URXELLA

http://alternativaperpollenca.com

Si un home no és legal...

Alternativa | 03 Agost, 2011 06:00 | facebook.com twitter.com

Aquests últims temps s’està parlant molt de la immigració i de què fer amb els immigrants. Com si no fossin persones. Com si fossin mercaderies sobrants. Com quan es tiraven les taronges al mar quan hi havia sobreproducció. Però estam parlant d’essers humans que han hagut de migrar de casa seva, amb la dificultat que té prendre una decisió com aquesta, per cercar una sortida a la seva misèria. Persones que es veuen tan ofegades als seus països que emprenen viatges de milers de quilòmetres, sabedores de la seva il·legalitat i que així i tot s’arrisquen amb l’esperança de tenir un futur per a ells i les seves famílies.

A Europa no hi ha fronteres per l’economia, les mercaderies i segons quins europeus, però hi ha una immensa duana que controla qualsevol moviment de persones no econòmicament benestants o riques. Recordem que els pobres son immigrants i que els rics son estrangers.

Però sembla que el que realment és important és que ens fan nosa. Des de fa anys a l’Estat espanyol (i a gairebé a tots els països d’Europa) existeix una llei anomenada d’Estrangeria (en l’actualitat el Ministeri de l’Interior està elaborant un nou reglament tot i que la darrera modificació de la Llei d’Estrangeria, d’11 de desembre de 2009, disposava que s’aprovaria en el termini de 6 mesos. Cap organització civil de defensa dels drets humans ha participat ni ha vist l’esborrany del reglament, cosa molt sospitosa de no respecte als drets de les persones). Aquesta llei permet que la policia identifiqui i detengui persones migrants sense papers, les fiqui dins un CIE i en 60 dies les deporti. 

Però, que és un CIE? És tracta de Centres d'Internament d’Estrangers i son centres on van a parar les persones que cometen la falta administrativa (no és un delicte) de no tenir els papers en regla. Aquests centres funcionen com presons, privant de llibertat a les persones que no han pogut obtenir o renovar el permís de residencia, i van contra els instruments internacionals de drets humans, que recordem que Espanya a signat. En els últims anys hi ha hagut nombroses denúncies ja que en ells no es respecte la integritat física i psicològica dels presos; la seva salut; no se’ls assisteix jurídica i socialment en bones condicions (un exemple d’això és que a les dones que detenen a Catalunya els hi posen un advocat d’ofici català però les internen a València); no els permeten una comunicació sense traves i respectant la seva intimitat (Només es poden rebre visites un màxim de 5 minuts al dia en una franja horària d’una hora i sempre sota la supervisió de dos policies); no se’ls informa degudament dels seus drets i deures (fins i tot hi ha persones que no coneixen l’idioma i que per llei han de tenir un traductor, que no tenen); estan afinats en pèssimes condicions, compartint espais i habitacions amb persones de diferents nacionalitats (amb l’agreujant que molts cops no s’entenen); viuen en condicions infrahumanes amb règims presidiaris que marquen els torns estrictes de matinar, menjades, sortides al pati, migdiada, pati, sopar i dormir a porta tancada molts cops sense poder anar ni al bany en plena nit...

Un cop passats un màxim de 60 dies d’internament a aquestes presons arriba l'expulsió, que es fa cap a la capital del país allà on han nascut les persones deportades (els deixen a l’aeroport d’arribada). Això comporta greus problemes a les persones que viuen a altres bandes allunyades de la capital per arribar al seu lloc d'origen. I molt més en països grans amb infraestructures de mobilitat limitades. I a aquest fet li hem de sumar el que suposa per a una persona retornar al seu lloc d’origen d’aquesta manera un cop va decidir migrar. 

Un problema afegit és que no es té en compte si aquestes persones que deporten tenen o no família. S'han donat casos de famílies que han sigut deportades a diferents països (pensant que marit i muller siguin de països diferents). Tot això comporta molts problemes de retrobament de famílies, que poden tenir fills i tot, i que no tenen recursos materials, ni econòmics, ni legals per recórrer els milers de quilòmetres que els separen. Poden passar anys des de la seva forçosa separació fins al retrobament.

Amb tot això, hi ha països que no accepten la repatriació forçosa per part de països europeus. Així, els estats d’Europa es veuen impedits de retornar als migrants a segons quins països. La solució es troba en enviar-los a tercers països que els accepten a canvi de diners, ajuda o beneficis. Un d’aquests països és Marroc, que accepta deportats d’Espanya a canvi de molts diners.  Aquests immigrants que arriben a Marroc son abandonats al Sàhara a la seva sort. Aquest fet fins i tot va comportar multes de la UE a Espanya a l'època d'Aznar. 

En fi, ens queixam de que ens roben la feina, demanam que se’n vagin a casa seva, que no en venguin més... però no pensam que nosaltres, amb el nostre mode de vida, som els culpables de la situació. Hem creat un món ple de pobres, amb països endeutats i espoliats on la seva gent no té ni per menjar. I quant aquesta mateixa gent que hem condemnat a la pobresa arrisca la seva vida i ho deixa tot per poder tenir un futur, els negam que ni tan sols puguin viure entre nosaltres. Això sí, si es deixen explotar i comporten un rendiment econòmic en feines denigrants, no hi ha problema, mentre els poguem engegar quan pensem que sobren.

No ens roben la feina, som nosaltres els que els hem robat: primer el seu futur als seus llocs de naixement i segon la seva llibertat, internant-los a presons i expulsant-los amb l’excusa de que no disposen d’un document que acrediti que som bons al·lots i que hem decidit que poden viure entre nosaltres.  

Son persones, no mercaderies. Com diu una cançó “si un home no és legal, diguem el que passa amb la legalitat. Si un home no és legal, que és legal?”. Per això diem no a la Llei d’Estrangeria, no als CIE, no al tancament de fronteres i no al racisme.

Pere J. Garcia (Garci)

Podeu trobar més informació a:

Tríptic per presos i familiars

http://ciesno.wordpress.com/

http://www.sosracisme.org/accions/campanya.php?doc=4

Acció contra el racisme a Lavapiés. Els veïns fan fora a la policía.

Comentaris

Ichigo

Re: Si un home no és legal...

Ichigo | 04/08/2011, 19:00

Certainly, our actual system stinks.

Joan Ramon

Salut

Joan Ramon | 03/08/2011, 19:25

N'estic d'acord, l'hipocresia regeix aquest sistema.
Salut

Garci

Re: Si un home no és legal...

Garci | 03/08/2011, 13:41

Joan Ramon, el que he volgut és retratar el sistema actual i el que som capaços de fer amb les persones sense ni immutar-nos. És vergonyós. Jo no he proposat un model a seguir, no el conec, però si tenc molt clar que així no podem continuar. Si aquest és el millor dels sistemes possibles, doncs malament anam. Jo no me puc creure que un sistema en que es tanca, deporta, tortura, assassina gent pot ser el millor.

En quant a les xifres, un va deixar escrit que una mort és una tragèdia, però que un milió només és una estadística. Som uns hipòcrites.

Joan Ramon

Xifres

Joan Ramon | 03/08/2011, 12:09

Certament Garci, d'acord en tu en que les xifres amaguen un fet més important, les persones.
Xifres d'inmigrants, xifres d'aturats, xifres... ens fan oblidar que darrera hi ha famílies, il·lusions, infants i tot això fa que per aquest motiu consideri l'actual sistema molts dehumanitzat i per tant, amb la necessitat de millorar-se, però ara mateix jo no i veig una alternativa al sistema actual, amb això no vull dir que aquesta no existeixi.
Per altre banda, m'ha agradat l'article, per tant, m'he quedat amb ganes d'empipar un poc ;-)
Salut

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.
Amb suport per a Gravatars
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb