URXELLA

http://alternativaperpollenca.com

Bones festes. Prou d'incivisme.

Alternativa | 27 Juliol, 2011 06:00 | facebook.com twitter.com

  Comunicat conjunt de tots els grups polítics amb representació a l'Ajuntament, llegit ahir.

A Pollença no estem avesats als actes vandàlics i no ens volem acostumar. Les diferents forces que configuram la representació municipal no podem més que condemnar la crema de les paperines que lluïa a la Plaça Major en honor de les festes de la Patrona.

La crema de les paperines, no és una acció qualsevol. Té un fort significat. De la mateixa manera que l’embelliment dels carrers avisa a qualsevol forani o paisà despistat que les festes ja són aquí, cremar el paparí no tan sol és un acte vandàlic condemnable sinó que va més enllà, es intentar bofegar l’ànima festiva del poble. No deixaren en cendres  les il·lusions de la gent, només aconseguiren pegar foc al paper i feren mal als comerços de la plaça. Com hem vist, ni una espira va arribar a l’esperit pollencí, però no deixa de ser, a més d’un delicte, una falta de respecte a tots els veïnats.

Tots els grups municipals feim una crida a la ciutadania perquè col·laborin amb les forces de seguretat per poder aclarir els fets el més aviat possible. Som una societat cohesionada i ho hem de tornar a demostrar. Diumenge un bon grapat de pollencins en donaren mostra. Però els vàndals no poden aconseguir el que volen, que no és més que acabar amb la tranquil·litat i la normalitat del poble. Des de la corporació municipal no podem més que agrair el gest solidari de tots.

 El diccionari diu que vandalisme és “la tendència a destruir, per gust pervers, per vana ostentació de força o per ignorància, les obre de la civilització, les coses belles”. La gent que ha fet el desastre a la Plaça no sabem què l’ha duïta a intentar destruir el cor de Pollença.  La Plaça batega amb més força que mai. Tots els partits amb representació municipal i, per tant, representants de tots els pollencins denunciam i condemnam els actes vandàlics de la matinada del dissabte.

 

AVUI

  • 18:00 hrs. Actuació infantil: Maria Bimbolles a la Plaça Major.
  • 20:00 hrs. Semifinals i final de la lligueta d’estiu 3×3 bàsquet , a la pista exterior de bàsquet del Poliesportiu de Pollença / Organitza: Club de Bàsquet Colonya Pollença.
  • 22:00 hrs. Gran vetlada Gospel al Claustre de Sant Domingo, a càrrec de la Coral Ciutat d’Alcúdia. Preu: 5 euros. Venda d’entrades a taquilla.
  • 23:45 hrs. Bauxa als Jardins de Ca la Gran Cristiana. Festa Hawaiana amb els djs Toni Llobera i Balater / Col·labora: AMP (Associació de Músics de Pollença)

 PATRONA POLLENÇA 2011.26 de juliol al 2 d'agost.

(fotografia portada programa Humà06)

 

 

Comentaris

Pepe

Re: Bones festes. Prou d'incivisme.

Pepe | 27/07/2011, 22:08

"No entiendo" veig que en Tomeu ja t'ha contestat al blog del PSM. Fins el 2010, quan després de l'operació voltor el Festival va passar a dependre directament de l'Ajuntament, cap regidor firmava les factures del festival i alguna d'aquestes factures incompleix la llei.
El tema és prou greu i una mostra més del desgavell en el que es trobava el Festival.

la cala

Re: Bones festes. Prou d'incivisme.

la cala | 27/07/2011, 22:05

vaja informe més complet, aquest de cala Sant Vicenç! no els hi queda res per arreglar-ho.......

Miquel Sánchez

Re: Bones festes. Prou d'incivisme.

Miquel Sánchez | 27/07/2011, 16:44

Hola Ichigo, un treballador d'ABERTIS TELECOM, em va dir que tot està instal.lat a la Cala, que falta pagar la factura per donar servei.

TRADIA és l'empresa instal.ladora filial d'ABERTIS TELECOM

Ichigo

Re: Bones festes. Prou d'incivisme.

Ichigo | 27/07/2011, 16:24

Em pica el nas que sense TDT Cala Sant Vicenç no podrà atreure a més turistes. Probablement.

No entiendo

Re: Bones festes. Prou d'incivisme.

No entiendo | 27/07/2011, 15:59

Hoy el diario el Mundo informa de que nadie se quiere hacer cargo de facturas por 170.000 euros del Festival. ¿Cómo es eso posible?

Miquel Sánchez

Avui al BOIB

Miquel Sánchez | 27/07/2011, 08:51

Acord del Ple de la Comissió de Medi Ambient de les Illes
Balears del Projecte d’accessos i millora del front litoral de Cala
Sant Vicenç, Pollença.
En relació a l’assumpte de referència, i d’acord amb el RDL 1/2008, d’11
de gener, pel qual s’aprova el text refós de la Llei d’Avaluació d’Impacte
Ambiental de Projectes, es comunica que el Ple de la CMAIB, en sessió de 5 de
maig de 2011 i en el tràmit de consulta preceptiva a l’òrgan ambiental de la
Comunitat Autònoma de les Illes Balears,
ATÈS QUE
1. Existeixen a la zona de la Cala de Sant Vicenç diferents edificacions,
murs, garatges, varaderos, etc. en zona de Domini Públic Marítim Terrestre
alguns amb concessions vigents i altres caducades.
2. Queda patent la necessitat de realitzar actuacions sobre la platja de Cala
Barques a causa que pateix, segons l’informe de IMEDEA, una reculada d’aproximadament
2,8 m cada 10 anys.
3. Segons els estudis realitzats, el material erosionat es diposita darrera la
plataforma rocosa de Sa Llosa i és d’aquesta zona d’on es retén dragar. És a dir,
es tracta del mateix material, amb les mateixes característiques.
4. Segons l’estudi de bionomia realitzat i l’EIA, no existeixen Prades de
Posidònia a la zona de dragatge, encara que sí en zones properes.
5. Tal com demostra l’estudi les altres platges de Cala Sant Vicenç, aquestes
no presenten una tendència a l’erosió, sinó un basculament en platja seca en
funció de la magnitud dels temporals.
ACORDA
En relació a les aportacions d’arena:
A .S’informa favorablement, la regeneració de la platja de Cala Barques
NOMÉS SI es compleixen les dues condicions següents:
1. S’obtingui informe favorable del Departament de Cultura i Patrimoni
del Consell de Mallorca en relació a les restes arqueològiques, havent-se de
complir amb TOTS els condicionants que hi hagués.
2. Es realitzi un estudi de l’evolució de la costa fins a l’actualitat abans de
realitzar qualsevol aportació de arena. La necessitat de regeneració està basada
en un Informe del 2004 i hauria d’analitzar-se l’evolució de la costa des de llavors
comprovant que s’ha produït la reculada prevista, de manera que es justifiqui
la necessitat de realitzar en l’actualitat una aportació d’arenes.
Per estudiar la viabilitat a llarg termini de l’aportació d’arenes a la platja
de Cala Barques, s’hauria de redactar un pla d’actuació que inclogui un seguiment
exhaustiu de la platja (topo-batimetrias), fotografies aèries, mesures de
l’estat de les prades, etc. i estudiar la seva evolució al llarg dels anys per valorar
i verificar l’erosió predita per IMEDEA, analitzar el grau d’efectivitat de les
solucions adoptades i proposar a posteriori les alternatives mediambientalment
més viables. Per estimar la viabilitat de properes regeneracions es recomana la
realització d’un nou estudi actualitzat amb les noves dades obtingudes.
B. S’ informa desfavorablement la regeneració de la platja de Cala Molins
ja que no presenta una tendència a l’erosió i no es troba justificada, en cap concepte,
la necessitat de realitzar un abocament d’arena.
En relació a les actuacions en terra:
Respecte a les millores en accessos, demolició de murs, pàrquings, varadors,
etc. no s’ha avaluat si suposa una eliminació de qualque hàbitat d’interès
comunitari (Penya-segats amb vegetació de les costes mediterrànies amb
Limonium Spp. endèmics (codi 1240), vegetació anual sobre acumulació de restes
marines (codi 1210), Matolls Halonitrófils (codi 1430), Dunes mòbils
embionàries (codi 2110), Formacions baixes de Euphorbia properes a penyasegats
(codi 1240), Matolls espinosos de tipus frigànic endèmic d’euphorbioverbascion
(codi 5430), tal com apuntava l’informe de fase prèvia de la DG de
Biodiversitat. L’avaluació de totes aquestes possibles afeccions haurà de tenirse
en compte a l’Estudi de Repercussions Ambientals que hauran de presentar
per afectar directament un LIC i ZEPA.
C. En relació a les expropiacions, demolicions, reculada del passeig, etc.
s’informa favorablement quant a que es tracta de realitzar una millora de les
zones ja alterades del litoral i l’expropiació de béns d’ús privat en domini públic
atenint el que estipula la Llei de Costes, però amb la condició que no es modifiquin,
alterin ni pavimentin zones noves que conserven el caràcter natural.
