern de 21 de setembre
Destaca l'aprovació del programa INFO-PARTICIPACIÓ JOVE mitjançant el qual es pretén fonamentar la participació dels joves de municipi essent alhora una eina fonamental per esbrinar l’esmentada participació, així com les necessitats dels grups no formals de joves.
Avui i demà l'Associació de Comerciants de Pollença organitza un Mercat de Nadal al Claustre del Convent, amenitzat per espectacles musicals y activitats gastronòmiques.
Horari: dissabte 18 de desembre de 16 a 21 h. i diumenge de 10 a 20 h.
Alternativa | 17 Desembre, 2010 07:00
Comentem algunes de les nostres preguntes i les respostes corresponents del ple d'octubre.
- Ens poden explicar el vot en contra del representant de l’Ajuntament de la ponència tècnica de Patrimoni respecte a la declaració del centre històric com BIC?
Resposta batle: amb els plans que se li van facilitar l’arquitecte municipal no va poder comprovar els límits que s’havien acordat i havia edificis xapats.
- Ens poden explicar les seves converses amb l’Associació cultural Aprilis que s’ha quedat sense local?
Resposta batle: hi ha més associacions culturals i cal treure una convocatòria de subvencions.
En aquest moment no hi hauria aquest problema si al ple de setembre de 2009 s’hagués aprovat la nostra moció relativa a la definició participativa dels usos dels espais públics (article)
Al Miquel Capllonch hi hauria d’haver un Hotel d'entitats, com hi ha a altres municipis, que permet la utilització i optimització dels mateixos recursos per part de les associacions. Un espai autogestionat on cada associació pogués tenir una bústia, una taquilla-armari per guardar documentació, un magatzem comú, una sala de reunions, un despatx, un plafó d'informació... El que és molt més lògic que donar un espai a cada associació i sobretot una ajuda a establir més contactes entre les mateixes associacions.
A Alternativa estam segurs de que les coses es poden fer d'una manera diferent i millor. Pensant en el bé comú per damunt dels interesos particulars. Col·laborant amb les associacions i creient de veritat en la participació ciutadana.
No et conformis amb la realitat dels nostres governants, una altra Pollença és possible. Sobre conformiste i falta gent compromesa.
Alternativa | 16 Desembre, 2010 07:00
Al ple de març vam proposar que l'obertura de l'escoleta municipal del Port de Pollença seria una bona oportunitat per honrar el record de na Clara Hammerl posant el seu nom a aquesta nova escoleta. Vam reiterar aquesta petició al Consell Municipal escolar de setembre.
Al ple d'octubre van reiterar la nostra petició i la regidora va dir que obriria un procés de participació ciutadana.
També ens han comentat que hi ha gent que ha proposat el nom de la pedagoga Maria Salvà.
La nostra decepció ha estat veure que el procés de participació ciutadana consisteix només en pasar un paper a les escoles i demanar a la gent que digui un nom, només afegeixen que rebutjaran qualsevol denominació ofensiva. Ni tan sols comenten que ja ha hagut una proposta d'un nom tant als plens com al Consell Municipal Escolar.
És lamentable que la regidora no hagi estudiat una mica com es fan el processos de participació ciutadana i no hagi treballat una mica aquest tema. A aquest blog podeu llegir un bon grapat d'articles sobre el tema a la secció democràcia participativa
Com a mínim a un procés de participació ciutadana hi ha d'haver unes normes de funcionament que defineixin clarament els objectius del procés i les responsabilitats dels participants, ha d’oferir informació suficient, rellevant i comprensible i ha de comptar amb estratègies d’interacció que despertin l’interès dels participants i fomentin la participació. O sigui que no es tracta de portar un trist paper i que la gent posi un nom. Aquest tema s'hauria d'haver tractat ja al Consell Municipal Escolar, i s'hauria d'haver portat una mica el·laborat als centres educatius; donant unes idees sobre quin tipus de noms serien més adients, fent resums biogràfics o explicacions de possibles candidats a donar el nom, facilitant material per treballar el tema a les aules...
El que ens ha demostrat la regidora és que no té ni idea de participació ciutadana ni té cap intenció d'aprendre, simplement lamentable.
Na Clara Hammerl va estar totalment identificada amb l'obra del seu marit, en Guillem Cifre de Colonya, de la que va ser part activa i vital fent classes a l'escola de Colonya. Quan en Guillem es va suïcidar (1908), a una situació evidentment més que difícil, na Clara Hammerl va aconseguir continuar tot el que havia posat en marxa el seu marit i continuar la seva obra. D'aquesta manera, gràcies a na Clara es va reobrir l'escola de Colonya i entre altres coses va portar a Pollença a un dels majors renovadors pedagògics que hi havia a Mallorca: el mestre Gabriel Comas, pare de na Margarita Comas.
Recordau que a més a més encara no s'ha executat l'acord del ple de desembre del 2008, quan es va aprovar per unanimitat una moció nostra per nomenar filla adoptiva a na Clara Hammerl que, a més, var ser la primera dona a Espanya que fou directora d'una entitat financera, la caixa d'estalvis de Pollença, des del 1908 al 1916.
Prou de almoines.
Alternativa | 15 Desembre, 2010 07:00
Per a que vegeu la"seriositat" i les "ganes" que hi posen els regidors, tant els de l'equip de govern com els del PP, en les reunions, avui feim la crònica de la darrera reunió del Patronat de la Residència. Aquest patronat no és més que l'organisme polític que s'encarrega de prendre les decisions al respecte de les residències de Pollença i el Moll i sobre el centre de dia.
Com veureu: poques solucions, abusos comparatius, privatitzacions que surten cares...
Crònica de la reunió del Patronat de la Residència, divendres 10 de desembre de 2010.
A l'inici de la mateixa i molt solemnement, la presidenta en funcions de la reunió (el batle no era) va anunciar que en Pepe García li havia demanat que en Joan Ramon Bosch Sangoniz el substituís. La mateixa presidenta, Francisca Ramon, va venir a dir, no textualment, que ho tolerava. El nostre company va replicar que era conscient de que hi era amb veu i sense vot. Francisca posà en dubte que pogués parlar i tot. Per evitar problemes, deixà parlar a Joan Ramon.
La reunió s’inicià amb l’assistència de Tomeu Cifre i Nora Tugores, del PP; Francisca Ramon, que fou la que va parlar més; Martí Ochogavía, que tingué algunes intervencions; Maria del Mar Sastre, que no obrí boca; la treballadora social, que va tenir algunes intervencions valentes; el gerent de la residència, que feu una descripció bastant pessimista de la situació econòmica; la TAG; i l'interventor.
A la reunió és va exposar que actualment tan sols 25 usuaris utilitzen la residència de Pollença. 8 dormitoris estan tancats per motiu de diverses mancances. La plantilla és de 22 persones, però sembla que tan sols unes 20 estan ocupades, i d'aquestes, unes 3 o 4 places són temporals i estan subvencionades. La residència presenta greus mancances d'infraestructura i equipament que no la fan equiparable a l'establert a la normativa i això impedeix que pugui rebre subvencions i ajudes, el que agreuja molt la situació crònica de dèficit econòmic. I hem de tenir en compte que el cost per usuari és d’uns 1900€ mensuals (ja que hi ha la majoria d'usuaris dependents) i això ho ha d'assumir fonamentalment l'Ajuntament.
En aquest punt, Tomeu Cifre va argumentar que la Llei de Règim Local no exigeix que els Ajuntaments assumeixin la gestió de les residències. Li haguérem de recordar que el fet de tenir una residència és qüestió d’humanitat, de sensibilitat i de justícia social i que, per altra part, tampoc l'Ajuntament està obligat a repartir arengades i botifarrons, ni fer mitja dotzena de concerts i berbenes, ni focs artificials, etc. I avui volem recordar també (i afegir al que va dir el nostre company) que la llei tampoc obliga a establir dedicacions exclusives. No podem entendre de cap manera aquesta falta d’humanitat i sensibilitat.
Per altra part, també es tractà que els usuaris que ingressen a la residència, tan sols se’ls sol·licita que declarin la seva pensió, però no els seus altres ingressos i béns (Declaració de la renda), així com es fa a altres residencies. Per tant, s’hi produeixen situacions d'abús, per quan hi ha usuaris que tant sols declaren la pensió, quan hi ha coneixement de que tenen lloguers per valor molt superior i no fan cap aportació per quan no se’ls hi exigeix. Sabeu que varen fer els regidors per fer front a aquest agravi? Doncs res, varen callar i no varen prendre cap determinació. Es pot ser tan deixat? Es poden tenir tant poques ganes de fer feina?
També es va parlar, anecdòticament, de que amb les monges es necessitava menys personal, però també d'algunes greus mancances (criteris de tria d'usuaris, herències a parar a l'església...).
Referent al centre de dia, un usuari a qui li ha tocat la primitiva està disposat a aportar l'equivalent a 50 milions de pessetes i es podrà acabar i posar en funcionament. Tot i que no es va concretar quan ni com.
Referent a la pròxima (i oportuna, per no dir electoralista) obertura de la residència del Moll, sembla que serà a mitjans de Gener. I pareix que el personal de l’actual residència podria passar a fer feina a la nova, tot i que encara no tenen res decidit. Però segurament una de les coses més greus és que l’empresa privada Nova Edat, que gestionarà majorment la residència, exigeix 40 places concertades per l'Ajuntament, és a dir, el pagament per part de l'Ajuntament de 40 places mensual, al valor, segons hem esbrinat, d’uns 2000€ mensuals, tan si s'ocupen com si no (meravelles de l'empresa privada que fa negoci damunt les necessitats mes bàsiques dels ciutadans). Per altra banda, hem pogut esbrinar que els preus per cada usuari de Nova Edat oscil·len entre els 1800 i els 2200€, més cars que a la residència de Pollença.
També hi va haver un retret per part dels membres del PP perquè hi va haver una visita per part d’una autoritat d'afers socials i no els varen dir res, i per tant no varen poder sortir a la foto (sembla que aquest comentari va caure bé).
Per altra banda, vàrem obrir la qüestió de l'ajuda domiciliària, que fa uns 10 anys pareixia la solució més barata, més humana i més avinent, que permet a molts usuaris quedar a casa seva, a prop del seu entorn habitual i humà. La resposta va ser parlar, ambiguament, de potenciar-lo, sense posar-hi ni interès ni ganes (i molt menys solucions).
Finalment, Francisca Ramon va parlar amb el company d’Alternativa quan els altres havien marxat i quedà palès que els simpatitzants d’Alternativa tenen imaginació per trobar solucions i no són agressius. Sembla que les idees del company varen fer canviar la idea inicial de la regidora de no voler que parlés. Com són les coses...
Per si no teníeu prou humor us posam una vinyeta del sempre genial Forges.
Alternativa | 14 Desembre, 2010 07:00
Al darrer ple es va aprovar la nostra moció a favor d'un impost a les transaccions financeres amb els vots a favor de PSM i el nostre i l'abstenció de la resta de grups.
Segons ens han dit des de l'associació Attac Mallorca, segurament haurem estat el primer ajuntament en aprovar aquesta moció, esperem que més ajuntaments se sumin a aquesta campanya.
La nostra argumentació.
Com a altres ocasions Alternativa presenta a aquest ple una moció proposada per una associació, en aquest cas de la secció de Mallorca de l'Associació per la Taxació de les Transaccions i per l'Ajuda als Ciutadans, més coneguda per les seves sigles ATTAC. És un moviment internacional que promou el control democràtic dels mercats financers i de les institucions que gestionen aquests mercats.
Attac es va originar a França el 1998 com a grup de pressió a favor de la introducció d'un impost a les transaccions financeres internacionals. Una idea que no és nova, ja que, després del crack de 1929, la va proposar Keynes, i al 1972 la va rescatar en James Tobin. Attac avui està present en tot el món i a més proposa la supressió dels paradisos fiscals, la condonació del deute extern dels països del tercer món i una reforma democràtica de les institucions financeres internacionals; l'Organització Mundial de Comerç (OMC), el Fons Monetari Internacional (FMI), el Banc Mundial (BM), l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE)...
A Alternativa compartim la idea d’Attac de que el denominat en abstracte “mercat”, a vegades també denominat “Brusel·les”, exerceix actualment una dictadura que anul·la el poder del que disposen els ciutadans de cada país sobre les economies pròpies. La crisis que sofrim actualment és en gran part resultat dels especuladors que aprofiten l’excessiva mobilitat i liquidesa en els mercats financers per soscavar la funció dels governs i evitar que puguin seguir polítiques econòmiques autònomes i sobiranes en benefici seu. I l’exemple més clar el tenim a la crisi actual on un govern teòricament socialista ha utilitzat els nostres doblers per salvar als que han provocat la crisi, a la vegada que ha iniciat una sèrie de mesures contra la majoria de la població: la congelació de les pensions, les retallades dels salaris dels empleats públic, la desregularització del mercat laboral facilitant l'acomiadament, i ja s'anuncia l'atac al sistema públic de pensions.
La desregularització bancària i financera en general, així com la llibertat absoluta en els mercats, fa que els grans capitals puguin passar d’uns actius a uns altres cercant el benefici ràpid sense tenir en compte els efectes nocius, fins i tot criminals, que provoquen arreu del món. El sector financer ha estat el gran beneficiat del procés de globalització. La liberalització accelerada dels mercats de capitals s'ha traduït en un creixement exponencial dels intercanvis financers. El seu volum supera ja el 70% del PIB mundial, i segueix creixent. El mercat de divises a l'abril de 2010 movia un volum un 20% superior al de 2007, abans de la crisi. Això significa que cada dia es realitzen operacions de canvi per valor de quatre bilions de dòlars, però solament un 2% duien associats intercanvis comercials.
Com ha manifestat fa poc Jean Ziegler, vicepresident del Consell Assessor del Consell de Drets Humans de les Nacions Unides, “La solució a la fam no és donar més, sinó robar menys“ i és un fet que el robatori més gran als pobles i als ciutadans arreu del planeta té lloc per mitjà de la rapinya especulativa.
En aquest moment l’economia espanyola és objecte d’atacs especulatius dins el marc d’un atac general a l’euro a través del seu deute. I el sobrecost que es paga des de maig a les emissions de deute és de 3.000 milions d’euros, el doble que l’estalvi per congelar les pensions.
Fins i tot el FMI ha assenyalat recentment que el sector financer està "insuficientment gravat i és potser massa gran", pel que cal mesures correctores sobre "l'excés de beneficis" de l'activitat financera.
Una de les alternatives amb major capacitat, pel seu potencial impacte recaudatori, i pel seu efecte corrector, és l'aplicació a nivell global d'una taxa sobre les transaccions financeres internacionals. Una idea molt simple, però molt efectiva: aplicant un impost molt petit (de solament el 0,05%) sobre totes les transaccions financeres internacionals podrien recaptar-se més de 300.000 milions d'euros anuals. Traslladat a l'escenari espanyol, podrien recaptar-se fins a 6.300 milions d'euros anuals segons la Fundació Idees. Aquesta mesura s'aplicaria sobre les transaccions financeres internacionals entre operadors professionals. El 80% d'aquestes operacions són essencialment especulatives o de molt curt termini, totalment al marge de l'economia real. La força recaptatòria s'acompanyaria d'una capacitat de reducció de la volatilitat del mercat al penalitzar els moviments ràpids i successius, incentivant llavors sí les activitats productives.
Considerant que es tracta d'una taxa minúscula, el raonable és pensar que el seu limitat cost sigui absorbit pels operadors mateixos, donada la inèrcia de competitivitat dels mercats, sense repercutir de manera directa sobre la ciutadania ni sobre els intercanvis comercials.
Durant aquesta crisi i després de les gegantesques injeccions de recursos públics rebudes, aquesta idea de la taxa s’ha comentat per diversos governants: Àngela Merkel en el cim del G-20 de fa un any en Pittsburgh, Sarkozy o Zapatero en el recent cim de Nova York han mostrat la seva voluntat de defensar-ho en els àmbits internacionals. Més de 350 economistes de prestigi internacional (Stiglitz, Krugman o Sachs) han defensat públicament que la taxa és una mesura factible i adequada.
Existeixen preguntes sense resoldre? Sens dubte hi ha detalls tècnics per perfilar, i han d'arribar-se acords polítics sobre l'aplicació de la taxa. Però enfront de les incògnites, una certesa absoluta: l'efectivitat d'una mesura senzilla per a recaptar recursos ingents per a la lluita contra la crisi en el món sencer, sense afectar als ciutadans del carrer i a la societat en el seu conjunt. La barrera fonamental ha estat la falta de voluntat dels Estats per a superar qüestions operatives i fer-lo realitat, especialment en el marc del G-20. Recentment la Comissió Europea ha donat un pas significatiu proposant que la UE defensi en el pròxim G-20 de Corea la Taxa. Segons el comissari Semeta, aplicada a nivell global, aquesta mesura és possible, viable i necessària per a recaptar fons addicionals per a finançar polítiques públiques globals.
Evidentment aquesta moció no deixa de ser més que un gra de sorra més en una lluita que es va iniciar fa dotze anys. Un pas petit i insignificant però imprescindible, si pensam que cal posar límits a l’economia virtual o economia de casino i retornar a una economia real i social.
Presentació de la campanya a la que dona suport la moció aprovada pel ple. A la pàgina d'ATTAC Espanya. trobareu molta d'informació interessant sobre l'actual crisi.
(Segueix)
Alternativa | 13 Desembre, 2010 07:00
Publicam avui un article del nostre company Joan Ramon Bosch Cerdà. Ja sabeu que aquest blog està obert als vostres escrits, només els haveu d'enviar a alternativaperpollenca@gmail.com
Per a molts, aquesta legislatura ha estat pobre en tots els aspectes, llevat de, això sí, en el nombre de polítics imputats i fins i tot condemnats per la justícia, producte d’una legislatura anterior on sembla ser que PP i UM tingueren poca cura dels nostres doblers, deixant un forat econòmic que, juntament amb la situació de crisi actual, té les nostres illes en una situació precària pocs mesos abans de les properes eleccions. Ara els diferents grups polítics preparen tota la seva maquinària , probablement més engreixada per aconseguir vots que per cercar respostes a la mala situació econòmica.
El partit majoritari al Parlament, i també majoritari en nombre d’imputats, ha canviat de president de la formació i, a més, ha assegurat que faria neteja d’imputats, per això ha col·locat una candidata coneguda per alguns com la caixera del Túnel de Sóller, un cas de corrupció del qual els responsables en foren declarats culpables, però absolts atès que el cas havia prescrit, tot un aval de regeneració d’un partit.
Però el que més sobta és que el seu candidat, com a alternativa al Govern, ofereix la lliure elecció de llengua i la igualtat, amb això suposo que vol dir que tots els mallorquins podrem parlar la nostra llengua sense que ningú ens amolli el conegut “háblame en cristiano”, a més d’amollar-ne algunes en temes lingüístics que serien perdonables si no fos perquè es tracta d’una persona amb sèries aspiracions d’arribar a ser el màxim dirigent de la nostra comunitat.
Reconec que els votants d’esquerres podem estar decebuts amb determinades gestions de l’actual govern, però també cal assenyalar que sembla injust dir allò de “tots són iguals”. L’alternativa d’un personatge que per regenerar el partit cerca caps de llista que es veren implicats en casos com el conegut Túnel de Sóller, i que en lloc de cercar solucions a problemes socials i econòmics crea discrepàncies amb temes com la llengua pròpia de la nostra comunitat sembla, si més no, una mala solució.
Article. El tunel de María Salom. María Salom busca con su mirada a Gabriel Cañellas tras declarar como testiga en el Túnel de Sóller, con motivo del dinero de sobornos ingresado en la cuenta que ella misma acababa de abrir. Fotos: B. Ramón
Alternativa | 12 Desembre, 2010 07:00
Fa prop d’un any férem un recorregut per alguns dels camins de l’extensa xarxa de camins empedrats del terme de Sóller. Per l’orografia de la zona, la manera de poder accedir als diferents horts, porxos per a animals, rol·los de sitges, forns de calç, etc, era a través d’aquests camins que ens duen per paratges d’autèntica bellesa.
En aquesta ocasió prenguérem el camí de Rocafort i després el del Pujol d’en Banya, a una certa altura ens trobàrem diferents antics camins forestals, probablement usats per a la tala de pi i que vàrem anar seguint, un poc a l’atzar, per veure on arribaven.
Al final en seguírem un que ens va anar davallant fins arribar a les vies del tren. Seguint-les arribàrem al pont per on havíem creuat al principi.
Són molts els itineraris que se poden fer per Sóller i els voltants, segur que tornarem a parlar-ne d’algún.
A.R.F.V.
(Segueix)
Alternativa | 11 Desembre, 2010 07:00
- Mercadet del refugi d'animas, demà de 10 a 14 hores al Claustre de Sant Domingo.
- Suport Wikileaks, en defensa de la tranparència i la llibertat d'expressió, dos valors funamentals per Alternativa per Pollençauna .
- Pujada reivindicativa al Molí des Castellet. Per la recuperació dels camins públics i del patrimoni. Demà a les 11h, concentració a la Plaça Nova de Calvià.
Demà de 10 a 14 hores el Refugi d’animals de Pollença instal·larà el seu mercadet al Claustre de Sant Domingo. L’entrada serà d’un euro i els beneficis obtinguts es destinaran al manteniment del refugi.
Són molts els cans i moixos que estan sent abandonats i els recursos pocs, amb la vostra a juda aconseguirem entre tots una vida més digna per als cans i els moixos perquè no hagin d'acabar sacrificats.
Al mercadet hi trobarem tot tipus d’objectes de segona mà a preus molt reduïts.
La campanya d'intimidació contra WikiLeaks constitueix un perillós atac contra la llibertat d'expressió i de premsa. Si Wikileaks ha vulnerat alguna llei, haurien de rendir comptes davant els tribunals de justícia amb les garanties processals corresponents. Però, en cap cas, haurien de ser objecte d'una campanya d'intimidació extra-judicial com la que s'està realitzant en aquest moment. Signa la petició per a posar fi a aquest assalt.
Pujada reivindicativa al Molí des Castellet demà a les 11h, concentració a la Plaça Nova de Calvià.
Vos esperam!
Alternativa | 10 Desembre, 2010 07:00
Com recordareu fa a unes setmanes vam denunciar que el regidor de serveis, Martí Ochogavía (UM-UNPI) segueix realitzant il·legalitats amb el suport o passivitat de la resta de regidors de l'equip de govern. En aquest cas el regidor s'ha saltat la llei de contractació de personal, i pel seu compte i risc va enviar directament a un treballador a fer feina per l'Ajuntament (veure article).
Al darrer ple vam demanar explicacions per escrit al regidor de serveis sobre aquest tema, aquestes són les preguntes i les respostes que en Martí va llegir al ple.
Desconeix el regidor de serveis la llei de contractació de personal?
Resposta d'en Martí: per desgràcia no la coneix sencera, només coneix part.
Home no li demanam un coneixement exhaustiu de la llei, però no és demanar massa, que una persona que és regidor des de fa onze anys sàpiga que ni es pot donar el manteniment de la jardineria i electricitat del Port de Pollença directament a empreses familiars, ni que no es pot enviar a dit i directament a un treballador a fer feina per l'Ajuntament. Una persona que fa vuit anys que cobra dedicació exclusiva de l'administració pública no pot al·legar aquest desconeixement interessat de la llei de contractació pública. És totalment inadmissible i suficient causa per el seu cessament bé per la seva ineptitud o pel seu morro.
Amb quin criteri va enviar pel seu compte i risc directament a un treballador extern a fer feina per a l’Ajuntament a la nau de serveis del polígon (que s'està condicionant en aquest moment per acollir l'àrea de serveis)?
Tinc un informe del responsable de l'àrea de l’Ajuntament; estam preparant el trasllat de l’àrea de serveis a la nau del polígon, es va demanar a una empresa constructora per fer el tancament exterior del solar amb barres de ferro i reixa. Aquesta empresa va enviar un treballador per fer el tancament del solar, hora de començar va començar a ploure i dins la nau havia personal de la brigada d'obres que estaven fent feina i el treballador extern es va posar a fer feina amb ells esperant que el temps milloràs. Mentre això succeïa em van cridar des de secretaria per dir-me que no era legal que un treballador extern fes feina mesclat amb els homes de la brigada. Jo el desconeixia, això em va dir tan la jurídica, com la secretària i l'interventor, però en cap moment, com era un cost que no superava els 4.000 euros no incomplia la llei de contractació pública. L'únic que no podiam fer es feina junt. Des del moment que ens van informar d'això aquest metrallador ja no va fer feina amb la resta de treballadors.
Quin criteri tenim per contractar feines?
Jo li diré que tenim més de cinquanta empreses a lesque comandam feina, no fem cap concurs,els encarregats i empleats decideixen a quines empreses van anar a comprar
Ja que el senyor regidor de serveis m’imagin que ni es planteja dimitir, fins quan pensa el senyor batle mantenir a un regidor que es reincident a l’incompliment de les lleis més bàsiques de l’administració pública?
El batle no va respondre
Amb aquestes respostes van fer dues preguntes de forma oral al ple:
- El nom de l'empresa constructora que va ser contractada per fer el tancament extern?
- S'ha continuat fent el tancament després de la pluja?
De manera prou significativa el regidor de serveis no va respondre a aquestes preguntes.
Les excuses donades pel regidor no es sostenen de cap de les maneres; per una part no ens consta que s'hagi iniciat cap obra de tancament. Per altra part quan els treballadors de l'Ajuntament van demanar qué feia al treballador extern, aquest es va posar molt nerviós i va dir que l'havia enviat directament el regidor de serveis, no va parlar ni de tancaments ni de cap empresa externa.
A més si la feina de tancament era tan urgent, que no la podien fer els mateixos homes de l'àrea de serveis, per què no es va fer quan va deixar de ploure? Si tot era legal per què va desaparèixer el treballador una vegada que els fets van ser denunciats pels treballadors de l'Ajuntament? Per què el regidor no va ser capaç de dir per quina empresa feia feina el treballador extern?
Evidentment seguirem demanant i investigant a aquest tema, els temps dels parts i quarts amb els nostres doblers han de ser història.
Durant mesos hem demanat al ple la dimissió o cessament del senyor regidor de serveis per les seves facturacions il·legals empreses familiars en el manteniment de la jardineria i enllumenat del Port de Pollença, al que ara s'uneix aquest tema. La irresponsabilitat i teòric desconeixement de la llei de contractació pública del regidor ja la coneixem, el que és lamentable és que el batle i l'equip de govern li sigui donant el seu suport.
A l'enllaç de la ràdio municipal podeu sentir la segona part del ple on es troben les nostres preguntes i respostes dels regidors.
Alternativa | 09 Desembre, 2010 07:00
Alternativa per Pollença simplement sóm un grup de ciutadans amb ganes de fer feina per un canvi a les formes de governar i gestionar els nostres doblers. Tots tenim altres feines i cap de nosaltres vol fer carrera política, simplement exercitam la nostra responsabilitat com ciutadans. Sóm un partit assambleari; tothom pot dir la seva i pot participar a la mesura de les seves posibilitats i de la seva voluntat.
Podeu consultar què és Alternativa per Pollença, com s'organitza, com funciona i quins objectius té a:
En aquest moment fem feina al programa o com ens agrada dir pla de futura gestió. Per fer-ho consideram imprescindible recollir el màxim possible d’idees i aportacions. Per això hem començat a demanar idees i aportacions a les associacions. Igualment estam a la vostra disposició per rebre idees; al nostre correu electrònic, alternativaperpollenca@gmail.com, a aquest blog o al nostre perfil a facebook.
Recordau que encara tenim paperetes de la loteria de Nadal; el número és el 73755 i és el que tocara.Després no us queixeu si no l'haveu comprat.
Alternativa | 08 Desembre, 2010 07:00
Una vegada que ni l'equip de govern ni el grup PP-UMP van voler donar suport a la nostra moció sol·licitant l’inici de l’expedient d’incoació de Bé d’Interès Cultural del sistema hidràulic de Ternelles (canalització, hídries i "grifons") amb categoria de Monument. Només el PSM va donar suport a la nostra moció. Hem demanat directament a Normal 0 21 false false false MicrosoftInternetExplorer4 la Comissió Insular d’Ordenació del Territori, Urbanisme i Patrimoni Històric l'inici de l'expedient de protecció, donat l'interès artístic, arquitectònic, arqueològic i etnològic del sistema, ja que a més de restes de l’aqüeducte i la canonada del segle XIX , hi ha dues de les seves fonts de gran entitat i importància artística al municipi: les fonts de l'Almoina (ara anomenada del Gall) i la del Mercat. A més a més els informes i estudis que van afegits a la incoació d'un expedient d'aquest tipus segur que ajuda a un major coneixement i difusió d'aquest sistema hídric.
Estam segurs que la sensibilitat de Patrimoni serà diferent a la del portaveu del PP_UMP que va dir al ple que el millor que el podia passar a un bé catalogat com la fabrica seria caure.
Normal 0 21 false false false MicrosoftInternetExplorer4
Per una millor valoració de la importància del sistema hidraúlic de Ternelles transcrivim una part de l’article de CIFRE CIFRE, Miquel i SALAS VIVES, Pere (1999): "Les aigües públiques a Pollença", a Actes del Vè Congrés el nostre patrimoni cultural: el patrimoni menor, G. Rosselló Bordoy, Palma de Mallorca, Societat Arqueològica Lul.liana, pp. 111-130.
La canalització de Ternelles
A principis del 1800 era un fet que l'aigua provinent dels pous comuns no era suficient per a la vila. Durant la segona meitat del set-cents s'havia posat en evidència la insuficiència del sistema d'aigua tradicional i per això no ens hem d'estranyar que els projectes per canalitzar l'aigua d'alguna font exterior siguin antics. Hi ha notícies de prospeccions per foradar pous al coster del puig el 1597 i Mateu Rotger ja ens parla d'un primer intent de conduir l'aigua de la Font de Vàritx el 1751, curiosament, després d'uns anys de fortes sequeres a tota Mallorca[1]. Més tard, el 21 de setembre de 1783, i un cop abandonada la temptativa ressenyada, s'intenta, encara que segurament no és la primera vegada, fer el mateix amb l'aigua de la font de Ternelles. Evidentment, el projecte també va fracassar, i com en l'altra ocasió per motius econòmics[2].
El 1810 es concretà un nou projecte de canalització de l'aigua de Ternelles, iniciat l'any anterior com a conseqüència de la mencionada sequera que va patir Pollença. La iniciativa va anar a càrrec de l'Ajuntament, que va intentar posar remei a la situació. Després de buidar de pedres el pou dels Tiradors, els regidors s'adonaren que amb aquestes actuacions no se solucionava veritablement el problema, que afectava greument tota la vila, i sobretot els habitants sense aigua pròpia en els anys de sequera. Calia una actuació de caràcter més estructural que propiciés nous punts d'aigua. En definitiva, calia portar més aigua a la vila.
La primera passa era aconseguir empriu d'una font i això s'aconseguí el dia 10 de març de 1810 (AMP-2967), quan el senyor Don Antoni Desbrull, propietari de la possessió de Ternelles, va establir les aigües de l'estret de Ternelles "para el abasto de los vecinos de dicha villa á cuia solicitud se hallana Dn Antonio Desbrull con motivo de la notable falta de aguas que experimenta aquel vecindario y aun les cede el derecho que acaso tuviese sobre el torrente de Ternellas (...)". Es tractava de l'antiga font de Perayres que naixia en el llit del mateix torrent. Era una font sobre la qual creien els pollencins tenir-hi certs drets, a causa de brollar en un torrent, que per altra part no era utilitzada pel senyor.
La satisfacció dels vilatans, però, no fou absoluta, perquè també pretenien un acord semblant per a la font de l'Alguaret. En el mateix document es fa constar al respecte: "Y en quanto al de las aguas de los Alguerets se reservan los dros. al Fiscal del Rl. Patrimº para usarlos como mejor le convenga en expediente separado". Una decisió que, com veurem, lamentaran cada estiu els habitants de Pollença.
Un cop aconseguida l'aigua quedava el més difícil, fer-la arribar a la vila, la qual cosa suposava una obra pública que incloïa a més de la canalització, un aqüeducte per salvar els desnivells, els restes del qual encara es poden veure a simple vista. Per altra part, aquest havia de passar per finques de particulars, a qui s'havia d'expropiar les terres. Els perits que va contractar l'Ajuntament assenyalaren que el millor camí per la canalització era el que travessava les finques de la Plana, can Brotat i el camp Rodó[3]. Els preparatius començaren nomenant una comissió de "notables", encapçalats per D. Josep Cànaves, vicari de la parròquia, per a enllestir els treballs previs, com eren preparar els forns de calç, però també administrar els donatius per pagar els treballs. El mes de maig sembla que arriben les primeres conformitats dels propietaris, les obres poden començar. El 8 de novembre de 1811 ja s'havien construït 450 vares de sèquia sostinguda per una paret. Faltava encara el tram més important: els quatre ponts del referit aqüeducte, que suposaven 600 vares més fins al primer punt d'aigua de la vila, el que seria l'abeurador-rentador del Lleó. A partir d'aquest moment les obres s'alenteixen, perquè el 1813 encara s'està peritant els perjudicis que s'ocasionarà a la zona del Camp Rodó. A més, seguint el llibre de comptes de l'obra (AMP-2967), es demostra com aquesta s'allargà en el temps i com, fins i tot, romangué aturada durant anys sencers, concretament des del 1818 fins a principis del 1824[4]. A partir d'aquesta data la construcció es reprèn i ja no s'aturarà fins a la seva finalització el 1826. El primer punt d'aigua es situà a l'entrada de la vila, en la zona anomenada el Lleó, indret on es construí un abeurador (24-09-1826), uns rentadors (5-11-1826) i una pila amb un aixeta (10-12-1826). Aquest conjunt, amb algunes modificacions[5], es conservà fins als anys 60 del present segle, quan fou enderrocat i en el seu lloc s'hi construí una petita plaça pública.
Un cop arribada la nova aigua de Ternelles fins pràcticament les portes de Pollença, calia la seva canalització per l'interior de la vila. Per això, seguidament es construí una primigènia i senzilla xarxa d'aigua urbana. Així, s’instal·là una aixeta al Padró (24-12-1826), a la plaça de l'Almoina (1827), a la plaça del Mercat (setembre del 1829) i al carrer d'Alacantí (1830). Possiblement s’establís un altre abeurador el 1830 al final de la xarxa, a la zona del convent de Sant Domingo, però aquest extrem no el podem assegurar.
D'aquestes fonts, les de més entitat foren les de l'Almoina i la del Mercat, que a més adoptaren una forma monumental, gràcies als seus dipòsits d'aigua en forma de copa[6], construïts amb pedra de can Gatules i del torrent de Sant Jordi. Avui encara són fites destacables dins el paisatge urbà pollencí, no exemptes d'un gran simbolisme, sobretot en el cas de la font de l'Almoina, ara anomenada del Gall. Les altres dues eren més senzilles, al Padró s’instal·là una aixeta i a l'Alacantí, una troneta i una pica, en l'actualitat ja desapareguts.
Un cop feta aquesta descripció es posa en evidència que la conducció de l'aigua de Ternelles fou tan llarga i costosa que implicà un gran esforç per part de tota la població, com a conseqüència d'una corporació local poc preparada per dur a terme obres d'aquesta envergadura. La seva llarga durada, 16 anys en la primera fase i 20 si consideram els punts interiors, és una prova del que deim. Aquest esforç encara es fa més evident si tenim en compte que en aquells moments els ajuntaments no comptaven amb uns ingressos ordinaris que poguessin sufragar el cost de les obres. Per això, la financiació de les 2.200 lliures en què es va pressupostar (no sabem si realment aquest fou el seu cost real), foren pagades la meitat pel sobrant de la Talla General i Vecindario i la resta pel treball voluntari dels veïns, a més dels donatius. Una solució que segurament es va demostrar poc efectiva per dur a terme la canalització amb agilitat i rapidesa. Un altra prova en el mateix sentit, és el tema de la comissió de "prohoms" que nomenà l'ajuntament per tal de dirigir les obres, i sobretot pel fet d'encomanar la direcció al vicari de la vila, "quien por la afabilidad de su genio, tiene un atractivo particular, que con gusto obliga a prestar todo servicio á beneficio del intento que se desea conseguir" (AMP-1505). Es a dir, que es necessitava del que avui anomenaríem la societat civil i, sobretot, d'una altra institució, com és l'Església, per "obligar" els veïns a participar en una obra, que en principi és de total responsabilitat municipal. Tot plegat, posa de manifest la manca de recursos institucionals i la falta de recursos econòmics que patia l'administració local de l'època, per dur a terme millores estructurals bàsiques per als municipis, encara que es tractés d'un bé tan preciat com era el subministrament de l'aigua[7].
Tanmateix, és important precisar que el projecte es va dur finalment a terme. Tot i les dificultats seculars per la falta d'aigua i la manca d'una institució local forta, fou precisament a principis del XIX quan s'atreviren els pollencins amb el projecte. En aquest sentit, l'única hipòtesi raonable que ens expliqui aquest fet, està basada en la població. Es evident que el creixement de Pollença des del segle XVIII fou important, encara que ens falten dades precises al respecte. Podem considerar que la població augmentà en quasi 2000 persones des de mitjans segle XVIII fins a principis del vuit-cents. Es tractava d'un creixement accelerat que propicià unes xifres globals de població que podrien haver superat els 6000 habitants en les primeres dècades del XIX, per sobrepassar àmpliament els 8000 habitants a finals de segle, quan l'emigració a Sud-Amèrica aturà el procés. Hem de pensar, que el vell sistema de pous medieval resultava no ja problemàtic en els mesos d'estiu, sinó veritablement insuficient per atendre la població de Pollença el 1830.
Però no només hem d'entendre l'obra en funció d'una major demanda d'aigua, sinó també com a conseqüència d'unes condicions socioeconòmiques més propicies, sobretot perquè no sembla que en aquesta ocasió la sequera anàs relacionada amb una crisi demogràfica ni de subsistències. L'augment de la densitat de població obria les portes a un increment del nombre de contribuents i, sobretot, a un augment del treball veïnal, que com hem vist, fou clau per aconseguir acabar el projecte, superant així la manca d'ingressos ordinaris dels ajuntaments d'Antic Règim, i de bona part del segle passat.
[1]. En un llibret manuscrit de gloses del manacorí Sebastià Gelabert (col.lecció particular) sobre la greu crisi que patí Mallorca entre els anys 1744 i 1750, es poden llegir coses com la següent referides al 1749:
Per les festes de nadal
aygo en es pou no havia
tota Mallorca patia
un axut molt general
no na haviam vist tal
tota la gent qui havia.
[2]. Mateu Rotger (1995) argumenta clarament que el projecte de 1751 es va abandonar per l'alt cost de les obres.
[3]. Hem de resaltar que en aquest informe dels perits no es parla en cap moment, ni és fa cap tipus de referència, a un aqüeducte anterior. Ni a les restes del mateix. Per tant, hem de pensar que no és tenia, ni es va trobar en l'estudi dels tècnics de la zona, cap tipus d'evidència de la pretesa canalització d'aigüa a la ciutat de Pollentia.
[4]. A l'acta de dia 14 de març de 1824 es pot llegir: "En vista de que desde el año 1813 no se ha adelantado nada en la introducción de las aguas de la fuente dentro de la villa, y teniendo en cuenta que el Cementerio ya está terminado (al que dedicó su atención el Ayuntamiento llamado Constitucional) se acuerda pedir al Señor de Ternellas para empezar un horno de cal..." (SERRA DE GAYETA, 1981: 105)
[5]. Entre les quals pot figurar un porxo en honor de Isabel II el 1833, extrem no confirmat (SERRA DE GAYETA, 1981)
[6]. Per això també foren nomenades "hídries".
[7]. Un altre entrebanc per a la canalització de la font, el va suposar la prioritat que es va donar durant el trienni liberal a la construcció del cementeri exterior o nou (SERRA DE GAYETA, 1881)
Alternativa | 07 Desembre, 2010 07:00
Un article del nostre estimat columnista d'Artà, en Mariano Moragues. Ja sabeu que si voleu escriure o que publiquem alguna cosa, només ho heu d'enviar a alternativaperpollenca@gmail.com
De culpables de la crisis a redemptors
La reunió de Zapatero amb els culpables de la crisis ja està mostrant algun dels seus fruits: les privatitzacions. Com que, per la seva cobdícia insadollable no les basten les empreses que tenen ara, les en donaran més; per començar els aeroports més rendibles de Madrid i Barcelona, nous de trinca (i alerta que prest es faran seu Son San Joan) i les loteries nacionals. Ni tu ni jo els podrem comprar. ¿Qui podrà comprar? Qui ja té una milionada, i segurament molts del que s’assegueren amb en Zapatero. Però no sigueu malpensats, ho compraran per ajudar al país a sortir de la crisis perquè estan penedits i es senten els majors responsables d’haver-la provocada; ho faran amb molt de seny, sense cap interès, per fer-nos un favor, per llevar noses a l’estat, per pur altruisme... Ells compraran el que era de tots, perquè són més vius que els altres. Val més que el món estigui en poques mans segons dicta la globalització, perquè els petits i els estats no saben manejar les coses. I com que faran una feinada ben feta tenen dret a ser encara més milionaris, i si la cosa no anàs bé, per això està l’estat i el poble per sortir a rescatar-los. A poc a poc ens duran a escoltar el sermó d’altres privatitzacions, de la jubilació als 67 i la reculada de la base de càlcul, del “copago” de la salut, de l’enduriment de la reforma laboral, abaratiment de l’engedada dels treballadors, més contractes fems, retallada de funcionaris... I els 700,000 desocupats de llarga durada a partir del febrer deixaran de cobrar els 426 euros i ala, a badar la boca al vent. Bé, com deia el gran empresari esculat, representant de la CEOE, Diaz Ferranz, “los trabajadores tienen que trabajar más i cobrar menos”. (Per cert que aquest senyor a mi, com a molts de mils, me deu més de dos mil euros de dos passatges del Perú, perquè Air Comet me deixà sense tornada; esper que no em deixi un revell a la porta ).
I ja ho sabeu, hem de estar ben agraïts als grans economistes, banquers i financers que manegen el món, i els seus escolanets que governen, i diguem tots a la una: Visca el mercat! Visca la concentració de la riquesa! I visca el nostre president, gran socialista! Visquen els bancs, la borsa, els especuladors i el gran capital! Ah,i també la mare que els parí!
Alternativa | 06 Desembre, 2010 07:00
Ja tenim l'Urxella número 24 al carrer! Aquests dies es repartirà per les cases fins un total de 3.000 exemplars pel Port de Pollença i per Pollença. Demanam disculpes per avançat si no vos ha arribat, ja que els 3.000 exemplars no son suficients per a totes les cases. Vos deixam aquí un dels articles de la revista:
Aquest és el nostre compromís.
Cada dia falta menys per afrontar unes noves eleccions. La cita amb les urnes està prevista per finals de maig de 2011 i per això a Alternativa per Pollença hem decidit afrontar els últims mesos de legislatura amb més energia si cap i ja hem triat als companys que probablement encapçalaran la llista electoral. La nostra llista, a diferència de la d'altres partits, no surt d’anar cercant gent al darrer moment per fer una llista populista, el que dóna lloc a grans fiascos. La nostra llista surt de la pròpia assemblea, de la gent que ha demostrat capacitat, feina i il·lusió per canviar Pollença.
Al nostre regidor Pepe Garcia, que ha demostrat que es pot fer una oposició responsable, constructiva i rigorosa a la vegada, l’acompanyaran persones tan vàlides i compromeses amb el projecte d’Alternativa per Pollença com na Tonina Amer, en Ramon Cerdà, en Miquel Sánchez, na Cristina Espi i un bon nombre militants que demostraran que tot i que només uns quants poden ser regidors, aquests no estan sols i formen part d’un projecte comú.
Hem demostrat que Alternativa per Pollença és un projecte seriós, que ha sabut estar a l’alçada quan hem estat a l’oposició. Des de 2003 ens venim reunint a assemblees mensuals per debatre i proposar alternatives a aquest municipi. Assemblees on tothom pot dir la seva i tots els vots valen igual i on quasi tot es decideix per consens. Només d'aquesta manera hem pogut desenvolupar la ingent feina que hem fet des de l'oposició. Però ara és el moment de demostrar que podem governar. Així, els nostres companys que entrin a l’ajuntament tendran l’oportunitat de demostrar que les coses es poden fer d’una altra manera, escoltant la gent, governant amb tothom i per a tothom i, sobretot, posant seny en la gestió.
Nosaltres som ciutadans que no aspiram a afavorir els nostres interessos i els dels nostres familiars, sinó que estam interessats en canviar el nostre entorn més proper, el nostre municipi. Com diu la famosa cita "pensam globalment i actuam localment".
Cal recuperar Pollença partint d'una feina seriosa i rigorosa fonamentada en la transparència, la comunicació i la recuperació de l'ètica a la política. Els doblers dels ciutadans han de gestionar-se amb honradesa i la major cura i eficàcia possible per millorar la seva qualitat de vida diària. Aquest és el nostre compromís
Descarrega: URXELLA 24
Alternativa | 05 Desembre, 2010 07:00
En vàries ocasions he sortit amb membres del GOB per a participar i gaudir de tasques d’observació, d’anellament, d’identificació pel cant, seguiment de capses niu, etc. A part de les seves feines habituals, els ornitòlegs també intenten promoure la participació entre tota aquella gent que té qualque sensibilitat per la natura i així poder ampliar el camp d’acció i assegurar la continuïtat dels estudis que ells han vingut realitzant durant tants d’anys.
La veritat és que són d’admirar, persones que empren totes les hores i els dies lliures en fer feina per a la natura: conferències, cursos per a nous iniciats i sortides de camp, recomptes de diferents espècies, controls de nius i moltes altres activitats relacionades amb aquest món tan apassionant.
Una mostra d’aquesta important feina és l’Atles dels aucells nidificants de Mallorca i Cabrera, un treball admirable que han estat elaborat durant molts danys amb la col·laboració de voluntaris. Una feina que només se veu compensada al veure els resultats de les coses ben fetes i amb el reconeixement de la gent conscienciada i d’algunes institucions. Així mateix això dóna força moral i permet pressionar per aconseguir que se protegeixin zones sensibles i s’aturin desbarats com el de Son Bosc, entre d’altres.
Tal volta encara hi hagi qualcú que no se n‘adoni del que ha estat el GOB per al nostre entorn, vos imaginau què hauria estat de Mallorca si no hi hagués hagut uns activistes incombustibles com aquests?
A.R.F.V.
(Segueix)
Alternativa | 04 Desembre, 2010 07:00
D’on ha sortit l’anticatalanisme?
La manipulació de la història que han fet sovint els vencedors, les mentides moltes vegades repetides (que sempre deixen petjada), el control de la major part del mitjans de comunicació, la falta de criticisme de molta gent..., tot això aconsegueix que s’imposin idees falses i estereotips, que llavors es transmeten sense analitzar i es converteixen en opinió pública, que finalment no és més que l’opinió publicitada. Ja diu el refrany: “Parer de molts, parer de bísties”.
Un signe de maduresa intel·lectual, de seny i llibertat, és saber destriar la palla del gra, no deixar-se dur acríticament per la publicitat, enfrontar els estereotips, desllorigar els interessos amagats...
No estaria de demés tenir en compte el que s’acaba de dir si es vol aclarir com llamps s’ha estès l’anticatalanisme i ha arrelat dins alguns caps verjos ingenus que s’han begut les bubotes que les han fet creure.
Tant si volem com si no, els mallorquins i la seva cultura som fruit del repoblament que feu Jaume I i basta llegir al cronista Ramón Muntaner (contemporani del Rei En Jaume), quan parla de Ciutat, per veure quina és la nostra avior i quins els nostres avantpassats: “Perque vuy es una de les nòbbles ciutàts del mon, é ab major riquezas, poblada tota per catalans, tots de honràt llòc, é de bò perque son axits vuy hereus que son lo pus convenient gént del mon, é las mills nodrida que ciutàt qui al món sia”.
Podríem recular més enllà del 1714, per veure on estan les arrels del verí anticatalaniste que s’ha anat inoculant dins la gent, sembrant aquesta pesta que ha contagiat molts de peninsulars, també molts de mallorquins i fins i tot alguns artanencs amb llinatges catalans, que apedreguen les seves teulades. Però per no fer-la massa llarga només retraurem uns pocs elements que mostren ben a les clares dons venen els tords i els tirs. Hi ha un esplet de llibres sencers que repassen la història de l’anticatalanisme i llibres mesells de cites de l’enverinament anticatalà dins els mitjans de comunicació d’avui.
Una fita clara són els decrets de “Nova planta” (1714), dictats pel borbó Felip V, que tenia objectius molt clars: destruir la nostra història i la seva cultura, “borrándoles de la memoria a los catalanes todo aquello que pueda conformarse con sus antiguas tradiciones, ussáticos, fueros i costumbres”. El 1717 es feu tancar les universitats de Barcelona, Lleida i Girona.
Del segle XVIII en endavant els castellans comencen a copar els llocs claus de l’administració i l’Església, amb instruccions d’imposar la llengua (“que se ponga especial diligencia en extender el idioma general de la nación...”) i cultura forastera (“En ningún teatro de España se podrán representar, cantar, ni baylar piezas que no sean en idioma castellano” 1801). Per acursar, pegarem un bot a 1906 quan la publicació militar Ejército y Armada deia: “Hay que castellanizar a Cataluña. Hay que pensar en español, hablar en español y conducirse como español de grado o por la fuerza. El soldado y marinero catalán deben ir a servir a otras regiones de España para frecuentar otro trato y adquirir otros hábitos y costumbres. De brusco, insubordinado, soez y grosero como es en general el catalán se volverá amable, transigente con las ideas de los demás y educado”. En Franco al 1939 ho deixà clar: “La unidad nacional la queremos absoluta, con una sola lengua, el castellano y una sola personalidad, la española”. ¿Què l’heu sentit al canari?
Aquestes quatre ditades bestretes de les que n’hi ha a forfollons, pentura basten pels qui no tenen ulls de poll al cervell o el cap de suro, per adonar-se com s’ha anat congriant aquesta catalonofòbia, a la que avui s’encarreguen de donar corda el PP i tots els seus aliats, com la COPE, ABC, El Mundo, Intereconomia, UP i D, Círculo Balear, etc. etc.
Si és injusta la catalonofòbia dels nacionalistes espanyols, sols es pot entendre que hi hagi mallorquins catalonofòbics, si han caigut dins la manipulació espanyolista i alienats s’han tornat deslleials a les seves arrels, perquè els mallorquins som genètica, històrica, cultural i lingüísticament germans dels catalans.
Les males llengües fan més mal que una gelada i que cent canonades. Es una llàstima haver de perdre el temps per obrir els ulls a les coses clares i haver de fer un feiner per desentrunyellar injustícies i falsedats. Encara que ja saben que a l’ase tossut, tant és dir-li “oou” com “arri”.
Mariano Moragues
Anticatalanisme al xiringo de la platja.
Alternativa | 03 Desembre, 2010 07:00
Aquests dies passats se’ns va sorprendre des del Govern Central amb noves mesures d’“ajuda a les petites i mitjanes empreses i per crear treball”. El primer que un pensa és: que bé, per fi el govern es posa a fer feina. Però després segueixes escoltant la ràdio i pels altaveus el locutor declama... “en febrer es posarà fi a l’ajuda dels 420 euros pels aturats que ja no tenguin atur, no es renovarà aquesta ajuda”. La indignació creix dins tu i obris més les orelles per si ho has sentit bé. I sí, prest s’acabaran les ajudes a la gent que més ho necessita.
Més tard encens el televisor i el telenotícies, amb to seriós, anuncia que a Espanya hi ha més de 4.000.000 d’aturats. Tot seguit expliquen que el Govern s’ha reunit amb els empresaris més rics de l’Estat i que li han demanat mesures contundents per sortir de la crisis. Vas lligant caps i t’adones de quines mesures han demanat: baixada d’imposts a les empreses (que és una de les mesures que s’han emprès) i més precarietat pels treballadors (cosa que disminueix els conflictes laborals ja que els propis treballadors estan atemorits per si perden la feina).
El dia següent el mercat especulatiu es posa content i la borsa creix després de dies de decreixement. Els economistes de traje i corbata aplaudeixen.
És el mateix dia que fan un reportatge per televisió explicant el desbordament dels serveis socials i d’alimentació i acollida a persones sense sostre. Que només a Madrid han hagut d’habilitar milers de llits per les persones que viuen al carrer per la possibilitat que morin de fred. Però només s’habilitaran uns dies, mentre duri l’alerta meteorològica. Es veu que això suposa un cost bastant gran per la comunitat i l’ajuntament.
Amb això que llegeixes als diaris que els sindicats majoritaris recullen firmes demanant la reforma de la nova Reforma Laboral. Però no sents que preparin cap mobilització, cap acció contundent de rebuig a les polítiques de submissió a les organitzacions empresarials i a les directrius econòmiques europees i mundials.
Penses amb el 29 de setembre, la vaga general. Una vaga que va ser qualificada com un èxit pels sindicats majoritaris però que no ha servit més que per acabar de cremar als pocs treballadors que van arriscar el seu lloc de treball per fer la vaga, amenaçats en molts casos.
Penses amb el debat que es va iniciar sobre el paper dels sindicats i la defensa que ells mateixos varen fer de la seva existència i importància. Tenien raó? Son representatius? Son vàlides les seves postures? La veritat és que en una situació de precarització de la classe treballadora com l’actual, de regressió de drets laborals i civils, on son els sindicats? Com pot ser que no es parli de més mobilització? Com pot ser que s’acceptin aquestes mesures?
Per altre banda penses, com pot ser que un partit que es reclama socialista pacti mesures amb la Patronal i no amb els sindicats? Com pot ser que un govern autodenominat d’esquerres deixi a centenars de milers de famílies sense ni un euro?
Al final arribes a la conclusió de que el Govern actua al dictat de les empreses i del neolliberalisme i que els sindicats son incapaços de fer front a la situació. Algú va dir que “els mercats mai estan saciats” i nosaltres som l’únic fre que tenen. Un fre que hauria de reaccionar d’una vegada.
Alternativa | 02 Desembre, 2010 07:00
Evidentment no som tècnics, però estudiant la documentació que anava lliurant l’empresa redactora del pla de mobilitat, i comparant la mateixa amb altres plans de mobilitat vàrem veure la inconsistència de la mateixa.
Els informes de la Comissió Tècnica han confirmat les denúncies d'Alternativa, i més. Evidentment els tècnics han detectat de manera totalment objectiva i rigorosa molts d'incompliments del plec de condicions. Trobam aquests informes molt interessants per que la gent s’adoni de tota la feina que resta per fer a aquest important tema.
Uns quants exemples del primer informe d’abril que demanava corregir tota una sèrie de punts dels documents d’anàlisi i diagnòstic del pla de mobilitat.
Els informes indiquen informació que falta al Pla de Mobilitat. Per exemple no hi ha res sobre Formentor i molt poc sobre la Cala Sant Vicenç.
La major part de les dades utilitzades són anteriors a 2006 (aforaments de carreteres, paràmetres de càlcul, enquestes, establiments turístics). No reflecteixen l’actualitat.
La temporalització prevista no s’ha complert (recordau que el pla de mobilitat s’havia d’haver lliurat a final de febrer).
La descripció de la morfologia del nucli urbà (les infraestructures, el relleu, la distribució demogràfica i la densitat d’habitants, els centres de treball, els pols comercials, els equipaments i els pols específics (parades d’autobús, etc)) dista molt de ser un anàlisi morfològic, essent una descripció generalista, gens concreta.
Es fa un anàlisi fisiogràfic, climatològic i geològic del municipi, aspectes que poc o gens tenen a veure amb la mobilitat. (Davant les nostres denúncies de plagi, una de les defenses de l’empresa va ser que eren poques pàgines a una feina molt extensa, el que no deien era la inutilitat de moltes d’aquestes pàgines). No obstant, no s’estudien aspectes com ara la pendent de la xarxa viària, fet que en diferents punts és un factor determinant (Calvari, Sant Vicenç, etc).
No es detecten ni es posicionen al territori els pols comercials del municipi, ni tampoc els turístics. Equipaments (centres sanitaris, col•legis, poliesportius, etc). Es fan llistats de cada un de les tipologies d‟equipaments esmentats, que no aporten gaire informació útil ni anàlisi respecte a la mobilitat com hi van els usuaris, on es troben de la xarxa, quines problemàtiques presenten, etc). Informació molt generalista i de baixa qualitat tècnica.
Respecte a un tema com el dels aparcaments tan preocupant per a nosaltres i els ciutadans.
En el present estudi, no s’ha mostrejat l’estacionament. Es desconeix la capacitat d’estacionament, la ubicació dels mateixos, la tipologia d’usuari, el nivell de saturació, la intensitat de rotació, etc.
Així, tampoc existeix anàlisi,ni es poden inferir cap tipus de mesura de gestió de l’estacionament, donat que no es coneixen les pautes de comportament de la població.
En conclusió del primer informe. Sense anàlisi no hi ha diagnòstic.
No existeix un diagnòstic entès com una recopilació de conclusions sòlides i tangibles a partir d'un anàlisi, donat que l'anàlisi no s’ha realitzat. En la majoria d’àmbits o paràmetres s’ha fet una descripció desigual en quant a la seva profunditat, però no s’han interpretat els resultats, en els casos en els que s’han obtingut les dades. En altres àmbits, no es disposa de dades. La diagnosi, especialment en l’apartat de “tota la xarxa” es basa en afirmacions en gran mesura gratuïtes, sense anàlisi d‟alternatives ni suport estadístic ni tècnic.
Els ciutadans haurien d'analitzar tot el que ha passat a aquest tema: nepotisme, acords de pagaments irregulars, perdua de temps i subvencions... I el diagnòstic és clar: cal un canvi de govern.
Nosaltres estam desperts per descobrir i denunciar temes com aquests. La ciutadania es despertarà en maig?
image de blog i-public@ reflexiones sobre administración pública inteligente
Alternativa | 01 Desembre, 2010 07:00
Després de mesos de denuncies d'Alternativa per Pollença de les irregularitats i deficiències a la redacció del pla de mobilitat sostenible (veure articles anteriors), finalment la Junta de Govern ha iniciat el procediment per rescindir el contracte de l’empresa redactora i ha anul·lat el pagament que s’havia aprovat de 18.593 euros a l’empresa (pagament que encara no s’havia fet per la manca de liquides de l’Ajuntament).
Resum la nostra feina d'investigació i fiscalització.
Com recordareu al mes d’abril a Alternativa per Pollença vam denunciar el negociat dirigit per fer que el pla de mobilitat fos redactat per una empresa del nebot de la primera tinent de batle i portaveu del PSOE, na Francisca Ramon. Posteriorment vam anar denunciant totes les mancances i incompliments d’aquest pla. Al mes de juliol vam presentar una moció demanant la rescissió del contracte i quan s’ens va donar la documentació vam descobrir a més un plagi dels objectius al mateix. Vam retirar la moció a petició de l’equip de govern per que pogués estudiar les nostres denúncies amb el compromís de que la Comissió Tècnica (formada per l'inspector i l'oficial de circulació de la policia local, l'enginyer municipal i el tècnic de medi ambient) fes una revisió acurada del que s'ha lliurat com pla de mobilitat.
Al mes d’octubre davant la manca de resposta per part de l’equip de govern vam tornar a presentar la nostra moció de rescissió de contracte que es va aprovar amb els vots a favor del tres grups de l’oposició PP-UMP, PSM i Alternativa i l’abstenció de l’equip de govern. Durant aquell ple el debat el regidor de medi ambient va negar reiteradament la nostra denúncia de que s’havia aprovat un pagament de 18.593 euros a l’empresa redactora, quan no havia lliurat encara cap document incomplint el plec de condicions que deia que el preu total del contracte (49.581,18 euros) s'abonaria una vegada presentat el projecte acabat. Finalment també han tingut que reconèixer que s’havia aprovat aquest pagament irregular, signat pel batle, que han tingut que anular.
A aquell ple d’octubre s’ens van negar els informes sobre la redacció del pla que havia realitzat la Comissió Tècnica en abril i juliol. Ara finalment ens han donat aquests informes dels que parlarem a altre article, i que coincideixen amb la nostra impressió senyalant les múltiples deficiències i insuficiències del pla de mobilitat i declarant el mateix No apte.
S’ha perdut una legislatura i dos subvencions per la incompetent i irregular gestió de l’equip de govern a un tema molt important com és el de millorar la mobilitat al municipi i fer-la sostenible. Entre altres coses aquest pla ha d'ajudar a decidir que es fa a la primera línia del Port de Pollença o al tema dels aparcaments.
Tot el que ha estat relacionat amb aquest pla fins ara ha estat un desgavell que hauria d’haver comportat la depuració de les responsabilitats polítiques corresponents, però ja sabem que els que ens governen són uns irresponsables.
Cal fer un bon pla de mobilitat
Com sempre hem dit ara esperam que es facin les coses bé des d'un principi amb la contractació d'una nova empresa per a la redacció del pla de mobilitat seguint els criteris bàsics de la contractació pública, que no es van seguir a l'anterior ocasió; publicitat, lliure concurrència i transparència.
Cal un pla de mobilitat ben fet i complet, quan van fer la barroera prova de semipeatonització del Port ja vam enumerar les línies mestres del pla de mobilitat.
Primera amb un treball de camp; recollint una per una totes les opinions i problemes dels comerciants, veïns, vianants, conductors de primera línia (horaris de repartiment, situacions particulars, càlculs de freqüència i quantitat de tràfic ...).
Segona realitzant un diagnòstic de la situació amb el plantejament de les diferents alternatives i solucions possibles, seleccionant les més adequades a nivell econòmic, social, mediambiental i urbanístic.
Tercera presentant el pla de forma pública a través d'un procés de participació ciutadana en el qual participaran tots els ciutadans.
Irresponsables polítics fa més de dos anys, iniciant la casa pel sostre.
Alternativa | 30 Novembre, 2010 07:00
Als darrer plens hem seguit demanant per l'auditori, actual Can pedra.
- El batle ha tingut ja la reunió prevista amb el president de govern respecte a les subvencions compromeses per l’auditori? En cas de resposta negativa, com és que sent els seus socis de govern del mateix partit que el president fa mesos que ha sol·licitat aquesta reunió sense resultat? S’han encarregat ja els estudis que hi ha pendents i subvencions.
Fa uns mesos el batle i na Francisca es van reunir amb la consellera de turisme, i segon ells en cap moment els va dir que hagués perill de perdre les subvencions compromeses. Però encara no s'han reunit amb el president i això que va venir a la Fira.
- S’han iniciat ja els informes i estudis que vam demanar a la nostra moció aprovada al ple de març (veure article) respecte a l’auditori;que justifiquen el pressupost previst (11,5 milions), les 600 places de capacitat previstes, una previsió de les partides pressupostaries anuals necessaries pel manteniment, dotació de personal i programació artística.
Segon el batle l'informe que justifica el pressupost i les places ja s'ha fet però encara no l'hem vist. La resta d'informes no s'han fet.
Resulta increïble que a una instal·lació que hipoteca al municipi no hagi hagut ni tan sols una reunió de tots els grups polítics. per tractar el tema. I això que el batle va anunciar al Ddm en febrer de l'any passat (veure article):
En el plenario del mes de febrero, el Ayuntamiento de Pollença respaldará el proyecto del Auditorio de Rafael Moneo. Así lo cree el alcalde, Joan Cerdà quien ayer indicó a este diario que, a excepción del grupo de Esquerra Unida, "que siempre ha estado en contra", el "resto de regidores -PP, PSOE, PSM y UM- siempre han defendido el proyecto".
A una reunió al mes de juny del 2009, primera i únic que hem tengut amb el batle per aquest tema (article) ens va dir que portaria el tema al ple abans de final del 2009... Fa dos mesos a la tertúlia de polítics vam tenir un dur debat amb el batle que encara parlava de la possibilitat de l'Ajuntament per endeutar-se per fer l'auditori d'en Moneo! O sigui no ha pogut obrir l'escoleta, ni el centre de dia, es paga als proveïdors amb més d'un any de retard... i el batle pensa que ens hem d'endeutar com mínim en 1,300.000 euros per que els 10,2 milions d'euros del govern no són suficients pel seu auditori d'en Moneo.
Ja és hora que el batle desperti del seu somni i comenci a prendre decisions, no podem continuar amb més de 10 milions en subvencions a l'aire. Han passat vuit anys des de que es va començar a parlar del tema, i ni el batle ha estat capaç de fer el auditori d'en Moneo, ni tenim una sala multifuncional decent, i tot a una situació econòmica desastrosa.
Cal actuar i assegurar-se que realment no s'han perdut les subvencions i negociar si aquestes només es poden utilitzar per una sala multifuncional o es poden utilitzar a més a més per altres necessitats. El que es faci s'ha de fer des de les necessitats i possibilitats reals del municipi.
Maqueta de un somni que ens està sortint molt car.
Alternativa | 29 Novembre, 2010 07:00
Al ple del passat dijous es va rebutjar la nostra moció relativa a la declaració BIC del sistema hidràulic de Ternelles (canalització, hidries i "grifons") amb categoria de Monument. Pels vots en contra de UM-UNPI, PSOE i PP-UMP, vots a favor de PSM i nostre.
Ens va sorprendre totalment el rebuig a aquesta moció. Cóm es pot votar contra fer una petició al Consell per obrir un expedient de protecció del sistema hídric de Ternelles del que forma part un element tan significatiu com la font del gall? El rebuig només es pot entendre des de la política barroera de votar en contra simplement per que la presentava Alternativa. Com vam dir al principi de la legislatura nosaltres pensam que les mocions s'han de votar en funció de les mateixes no del grup que les presenta, i aquesta és la filosofia que hem mantingut tota la legislatura.
Com ja vam explicar a la primera valoració del ple (article) els arguments donats al ple poca cosa tenien a veure amb la moció. En Tomeu Cifre, el portaveu del PP-UMP, que no s'havia preparat el tema, es va anar totalment del sentit de la moció i es va imaginar una espècie de complot conjunt amb la plataforma pro camins públics i obert i el PSM per perjudicar a la propietat de Ternelles, començar a parlar del tema del camí i la que res tenen a veure amb la canonada i aqüeducte de Ternelles. A no ser que ara la propietat també es vulgui fer seva aquesta canalització pública d'aigua.
La improvisació del regidor del PP també va deixar en evidència el seu poc respecte pel patrimoni quan va dir el millor era que la fàbrica de Can Morató caigués per obrir el camí !! a la vegada que es va dedicar a atacar la llei de patrimoni que va fer el mateix PP.
Tomeu també va demanar per què no haviem presentat un estudi. Un altre argument sense sentit, ja que a l'exposició de motius ja havíem resumit l'estudi de Miquel CIFRE CIFRE i Pere SALAS VIVES; "Les aigües públiques a Pollença", fonament de la nostra moció. Si hagués demanat aquest estudi se l'hagessin donat a la Comissió Informativa. Però de totes maneres el que va demostrar en Tomeu és desconèixer la llei de patrimoni, ja que la incoació de l'expedient serveix entre altres coses per recaptar informació sobre el que s'ha de protegir.
La Comissió Insular del Patrimoni Històric corresponent, abans d’acordar la iniciació del procediment, podrà recaptar dels particulars o de qualsevol organisme públic o privat la informació necessària sobre el bé, que s’haurà d’emetre en el termini màxim d’un mes. Art 7.
Igualment el regidor del PP ens va demanar per què ningú s’havia interessat per altres sistemes hidrics, molins...Que hi hagi altres elements a protegir no pot ser argument per no protegir el sistema de Ternelles que té un valor que el fa diferent a tota la resta, ja que és l'inici de l'abastiment d'aigua com un servei públic a Pollença i va donar a l'Ajuntament noves funcions i responsabilitats.
Respecte als arguments de l'equip de govern en paraules del batle , va dir que no entrava en el fons de la moció!!!!!! i es va dedicar a atacar al director actual de patrimoni i dir que és patrimoni qui havia d'iniciar expedient. Tan a aquest tema com a la fallida declaració de BIC del centre històric del municipi el batle ha demostrat posar les seves baralles amb el seu antic soci de govern per damunt del seu deure de protegir el patrimoni del poble. Lamentable actitud en una persona que ha perdut el sentit de la institució que representa. Una postura més que lamentable en el que ha estat el primer i únic Conseller de patrimoni a l'anterior legislatura. Clar que a aquell govern el temps ha demostrat que es feia de tot menys feina pels ciutadans.
I finalment volem parlar de la lamentable actuació dels regidors del PSOE, que una vegada més no van dir res. Cap sorpresa ja coneixem la submissió dels regidors del PSOE a UNPI-UM, però és que només fa dos mesos en Juanjo Mir havia dit al ple que le semblava interessant la declaració com BIC del sistema hídric de Ternelles. Una mentida més, una submissió més i un pas més en una legislatura penosa al servei d'en Martí del Paraíso i companya.
Alternativa | 28 Novembre, 2010 07:00
La zona de Banyalbufar està habitada des de l’època pretalaiòtica però pren la seva forma característica amb l’arribada dels andalusins al 902. Se comencen a construir les parades, safarejos i la xarxa hidràulica –Ma’jil-. També són aquests els que donen el nom al poble –Bany al Bahar- (construït vora el mar).
Si Mallorca no hagués estada ocupada pels andalusins probablement no tindria el paisatge que tant ens crida l’atenció, parades, canaletes, fonts de mina, apart de la seva arquitectura, topònims i altres elements que tant ens enriqueixen.
Al repartiment de Mallorca, Banyalbufar fou donat als cavallers Ramón sa Clusa, Gilabert de Cruïlles i el Bisbe de Mallorca. Aquests terratinents el primer que hagueren de fer fou repoblar amb nouvinguts de Catalunya ja que després d’haver massacrat els pobladors anteriors no tenien mà d’obra per a cultivar les terres i treure-ne beneficis econòmics.
El municipi està integrat pels nuclis urbans de Banyalbufar i el Port del Canonge tot i que un temps també i formà part Esporles que s’independitzà al 1836.
A.R.F.V.
Alternativa | 27 Novembre, 2010 07:00
Demà diumenge ,
a les 10h a l´estació de Santa Maria.
LA TEVA PARTICIPACIÓ EN LA RECUPERACIÓ DELS CAMINS PÚBLICS ÉS MOLT IMPORTANT.
ESTAU TOTS CONVIDATS
Alternativa | 26 Novembre, 2010 07:00
Primera valoració del ple d’ahir. Faltava la regidora de turisme, el que significava un empat entre regidors de l’equip de govern i de l’oposició que no va tenir conseqüències pràctiques, ja que a l’únic empat (moció del PSM-EN relativa a l'aplicació de la llei contra la morositat de les administracions) el batle va fer servir el seu vot de president.
També cal destacar que la portaveu del PSOE es va molestar per que vam argumentar a les mocions conjuntes, segon el seu punt de vista al ser conjuntes no calia parlar. Des del nostre punt de vista es pot estar d'acord amb l'exposició de motius i els acords i presentar una moció conjunta però això no vol dir que no es pugui argumentar o subratllar fets relacionats amb les mocions
1.- Ratificació, si procedeix, del decret de Batlia núm. 708 de dia 8 de novembre de 2010 .Nomenament de procurador i lletrat a un contenciós administratiu interposat per l'entitat MESANPE contra l'adaptació del PGOU al POOT. Un capítol més de la llarga lluita contra la impactant villa Cortina.
Aprovada amb els vots a favor d’UM_UNPI, PP-UMP i PSM i la nostra abstenció.
No cal més que mirar l’impactant construcció que ha realitzat el senyor Cortina per assabentar-se de que les coses no s’han fet bé. Compartim els arguments del demandant en el sentit de que s’hauria d’haver exigit una major protecció de la zona urbana de Formentor en virtut de diferents Lleis i preceptes , que es van iniciar amb la qualificació de paisatge pintoresc de tota la península de Formentor a 1972 . Pensam que tant al PGOU com a la seva adaptació al POOT abans del projecte d’urbanització es tenia que haver redactat instruments de protecció. Encara que ens trobem en presència de sòl urbà i no pugui coartar-se el dret edificatori, aquest no es pot fer-se de la manera tan impactant com s’ha fet a villa Cortina, que no s’ha adaptat per res a la lloc en el que està situada. Per això ens abstindrem.
2.- Ratificació, si procedeix, del decret de Batlia núm. 709 de dia 9 de novembre de 2010 Nomenament de procurador i lletrat a un contenciós administratiu interposat per Melchor Mascaró contra l'adjudicació del contracte de neteja viària.
Aprovada per unanimitat.
3.- Moció presentada pel grup municipal Alternativa EU-EV relativa a la declaració BIC del sistema hidràulic de Ternelles (canalització, hidries i "grifons") amb categoria de Monument. La canalització del segle XIX de la font de Ternelles va suposar un aqüeducte per salvar els desnivells, els restes del qual encara es poden veure a simple vista i les importants fonts de la plaça de l'Almoina i de la plaça del Mercat entre altres.
Rebutjada pels vots en contra de UM-UNPI, PSOE i PP-UMP, vots a favor de PSM i nostre. Farem un article sobre el tema.
Ens va sorprendre totalment el rebuig a aquesta moció de tots els partits llevat del PSM. Els arguments donats poca cosa tenien a veure amb la moció. Quan surt qualsevol tema relacionat amb Ternelles al ple, el portaveu del PP_UMP sembla ser el portaveu de la propietat, i en aquest cas es va anar totalment del sentit de la moció i va començar a parla del tema del camí i la plataforma pro camins públics i obert, a més va dir que tremolava amb la forma de protegir el patrimoni del PSM i nostra, quan la llei de patrimoni la va fer el PP. I com exemple va posar la fàbrica de Can Morató, dient que millor que caigui per obrir el camí !!
El batle (recordem que ha estat el primer i únic conseller de patrimoni ) va parlar com portaveu de l’equip de govern, va dir que no entrava en el fons de la moció!! la seva argumentació bàsica va ser atacar al director actual de patrimoni i dir que és patrimoni qui havia d’iniciar expedient.
Simplement penós, la sort és que en aquest cas la llei ens permet demanar la declaració de BIC, cosa que proposarem fer de manera conjunta amb el PSM.
4.- Aprovació, si procedeix, de l'expedient núm. 4/2010 de reconeixement extrajudicial de crèdits. 11.216,36 euros.
Aprovada pels vots a favor d’UM-UNPI i PSOE, abstenció del PSM i vots en contra de PP-UMP i nostre.
Normal 0 21 false false false MicrosoftInternetExplorer4
Ha estat una gran decepció la degradació política que hem vist al llarg d’aquesta legislatura del regidor d’Hisenda, que ha convertit en habituals eines extraordinàries com els extrajudicials o els pressuposts prorrogats. I que ens ha mentit en diverses ocasions a aquest ple quan ha promès reunions que mai s’han fet per parlar dels pressuposts o de plans d’austeritat. Li vam demanar només una mica d’honrades i que ens digues si pensava fer qualque reunió amb els grups de l’oposició per fer feina al pressupost del 2011, o al pla econòmic-finançer per arribar al equilibri pressupostari que fa uns mes s’havien d’haver presentat. No va voler contestar
5.- Moció del grup municipal Alternativa EU-EV a favor d'un impost a les transaccions financeres.
Aprovada amb els vots a favor de PSM i nostro i l’abstenció de la resta de grups. Farem un article sobre el tema
A Alternativa compartim la idea d’Attac de que el denominat en abstracte “mercat” exerceix actualment una dictadura que anul·la el poder del que disposen els ciutadans de cada país sobre les economies pròpies. Evidentment aquesta moció no deixa de ser més que un gra de sorra. Un pas petit i insignificant però imprescindible si pensam que cal posar límits a l’economia virtual o economia de casino i retornar a una economia real i social. Ha de ser prioritari el principi que qui especula paga.
6.- Moció del grup municipal PSM-EN relativa a l'aplicació de la llei contra la morositat de les administracions
Rebutjada amb els vots en contra d’UM_UNPI, PSOE i a favor del PP_UMP, PSM i el nostre
L’equip de govern van dir que aquesta llei era d’impossible compliment però no van aportar cap full de ruta per solucionar-ho. A més de ser una obligació legal, és un avanç a la transparència en la gestió dels doblers públics, el que vist totes les il·legalitats i irregularitat que hem detectat aquesta legislatura no només és necessari sinó imprescindible. Igualment és imprescindible pels retards al pagament de factures que a Pollença són escandalosos, agreujant els efectes de la crisi econòmica sobre tot a les petites i mitjanes empreses,
7.- Moció conjunta de tots els grups polítics municipals amb motiu del dia 25 de novembre Dia Internacional contra la violència de gènere.
Aprovada per unanimitat. Farem un article
Per desgràcia ha estat a Pollença la segona víctima mortal de la violència masclista enguany a les Balears. A més a més poc després vam poder llegir a la premsa com una altra dona de 45 anys havia tengut que fugir de Pollença després de sofrir durant 21 anys la violència del seu marit. Aquesta moció conjunta no pot amagar que aquests casos signifiquen un fracàs.
8.- Moció conjunta de tots els grups polítics municipals de suport a la candidatura de la Serra de Tramuntana com a patrimoni mundial de la UNESCO.
Aprovada per unanimitat. Farem un article.
A Alternativa donam suport a aquesta candidatura però en agradaria que com a altres declaracions fetes a aquest ple no fos simplement un paper guapo ple de paraules buides.
9.- Moció presentada pel grup municipal PSM-EN sobre dedicació d'un carrer del municipi al fill il·lustre senyor Pere Josep Cànaves Salas ,
Al ple el batle es va proposar i acceptar que el carrer també fos dedicats als dos vocals de la comissió també assassinats; Martí Vicens Vilanova "Bonjesús" i Bartomeu Cabanellas Botia del Lloquet. El més lògic raonable serà dedicar un carrer a cada persona.
Aprovada per unanimitat. Farem un article
Aquesta és una iniciativa de pura justícia que fa molt d’anys que s’hauria d’haver realitzat. És més pensam que totes les persones que van ser assassinades per defensar la democràcia haurien de tenir un carrer al municipi
10.- Moció conjunta de tots els grups polítics municipals respecte la declaració institucional sobre violacions dels drets humans al Sàhara Occidental.
Aprovada per unanimitat. Farem un article.
Ja n´hi ha prou d'aquesta vergonya i de mirar cap altre costat. No és possible que hagi un tracte de favor a una dictadura que no respecta els drets humans més bàsics . Els mesquins càlculs polítics i econòmics no es poden posar per damunt de la dignitat i ètica
11.- Designació de representant municipal als consells escolars Es va retirar, no calia portar-ho al ple, continuarà sent la regidora d’educació.
1.- Informació de Batlia
- Acceptació de la subvenció del Consell de més de 180.000 euros per sufragar despeses corrents
- Decret de batlia, es va delegar en la regidora Catalina Campomar l’atenció ciutadana.
3.- Precs i preguntes.
Els regidor de Hisenda i Policia van faltar el respecte al ple i als ciutadans que representam responent amb monosíl·labs. Les explicacions del regidor de servei mereixen un article.
Alternativa | 25 Novembre, 2010 07:00
Al ple d'avui a més de les mocions conjuntes i nombroses precs i preguntes presentam dues mocions en solitari que avui penjam i comentam breument.
Solicitam que el ple demani a la Comissió Insular d’Ordenació del Territori, Urbanisme i Patrimoni Històric l’inici de l’expedient d’incoació de Bé d’Interès Cultural del sistema hidràulic de Ternelles (canalització, hidries i "grifons") amb categoria de Monument. (moció)Volem donar les gràcies a Miquel Cifre Cifre i Pere Salas Vives, ja que el seu estudi: "Les aigües públiques a Pollença" de (1999), és el fonament de la petición que fem avui.
Durant molt de plens hem demanat que els tècnics puguin accedir a l'aqueducte - canonada que porta l'aigua des de la font de l'Algaret, dins Ternelles, i també hem demanat que s’estudiés la possibilitat de declarar aquest aqüeducte BIC. Ara hem convertit aquest prec en moció
El sistema hidraúlic de Ternelles realitzat a principi del segle XIX es pot considerar l’inici de l'abastiment d'aigua com un servei públic a Pollença. Va implicar un gran esforç per part de tota la població i va representar una passa molt important per donar a l'Ajuntament noves funcions i responsabilitats. Un patrimoni històric, artístic, arquitectònic, arqueològic, històric, etnològic i social, que hem protegir. Amb l’expedient d’incoació de Bé d’Interés Cultural amb categoria de Monument, s’haurà de recaptar la informació necessària sobre el valor, traçat i estat de l'aqüeducte per delimitar l’entorn de protecció del bé afectat, i el seu estat de conservació.
- L'altra moció es troba dins una campanya d'Attac Mallorca de demanar un Impost a les Transaccions Financeres (ITF).
El sector financer està insuficientment gravat i és massa gran (això no l’ha dit cap revolucionari sinó el FMI), pel que calen mesures correctores sobre "l'excés de beneficis" de l'activitat financera.Una idea molt simple, però molt efectiva és aquesta; aplicar un impost molt petit (de solament el 0,05%), a Espanya es podrien recaptar fins a 6.300 milions d'euros anuals. Aquesta mesura s'aplicaria sobre les transaccions financeres internacionals entre operadors professionals. El 80% d'aquestes operacions són essencialment especulatives o de molt curt termini, totalment al marge de l'economia real.
Evidentment aquesta moció no deixa de ser més que un gra de sorra més en una lluita que es va iniciar fa dotze anys. Un pas petit i insignificant però imprescindible si pensam que cal posar límits a l’economia virtual o economia de casino i retornar a una economia real i social. Ha de ser prioritari el principi que qui especula paga.
Impost a les Transaccions Financeres també conegut com taxa Robin Hood.
Alternativa | 24 Novembre, 2010 07:00
Ordre del dia del ple ordinari, aquest dijous 25 , a les 20,00 hores.
Demà comentarem les dues mocions que presentam en solitari.
1.- Ratificació, si procedeix, del decret de Batlia núm. 708 de dia 8 de novembre de 2010 .
Nomenament de procurador i lletrat a un contenciós administratiu interposat per l'entitat MESANPE contra l'adaptació del PGOU al POOT. Un capítol més de la llarga lluita contra la impactant villa Cortina.
2.- Ratificació, si procedeix, del decret de Batlia núm. 709 de dia 9 de novembre de 2010
Nomenament de procurador i lletrat a un contenciós administratiu interposat per Melchor Mascaró contra l'adjudicació del contracte de neteja viària.
3.- Moció presentada pel grup municipal Alternativa EU-EV relativa a la declaració BIC del sistema hidràulic de Ternelles (canalització, hidries i "grifons") amb categoria de Monument. La canalització del segle XIX de la font de Ternelles va suposar un aqüeducte per salvar els desnivells, els restes del qual encara es poden veure a simple vista i les importants fonts de la plaça de l'Almoina i de la plaça del Mercat entre altres.
4.- Aprovació, si procedeix, de l’expedient núm. 4/2010 de reconeixement extrajudicial de crèdits
Un mes després, un altre extrajudicial més. 11.216,36 euros. El més sorprenent una factura de juliol del 2007
5.- Moció del grup municipal Alternativa EU-EV a favor d’un impost a les transaccions financeres
Aquesta moció és el nostre suport a la campanya d'Attac Mallorca. L’excessiva mobilitat en els mercats financers soscava la funció dels governs, i aquest impost significaria que els governs puguin seguir polítiques econòmiques autònomes i sobiranes en benefici seu.
6.- Moció del grup municipal PSM-EN relativa a l’aplicació de la llei contra la morositat de les administracions
Es tracta de complir la Llei 15/2010, de 5 de juliol, que obliga a les administracions locals a mantenir un registre de factures i a presentar informes trimestrals al plenari sobre el compliment dels terminis de pagament de l'administració. A més de ser una obligació legal, és un avanç a la transparència en la gestió dels doblers públics.
7.- Moció conjunta de tots els grups polítics municipals amb motiu del dia 25 de novembre Dia Internacional contra la violència de gènere
Una moció conjunta més que necessària a aquest moment. N Només amb l’esforç i compromís de tots aconseguirem eradicar la violència de gènere.(Veure article sobre el tema).
8.- Moció conjunta de tots els grups polítics municipals de suport a la candidatura de la Serra de Tramuntana com a patrimoni mundial de la UNESC.
Per tal d’assolir el reconeixement de la UNESCO és important que tota la gent que estima aquesta terra doni suport a aquest projecte.
9.- Moció presentada pel grup municipal PSM-EN sobre dedicació d’un carrer del municipi al fill il·lustre senyor Pere Josep Cànaves Salas
10.- Moció conjunta de tots els grups polítics municipals respecte la declaració institucional sobre violacions dels drets humans al Sàhara Occidental
Cal passar de les paraules als fets. No és possible que hagi un tracte de favor a una dictadura que no respecta els drets humans més bàsics . (Veure articles sobre el tema 1 i 2)
11.- Designació de representant municipal als consells escolars
Serà la regidora d'educació; Mª del Mar Sastre.
12.- Propostes/Mocions d’urgència
II.- PART DE CONTROL I SEGUIMENT
1.- Informació de Batlia
2.- Dació de compte de resolucions de Batlia
3.- Precs i preguntes
Com sempre hem presentat un bon grapat de precs i preguntes per escrit.
Cal protegir el nostre patrimoni i que no es perdi l’empremta del passat.
Alternativa | 23 Novembre, 2010 07:00
El regidor de serveis, senyor Martí Ochogavía (UM_UNPI) segueix realitzant il·legalitats amb el suport o passivitat de la resta de regidors de l'equip de govern. En aquest cas el regidor s'ha saltat la llei de contractació de personal, i pel seu compte i risc va enviar directament a un treballador a fer feina per l'Ajuntament
Aquesta és la surrealista història.
Diversos treballadors de l'Ajuntament ens han denunciat que els 8 i 9 de novembre, va aparèixer a la nau de serveis del polígon (que s'està condicionant en aquest moment per acollir l'àrea de serveis) un treballador extern fent feina al mateix lloc dels operaris de l'Ajuntament. Els mateixos treballadors van demanar a dita persona, el dia 8, si tenia qualque tipus de contracte, i va contestar que sí. Quan davant l'estranyesa dels treballadors es van posar els fets en coneixement dels representants sindicals aquests no tenien constatació de cap contractació.
El dia 9 els represents van demanar al treballador extern el seu nom, aquest es va posar molt nervios, va donar el seu nom que era portuguès, després "s'enrrecordà que era autònom" i que l'havia enviat el regidor de serveis en Martí Ochogavia. Pel que sabem és tracta d'una persona que habitualment fa feines particulars a les propietat del regidor de serveis.
Els representants sindicals van posar els fets en coneixement de la tècnica municipal de relacions laborals per comprovar si en tenia cap noticia i la seva resposta va ser que no hi havia cap proposta per contractar a cap treballador. El mateix dia després d'haver parlat amb ell, el treballador extern s'en va anar "sense tant sols acabar de posar el fang". Interrogat per aquests fets, el regidor de serveis va admetre que havia enviat aquest treballador "per què feien falta més treballadors a la nau".
Una vegada més el regidor de serveis es salta la llei de contractació pública de personal, actuant com si l'ajuntament fos ca seva i la llei un entrebanc als seus parts i quarts, amb actituds més pròpies del caciquisme del segle XIX que del que és l'administració pública del segle XXI.
Fa un any vam fer un ple extraordinari convocat pels tres grups de l'oposició, a iniciativa d'Alternativa, al que vam demanar la reprovació del regidor de serveis. Des d'aquell ple venim demanant, sense èxit, la dimissió del regidor de serveis o el seu cessament per part del batle, pel seu incompliment de la llei de contractació públic. Encara que s'està fent feina per regularitzar la situació el que és cert és que a dia d'avui, un any després de denunciats els fets, empreses de familiars del senyor regidor de serveis se segueixen encarregant de feines de manteniment de jardins i enllumenat públics sense cap tipus de contractació.
Fins quan la resta de regidors de l'equip de govern seguirán donant suport a les mangarrufes del regidor de serveis? Per què el batle no el cessa immediatament?
Castelao un referent a la lluita contra el caciquisme. (blog arel -arte)
Alternativa | 22 Novembre, 2010 07:00
Encara hi ha regidors de l'equip de govern que preferirien respondre en privat, i que es molesten per que facem precs i preguntes al ple. igualment hi ha gent que és al·ludida a les preguntes que es molesta quan aquestes es fan de forma pública i consten en acta. A les barres del bar, al carrer o al fil directe els al·ludits no tenen oportunitat de defensar-se ni respondre, al ple sí.
Pensam que quaranta anys de dictadura encara es noten massa a actituds i funcionaments tan de l'administració com dels ciutadans; regidors que no contesten al ple, treballadors públics que es molesten si es demana per la seva feina i ciutadans que tenen por de denunciar per escrit.
Per exemple no fa massa temps vam demanar per l'estat de deixadesa de la Cala Sant Vicenç i si els homes assignats per l'àrea de serveis a la mateixa Cala eren els més adients, suficients...? El regidor de serveis, Marí Ochogavía,senyor que té dedicació exclusiva i al que s'havien presentat les preguntes per escrit amb dos dies d'antelació, no va dir res al ple, però després aquest regidor es va encarregar d'encalentir als treballadors contra nosaltres, i un d'aquest treballadors va anar per bars i negocis d'amics malparlant de nosaltres. Què hagués estat el normal i democràtic? Simplement que el regidor hagués donat una resposta al màxim organisme democràtic i públic que tenim, que és el ple. Igualment el treballador abans de res hauria d'haver demanat al regidor; I tu que vas contestar? i després es podia haver dirigit al nostre regidor.
També hem de dir que en multitud d'ocasions ens trobam amb denúncies de gent que té por defer les seves denúncies per escrit i ficar-les per registre a l'Ajuntament (cosa que pensam sempre s'ha de fer). Nosaltres no tenim cap problema en demanar les explicacions corresponents al ple però pensam que si volem avançar cap a una democràcia de bons i de veres, la gent ha de perdre la por. Ja sabeu que si voleu fer-nos arribar les vostres queixes, denúncies o escrits, ho podeu fer a alternativaperpollenca@gmail.com
Entre altres, aquesta setmana hem rebut les següents queixes d'una veïnada del carrer Cecilio Metelo, per les que demanarem al ple. La primera queixa és la de l'estacionament del cotxe d'un oficial de policia local que ha ocupat dos aparcaments públics més de 24h. Segons la veïnada el fet va ser denunciat però la policia no va llevar el cotxe. A més la mateixa veinada es queixa que des de que han obert un local al carrer Cecilio Metelo que fan pizzes i venen pa, "hi ha molts de joves que hi van els divendres i dissabtes a la tarda nit, corren amb les motos sense tub d'escapament i de forma temerària i ningú no els diu res. Hi ha veïnats que s'han queixat a la policia, però pràcticament ni han aparegut. A més, hi ha poc llum i molts de joves es fiquen a les entrades d'algunes cases i pisos i embruten i consumeixen substàncies estupefaents"
Dues queixes prou normals a l'àmbit de la convivència ciutadana, dues queixes que no hauria d'haver cap problema de fer per escrit a l'Ajuntament. Dues queixes que en el fons fan referencia a dos problemes greus a Pollença (a més de la por citada): La manca d'alternatives d'oci pels joves i la percepció dolenta de la feina de la policia local (només s'ha de veure el darrer fill directe, per veure que no és un cas aïllat). Amb menys por, més transparència i informació estam segurs que les coses anirien millor.
Alternativa | 21 Novembre, 2010 07:00
Quan he vist anunciada la propera pujada reivindicativa al molí des Castellet, he recordat que no fa molt el poguérem visitar acompanyats d’una persona que va estar vinculada a aquesta finca i que ens va donar bones explicacions dels usos de les diferents antigues construccions i alguns detalls del molí.
El molí no se troba en molt bon estat i té risc seriós d’esbucar-se. A dalt encara hi ha una de les pedres de moldre que se troba sobre un plataforma d’obra i aquesta damunt una estructura de fusta que per haver-se banyat repetidament s’està podrint. Si la pedra cau, segurament espanyarà l’escala, que és d’escalons d’una sola peça encastats a la paret, apart de dur-se’n la resta que queda dels altres pisos i amb moltes possibilitats, si pega a un costat, de cruiar o tombar una part de la paret.
El lloc és idíl·lic, un mirador sobre Calvià. S’ha de fer tot el possible per a la seva restauració i per a que se li doni la protecció adient.
Està clar que és un lloc emblemàtic, quan se va posar a la venda les institucions no feren menció; ni Govern, ni Consell. L’Ajuntament devia tenir coses més importants de que ocupar-se. Si no hi ha guany no interessa.
A.R.F.V.
(Segueix)
Alternativa | 20 Novembre, 2010 07:00
Un nou article del nostre columnista més fidel, en Mariano Moragues. Si voleu escriure o que publiquem alguna cosa, només ho heu d'enviar a alternativaperpollenca@gmail.com
Quina vergonya i quin cinisme d’Espanya i de l’ONU! Zapatero digué a la cimera de G 20, referint-se al atac de Marroc contra el campament d’El Aaiún, que “tiene que defender los intereses españoles”. A filar estopa els drets del poble sahrauí, la justícia, el dret internacional, la Resolució de l’ONU 1514 (XV) més clara que l’aigua. A fer vaumes tota una nació que fa més de 30 anys, està deixada de la mà de Déu, sotmesa, dispersa, perseguida, invadida, separada per una murada de més 2.000 kms, que controlen 150.000 soldats marroquins, radars, mines antipersonals i anticarros (tot això a un cost de més d’un milió d’euros diari).
La nova ministre d’exteriors, Trinidad Jiménez, ho ha acabat d’enrodonir dient que “las relaciones con Marruecos constituyen una prioridad de nuestra política exterior”, (i la exprovíncia espanyola sahrauí, que s’abandonà en mans del Marroc: a fregir ous de lloca ). Afegí: “Por razones de orden estratègico, seguridad frente al terrorismo y narcotráfico, gestión de flujos migratorios y también relaciones comerciales y econonómicas”. Naturalment si el que posa en darrer lloc anàs en primer lloc pentura seria més cert, sense negar que tota la resta sigui cert, però totes aquestes raons, no poden passar davant als drets humans i als drets del poble sahrauí. Tanta sort que són socialistes i que el nostre rei és un gran amic del monarca absolutista Mohamed VI! Llavors anirem a sembrar democràcia a tirs per Afganistan.
La ONU es deixa envitricollar per Marroc que enreda la voga i se’n fa trons resolucions, acords, del referèndum aprovat des d’el 1992, i fa propostes inacceptables. Mentre va implantant assentaments marroquins al Sàhara Occidental convertint els sahrauís en minoria, ja que molts fugiren i es refugiaren als campaments d’Algèria i així, fent trampes, guanyaria el referèndum. A més a més, arresta activistes humanitaris, impedeix l’entrada de periodistes i observadors, es fa seves les riqueses del país: pesca, fosfats, petroli i gas. I el sahrauís, a badar la boca al vent.
Per aclarir el que passa la ingènua (?) T. Jiménez i Rubalcaba esperen que Rabat doni clarícies del que ha passat amb l’atac al campament d’El Aaiún. És com encarregar el formatge a les rates. Ja se sap qui massa se cala, el cul mostra. ¿No vos sembla la mateixa història que viu el poble palestí amb Israel?
Ferreres al diari público.
Alternativa | 19 Novembre, 2010 07:00
Estam d’enhorabona, la Convenció Internacional Ramsar, l'organisme oficial internacional que regula i defensa les zones humides del planeta,a la qual es troba adherit l'estat espanyol, ha fet un informe demolidor (pdf) al que indica que el projecte de construcció d'un camp de golf, o qualsevol altre projecte alternatiu que impliqui un canvi substancial de l'ús de la terra de la zona de Son Bosc ha de ser desestimat definitivament i aconsella executar de manera immediata una actuació de restauració ecològica de l'espai.
Així mateix, l’informe remarca que el Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals (PORN) s'hauria de modificar per incloure Son Bosc, perquè té "ecosistemes i hàbitats d'interès comunitari". i que la llei mitjançant la qual es declarà el camp de golf com un projecte d'interès autonòmic el juliol -amb els vots de PP i UM- hauria de ser derogada immediatament, ja que "no és convincent en els seus enunciats, ni rigorosa en el tractament dels antecedents". La delegació internacional considera que, malgrat les transformacions que ha sofert la zona aquesta conserva tots els seus valors funcions ecològics.
Volem destacar que entre les persones entrevistades per la misió d'assessorament de Ramsar es troba Pere Tomas Vives que ha col·laborat en diverses ocasions amb nosaltres, entre altres coses en la defensa de la zona humida de l'Ullal (un cas de miopia urbanística). Pere Tomas és consultor internacional especialitzat en humedals mediterranis i director dels Estudis de Planificació de s’Albufera de Mallorca. Igualment a l'infome es cita el centre de turisme ornitològic de la Gola com l'únic centre de turisme ornitològic de les Balears i la potencialitat del turisme de natura.
Podeu comparar el que diu l’informe amb el que han defensat el PP, UM i la majoria dels regidors del nostre Ajuntament.
Fa més de dos anys tota la resta de partits de l’Ajuntament, UM-UNPI, PSOE, PP-UMP i PSM, van votar en contra d’una moció nostra per incloure l'àrea de Son Bosc dins del Parc Natural de S'Albufera de Mallorca. (veure article; Son Bosc, seguim girant cap a la dreta.) Van argumentar que no ens podiem ficar en el que feia l'Ajuntament de Muro. A Alternativa argumentavam que no es tractava d'un cas més de destrucció de paisatge per un camp de golf si no d'un tema de biodiversitat mundial i que no podiam restar indiferents. El que no veien la resta de regidors l’ha vist un organisme internacional amb la seva seu central a Suïssa. Això es diu miopia “golfística”.
Dos anys després, al ple de març del 2010, el PSM ( ja a l’oposició) va presentar una moció en el mateix sentit a la que havia votat en contra dos anys abans. La protecció de l’Albufera estava per damunt d’aquesta incoherència i Alternativa no havia canviat d’opinió i vam votar de nou a favor. Una vegada més la miopia golfísitca va a afectar a UM-UNPI, PSOE i PP-UMP van votar en contra.
Encara resta molt de feina per fer, malgrat aquest important informe sabem que la miopia golfística d’alguns no es tan fàcil de llevar.
Alternativa | 18 Novembre, 2010 07:00
Ens sembla molt greu i una irresponsabilitat total que a dia d'avui EMSER, l'empresa municipal de serveis, es trobi sense gerent, ateses les funcions de primera importancia al municipi d'aquesta empresa; la recollida de fems, la deixalleria i el subministrament d'aigua al Port de Pollença i Pollença.
A pesar de que l'ex- gerent Antoni Sureda (que ha fet molt bona feina), va presentar amb tres mesos d'antel·lació , el 6 d'agost la seva dimissió (produïda per la manca de suport dels polítics responsables), i malgrat durant aquests 3 mesos l'ex-gerent no ha deixat de demanar la previsió de la seva substitució, a dia d'avui no n'hi ha substitut, i això que l'ex-gerent va fer el favor de donar una setmana més de prorroga al regidor d'EMSER (en Juanjo Mir PSOE) per trobar un nou gerent.
De moment només la bona disposició dels treballadors i la previsió de l'ex-gerent als pagaments han evitat que serveis tan fonamentals i bàsics com la recollida de fems i el subministrament d'aigua no s'hagin paralitzat. Amb aquest desgavell el dimitit gerent no ha tengut ocasió de posar personalment a la persona que el substitueixi al corrent del funcionament de l'empresa i de les qüestions que cal saber. I en aquest moment la gestió i el dia a dia d'aquest serveis tan importants estan a l'aire, sense que, ni el regidor -delegat, ni el president de l'empresa, que és el batle, haguin donat senyals de vida, depenent plenament la continuitat dels serveis del bon fer dels treballadors, que per altra part , no tenen poder de decissió en questions vitals.
Esperam que aquesta situació no es perllongui més. Hem de recordar a l'equip de govern que aquesta legislatura no ha finalitzat i que a més de pensar en les fotografies de les futures inauguracions han de fer feina.
Aquesta gent s'ha insonoritzat totalment. El roto al blog notas de viaje.
Alternativa | 17 Novembre, 2010 07:00
A l'aprovació de l'extrajudicial que vam comentar ahir, vam demanar una explicació detallada d’una de les factures més importants de la relació, 5.378,73 euros, de JJ Roy Imatge S.L referent al disseny, impressió i altres de l’exposició de Guillem Cifre de Colonya (23 d'octubre 2009 -10 de gener de 2010) .
Una factura que com podeu veure a la mateixa i indica l’interventor al seu informe no tenia cap tipus de proposta subscrita per un responsable polític quan totes les factures per valor superior a 1.500 euros l'han de tenir.
L’anterior regidor de cultura, Tomeu Cifre, ens va indicar que el no va participar del muntatge final d’aquesta exposició ja que va ser els dies que va ser destituït. Per tant vam suposar que el responsable d’aquesta factura era o bé el senyor batle o el que era el seu regidor de cultura en l’ombra, el senyor Toni Oliver. En aquest cas era important l'explicació d'aquesta factura ja que l’administrador d’aquesta empresa va ser detingut en l’operació anticorrupció voltor, i a la seva declaració va admetre que havia manipulat processos de negociats amb INESTUR amb coneixement del senyor Oliver. A la mateixa declaració a la policia nacional va reconèixer també que realitzava la pàgina web de Unió Mallorquina de Pollença, a petició d’en Toni Oliver, sense haver pressupostat ni cobrat res. Aquest empresari de disseny gràfic és el mateix que ha facturat quantitats importants al festival, això sí en aquest cas sense necessitat de manipular cap negociat, ja que ni tan sols es feien negociats. Amb un tracte de favor que incloïa les pressions del senyor Toni Oliver (que teòricament no ocupava cap càrrec a l'Ajuntament) per accelerar els pagaments a aquest empresari.
Per contestar a la nostra pregunta, el batle va fer venir a la tècnica del museu que va explicar que havia estat iniciativa seva la contractació de l'empresa assenyalada, ja que feia una bona i seriosa feina. Igualment posteriorment el batle ens ha donat còpia de la presentació del projecte i d'un pressupost de l'empresa assenyalada del 2 d'octubre,quan Tomeu Cifre era encara regidor.
Per altra part l'exposició es podia haver realitzat de manera més econòmica ja que la UIB ja havia facilitat el dissenyador que va fer el logotip de l'any Guillem Cifre i també dissenyà el material portàtil de l'acte inaugural. Podia haver fet el mateix a l'exposició a fi de només haver de pagar la impressió i poca cosa més. Per què no es va aprofitar aquesta aquesta circumstància?
Hi ha dos fets molt clars:
- Cap polític es va fer responsable d'una factura de 5.378,73 euros que havia d'haver anar acompanyada d'una proposta política.
- Una factura d'un acte programat de l'any Guillem Cifre de Colonya, pressupostat amb temps, acaba a una relació extrajudicial.
Aquests són els fets, vosaltres podeu treure les vostres pròpies conclusions.
Com sabeu ens agrada contar amb col·laboradors com Miquel Trias, que ens aporten els seus dibuixos originals. Avui publicam un dibuix de Mateu Moragues "Canari".
Alternativa | 16 Novembre, 2010 07:00
Acabam la legislatura com la vam començar amb una demostració d'ineficàcia i manca de planificació total. En aquests moments hauriam d’estar debatent sobre el pressupost del 2011, o del pla econòmic-finançer que havia de contenir les mesures necessàries per arribar al equilibri pressupostari en un termini màxim de tres anys. És el que marca la llei al incomplir l’objectiu d’estabilitat pressupostària Però una vegada més segueixen sense fer cas a les advertències de l'interventor
A l’igual que amb el tema dels pressuposts prorrogats han convertit, l'extrajudicial, una eina extraordinària i excepcional per validar situacions puntuals, per despeses ocasionades per imprevistos o causes de força major, en una eina habitual, que utilitzen sistemàticament per realitzar despeses sense pressupost.
Un extrajudicial, a pesar de l'alegria amb la que l'utilitzen els regidors de l'equip de govern és un incompliment de la llei. Això era greu als temps de bonança però als temps actuals de crisis és imperdonable. Segueixen incomplint la llei de contractació pública, segueixen presentant les despeses per la seva aprovació a la Junta de Govern quan ja s'han executat i facturat, segueixen gastant alegrement a pesar de tenir el seu crèdit esgotat, i dels problemes que tenen per pagar a proveïdors.
Ja fa un any en plena crisi l'equip de govern va demostrar que no tenia cap intenció de canviar aquesta forma de governar quan va votar en contra de la nostra moció que demanava la creació d'una comissió de seguiment de propostes de despeses i que demanava no executar cap despesa sense prèvia autorització, respectant les fases que marca la llei d'Autorització, Disposició i reconeixement de l'obligació (veure article).
En aquests cas eren factures per valor de 51.074,45 euros i en alguns casos amb irregularitats assenyalades a l’informe de l'interventor que mereixien explicacions que no es van donar.
Per què es segueixen contractant Comunitats de bens si la llei el prohibeix?
Per què no hi ha propostes subscrites pel responsable polític per autoritzar despeses que són superiors als 1.500 euros, incomplint les Bases d’execució?
Pensam que com partit de l’oposició hem fet tot el que era a les nostres mans per evitar aquest desgavell; vam començant demanant una auditoria (segurament el regidor en Toni Cifre se recorda) , hem descobert nombroses irregularitats i desgavells a la contractació, que hem posat en el coneixement del ple i en el de la fiscalia, hem presentat al·legacions, mocions, hem demanat responsabilitats...
No han fet cas a ningú; ni a l’oposició, ni a l’empresa que van contractar per ajudar-les, ni a l’anterior, ni a l’actual interventor. Només hi ha un qualificatiu per la seva gestió econòmica que és el de desastre.
Econòmicament ens trobam en un Titànic mentre el seu capità somnia amb l’auditori d’en Moneo i el regidor d’hisenda només pensa en que això s’acabi el més pres possible i només els seus amics i familiars sembla que tenguin barques de salvament.
Genial el blog Y si nos quitan lo bailao
Alternativa | 15 Novembre, 2010 07:00
Cal que Ajuntament i Consell Insular es posin d'acord i actuïn d'una vegada a l'antiga fàbrica Can Morató. No es pot permetre tan de passivitat institucional davant una part de la nostra història.
La fàbrica de Can Morató (1922-1960), Bé d'Interés Cultural (BIC) és una part molt important de la història de Pollença, i té un gran valor històric, artístic i també emocional, ja que a la mateixa han fet feina molt de dones de Pollença.
Fa més de mig any, des de finals del mes de març, que el camí públic de Can Joanot es troba tancat als vehicles, pel perill dels despreniments a l'antiga fàbrica Can Morató de tapissos, que presenta des de fa anys un estat de ruïna avançat.
Als darrer plens hem demanat pel tema; la resposta del batle i regidor d'urbanisme va ser que fa mesos s'havien enviat ordres d'execució als propietaris, per que aquests realitzessin actuacions per evitar els despreniments, igualment s'havia enviat una petició a Patrimoni sense obtenir resposta. Ahir a la fira el director de patrimoni ens va dir que havia contestat a l'Ajuntament i que havia enviat ordres també als propietaris. Esperam que aquesta vegada la comunicació i coordinació entre les dues institucions sigui millor que al cas de la declaració de BIC del centre històric.
Evidentment el tancament del camí és un molèstia pels veïns, amb la sort que encara tenen accés a través d'altres camins, però encara és més preocupant veure com es deixa caure un Bé d'Interes Cultural davant de la passivitat de l'administració pública
Ja que els propietaris no compleixen amb el seu deure de conservar la fàbrica (art 26) i no han fet les actuacions indispensables per preservar l'edifici ( el que es considera una infracció molt greu, art 101 de la llei), han de ser les administracions públiques (Ajuntament i Patrimoni) les que han d'actuar urgentment, per evitar els despreniments i obrir el camí. I el Consell ha d'iniciar el procediment per a l'expropiació de la fàbrica, donat l’incompliment greu pels propietaris del seu deure de conservació i el perill de destrucció de la fàbrica. L'article 33 de la llei contempla aquestes causes per realitzar una expropiació per interès social).
Articles anteriors sobre la fàbrica; 1 i 2.
Alternativa | 14 Novembre, 2010 18:53
Avui a la fira de Pollença la Plataforma pro camins públics i oberts ha volgut expressar el seu mal estar amb el tancament de camins públics que es ve produint de manera sistemàtica a tota l'illa.
Cal una actitud més ferma per part de les institucions, tot i que els darrers mesos sembla ser que des del Consell s'ha iniciat el procés per tal de recuperar el pas a la Carretera Vella de Lluc (un cas sagnant i que ja fa 5 anys que es donà) , ens veiem amb la legitimat que donà el reclamar el compliment de la llei, per tal de per tal de reclamar més diligència a les persones compromeses en els seus programes electorals i la seva promesa constitucional, en la defensa dels béns públics
A més de mostrar aquesta pancarta a "les autoritats" presents, en Toni Gorries harecordat al batle els seus deures amb els ciutadans i amb el defensor del poble.
Alternativa | 14 Novembre, 2010 07:00
El passat dia 17 d’octubre se dugué a terme l’excursió reivindicativa per a l’obertura de les barreres dels camins que van a Planícia per les finques de s’Arboçar i Es Rafal. Hi va haver molta i variada assistència, malgrat el dia de pluja que va fer.
Les cases de Planícia estigueren obertes i se pogueren visitar casi totes les dependències, així se podien veure les eines i maquinària de la tafona que a pesar de ser relativament moderna, resulta molt interessant.
Està molt bé que les administracions comprin aquestes finques per a l’aprofitament comú però també haurien de defensar amb més força el que ja és comú com els camins públics que han estat usurpats. Els propietaris de finques que tanquen o s’apropien de camins públics ho tenen de cada dia més malament, de cada vegada tenen més gent a l’enfront, gent més convençuda i amb més ganes de resistir. Gent que està disposada a fer la feina dels polítics que miren de cap a una altra banda, còmplices d’alguna manera, dels usurpadors.
A.R.F.V.
(Segueix)
Alternativa | 13 Novembre, 2010 07:00
Esperam que hagi molt de visitants, d'animació, d'alegria i que entre tots superem la crisi econòmica i moral que sofrim.
A la pàgina de Ràdio Pollença trobareu un llistat del programa d'activitats. Un mapa de la ubicació de les mateixes a la pàgina de l'Ajuntament.
MOLT D'ANYS I BONA FIRA
Compartim la idea de fer una fira austera però això no significa que la informació i publicitat de la mateixa s'hagi de donar de manera tan deficient com s'ha fet. Hem de recordar que hi ha tres regidors responsables de la Fira i que dos d'ells tenen dedicació exclusiva (aquí també es podia aplicar l'austeritat no?).
Tampoc significa que part de les despeses s'hagin d'haver de pagar mitjançant extrajudicials per que no s'hagin pressupostats!, cosa que ha passat el darrers anys.
Fer una fira austera no significa no planificar les coses bé i amb temps.
Alternativa | 12 Novembre, 2010 07:00
Per desgràcia ha estat a Pollença la segona víctima mortal de la violència masclista enguany a les Balears, i la número 71 a Espanya. Any rere any es seguim constatant el nombre creixent de dones que pateixen la violència masclista i que lluny està de desaparèixer.
Avui a les 12.00 hores davant l’Ajuntament, en senyal de rebuig pel cas de violència de gènere que acabà amb la vida d’Anne Wanjiru.
Aquesta forma de violència és una construcció social i no una acció irracional. La violència masclista és un patró sexista que es reprodueix a totes les cultures del món, i que té que veure amb la manera en què es relacionen homes i dones, i el poder i rols que desenvolupen. La violència masclista s’ha donat al llarg de la història, és una violència arrelada en la nostra societat, però que ha quedat sempre invisibilitzada i silenciada. Les circumstàncies del cas de Pollença; diferència d’edat, de raça, previ atac de la dona a l’home... han fet que hàgim pogut sentir i llegir molt de comentaris,alguns vertaderes bestiesses, que ens demostren que continua havent-hi una construcció social que dona cobertura al masclisme, i a l’argument que justifica el control i domini sobre les dones. Hi ha una part de la societat que segueix negant que hi hagi violència masclista.
La previsió i la detecció precoç són les autèntiques claus del problema i la tasca del govern municipal és bàsica perquè és la instància més propera a les ciutadanes i, per tant, qui millor pot conèixer les necessitats de les dones maltractades. I és també qui primer les ha de fer arribar l’ajuda que requereixin. Només amb un compromís del conjunt de la societat – amics, companys de feina, família - per donar suport a les dones en situació de violència es solucionarà aquest problema.
En aquest moment els grups municipals amb representació a l’Ajuntament estam fent feina a una moció conjunta pel proper ple que coincideix amb el dia internacional contra la violència de gènere, el dijous 25 de novembre. Si teniu qualque idea o aportació a fer a aquesta moció ens la podeu fer arribar a aquest blog o al nostre correu alternativaperpollenca@gmail.com .
El Consell de Mallorca i el Govern diposen d'eines i recursos en matèria d'assistència a la violència contra les dones
L'Institut Balear de la Dona és l’organisme competent en l’assistència social integral a les dones víctimes.
Alternativa | 11 Novembre, 2010 07:00
"Els sahrauís esperen la justícia, que en el món del nostre temps sembla més esquiva que l'aigua en el desert" Eduardo Galeano.
Fa 33 anys els sahrauís eren espanyols i Espanya tenia el deure legal i moral d'emparar la seva independència. El 20 d'agost de 1974 Espanya va anunciar que organtizaria un referèndum per a que els sahrauís poguessin decidir el seu futur. Però un any després Espanya va abandonar el Sàhara a la seva sort i va ser repartit entre Marroc i Mauritània. Els sahrauís, encapçalats pel Front Polisari van proclamar la República Àrab Sahrauí Democràtica i van iniciar la lluita contra els dos nous estats ocupants. Per major vergonya nostra la República Àrab Sahrauí Democràtica ha estat reconeguda per 82 països, però cap país europeu ha reconegut a la República Sahrauí. Espanya, tampoc.
Durant la guerra Marroc va construir un mur al voltant de la regió més desenvolupada econòmicament, mentre que el Polisari, administra els camps de refugiats establerts a la regió algeriana de Tindouf, al sud d'Algèria, en el més desert dels deserts. Gent envoltada de res, on només creixen les pedres.I no obstant això, els sahrauís han estat capaços de crear la societat més oberta, i la menys masclista, de tot el món musulmà. Aquest miracle s'explica per la seva voluntat de ser lliures, que això si que sobra en aquests llocs on tot falta, també s'explica, en gran mesura, per la solidaritat internacional. I la major part de l'ajuda prové de centenars d'associacions com Pollença Solidaria. La seva energia solidària, memòria i font de dignitat, és molt més poderosa que els vaivens dels governs i els mesquins càlculs de les empreses.
I quan l'ONU havia organitzat converses entre el Marroc i la República Àrab Sahrauí Democràtica en Nova York, s'ha produït l'atac al campament de protesta de Gdeim Iz. D'aquesta manera es tracta de mantenir una ocupació que vulnera la llei internacional, i de res serveixen les mil i una resolucions de les nacions Unides, que han confirmat el dret a l'autodeterminació del poble sahrauí. Per major vergonya de l'ONU la seva missió de pau en el Sàhara se manté com la única missió de pau contemporània sense un mandat per supervisar els drets humans.
Ja n´hi ha prou d'aquesta vergonya i de mirar cap altre costat. El conflicte del Sàhara només se solucionarà quan un govern espanyol assumisca que ha de tancar el procés de descolonització pendent. Tal i com va fer Portugal amb Timor Oriental. La responsabilitat de la sort dels sahrauís és a les nostres mans.
MANIFESTACIÓ EN SUPORTA LA POBLACIÓ SAHRAUÍ
Avui a les 19:30 a la Plaça d'Espanya
Davant els successius atemptats als drets humans per part de las forces de repressió marroquins contra la població civil sahrauí, ens veim en l'obligació moral de expressar la nostra condemna mitjançant una manifestació aquest dijous 11 de novembre, que partirà des de la Plaça d'Espanya i finalitzarà davant la Delegació de Govern. La gravetat dels fets ens obliga a exigir un posicionament clar i explícit per part del govern central como a representant de la opinió pública espanyola.
Alternativa | 10 Novembre, 2010 07:00
La manca de serietat de l'equip de govern cap a aquest document es va iniciar a la comissió informativa quan no s'ens va facilitar els documents pels que demanaven l'adhesió del ple. Esperam que al manco la regidora de serveis socials s’hagi llegit la carta i que no tardi en crear el que diu la mateixa; una comissió independent i plural d'alerta constituïda per ciutadans i ciutadanes que s'encarregaran de l'avaluació de l'aplicació de la Carta. Només vam citar alguns exemples de la seva hipocresia al presentar avui aquesta carta.
El principi fonamental de la carta és la igualtat, un principi que regidors dels dos partits de l’equip de govern s’han saltat de manera evident a diversos processos de contractació per facilitar la contractació de familiars i amics. A la carta es parla dels principis de transparència, publicitat, imparcialitat i no-discriminació, principis que el regidor de serveis desconeix ampliament.
La carta parla també del respecte del medi ambient (art XVIII) i ja no parlarem de la destrucció i la manca de respecte al medi ambient en els nou anys de regidor d’urbanisme del senyor batle, seria massa llarg, simplement parlarem de la darrera barrabassada que han fet amb el suport dels regidors el PP-UMP, i que al cas dels regidors del PSOE ha estat contra el seu propi govern. Ens referim a la seva al·legació per poder destruir la zona humida de l’Ullal, una zona on entre altres coses hi ha Canyissars de sesquera "Cladium mariscus amb Phragmites" que és un hàbitat prioritari de la Directiva d'Hàbitats. Una directiva de la Unió Europea a l’igual que la carta que ens presenten avui, adoptada en 1992, que té per objecte la conservació, la protecció i la millora de la qualitat del medi ambient
Si continuam amb la carta l’article VIII parla del dret a la participació política dels ciutadans al marge de les eleccions periòdiques i de fomentar que els ciutadans i ciutadanes puguin expressar les seves opinions mitjançant referèndums i formes de democràcia participativa. I fins ara l’equip de govern ha rebutjat totes les nostres mocions en aquest sentit, només per citar un parell; en abril del 2009 van rebutjar la nostra moció demanant una consulta popular en el tema de l’auditori o sala multifuncional. i en setembre del 2009 van rebutjar la nostra moció que demanava la participació dels ciutadans en els usos dels espais públics (com el centre de la plaça Miquel Capllonch o Can Llobera).
A l’article XVIII La carta parla d’ implantar un sistema de pressupost participatiu però l’equip de govern va votar contra la Nostra moció de pressuposts participatiu al febre del 2008.
A l’article IX parla del dret a la informació. Els ciutadans i ciutadanes tenen dret a ser informats de tot allò que pertoca a la vida social, econòmica, cultural i administrativa local. Els únics límits són el respecte de la vida privada de les persones i la protecció de la infància i la joventut. Precisament això és el que demanava la moció que vam presentar en març del 2009 i que van rebutjar; exposar tota la documentació pública que no vulneri la llei de protecció de dades a la pàgina web del municipi, contestar als ciutadans qualsevol reclamació, plec o petició que facin per escrit els ciutadans en els terminis que reconeix la llei.
A l’article XXVII parla de l’important paper del defensor del poble per garantir els drets de la carta. Doncs bé ara ja fa tres anys, Toni Gorries de la plataforma pro camins públics oberts, amb una dificultat motriu, va presentar una demanda al Defensor del Poble per la discriminació que pateix en voler transitar per la carretera vella de Lluc, atès que al tram públic de l’Empeltada hi troba unes barreres que li impedeixen poder circular lliurement amb la seva cadira de rodes. Després d’haver demanat empara al defensor del poble per aquest motiu, l’ajuntament per tercer any consecutiu no ha enviat la documentació solicitada pel defensor del poble el que situa a l’Ajuntament dins la llista NEGRA d'ajuntaments NO COL·LABORADORS.
La carta parla de nombroses altres temes com el control rigorós de l'ús dels fons públics, que es salten cada any quan presenten extrajudicials com el d’avui o quan presenten pressuposts amb un any de retard. Es parla de la policia de proximitat que s’han carregat a la Cala...
Per acabar la carta a la seva disposició tercera diu Les ciutats signatàries elaboraran i executaran programes Agenda 21. Al ple de juny de l’any passat van rebutjar la nostra moció que demanava el seu compromís de presentar el pla d'acció de l'Agenda local 21 al ple. Fa uns mesos la manca d’aquest pla d’acció i de qualsevol feina a l’Agenda ha suposat l’expulsió del municipio de la Xarxa Balear de Sostenibilitat.
La veritat que davant de tant hipocresia donen ganes de votar en contra d’aquesta adhesió que a les seves mans no servirà de res i amb la que corren el perill de ser en un futur també expulsats d’aquesta xarxa. Però pensam que aquest és un acord de l’ajuntament i esperam que en pocs mesos hagi un canvi de govern i de persones i que el nou govern del que esperam formar part tingui una altra sensibilitat i es prengui seriosament acords com aquest.
Al Sàhara tenim un altre bon exemple d'hipocresia (territorio Vergara).
Alternativa | 09 Novembre, 2010 07:00
Un nou article d'en Mariano Moragues. Recordau que la secció "columnistes "està oberta a tothom, estiguem o no d'acord amb els arguments exposats ens agrada el debat i l'intercanvi d'idees. Si voleu escriure o que publiquem alguna cosa, només ho heu d'enviar a alternativaperpollenca@gmail.com
Carta oberta als dirigents del PSM i Iniciativa Verds
Ja van sortint moltes veus que reclamen la unitat dels partits nacionalistes esquerrans, ¿no les escoltau?. Idò no, ja tornam estar en les mateixes: per petites batalles personals i de matisos de llepafils esquitarells, enviau a filar estopa un proyecte comú amb Entesa i Esquerra Republicana. Heu pogut pactar amb el PSOE (centralista) i UM (de dretes) i no vos podeu entendre amb aquells que tenen més elements semblants. Jo no vos puc entendre. ¿M’ho podríeu explicar?
És una vertadera llàstima que sempre ens barallen per quatre ossos; no sabeu el mal que feis als pocs que som. Sembrau el desànim dins la nostra pesquera, perdem força i donau corda i arguments a la dreta i els centralistes. No crec ser un mussol que canta tot sol; som molts, i crec que els més, que no entenem aquestes guerretes internes i que ja començam a tenir l’almud ple de gelosies, personalismes i disquisicions bizantines. Mem si en sortim d’una vegada, que “val més perdre en el fermar, que el viatge no arribar”, no sia cosa que vos passi com al beneit que quan va al mercat, aquest ja està tancat i qui no vol quan pot, no pot quan vol.
Tots els que d’alguna manera volem el que està els vostres idearis i que som els que vos podríem votar, necessitam la vostra capacitat d’acord, o en tot cas, una explicació forta i contundent per mantenir el desacord. Jo, i crec que molts d’altres, mereixem resposta. L’esperam.
Del blog "los puentes que nos unen".
Alternativa | 08 Novembre, 2010 07:00
Al darrer ple es va rebutjar la nostra moció relativa a la realització d’un pla de millora d’aparcaments. Amb els vots en contra de UM-UNPI i PSOE, l’abstenció del PP-UMP i el vot a favor del PSM i el nostre
Com hem comentat aquesta moció responia a una petició de diferents representants d’ una sèrie d'associacions que ens havien exposat la necessitat d'aparcaments al municipi, sobre tot al Port de Pollença, per tal d'acollir l' increment de vehicles de l'estiu. La proposta que ens van fer aquests ciutadans era fer un aparcament al costat de la zona humida de la Gola, una proposta que no compartim i que a més és inviable (és una zona inundable) pel que vam cercar un alternativa com la que avui presentam al ple.
Com ja vam explicar (veure article) hem calculat que hi ha nombroses places d'aparcament poc utilitzades, cal obrir passos de vianants entre els aparcaments de la circumval·lació i el centre del Port de Pollença, arreglar i condicionar els aparcaments existents, optimitzar les zones de carrega i descarrega i els guals permanents (570 a Pollença), millorar la senyalització vertical i horitzontal adient, la informació als mapes i internet... Evidentment al ple com vam dir que es tractava de millorar aquestes idees amb altres de la resta de partits i ciutadans.
Aplicant aquestes mesures es facilitaria a un cost baix la utilització de places d'aparcament que ara ningú utilitza. Per tot això consideràvam fonamental realitzar i executar un pla de millora dels aparcaments.
El debat.
El PSM va votar a favor; recordant el necessari que era el pla de mobilitat i que abans de fer noves infraestructures hem de millorar les que tenim
El grup PP-UMP es va abstenir a partir de dues matisacions.
- Van dir que no eren partidaris de renunciar a l'aparcament al costat de la zona humida. Un argument que ens va semblar una mica absurd. Nosaltres ens oposam (veure article) però ara parlàvam de millorar el que ja tenim, una vegada fet el pla de millorar igual més d'un s'adona que no cal fer un nou aparcament i menys per destrossar la zona humida que ara es comença a recuperar.
- L'altra matisació és que aquest pla de millora havia d'estar emmarcat dins el pla de mobilitat. Compartim aquest argument però ara mateix tenim un pla de mobilitat que diu ben poca cosa d'aquest tema i fer un nou pla de mobilitat llevarà temps, els ciutadans volien solucions per la temporada que ve.
- UM-UNPi i PSOE van a votar en contra i la seva argumentació, en paraules del regidor de policia en Toni Cifre (PSOE) va ser que tenia dos informes un referent a la zona blava i altre als aparcaments que deien que no calia cap pla de millora dels aparcaments. El comportament lògic i democràtica hagués estat que s'ens haguessin donat aquests informes a la comissió informativa prèvia al ple (les mocions es presenten amb vint dies d'antelació per això entre altres coses). No s'ens van donar els informes ni a la comissió (on no va venir el regidor de policia i ni es van citar), ni al ple, ni encara ara (a pesar de que els hem tornat a demanar).
Respecte a la zona blava, el regidor va dir que la conclusió del informe és que la zona blava no necessària. Ens alegra aquest informe ja que al ple de maig del 2008 vam presentar una moció demanant la seva supressió, que va ser rebutjada (veure article).
A l'altre informe, segon el regidor, es diu que només es podria millorar l'aparcament del centre de salut del Port, que els aparcaments de la circumval·lació no es troben infrautilitzats (llevats dels que hi ha entre la rotonda de les figueres al camp de futbol),i que la senyalització està bé. Esperam tenir aquest "sorprenent" informe per comentar-ho.
Si això no és infrautilitzar uns aparcaments, ja ens direu.
Alternativa | 07 Novembre, 2010 07:00
El puig de la Morisca és el centre d’un conjunt d’assentaments que formen el parc arqueològic del mateix nom i que està format per set jaciments en els que s’hi poden trobar: talaiots, torres defensives, murades, recintes d’activitats comercials i poblats varis, abrics rocosos, coves funeràries, una naveta i d’altres restes per definir.
Sens dubte que és un conjunt molt important i pot ser molt interessant que estigui obert al públic però els cartells informatius no donen tota la informació que caldria i en ocasions no és fàcil interpretar algunes restes de les construccions i en altres simplement no hi ha informació. És curiós que en altres cartells d’altres poblats talaiòtics de Mallorca i a diferents llibres, als habitants se’ls pinta amb poca roba i fins i tot nus, en canvi en el puig de la Morisca els pinten amb roba fins els peus. Pot ser que en aquell temps ja fossin més conservadors per aquelles contrades.
En el recinte del parc també s’hi troben construccions més recents com les que feien servir els pastors, roters o carboners. Aquí hauríem de destacar unes barraques de carboner que darrerament s’han restaurades amb materials poc adients i amb considerable mal gust.
No tot pot ser perfecte.
A.R.F.V.
(Segueix)
Alternativa | 06 Novembre, 2010 07:00
Un article del nostre estimat columnista d'Artà, en Mariano Moragues. Ja sabeu que si voleu escriure o que publiquem alguna cosa, només ho heu d'enviar a alternativaperpollenca@gmail.com
Si en J. R. Bauzá ha vist tot el que s’ha escrit sobre les seves ignoràncies i patinades respecte de la llengua, ja va ben servit; hi ha per estar ben empegueït. Faria bé guardar-se de tornar a xistar i motar sobre qüestions lingüístiques, per no fer més el ridícul. Li podrien aplicar la dita mallorquina: “Què sap s’ase d’ensafranar si no ha menjat mai especiat”. Això li passa per voler fer de Pere Mateu i contar coverbos, sense cap ni centener. Per arreglar-ho de qualque manera ha girat els bous i ha tret l’argument de la llibertat individual
La veritat és que ja la cosa put i afarta haver de sortir a camí per defensar coses que són més clares que l’aigua. No vos empatxeu de raons, la cosa és així de senzilla: la llibertat individual ha de cedir sempre davant els drets col·lectius, per això si vaig a Madrid no puc exigir que em parlin en català (o si vol en Bauzà, tampoc en formenterer), així com tampoc no puc fumar dins un espai públic. I no importa embullar més la troca i moure una esquera.
Així de clar ho diu el sentit comú i l’article 27 del Pacte internacional dels Drets Civils i Polítics de l’ONU: En els estats on existeixen minories lingüístiques no es pot negar a les persones d’aquestes minories el dret a tenir la seva pròpia vida cultural i a fer us del seu propi idioma. Ni més ni pus.
Per tant, els que volen esfondrar aquest dret al nostre poble, són simplement prepotents, injusts, aliats dels invasors, colonitzadors, que segueixen les petjades dels que des de fa segles ens volen subjugar i dominar, també de manera prepotent i injusta.
I al qui no li agradi el frit, que prengui prim i no li farà mal. A altres llocs en donen dos i un mullat d’oli. Que prenguin per on han vengut o se’n vagi a porgar fum, que aquí ens camparem millor sense aquests empireumes, que no fan més que moure bues i posar ronya per gratar.
Mariano Moragues.
El senyor Bauzà disimula molt bé que no vol debats esterils i no vol utilitzar la llengua com arma arrojadisa.
Alternativa | 05 Novembre, 2010 07:00
Primera valoració i resultats del ple extraordinari i urgent d’ahir.
1r. Ratificació urgència de la sessió. Es va aprovar només nosaltres ens vam abstenir no tenim gens clar la urgència d’aquesta sessió quan feia una setmana havíem fet un ple ordinari.
2n. Aprovació, si procedeix, de l’expedient núm. 3/2010 de reconeixement extrajudicial de crèdits. Aprovada pels vots a favor d’UM-UNPI i PSOE, abstenció del PSM, vots en contra del PP-UMP i nosaltres.
Inicialment ni el regidor d’hisenda ni els regidors responsables van donar cap explicació fent habitual el que és una eina excepcional per validar situacions puntuals per despeses ocasionades per imprevistos. Al debat vam demanar una explicació més detallada d’una de les factures més importants de la relació, de més de 5.000 euros, una factura de la que es parla al sumari de l’operació voltor. Per donar l’explicació es va fer venir a la tècnica del museu, ningú volia assumir la responsabilitat política de la mateixa. Ja explicarem el tema a un futur article.
3r.- Aprovació provisional, si procedeix, de la modificació de l’ordenança fiscal reguladora de la taxa pel servei de recollida domiciliària i de tractament de fems i residus. Aprovada amb els vots a favor d’UM-UNPI i PSOE i PSM, abstenció de PP-UMP i vot en contra nostro.
La legislatura acaba com va començar sense realitzar un estudi propi de la producció de residus al municipi per fer un repartiment més just de les taxes. Ni s’ha fet una revisió a fons de les categories en les que es divideixen els productors comercials de residus, ni s’ha tingut en compte factors de distribució geogràfica i intensitat turística.
4rt.- Aprovació, si procedeix, del conveni de col·laboració entre el Consell de Mallorca, la Conselleria de Presidència, l’Ajuntament de Pollença i el Col·legi Oficial de Veterinaris de les Illes Balears en matèria d’animals de companyia. Aprovada per unanimitat.
En el marc del conveni, el Consell lliurarà un lector de microxips a l'Ajuntament per tal de facilitar la tasca de cens i identificació dels animals de companyia. El problema a aquest tema és la manca de microxips a molt d’animals de companya, i l’Ajuntament hauria de fer més feina tant al tema de conscienciació com al de control dels xips.
5è.- Moció presentada pel grup municipal PSM-EN per la Llei de Normalització Lingüística de les Illes Balears i el Decret 92/1997 de mínims d’ús del català en l’ensenyament. Aprovada per unanimitat.
La moció demanava el suport a l’actual legislació lingüística. És trist haver de defensar coses que són més clares que l’aigua i per no plorar vam prendre el tema amb una mica d’humor.
Vaig demanar al PP-UMP que si els llibres ja no s'editaran en català sinó en les diverses modalitats de cada illa, en quin dialecte de Mallorca específicament es farà: en palmesà, en artenenc, en solleric, pollencí, felanitxer, o cada poble tindrà la seva pròpia edició? I ja posat vaig defensar l’edició d’un llibre en mañorquin que és la meva variant.
Tampoc vaig oblidar els llibres de llengua castellana que seran en andalús, extremeny, madrileny, aragonès...???.ho dic perquè si els alumnes poden triar la llengua en què volen l'ensenyament, aquests també podran triar la modalitat, no?
El més interessant era escoltar el que el portaveu del PP_UMP podia dir i veure quina era la seva sensibilitat respecte a aquest tema, ja que ha estat el president del PP , el senyor Bauzá qui ha creat la polèmica amb les seves ignoràncies i patinades respecte de la llengua. Ens alegram que amb les seves paraules i el seu vot els regidors del PP-UMP de Pollença hagin demostrat que la seva sensibilitat respecte a la llengua catalana és diferent a la del seu president Bauzà que podeu veure i sentir al següent vídeo:
Alternativa | 04 Novembre, 2010 07:00
Avui a les 12:00 h. sessió extraordinària urgent de l’AJUNTAMENT PLE ORDINARI. Com és habitual fan el ple extraordinar de matí i d'aquesta manera pràcticament imposibiliten que els ciutadans que treballen puguin assistir al plenari.
1r. Ratificació urgència de la sessió
2n. Aprovació, si procedeix, de l’expedient núm. 3/2010 de reconeixement extrajudicial de crèdits.
Es tracta del punt retirat al ple ordinari, encara que en un dies s'ha afegit una altra factura. Una eina extraordinària per despeses ocasionades per imprevistos o causes de força major que l'equip de govern ha convertit en habitual. En aquests cas parlam de factures per valor de 51.241,51 euros i en alguns casos amb moltes irregularitats que ja comentarem.
3r.- Aprovació provisional, si procedeix, de la modificació de l’ordenança fiscal reguladora de la taxa pel servei de recollida domiciliària i de tractament de fems i residus.
A la nova ordenança s'ha canviat la redacció per evitar nous contenciosos com el que recentment ha obligat a l'Ajuntament a tornar els doblers de la taxa de fems a l'empresa Cafe Capuccino 1919 S.L. Ja que l'Ajuntament considerava la terrassa com una part més del local per cobrar les taxes.
Per altra part la legislatura acaba com va començar sense realitzar un estudi propi de la producció de residus al municipi per fer un repartiment més just de les taxes.
4rt.- Aprovació, si procedeix, del conveni de col·laboració entre el Consell de Mallorca, la Conselleria de Presidència, l’Ajuntament de Pollença i el Col·legi Oficial de Veterinaris de les Illes Balears en matèria d’animals de companyia
En el marc del conveni, el Consell lliurarà un lector de microxips a l'Ajuntament per tal de facilitar la tasca de cens i identificació dels animals de companyia. El conveni facilita també als ajuntaments signants l’accés a la informació actualitzada de la base de dades del Registre d’Identificació d’Animals de Companyia de les Illes Balears a través de la pàgina web del Col·legi de Veterians. Aquesta informació hauria d'ajudar als ajuntament a elaborar els censos municipals d’animals de companyia, confeccionar el Registre d’Animals Potencialment Perillosos censats al municipi i identificar els animals extraviats o abandonats.
5è.- Moció presentada pel grup municipal PSM-EN per la Llei de Normalització Lingüística de les Illes Balears i el Decret 92/1997 de mínims d’ús del català en l’ensenyament.
És la mateixa moció que es va presentar al passat ple, només el PSM i nosaltres vam votar a favor de la urgència
El refugi està preparant el seu mercadet de tardor que es farà en desembre , ja podeu llevar els articles útils que no es serveixen al refugi.
Alternativa | 03 Novembre, 2010 07:00
No tornarem a repetir la nostra argumentació sobre totes les irregularitats que vam detectar a la contractació de la redacció del pla de mobilitat ni repetirem els nombroses incompliments de les obligacions contractuals per part de l'empresa (veure anteriors articles). I ens centrarem en el que ha passat aquest tres darrers mesos des de que vam retirar la moció a petició del batle després de descobrir la darrera irregularitat; el plagi de tots els objectius del pla que s'han copiat literalment de les directrius nacionals de mobilitat de Catalunya de 2006.
Quan vam retirar la moció el nostre compromís va ser fer arribar a l'equip de govern la informació del plagi cosa que vam fer immediatament. El primer compromís incomplit del senyor Batle va ser portar el tema a la primera comissió de govern. Des d’aquell moment han fet cinc comissions de govern, ens han donat les actes de les tres primeres d’elles i en cap d’elles consta que s’hagi debatut o parlat del tema.
El segon compromís del senyor batle va ser comanar els informes tècnics pertinents per prendre una decisió i que s’ens farien arribar aquest informes immediatament, cosa que també ha incomplit. Fa un mes al darrer ple de setembre vam demanar sí ja s'havien fet els informes i què decisió havia pres l'equip de govern. La resposta del regidor de medi ambient va ser que l'equip de govern encara no havia pres cap decisió ja que estava pendent dels informes. Va afirmar que ja estava fet l'informe tècnic però que encara no havien firmat tots els membres de la Comissió i que faltava l'informe jurídic. Un mes després estam a la mateixa situació.
Què han fet tot aquest temps? No consideren important un pla de mobilitat que té un cost de 50.000 euros? No consideren que és una vegonya que en octubre encara no tengam un bon pla de mobilitat que havia d’estar acabat en febrer? No els importa haver perdut per segon any consecutiu la subvenció de la conselleria de Comerç,Indústria i Energia per realitzar aquest pla. Una subvenció de 25.645,96 euros que suposava un 60% del cost total del pla (49.582,18 amb IVA) i que s'havia de pagar una vegada presentat el ple de mobilitat abans del 15 d'octubre.
Tot plegat és una manca de respecte total a aquest ple i als ciutadans que representam els regidors. Els tècnics municipals són tècnics de l’ajuntament no de l’equip de govern i aquest no té dret a amagar els seus informes als regidors de l’oposició. Aquest comportament és simplement antidemocràtic .
No hi ha cap excusa per amagar-nos l’ informe sobre el pla que ja ha estat signat pels dos membres de la Comissió Tècnica que han participat més activament a la redacció del pla de mobilitat ,o sigui l'oficial de circulació de la policia local i el tècnic de medi ambient. I els que no han firmat el pla no és per que no siguin d’acord amb l’informe. L’enginyer municipal no signa per què no ha participat del procés. Ja que la comissió tècnica que es va crear l’1 de setembre només es va reunir en dues ocasions i no s'ha tornat a reunir des de novembre. I l’inspector de policia no signa per què ja l’ha fet l’oficial de circulació. Com el mateix regidor de medi ambient ens ha reconegut; l’informe és negatiu i molt crític amb la feina lliurada subratllant els nombrosos incompliments de l’empresa redactora del pla de mobilitat. El millor hagués estat haver prendre una decisió durant aquests tres mesos.
Ara esperam que la Junta de Govern Local faci l'expedient de resolució del contracte, s'ens donin els informes tècnics pertinents en brevetat i s'iniciï la contractació d'una nova empresa.
Romeu en el país.
Alternativa | 02 Novembre, 2010 07:00
Als dos darrer plens hem continuat demanant pels comptes del Festival del 2006, 2007 i 2008 i per la reunió que fa temps s'hauria d'haver fet per parlar d’aquest tema. El batle i regidor de cultura ens va dir al ple de setembre que la comptabilitat ja s’havia acabat i ens podiam reunir "ja". A dia d'avui segueix sense convocar aquesta reunió
Solitud inicial.
Fins que va esclatar el cas Voltor, ens vam trobat tot sols a aquest tema, quan denunciàvam la situació irregular del Festival i demanavam la seva regularització no només no vam tenir el suport de la resta de partits sinó que semblava que eram uns dolents que ens voliem carregar el Festival. En aquell moment s'ens va acusar de desprestigiar el Festival i de que teniam un odi visceral a Unió Mallorquina quan simplement demanavam el compliment de la llei .
El nostre darrer intent de solucionar el tema políticament va ser al ple de febrer quan vam demanar una auditoria interna al Festival i tota la resta de partits van rebutjar la nostra moció. Esgotada la via política vam decidir presentar una denúncia a fiscalia.
Els canvis després de l'operació Voltor.
El 21 d'abril quatre dies després de fer-se públic, per part de la premsa, que la nostra denúncia havia estat inclosa al cas voltor les coses van a començar a canviar. I es va reunir per primera vegada la comissió de treball del Festival de Pollença. L'ordre del dia d'aquella convocatòria només tenia un punt: en teoria se'ns havien de presentar els comptes del festival del 2006, 2007 i 2008. La realitat és que no se'ns van presentar els citats comptes. Dos dies després a la comissió especial de comptes del 23 d'abril també hi va haver només un punt a l'ordre del dia: la presentació dels annexos dels comptes del festival i una vegada més no es van presentar. A aquella mateixa reunió vam poder llegir a pesar de que al batle no li va fer cap gràcia un demolidor informe de l'interventor sobre els comptes del Festival, informe del qual no se'ns va donar còpia amb l'excusa de que encara li faltaven alguns detalls que s'havia de completar en breu... Encara esperam.
Un canvi positiu va ser que s'ens va deixar consultar les factures del Festival... i vam poder comprovar el desgavell total de la gestió del Festival amb un incompliment total de la llei de contractació pública. Encara no hem fet pública la majoria de les irregularitats que vam detectar per què el tema ja era en mans de la justícia i esperavam pacientment més canvis i actuacions per part de l'equip de govern.
Un altre canvi positiu en el que es refereix a la gestió del Festival que ha passat a ser gestionada com un àrea més de l'Ajuntament, i contractacions i pagaments han passat per la Junta de govern. Després res més...
El final de la paciència. 6.000 euros de gratificació.
En contrast amb la nostra prudència, a final de juny el batle i regidor de cultura va declarar a la premsa que els comptes del Festival ja eren a la Sindicatura de Comptes. Una mentida que va posar a prova la nostra paciència (veure article)
Des d'abril la Comissió del Festival no s'ha tornat a reunir, res sabem de l'informe de l'interventor, ni dels comptes del Festival que segueixen dormint el somni dels justs... I a més a més l'equip de govern ha tengut el desvergonyiment de gratificar, per les seves tasques de coordinació del Festival 2009 per les quals havia estat alliberat de les seves feines a intervenció, a un dels responsable del desgavell i de les greus irregularitats de la gestió del Festival amb el pagament de 6.000 euros (junta de govern del 20 de juliol).Quan al ple de dijous vam demanar pel tema la resposta del batle i regidor de cultura va ser que aquest funcionari havia fet molt d'hores. Hores que pel que hem vist no van ser suficients per complir la llei de contractació pública.
L'edició del 2011 ha d'esser la de celebració del cinquantenari del Festival, i la millor manera de començar a cel·lebrar aquest aniversari és fer net d'una vegada; analitzar el que s'ha fet mal, canviar-ho i assumir les responsabilitats corresponents. La nostra paciència definitivament és finita.
Breu història (veure articles secció Festival)
Un exemple més del desgavell de la gestió del Festival ha estat la perdua del que era el domini del Festival; festival.org . Una empresa caça-dominis ho va registrar i l' ha “adaptat” als seus interessos, amb enllaços a casinos. Al blog de Daniel N. Gonzàlez podeu trobar un bon article sobre el tema.
Recordau que el domini del festival és ara festival.com.
Alternativa | 01 Novembre, 2010 07:00
Precs i preguntes dels darrers plens.
Tan al ple de setembre com al d'octubre hem continuat demanant que s'ens facin arribar les actes del Consell d'Administració d'Emser, on no tenim representació.
Al ple d'octubre el regidor de medi ambient es va comprometre a fer-nos arribar les actes via email, a veure si és veritat, estaria bé per acabar la legislatura no?
Tan al ple de setembre com al d'octubre hem insistit en la pèssima situació de la fàbrica de Can Morató. Un perill i una vergonya per tots, s'està deixant caure una part de la història i de l'ànima de Pollença.
- S’ha donat qualque pas per obligar als propietaris de la fàbrica de Can Morató a complir amb els seus deures de conservació (article 26 de la llei de patrimoni Històric de les Illes Balears). Què ha fet l’equip de govern a aquest tema.
Hem continuat demanant per una de les llicències de les que és promotor l'empresari Josep Singla Barceló (president de Proinosa) imputat i detingut en el marc de l'operació Pretòria d'anticorrupció urbanística, acusat d'associació il·lícita i tràfic d'influències. Es tracta d'una llicència de consolidació parcial de coberta a instal·lació agrícola.
- Al ple de gener vam demanar si s'havia obert expedient de disciplina urbanística a la parcel·la 782 del polígon 3 Ca'n Cullerassa, on havia una llicència de consolidació parcial de coberta a instal·lació agrícola (expedient 561/02), i s'han fet uns apartaments. La resposta va ser que el zelador municipal no havia pogut entrar per aixecar la pertinent acta d'inspecció però que es realitzaria el pertinent requeriment per accedir-hi. Al ple de setembre hem demanat si j’ha fet ja aquest requeriment?
El regidor d’urbanisme va dir que no seria tan gosat de dir que s’havien fet uns apartaments. No importa fer el requeriment per què ara tenen més informació per obrir el corresponent expedient d’infracció urbanística.
Sabem que el nostre batle no és molt agosarat, però tant ...
Com ja vam publicar al seu dia aquesta és una foto de les vaqueries abans de la reforma, i abaix després amb "la coberta consolidada". Vosaltres també pensau que no són apartament? Tal vegada és tracta de vaques similars al bou de Kobe
Més preguntes
- Demanam recuperar l’ espai públic de can Sionet: jardins, brutor, amb rajoles que salten i plena de clivells, hi ha un pal de Gesa que no té cap ús, restes d'enderrocs, bordillos romputs i escampats pel lloc... També voliam saber si per què no s’ha fet el projecte d’una dissenyadora de jardins que el va oferir gratuïtament a l’ajuntamen. Sense resposta.
- És cert que l'Ajuntament de Pollensa va deixar de presentar dues certificacions d'obra i per tant va perdre les subvencions corresponents: Certificacions de l'obra "rotonda de Can Berenguer" del 2006 per valor de 28.011 - - Certificació de "canalització d'aigues del C. Formentor" del 2007 per valor de 33.535 E.
Contesta el batle: no és veritat, al primer cas de Can Bereguer es va presentar i la canalització no es va presentar per què l’obra va ser inferior en costos al que s’havia previst
- S’ha demanat al Govern la primera anualitat del Centre de dia de Pollença que al seu dia no es va pagar perquè no s’havia comença l’obra.
- Quan es pensa obrir el Centre de dia de Pollença?
Regidora de serveis socials; aquesta primera anualitat de 30.000 euros s’ha repartit en els 9 anys en els quals la Conselleria pagarà la seva subvenció del Centre de dia. A l'anterior legislatura, ja vam denunciar l'engany d'aquesta inversió on el Govern només invertia 600.000 euros repartits ens un munt d'anys, d’un pressupost de 2,300.000 euros, la resta l'havia de posar l'ajuntament. I en aquest moment com es va respondre la regidora no tenen dobles per l'equipament; cuina, bugaderia i mobiliari. Una fotografia perfecte del que han estat aquests anys.
Però a pesar de l'anterior el batle no renúncia a l'auditori d'en Moneo. Dificil de creure no?Això si que és ser gosat, o no?
Alternativa | 31 Octubre, 2010 07:00
Avui hem decidit anar fins a Cala Galdana i remuntar el barranc de Algendar fins on puguem. Anam caminant tranquils observant plantes i escoltant ocells que intentem identificar, de tant en tant veim l’entrada de qualque cova a la que no podem deixar d’acostar-nos per a veure si tira o no però és una mica complicat, la zona és molt boscosa i se va espessint, barranc amunt també fa mal passar, no és fàcil transitar-hi però el que ens impedeix avançar més són els picornells que ens trobam davant i no podem deixar de replegar.
Ja som al migdia i no hem agafat dinar, ens convé tornar de cap al cotxe. Encara no sabem on hem de passar la nit i hauríem de començar a pensar-ho. Anam a Cala Mitjana que ens agrada molt però no trobam un lloc adient on pernoctar, pujam carretereta amunt i ens aturem a un bosquet que ja havíem vist de baixada. Devora una barraca de bestiar i després de fer una cercada de bolets començam a muntar la tenda, el temps s’està embrutant i possiblement hi hagi tempesta.
A pesar de la pluja, els trons i llamps, hem passat bona nit i aprofitant una estona de bonança alcem el campament i decidim fer unes visites pels voltants de Ferreries i Es Migjorn Gran, més tard pujarem fins El Toro mem que ens deixen veure els núvols. A la banda més clara podem veure la badia de Fornells que és espectacular.
Com a altres llocs, a El Toro se poden veure símbols que mesclen església i estat.
A.R.F.V.
(Segueix)
alternativaperpollenca@gmail.com
Aquest blog és plural i lliure. Les opinions dels comentaris reflecteixen només el parer de l'autor del mateix i des del blog URXELLA no ens fem responsables del seu contingut.
CAP OBJECTIU ÉS MASSA PETIT,CAP VICTÒRIA MASSA INSIGNIFICANT. Arundhati Roy
Pla de Futura Gestió: Programa Electoral 2015-2019
« | Març 2024 | » | ||||
---|---|---|---|---|---|---|
Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
1 | 2 | 3 | ||||
4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 |
11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 |
18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 |
25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | 31 |