S’entén positiu que es realitzi un embelliment i reordenació del front marítim,
però s’està absolutament en contra d’incrementar les zones pavimentades o
repavimentar les antigues si pot substituir-se per materials més adequats.
En relació als materials, acabats i paviments s’hauria d’estudiar la possibilitat
de proposar un altre tipus atès que els paviments de formigó estampat proposats
no sembla que siguin els més adequats quant a la seva duresa i estètica
es refereix. Es proposa, que es realitzin les millores tenint en compte l’entorn
del lloc i àmbit visual, respectant el seu caràcter natural. D’altra banda hauria de
revisar-se també la viabilitat de la utilització d’acer Corten. Sense un drenatge
específic en cadascuna de les peces utilitzades i sotmès a la intempèrie i a
accions climàtiques agressives (zones costaneres), l’acer es corroeix a major
velocitat, les partícules de l’òxid superficial es desprenen amb l’aigua, queden
en suspensió i són arrossegades produint taques d’òxid molt difícils de llevar en
el material que es trobi sota l’acer.
D’altra banda, el projecte no contempla cap actuació per solucionar la
problemàtica que afecta a platja de Cala Barques: la desembocadura del torrent
que, quan es produeixen pluges i avingudes, arrossega amb molt material de la
platja. Aquestes actuacions (reconduir les aigües del torrent a un lateral, disminuir
la força de les aigües que arriben, etc.) suposarien una disminució de l’erosió
que pateix la platja i que, complementada a la regeneració prevista, solucionarien
de forma més satisfactòria el problema. El projecte hauria de contemplar
solucions a aquest problema.
Cal dir que l’arena que s’aboqui a la platja es perdrà de nou depenent de
la intensitat dels temporals, tractant-se per tant d’una mesura a curt termini. És
per això que s’hauria d’estudiar la viabilitat d’implementar mesures a llarg termini
que complementin a les aportacions d’arena, com la regeneració del sistema
dunar que existia amb anterioritat i que ara es troba ocupat per part de les
instal·lacions de la platja: pàrquing, edificacions, accessos, etc. De fet una de les
propostes és realitzar una rehabilitació del ‘passeig’ a Cala Barques, a nivell de
ferm, baranes i escales. En lloc de rehabilitar amb ferm de formigó es proposa
una rehabilitació amb mobiliari de fusta (passarel·les, baranes etc), eliminació
de qualsevol element no natural i és l’estudi de la viabilitat de projectes de rehabilitació
i conservació de sistemes dunars mitjançant revegetació, tancats, etc.
En relació als accessos, el projecte no els descriu clarament ni contempla
l’adaptació dels mateixos per a persones amb mobilitat reduïda ni la supressió
de barreres arquitectòniques que s’estipula a la Llei 3/93 de 4 de maig, per a la
millora de l’accessibilitat i de la supressió de les barreres arquitectòniques. El
projecte hauria de contemplar clarament els accessos a les platges de les actuacions
previstes, així com la seva adaptació a persones amb mobilitat reduïda.
Quant a la construcció d’un pàrquing en Cala Carbó s’està totalment en
desacord atès que està sobredimensionat i no està justificat donada l’existència
d’un pàrquing habilitat i amb més capacitat a 100 m, causant a més un impacte
visual molt elevat. S’aconsella que es desestimi la construcció del pàrquing previst.
En relació a les propostes de recuperació del domini públic marítimterrestre,
es posa l’accent a expropiar diferents varadors però, gens comenta
sobre la possibilitat d’expropiació i demolició de l’Hotel Don Pedro, que es
troba també en domini públic-marítim terrestre. El mateix informe comenta que
les excessives dimensions dels hotels provoca que les possibilitats d’accés a les
platges es vegi limitada, a més d’afavorir la creació d’una zona d’ombra que
cobreix algunes zones de platja durant gran part del dia. Això, unit al fet que
l’estructura de l’Hotel Don Pedro està bastant danyada, planteja la possibilitat
que aquesta actuació sigui realment la solució que repercutiria molt més en la
millora de les condicions d’ús de la vora costanera que l’expropiació i demolició
dels varadors. El projecte hauria de contemplar la viabilitat de demolició de
l’Hotel Don Pedro.
D. En relació a les expropiacions dels varadors, seria necessari valorar si aquests són valors patrimonials, així com la seva contribució a la conformació
del paisatge de la zona. En molts d’aquests llocs s’han anat allotjant fauna i flora
i poden albergar hàbitats prioritaris, per la qual cosa s’hauria d’estudiar la conveniència
de mantenir-los. En aquest sentit s’aconsella que es compleixin totes
les indicacions realitzades a la fase prèvia de consultes pel Departament de
Cultura i Patrimoni del Consell de Mallorca.
En relació amb el varador existent a Cala Barques, en el BOIB Num. 109
‘Acord d’incoació de l’expedient de declaració de Ben Catalogat a favor del
varador d’en Fargas o des Durais (cala Barques, cala Sant Vicenç), terme municipal
de Pollença (exp.120/2010)’ del 02/07/2010 es va acordar incoar l’expedient
de declaració de Ben catalogat a favor del varador d’en Fargues o des
Durais els efectes de la qual estableix la Llei 12/98, de 21 de desembre, del
Patrimoni Històric de les Illes Balears. Resoltes les al·legacions presentades, en
data 7 d’abril del 2011 el Plenari del Consell de Mallorca va acordar declarar
Ben Catalogat el varador d’en Fargues. És a dir, que aquest BIC està subjecte al
règim de protecció establert en els articles 22 a 48 del Títol II. Règim de protecció
dels béns del patrimoni històric i no es pot realitzar les actuacions previstes
sobre aquest.
E. En quant a la carretera d’accés de Cala Carbó i tenint en compte que el
tràfic és mínim i l’ús de tràfic rodat serà puntual, es troba sobredimensionada la
solució prevista que contempla la demolició de murs de finques privades, la
façana de l’estació de bombament d’aigües i una reculada del passeig i que
suposa un impacte visual molt elevat. S’aconsella que es revisi la possibilitat de
rehabilitar la carretera amb un únic vial, a un mateix nivell sense voreres i empedrat,
per a trànsit rodat i per als vianants, regulant la pujada o baixada de vehicles
mitjançant senyals convenients.
En Definitiva, el Projecte Hauria de Reconduir-se Cap a Solucions Menys
Impactants Mediambientalment, Proposant Solucions més Viables i Efectives
que Tinguin en Compte les Indicacions Proposades en el Present Informe, Així
Com Solucions a la Desembocadura del Torrent en Cala Barques, a La
Possibilitat de Demolició de l’Hotel Don Pedro. S’haurien de Replantejar les
Actuacions Previstes Comentades Anteriorment, Sobretot l’Accés de la
Carretera de Cala Carbó, el Pàrquing de Cala Molins i la Regeneració de la
Platja de Cala Molins. es Proposa que es Tingui Especial Sensibilitat a l’Hora
d’Escollir els Materials ja que es Tracta de Zona Anei.
Si, una vegada obtingut l’informe favorable del Departament de Cultura i
Patrimoni del Consell de Mallorca i verificat el grau d’erosió existent i la necessitat
de realitzar una aportació d’arena en l’actualitat, es realitza el dragatge i
abocament d’arenes a la platja de Cala Barques, s’aconsella que s’adoptin les
següents mesures:
1. Assegurar que el sediment dragat té les mateixes característiques que el
present actualment a la platja. Realitzar una anàlisi física-químic abans del dragatge
per assegurar que no estan contaminats. Delimitar de manera més exacta
la zona de dragatge, allunyant-se de la prada de Posidònia i fitant exactament les
coordenades del polígon de dragatge. S’haurà d’indicar la profunditat màxima
de dragatge. Es recomana realitzar llances en el moment de realitzar l’obra per
assegurar la suficient potència de sediment. Respecte al dragatge, és molt
important realitzar:
- Descripció de la metodologia i maquinària necessària
- Estricte control batimètric i topogràfic de l’obra
- Estricte control de la zona de dragatge: Sistemes de control informàtic a
la draga, sistemes de control de navegació, control de posicionament de la draga
i del cabal de succió.
- Abalisament de la zona de dragatge.
2. Per a tots els paràmetres de control (aigües, sediment, etc.) es proposen
mesures durant les obres, però no abans ni després d’aquestes. Per poder valorar
els efectes de les obres sobre el mitjà marí seria necessari realitzar totes les
analítiques abans i després de les obres, sobretot en el que a qualitat de sediments
es refereix.
3. Es creu absolutament necessari realitzar un estudi i seguiment complet
i rigorós, a curt i llarg termini, de l’evolució de les comunitats de Prada existents,
assegurant a més que no existeix Posidònia a la zona de dragatge.
Es recomana utilitzar una metodologia, testada i estandarditzada. Durant
les immersions s’hauria de mesurar in situ determinats paràmetres (cobertura,
densitat, límits superior i inferior, creixement de rizomes) i, posteriorment, realitzar
un mostreig biològic per a posteriors anàlisis de laboratori. De cada punt
de mostreig s’haurien de realitzar diverses rèpliques.
No s’haurien de permetre més aportacions d’arena sense l’existència d’un
treball sobre les comunitats que recolzi i asseguri que noes veuran afectades.
4. Utilització de cortines antiterbolesa durant les operacions de dragatge i
d’abocament. Assegurar la inexistència d’abocament des de la gerra de la draga.
5. Es considera indispensable també la presència, les 24 h, d’un vigilant
ambiental sobre la draga que verifiqui que el dragatge es realitza al polígon
assignat i que es draga únicament arena i no es draguen restes arqueològiques,
Posidònia, etc. Per a això s’hauran d’extreure mostres diàries d’arena dragada
per examinar-la, realitzar anàlisis físiques sobre la draga i enviar-les per realitzar
els químics, donant part de qualsevol imprevist que pogués sorgir.
6. Respectar els caladors de pesca i realitzar el pla d’obra tenint en compte
les èpoques de posades o de migracions d’espècies protegides i respectant les
indicacions realitzades des del Departament de Pesca.
7. Es recomana lliurar a l’òrgan ambiental un informe complet al final de
l’obra on es demostri l’aplicació de les mesures ambientals i la vigilància
ambiental duta a terme.
8. S’ hauran de prendre mesures especials per minimitzar les molèsties,
posant especial atenció en el compliment estricte de les normes de seguretat i
salut estipulades per a la tipologia de projecte que es vol realitzar. Les obres previstes
són una font potencial d’emissió de partícules, sorolls i residus.
9. És molt important que durant les operacions de neteja s’asseguri que
s’ha eliminat tot el material resultant de les demolicions. S’haurà de minimitzar
i planificar correctament la gestió dels residus: Reciclatge, magatzematge i
transport, complint amb el Pla Sectorial per a la Gestió dels Residus de
Construcció, Demolició, Voluminosos i Pneumàtics fora d’ús
(PDSGRCDVPFUM). Els residus d’envasos generats (palets, borses, sacs, etc.)
se separessin i es lliuraran a un gestor autoritzat, de conformitat amb el que s’estableix
a la Llei 11/1997 d’envasos i residus d’envasos.
10. S’ haurà de complir amb tot el que s’estipula a la Llei 1/2007, de 16
de març, contra la contaminació acústica a les Balears i la Llei 3/2005 de 20 d’abril,
de protecció del mitjà nocturn de les Illes Balears.
11. Tenint en compte la magnitud de les obres previstes i el pressupost de
l’obra i l’impacte s’aconsella encaridament contractar un auditor ambiental que
acrediti que l’actuació es realitzarà segons el projecte i les condicions que s’hagin
autoritzat realitzant les manifestacions oportunes sobre l’eficàcia de la DIA)
i valorar l’eficàcia de les mesures protectores, correctores i compensatòries aplicables,
a aquest efecte d’introduir les modificacions que siguin necessàries a través
del PVA.

Miquel Sánchez

Re: Bones festes. Prou d'incivisme.

Miquel Sánchez | 27/07/2011, 08:34

Notícies dolentes per la Cala, seguiran sense la TDT completa, publicat a DM

EFE PALMA El Govern se comprometió ayer a "hacer frente" a las obligaciones contraídas con la empresa de telecomunicaciones Tradia, encargada de llevar la señal de la TDT hasta las zonas sin cobertura de Balears, entre ellas, la Serra de Tramuntana.
El Govern informó que el conseller de Presidencia, Antonio Gómez, recibió ayer en audiencia a los directivos de Tradia, a quienes les dijo que "dado el momento económico actual, no se puede fijar un calendario de pago" ahora mismo.

Situación "desagradable"
Gómez añadió que una vez que el plan de estabilidad económico y financiero esté aprobado y el Govern tenga acceso al crédito bancario atenderán las deudas con un "orden de prioridades".
El conseller percibió "la situación desagradable" que ha vivido Tradia, que presentó una demanda contra el anterior Ejecutivo por impago de los servicios que prestaba, añadió el Govern en un comunicado de prensa.

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.
Amb suport per a Gravatars
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb