URXELLA

http://alternativaperpollenca.com

El final dels 100 dies de gràcia (2)

Alternativa | 27 Setembre, 2011 06:00 | facebook.com twitter.com

Segon article que dediquem als 100 dies del nou equip de govern (veure anterior article).

Si parlam d’organtizació, comunicació, participació i transparència ha hagut coses positives i altres negatives. Consideram molt positiva la reducció a tres dedicacions exclusives, calia donar exemple d’austeritat i es va fer. Valoram també molt positivament que s’ens hagi convidat a formar part de la Junta de Govern, a pesar de’estar a l’oposició. Igualment consideram molt positiu que per primera vegada un regidor de l’equip de govern, en Tomeu Fuster, el regidor d'esport, joventut i la Calta, tingui obert un blog. Li donam publicament una vegada més la nostra enhorabona per aquesta eina d'informació, transparència i participació. La pena és que als comentaris n'hi hagi més trolls que aportacions constructives.

Si parlam de coses negatives encara esperam la publicació dels pacte de govern. Un document que consideram bàsic per conèixer el seu projecte de municipi. També pensam que a pesar de que ha hagut proporcionalment un augment de reunions entre tots els grups, n’hi ha temes als que l’equip de govern a pesar de la seva minoria no ha tingut inicialment en compte a l’oposició; com al cas dels Pressuposts o al cas del Pla d’Obres i Serveis. 

A temes importants que afecten al futur del municipi pensam que és fonamental i bàsic el consens i per això entre altres coses esperam que es tingui en compte als grups de l’oposició pel pressupost del 2012.

 Parlant de temes concrets que han sorgit aquests cent dies:

A la concessió les platges es clar que el nou adjudicatari no ha complit el plec de condicions, com vam denunciar al seu dia, però també és evident que el que podia fer l’Ajuntament en plena temporada era mínim. Tot plegat per a nosaltres la lliçó d’aquesta experiència ens ha reafirmat en el que ja pensavam; no es pot deixar la gestió de les platges en mans d’una empresa privada.  Cal començar a fer feina immediatament per que la gestió de les platges passi a l'Empresa Municipal i aquestes es trobin muntades de manera completa quan comenci la temporada.

A la piscina coberta  també pensam que cal una gestió pública. No té sentit pagar combustible, electricitat, manteniment... i deixar la gestió dels cursos en mans d’una empresa privada. 

Al Festival de Música s’han adoptat mesures positives com una major austeritat i la reducció d’entrades gratuïtes, però pensam que no s’ha reaccionat amb suficient energia davant la denegació d’ajudes per part  de la Conselleria de Turisme de Carlos Delgado  que després de dir que donaria suport al Festival ara res de res...En aquest moment sense ajudes externes cal repensar el Festival del 2012 i esperam que una vegada més es tingui en compte als grups de l’oposició.

N’hi ha temes dels quals només tenim declaracions del batle o comentaris però que resten pendents d’una explicació completa i detallada com seria el cas del seu anunci d’agilitzar  la llicència per a la reforma de l'Hotel Formentor. O la intenció del batle de desclassificar la fàbrica, el que consideram un despropòsit.

Al tema del becut vermell ha estat positiva l’actuació de cremar les restes que havia a Llenaire, però cal cercar ajuda per a la seva vegada poder ajudar als particulars i aturar l’extensió de la plaga. Al manco s’hauria d’intentar tirar endavant la proposta que vam fer la passada legislatura de facilitar l’eliminació de restes de particulars al solar municipal.

Ens sembla positiva l’ampliació de la Residència al primer pis del nou centre de dia que permetrà tancar habitacions  que no són adaptables a la legislació actual. L’equip de govern també ha anunciat que no es tancarà la Residència... Un altre tema al que estam a l’espera.

Continuarà... 

 

Comentaris

Pepe

Re: El final dels 100 dies de gràcia (2)

Pepe | 29/09/2011, 15:29

Como dice la viñeta de Vergara, mientras haya votantes de izquierda que sigan creyéndose la fantasía de que el PSOE es de izquierdas seguiremos en un bipartidismo que sólo tiene una política económica:

Rubalcaba promete hacer lo contrario de lo que ha hecho los últimos cuatro años.
Rajoy promete hacer lo contrario de lo que hará en los próximos cuatro años.
Y los demás prometan lo que prometan nunca salen en la foto

h
ttp://blogs.publico.es/vergara/4127/bipartidismo-manual-de-uso/

Garci

Re: El final dels 100 dies de gràcia (2)

Garci | 29/09/2011, 14:33

Des d'Alternativa no donam suport a ningú en concret per les eleccions generals. I sí, entre PP i PSOE hi ha diferències formals, però no de fons. La majoria de mesures les han votat junts. Tot i que crec que el PP serà molt pitjor.

Pepe

Re: El final dels 100 dies de gràcia (2)

Pepe | 29/09/2011, 14:31

Si l'assemblea no diu el contrari com partit Alternativa per Pollença, no donarà suport a cap candidatura. Individualment cada membre d'Alternativa és lliure de donar suport a qui consideri més adient.
Personalment enyor projectes com Progressistes per les Illes o el BLOC. Pens que a la situació actual i encara que tinc clar que és molt complicat caldria superar divisions i personalismes i presentar una candidatura unitària d'esquerres

Jo votaré a les esquerres

Re: El final dels 100 dies de gràcia (2)

Jo votaré a les esquerres | 29/09/2011, 13:54

Crec, company Garci, que la resposta la tendràs després de les Eleccions Generals. Després coneixeràs la diferència. Per cert, si Alternativa per Pollença no se presenta a les Generals, a qui donarà suport?.Al PP? crec que es de dretes, al PSOE? deis que no es d´esquerres. Supos que donareu recolzament a la coalició encapçalada pel PSM o no?.

Garci

Re: El final dels 100 dies de gràcia (2)

Garci | 29/09/2011, 12:10

Tal vegada s'hauria de definir clarament que entenem per esquerres per a poder continuar el debat. Per jo es d'esquerres una política on l'economia está al servei del poble (ciutadania si tan vols). Però si la gent ha de patir reduccions en el seu nivell de vida per culpa d'uns hipotètics mercats, i aquesta pèrdua de drets l'aplica un govern, no pot ser que aquest sigui d'esquerres. Per molt que la resta del món faci el mateix, incluits els que duen l'etiqueta de socialdemòcrates o els socialdemòcrates verds. Un govern d'esquerres redistribueix la riquesa (la socialitza). Però aquí els que més paguem la crisis som els 5 milions d'aturats, els petits empresaris i els autònoms. I la conclusió a la que he arribat, des de fa molt temps, és que el PSOE no és d'esquerres tot i que s'ho faci dir. Igual que no és socialista.

Tornant al de sempre que encara no veig contestat: perquè el PSOE és d'esquerres?

Soc d´esquerres a pesar del senyor Garci

Re: El final dels 100 dies de gràcia (2)

Soc d´esquerres a pesar del senyor Garci | 29/09/2011, 11:15

Estic d´acord en que hem de mirar el futur amb optimisme i ens hem de posar fites, fins i tot, utòpiques. Però això no ens ha de fer perdre la perspectiva de la realitat a curt termini i aquesta està condicionada per unes mesures econòmiques restrictives comuns a tota la zona euro. Calificar-les de esquerres o de dretes me pareix demagògic. Avui mateix, els ecologistes i social democrates alemanys han recolzat a la senyora Merkel en l´aprovació de la ampliació dels fons alemanys destinats a la reestructuració europea. Quan diputats del partit de la propia senyora Merkel hi han votat en contra. No crec, Garci, que també tenguis dubtes que els ecologistes i social democrates alemanys siguin d´esquerres. Hi ells, juntament amb el lliberals i conservadors, han donat suport a uns fons destinats a paisos europeus en dificultats, que per poder obtenir-los, hauran d´aplicar les mesures restrictives que tú califiques de neoliberals.

Pepe

Re: El final dels 100 dies de gràcia (2)

Pepe | 29/09/2011, 10:19

Paco fa quatre anys el president de la comissió europea senyor Barroso deia que la "taxa Tobin" era impossible, que era una utopia... La idea és de 1971. Ahir el mateix Barroso va dir que era de justícia (seria un 0,01 % aplicat a les transaccions dels bancs a partir del 2014, ara només s'oposen el Regne Unit i els bancs.
La història esta plena d'utopies que deixant de
ser-ho per la lluita dels utòpics

jrv

Garci- Turgut

jrv | 29/09/2011, 08:08

Us tinc a donar les gracies a ambdos, perque de la lectura del vostre diàleg en surten aclaracions, informació i idees, molt lluny del que massa vegades és pobrement l'expressió d'un excés de testosterona.
Així i tot, vull intentar introduir alguns elements de possible reflexió que malgrat sembli que son aliens al debat econòmic purament tècnic, al final crec que donen també aportació útil a l'economia com a ciencia, al bessó de la qüestió, i es que si la economia no està finalment al servei del comú, al manco en una proporció majoritaria i finalista, si no se corregeix convenientment la tendència humana al domini egoista, és el retorn a la llei de la selva, en que tots hi sortim perdent, fins i tot els especuladors, i un formiguer o un aixam de abelles en el conjunt, és mes inteligent que nosaltres.
Si no hi ha un rerafons de valors, prest o tard l'estat de "benestar" pot anar.sen en orris, culpa de tots.
Una altra qüestió que vaig llegir i m'ha fet reflexionar és que a l'estat espanyol és terra de molts executius, i molts d'ells bons, però no massa empresaris, per els qui jo tinc, aquests darres, mes respecte.

Garci

Re: El final dels 100 dies de gràcia (2)

Garci | 29/09/2011, 07:42

Saps el problema Paco... les polítiques econòmiques, si no son autàrquiques, necessiten de territoris supraestatals per ser efectives, siguin de dretes o d'esquerres. El problema és que més de mig món funciona governat per un capitalisme neolliberal i per això pareix que sigui l'únic que funciona. Per tant, tot el que sigui anar-hi en contra és titllat d'utòpic. I tal vegada ho sigui voler un món que no es regeixi per les desigualtats entre regions, països i persones.

Garci

Re: El final dels 100 dies de gràcia (2)

Garci | 29/09/2011, 07:34

Benvolgut Turgut, no m'he ofès en cap moment (qui ha posat el meu nom era algú amb ganes d'emprenyar, cosa que no aconseguirà). T'agraeixo les explicacions i veig que estem d'acord en gairebé tot.

- En cas de recessió (o d'estancament de l'economia i crisi com l'actual) abaratir l'acomiadament ha estat un desastre. La reforma laboral, que ha consistit bàsicament amb abaratir l'acomiadament, no ha tengut els efectes positius que ens varen prometre. Els fets i no les teories son els que manen. I els fets son milions d'aturats i nula creació de treball.

- En el tema dels serveis bàsics i els diners, si tenim en compte que ens diuen que només la confiança i el consum de la gent poden reactivar l'economia, acomiadar treballadors públics (interins o no) fa que més gent deixi de consumir. Per mi és bàsic mantenir i crear llocs de feina públics per reactivar l'economia (cosa que també diu Vicenç Navarro i que trob encertada). Em costa de creure que no hi hagi altre lloc d'on retallar (exemple de la despesa militar, la corona, l'església...). Com es sol dir, la primera prestació social és donar feina.

Paco

Re: El final dels 100 dies de gràcia (2)

Paco | 28/09/2011, 21:46

estamos en un mundo globalizado, y esas politicas de izquerdas solo pueden ser efectivas si se aplican globalmente, en todo el mundo, pero eso solo ocurria en otro mundo, y se llamaba utopia
venga hombre, navega un poco mas alla y te enteraras de donde vende este "merder"

turgut

Re: El final dels 100 dies de gràcia (2)

turgut | 28/09/2011, 20:35

Garci, no ha estat la meva intencio fregar-te res per la cara, de veres. Esper que no t'hagi ofes.

Garci NPI

Re: El final dels 100 dies de gràcia (2)

Garci NPI | 28/09/2011, 20:02

Quina passada que t'han donat Garci. Sempre aqui arreglant el món amb les teves preguntes retòriques i t'han fregat per la cara que el que tu tens és NPI.

turgut

Re: El final dels 100 dies de gràcia (2)

turgut | 28/09/2011, 19:35

Com pot ser que comprin 1300 milions d'euros d'elicópters i després retallin el sou als funcionaris, tanquin hospitals, baixin les pensions...?
Aqui estic amb tu, la compra de material bel·lic es una de les questions a suprimir de forma automatica. Es mes, possiblement sigui material importat amb la qual cosa ni per crear ocupacio interna serveix. Una vergonya

turgut

Re: El final dels 100 dies de gràcia (2)

turgut | 28/09/2011, 19:33

Perquè acomiaden cada día a milers de persones que sense feina deixaran de consumir?
Aquesta l'he contestat abans, no tenen doblers per pagar, han de demanar prestecs per pagar aquests treballadors, i això es un mal negoci per qualsevol. En termes economics es una ruina demanar doblers per pagar a uns, perque aquests diners les haura d'acabar posant tota la resta

turgut

Re: El final dels 100 dies de gràcia (2)

turgut | 28/09/2011, 19:31

Algú em pot dir com pot incentivar-se l'economia disminuint la despesa dels governs?
Disminuir la despesa dels governs no es una mesura que incentivi l'economia, no molt manco. A curt plaç te un efecte contrari, el govern deixa d'injectar doblers publics al sistema. Pero per un altra banda, son doblers que no té, que els havia de demanar per poder-los injectar. Això es un mal negoci per qualsevol empresa o particular, i tambe ho es pel govern: mai se t'acudiria, no com particular ni com empresa, demanar un prestec al banc per poder contractar gent, simplement pel fet de treure'ls de l'atur.
Ara bé, un govern no ha de fer les coses nomes en termes economics, donat que hi ha uns serveis que ha de donar, i s'haura d'endeutar per poder-los proporcionar. La questió es quins son els serveis BASICS que han de fer que s'endeuti. La resta de serveis me sap greu, no hi ha doblers, no podem gastgar el que no tenim.
Aquesta disminucio dels serveis NO BASICS per part de l'administracio si que provoca una reactivacio de l'economia al assumir-los empreses privades, que creen ocupacio i creixement.
Quina es la decissio principal dels politics en aquest cas? Decidir quins son els serveis BASICS i quins no. No val dir "la sanitat servei basic!". S'ha d'entrar al fons, dins la sanitat, el metge de capçalera es servei basic, però tal vegada n'hi ha que no (una ortodoncia, per anomenar-ne un que no ho es ja).

turgut

Re: El final dels 100 dies de gràcia (2)

turgut | 28/09/2011, 19:21

Garci, intentaré explicar-te alguna de les teves preguntes que deixes enlaire.
Algú em pot dir, amb fonament, de que serveix facilitar i abaratir l'acomiadament?
Aixi sense mes coneixement de la situacio, abaratar i afavorir l'acomiadament no serveix ni per millorar ni per disminuir l'ocupacio. Tot depen de la situacio en que això s'aplica. Facilitar i abaratir l'acomiadament es molt util per crear ocupació en els moments en que hi ha una timida recuperacio pero una crisi de confiança per part de l'empresari. En aquesta situacio, si l'acomiadament està car o no es facil, l'empresari evitarà contractar mes personal per si despres les coses no acaben d'anar be haver-lo d'acomiadar. En canvi, si sap que tendra facilitats per l'acomiadament, el contractarà. Aquesta mateixa mesura provocarà l'efecte contrari en cas de recessió. En aquest cas les facilitats per l'acomiadament provocaran que les empreses es desprenguin dels treballadors i augmenti l'atur. En el cas dels periodes de molt creixement i bonança, si que es necessari restringir les facilitats d'acomiadament per evitar abusos. Per tant, l'important no es la mesura en sí, sinó saber en quin moment s'ha de facilitar o restringir l'acomiadament per provocar un augment de l'ocupacio. Aquesta decissió es la clau, i marca la diferencia entre els politics que prenen decissions correctes i els que les prenen erronies.

Jo me pensava podia ser d' esquerres

Re: El final dels 100 dies de gràcia (2)

Jo me pensava podia ser d' esquerres | 28/09/2011, 18:09

Si es aixi com dius perque cap pais esta aplicant aixo que diu aquest senyor? jo no defens el contrari, el que dic es que cap pais esta aplicant aixo que deis. A mi ja m' agradaria pero no veig que a la practica es pugui fer. Quin motiu hi ha per que no ho facin?. Crec que no es el mateix opinar que gestionar, ni lacteoria a la practica.

Garci

Re: El final dels 100 dies de gràcia (2)

Garci | 28/09/2011, 17:00

Crec que ja ho he dit: Europa está governada per la dreta. I aquesta fa el joc als mercats. Algú em pot dir, amb fonament, de que serveix facilitar i abaratir l'acomiadament? Algú em pot dir com pot incentivar-se l'economia disminuint la despesa dels governs? No diuen que la solució és reactivar el consum, doncs perquè acomiaden cada día a milers de persones que sense feina deixaran de consumir? Com pot ser que comprin 1300 milions d'euros d'elicópters i després retallin el sou als funcionaris, tanquin hospitals, baixin les pensions...?

Ens hem tornat bojos? ens hem de creure que no hi ha res a fer i que la solució als problemes macroeconòmics és destruir la poca protecció que tenim la majoria de ciutadans?

A mi no em va bé que me diguin que això passa per tot (que no és cert, i sobre tot fora d'Europa). "Mal de muchos, consuelo de tontos" diuen.

Tornant al tema principal: perquè és d'esquerres el PSOE?

jrv

Qui governa?

jrv | 28/09/2011, 16:53

Però qualcú que és vulgui informar i hagui seguit primerament la evolució de la economía dels estats, i posteriorment mundial, en aquests darrers 20 anys pot creura que els diferents governs estatals tinguin la darrera paraula en questions econòmiques de rellevancia?
Jo crec que no, que els grans capitals, versus els grans especuladors a escala mundial, jugen, des de la cobdicia i l'egoisme d'aquesta selva postmoderna,on darrerament i com a "novetat", també s'especula obertament amb els aliments, on als grans especuladors, a part del seu guany relativament ràpid, els importa un ravec les situacions apocaliptiques de fam i mort a molts països, especialment d'Africa. S'especula, als "mercats", amb tot el que és pugui, petroli, or, coure, fusta, aliments, llautó...
Els governs estatals s'estan convertint a poc a poc, en els escolanets del gran trui especulatiu mundial, i no crec que sigui cap paranòia, el que dic . I crec, amics, que si el PP els fa el joc guardant les formes quan pot, al PSOE no li queda mes remei, i aquest darrer ja ha perdut el sentit, ha oblidat fa temps perque és diu PSOE, i que "defensa"...
Trista i preocupant realitat, perque la obcecació dels "mercats" també comporten l'empobriment mediambiental i de recursos de La Terra, i aquesta si que és imprescindible, tant com prescindibles son els especuladors ara per ara, ja nocius.

Pepe

Re: El final dels 100 dies de gràcia (2)

Pepe | 28/09/2011, 16:26

La diferència entre l'esquerra i la dret no és com dius;" la mesura, en tenir mes sensibilitats a l´hora de fer els retalls. " Això és la diferència entre el PSOE i el PP.
L'esquerra com mínim ha de defensar el mínim estat del benestar que tenim.

N' hi ha alternatives a les retallades, Vicenç Navarro l'explica molt bé a aquests dos articles un dedicat al govern d'en Zapatero i altre al d'en Mas:

na frase que está siendo utilizada machaconamente por los defensores de los recortes de gastos públicos sociales es que éstos son inevitables y necesarios. Argumentan que, consecuencia de la presión de los mercados, hay que equilibrar las cuentas del Estado y ello exige los recortes de gasto público, incluyendo el gasto público social. Esta postura se ha ido reproduciendo en los mayores medios de información, de manera tal que se ha convertido en la sabiduría convencional del país.
Es fácil de mostrar, sin embargo, que tal postura es profundamente errónea. Basta mirar los datos para ver que es insostenible. Analizando el presupuesto presentado por el gobierno español, se puede ver que había otras alternativas a recortar los gastos públicos sociales, que serían mucho más populares que los recortes que el gobierno está realizando y que, sin embargo, no se hicieron.
Así, el gobierno Zapatero ha congelado las pensiones de vejez, a fin de conseguir un ahorro de 1.500 millones de euros, con los cuales poder reducir el déficit público del estado y así equilibrar las cuentas. Si se mira el capítulo de defensa (gastos militares) del presupuesto, puede verse que esta cantidad es aproximadamente igual al capítulo “nuevas inversiones militares” que incluyen, entre otras medidas, la compra de 24 helicópteros de combate llamados Tigres. Estas inversiones podrían anularse y transferir los fondos a mantener las pensiones de vejez (que están, por cierto, entre las más bajas de los países de la Eurozona). No hay duda de que la mayoría de la ciudadanía sería más favorable a recortar gastos militares que gastos sociales. Otro capítulo, dentro del gasto militar, que consume una cantidad de euros semejante al recorte de pensiones, es el gasto de mantener las tropas en Afganistán, Líbano y Somalia, gastos que la población española ya ha indicado, a través de encuestas, que desfavorece.
Otro ejemplo. Uno de los servicios sociales más populares y necesarios, los servicios domiciliarios a personas dependientes con dependencias, ha sido recortado sustancialmente, eliminando de su presupuesto 600 millones de euros, una cifra más que respetable. Pues bien, si se mira el presupuesto, se ve que ésta es la misma cantidad que el Estado supuestamente aconfesional español se gasta en salarios a profesores que dan clases de religión católica en las escuelas públicas y privadas concertadas. Dudo que si se hubiera preguntado a la ciudadanía qué hubiera preferido recortar, hubiera escogido lo segundo –pagar los salarios de los profesores de religión católica- sobre lo primero, es decir sobre los servicios a las personas con dependencia.
Estos son dos ejemplos que muestran que había alternativas a los recortes de gasto público social. El hecho de que no se hicieran es que la Iglesia y el Ejército son más poderosos en España que los pensionistas y las personas con dependencias. En realidad, los recortes han sido más acentuados en las áreas sociales que en las área referidas en el presupuesto del Estado como defensa o educación religiosa. Por cierto, es sorprendente que el Presidente Zapatero niegue que su gobierno esté recortando gasto social y reduciendo derechos sociales. La congelación de las pensiones es una reducción de un derecho social, como también lo es la reducción del gasto en los servicios domiciliarios a las personas con dependencias. Una observación semejante aplica a los gobiernos autonómicos gobernados por el Partido Popular y por CiU, que están haciendo enormes recortes de gasto social, negando a la vez que estén reduciendo tales derechos sociales.

LA REVERSIÓN DE LA BAJADA DE IMPUESTOS
Pero el hecho es que incluso las alternativas que acabo de citar a los recortes de gasto público social, podrían evitarse si se hiciera lo que debiera haberse hecho y no se ha hecho, es decir, la reversión de la reducción de impuestos que ha estado ocurriendo durante los gobiernos Aznar y Zapatero, y que han favorecido primordialmente a las rentas superiores. Para las personas que ingresan 300.000 euros al año, sus impuestos sobre la renta han disminuido nada menos que un 37% (en el periodo 1993-2008). Para las personas que ingresan 22.300 (la mediana de renta de la clase trabajadora) ha sido sólo un 1,7%. La famosa bajada de impuestos, que supuestamente era de izquierdas, significó sólo una reducción de un 1,7% durante tal periodo para la mayoría de la clase trabajadora. Estos datos, entre muchos otros, señalan que fueron las rentas superiores las que se beneficiaron más de tal reducción de impuestos. En realidad, según una institución nada sospechosa de izquierdismo, el Fondo Monetario Internacional (que es el Vaticano del pensamiento neoliberal), la mitad del déficit estructural del Estado español se debió a la reducción de impuestos que ha ido ocurriendo durante todos estos años.
De estos datos se deduce que si hay que reducir el déficit del Estado español, se debería comenzar revirtiendo estos recortes de impuestos que supondrían cantidades mucho mayores que los recortes de gasto social que están ocurriendo. De nuevo, veamos los datos, y veamos los recortes de impuestos, uno por uno.
- Impuestos de Patrimonio. Esta reducción ha beneficiado primordialmente a los grandes patrimonios. Su recuperación selectiva, gravándose los elevados patrimonios, supondría 2.100 millones de euros.
- Impuesto de Sociedades. Este impuesto es sobre las rentas del capital derivadas de las grandes empresas. Pues bien, si se recuperara el nivel de imposición que tenía este tipo de impuestos para las grandes empresas (que facturan más de 150 millones de euros al año y que representa sólo el 0,12% de todas las empresas de España) antes de que se redujeran por los gobiernos Aznar y Zapatero, se recuperarían 5.300 millones de euros.
- Impuestos sobre las grandes riquezas. Si se recuperara, de nuevo, el nivel de imposición (que tenían antes de las reducciones de los gobiernos Aznar y Zapatero) de las personas que ganan más de 120.000 euros al año, el Estado recuperaría 2.500 millones de euros.
- Impuesto de Sucesiones. Este impuesto, que grava las herencias ha sido casi eliminado. Si se recuperara, el Estado obtendría 2.552 millones de euros.
Puede verse, pues, que sólo revirtiendo las bajadas de impuestos, que el Sr. Zapatero consideraba como característica de ser de izquierdas (lo cual se puede hacer tan rápidamente como se pueden congelar las pensiones o los fondos públicos para las personas con discapacidades), el Estado recogería inmediatamente más de 12.000 millones de euros.

CORRIGIENDO EL FRAUDE FISCAL
Pero hay otras dos opciones para que el Estado recogiera fondos y evitara así tener que reducir el ya escasamente financiado estado del bienestar español.
Cuando se habla de fraude fiscal, lo primero que uno piensa es en el pago en metálico que la gente hace cuando el lampista viene a reparar las cañerías y al cirujano en la Sanidad privada que acaba de operar a la madre del que paga la operación. Este fraude fiscal debiera corregirse. Ahora bien, este tipo de fraude, el incurrido por lo que se llama autónomos –como lampistas, abogados en los grandes gabinetes, médicos en la privada y otros- representa una cantidad menor. Sólo el 8% del fraude fiscal, según los inspectores del Sindicato de Técnicos del Ministerio de Hacienda, corresponde a este tipo de fraude. Es importante señalar, por cierto, que según tales técnicos, la mayoría de recursos de la Agencia Tributaria se centra en resolver este tipo de fraude.
La mayoría (el 71%) del fraude en España, sin embargo, lo realizan las grandes fortunas, las grandes empresas y la banca. Si se eliminara tal fraude, el Estado recogería 44.000 millones de euros. Para corregir este fraude, el Estado dedica una parte muy pequeña de sus recursos. En realidad, a la vez que el entonces Presidente Aznar subrayaba que ”los ricos no pagan impuestos” reducía el número de inspectores de Hacienda.

CORRECCIÓN DE LA POLÍTICA REGRESIVA ACTUAL
El Estado español (que incluye el central, el autonómico, y el local) es de los más regresivos y menos redistributivos que existen en la Unión Europea de los Quince. Esta observación es frecuentemente negada por las autoridades gubernamentales responsables de las políticas tributarias del país, comenzando por los Ministros o Ministras de Economía, que son también de Hacienda. Para probar que no es cierto que la política fiscal sea escasamente progresiva (en realidad, es regresiva) citan los niveles de imposición (los tipos) nominales (es decir, los que aparecen en la narrativa de las leyes y normas) que sí que son progresivos, e incluso (algunos de ellos) comparables a la progresividad promedio de los países de la UE-15.
Ahora bien, como señalan, con razón, los inspectores de Hacienda, hay una distancia muy importante entre el nivel nominal y el nivel efectivo, es decir, el nivel real que al final pagan las empresas y los individuos, distancia que aumenta con el nivel de ingresos. A mayor renta, mayor es la distancia entre el nivel nominal y el nivel efectivo. Así, según los técnicos del Ministerio de Hacienda, el nivel nominal (lo que se llama tipo general) de los impuestos de Sociedades (que son los impuestos sobre beneficios empresariales), es 30% para las grandes empresas y 25% para las medianas y pequeñas empresas (lo que se llama las PYMES). Ahora bien, el nivel efectivo, es decir, el real de las grandes empresas es mucho menor, pues sus servicios técnicos especializados les asisten para que puedan beneficiarse de una enorme cantidad de deducciones y ventajes fiscales (que hay una gran cantidad) de manera que el nivel real baja de 30% a un 19,5%. Esta bajada es menor para las medianas empresas – que facturan de 6 a 12 millones al año- (que bajan de 25% a un 21,2%) y pequeñas empresas –que facturan de 6.000 a 60.000 euros- (de 25% a 23,9%).
Las grandes empresas pagan, pues, mucho menos de lo que paga un trabajador en nómina (37% para el salario medio del país -22.802 euros- el más bajo de la UE-15 cuyo promedio es de 33.997 euros) deducciones disponibles a este trabajador es mucho más limitado que el disponible a las grandes empresas.
A ello deberíamos añadir el fraude fiscal que se concentra en las rentas superiores, como he indicado en los párrafos anteriores. Pero, incluso sin incluirlo, es decir, sin salirnos de la legalidad, estos datos (todos ellos procedentes de informe de los técnicos del Ministerio de Hacienda) muestran que el sistema fiscal legal es enormemente regresivo. Y una razón muy importante para que ello sea así es que las rentas del capital tributan mucho menos que las rentas del trabajo. Si una persona o una empresa ingresa dinero por el hecho de ser propietaria de una bien generosa renta (como las acciones de una sociedad limitada) paga menos impuestos que si tal dinero lo recibiera con el sudor de su frente, como coloquialmente se refiere al que trabaja. Mírese como se mire, esta situación es profundamente injusta y responde a un hecho obvio en nuestra sociedad: el mundo del capital (la gente súper rica derivan la mayoría de su dinero de las rentas del capital) es mucho mas poderosa que el mundo del trabajo. Como escribía una de las personas más ricas del mundo, el Sr. Warren Buffet, en un artículo titulado “Stop Coddling the Super-Rich” Los estados deben dejar de mimar a los súper ricos (The New York Times, 14.08.11), es injusto que él pagara en impuestos sólo el 17% de su renta mientras que sus empleados pagaran un 38%. Ninguna declaración en estos mismos términos se ha leído o visto en España. Y ello no es porque no haya súper ricos en nuestro país. España es uno de los países que concentra (proporcionalmente) mayor número de súper ricos (cuya tasación es menor que la de Warren Buffet. En España es sólo un 10%). Pero ello no consta en los informes de Hacienda resultado de la falta de credibilidad de las declaraciones de renta entre los súper ricos (y también, por cierto, de todos aquellos que no están pagados en nómina).
Este trato diferencial se justifica en que hay que mimar el capital (se le llama ahorro y sus instituciones más importantes son los bancos), puesto que es el que al invertirse produce puestos de trabajo. Pero los datos, de nuevo, no avalan tal supuesto. Como bien señala el Sr. Warren Buffet (al que la revista portavoz del capital estadounidense, Wall Street Journal, define correctamente como un “traidor a su clase”) en su artículo, la tasa de creación de empleo, así como el empleo total fue mayor en EEUU, durante el periodo 1950-1980 (periodo keynesiano) que en el periodo 1980-2010 (periodo neoliberal), cuando los impuestos sobre el capital descendieron espectacularmente. En realidad, el desarrollo de las políticas neoliberales que han determinado una enorme concentración de las rentas, con un incremento de las rentas del capital a costa de las rentas del trabajo, han sido muy ineficientes y han causado las crisis económicas y financieras que estamos experimentando.
No hay, pues, justificación para que las rentas del capital graven menos que las del trabajo. De ahí que existan más peticiones de que se elimine este acto discriminatorio a favor de las rentas del capital. De corregirse, podrían incrementarse los ingresos al estado en cantidades considerables.

NUEVOS IMPUESTOS
Existen otros impuestos que, como los anteriores no afectarían a la mayoría de la ciudadanía, y que significarían menos ingresos al Estado. Como ejemplos tenemos:
- Impuestos ecológicos. Se les llama ecológicos porque desincentivan la contaminación de medio ambiente, aunque es poco probable que las cantidades que estoy citado desincentiven mucho tal contaminación, pero para darse cuenta del enorme potencial de reducción, baste ver que si cada pasajero pagara al estado cinco euros por cada vuelo aéreo (la aviación aérea es de los sistemas de transporte más contaminantes) que partiera de un aeropuerto español, el Estado (central, autonómico o local) ingresaría casi 1.000 millones más (985 millones de euros).
- Mejorar la progresividad en las multas, (tales como las de tráfico), dependiendo del nivel de renta del sancionado. Esto se hace en Finlandia y es sumamente popular, puesto que exigir el mismo pago por multa (tanto al rico como al pobre) es enormemente regresivo. La aplicación de tal práctica fiscal permitiría recoger 862 millones de euros más.
- Impuestos sobre el turismo, que se hace en la mayoría de países y ciudades que atraen turistas, aunque no en España. Si usted va a Nueva York, mire su factura hotelera y verá que indica que el 7% de la factura va a la ciudad, más 3 dólares por cada noche. Aquí, ningún municipio ha tenido el coraje político de pedir ni siquiera un euro por noche. Ésta debiera ser una de las mayores fuentes de ingreso de ciudades como Barcelona, altamente turísticas. Las derechas que constantemente exigen un copago a los usuarios de la sanidad pública, mantienen un silencio ensordecedor sobre el copago hotelero. Este impuesto podría recoger 2.300 millones de euros para las autoridades locales.
- Impuestos finalistas para la sanidad, tal como hace la provincia de Ontario, con la recogida, aplicada a España, de 6.900 millones de euros.
Estos son ejemplos de lo que podría hacerse para, no sólo evitar los recortes, sino también reducir el déficit público y el enorme déficit de gasto público social de España.

EL ERROR DE LAS REFORMAS APROBADAS POR LAS CORTES ESPAÑOLAS SOBRE EL EQUILIBRIO PRESUPUESTARIO
Estos datos que presento en este artículo muestran una realidad raramente presentada en los mayores medios de información del país. Acabo de escribir estas notas el 3 de septiembre de 2011, días después de la aprobación por la mayoría de las Cortes Españolas de una medida que tendrá un enorme impacto negativo sobre el escasamente financiado Estado del Bienestar español. La incorporación en la Constitución Española de la obligatoriedad del Estado de alcanzar un equilibrio presupuestario, es un instrumento poderosísimo para desmantelar el Estado del Bienestar español.
Voces socialistas niegan esta realidad, argumentando que la ley orgánica permite un déficit del 0,4% del PIB (un déficit que casi ningún país de la Eurozona ha alcanzado durante los últimos veinte años). Tales voces han negado que tal medida prohíba que aumente el gasto público social, pues señalan que los ingresos al Estado podrían incrementarse a base de aumentar los impuestos, y con ello aumentar el gasto público, además de reducir el déficit (tal como ha argumentado Josep Oliver, economista asesor del PSC en su artículo “La Constitución y el futuro del euro” en El Periódico (01.09.11). He contestado este argumento en mi artículo en Público “¿Salvar el Estado del Bienestar?” (01.09.11). Este argumento que, teóricamente, es cierto, ignora que en la práctica, la propia historia fiscal de España muestra que la reducción del déficit se ha hecho históricamente primordialmente a base de reducción del gasto en lugar del aumento de los impuestos o de su progresividad. Y lo que está ocurriendo en Catalunya y en el resto de España es un ejemplo de ello. Tanto el gobierno español, que se define socialista, como el gobierno catalán, que es conservador-liberal, están reduciendo su déficit a costa, primordialmente de reducir el gasto público social.
No es correcto desmerecer esta observación, como hace frecuentemente, con el insulto de considerar las críticas a tales recortes como “demagogia”, epíteto que hasta ahora utilizaba la derecha para evitar tener que contestar a los argumentos y los datos presentados por los que estamos señalando el error de tales políticas.
Pero además de innecesarias, tales políticas son enormemente negativas, no sólo para el Estado del Bienestar, sino también para la economía del país. Está contribuyendo en gran manera al estancamiento de la economía española y crecimiento del desempleo. La evidencia que apoya este argumento es robusta y la realidad, por desgracia, lo está demostrando

I REFERENT A EN MAS A CATALUNYA:

Tot i que el programa electoral no incloïa realitzar retallades de despesa pública social i malgrat que el seu candidat presidencial, el Sr. Artur Mas, va subratllar que la sanitat i l’educació estarien sanes a les seves mans, sense cap retallada, al govern CiU li ha faltat temps, un cop guanyades les eleccions, per fer retallades profundes de la despesa pública incloent la sanitat i l’educació.

Aquestes retallades -ha comentat el president Mas- “són necessàries, perquè així ho exigeix Brussel•les”, és a dir, cal baixar el dèficit de la Generalitat per tal de reduir-lo i assolir així l’objectiu de reducció de tal dèficit marcat per Brussel•les. Ara bé, hi ha moltes maneres de reduir el dèficit. Una és retallant la despesa pública, incloent la despesa pública social. Una altra és apujant els impostos. En realitat, la majoria de països que estan reduint el dèficit estan utilitzant una combinació d’ambdós mètodes. Així, en el govern Sòcrates de Portugal, les retallades van suposar el 50% de les mesures de reducció del dèficit, un percentatge similar al que el partit laborista a Gran Bretanya està proposant. L’altre 50% ho aconseguirien a base de pujar impostos.

El govern Obama assoleix la reducció del dèficit a través d’un 65% en retallades i la resta en pujada d’impostos. I fins i tot, el govern David Cameron, que també va tallar dràsticament la despesa pública sense haver-ho inclòs en el seu programa, les retallades significaven el 80% de la reducció del dèficit i l’altre 20% s’assoleix a base d’apujar els impostos. El govern Brown, del partit laborista britànic, havia reduït el dèficit a base de retallades (dos terços) i pujada d’impostos (un terç). La Sra. Thatcher, per cert, havia assolit la reducció del dèficit a base d’un 50% de retallades i un 50% d’augment d’impostos. Doncs bé, dins d’aquesta llista de països, l’únic país que intenta reduir el dèficit només a base de retallades és el govern CiU de Catalunya. El 100% de la reducció del dèficit es basa en retallades de la despesa pública, incloent la despesa pública social que finança el escassament desenvolupat estat del benestar català.

En realitat, i tal com he indicat en els meus escrits, és un gran error de política econòmica baixar la despesa pública, ja que en aquest moment de recessió hauria d’augmentar-se per tal d’estimular l’economia. Tota l’evidència empírica existent mostra que la millor manera de reduir el dèficit és augmentar el creixement econòmic. Ara bé, mostro aquestes dades per documentar la duresa de les retallades, resultat de l’aplicació del dogma neoliberal, havent estat el govern Mas el més radical en el seu desenvolupament.

Existeixen a més a més, altres alternatives a aquestes retallades, incloent, per exemple, gravar les rendes i els beneficis del capital financer, que va ser un dels responsables de la crisis financera i que ara s’està beneficiant enormement de la crisis. Fins i tot el Fons Monetari Internacional (una institució de clara sensibilitat neoliberal) en el seu moment va considerar que seria aconsellable gravar el capital financer, és a dir, a la Banca, per a contribuir a pagar als estats els costos socials creats per la crisi que tal capital financer va crear. Aquests gravàmens s’aplicarien sobre els súper beneficis de la banca i sobre els sous elevats dels banquers i els seus bons. Segons l’FMI, aquests gravàmens serien fàcils d’aplicar. Aquestes propostes, tanmateix, mai van sortir del gabinet d’estudis de l’FMI a causa de l’enorme oposició de la banca.

Ara bé, segons les estimacions de David Lizoain (veure els seus excel•lents articles “Una alternativa a los recortes: un impuesto sobre actividades financieras” i “Los recortes desequilibrados de Artur Mas” al meu blog www.vnavarro.org, del qual he extret totes les dades que utilitzo en aquest article) resulta que tal gravamen aplicat a Catalunya generaria un mínim de 600 milions d’euros, una quantitat semblant a la que el govern CiU proposa retallar en sanitat. En realitat, tal com subratlla David Lizoain, és probable que la quantitat aconseguida per aquest gravamen pugui ser fins i tot més elevada a causa del major pes del capital financer a Catalunya. Una darrera observació, quan una proposta semblant, de gravar el capital financer i els banquers, es va fer a nivell europeu, la Internacional Liberal i la Internacional Popular, a la qual pertanyen els dos partits de la coalició governant de la Generalitat de Catalunya, es van oposar a la seva aprovació. Prefereixen més fer les retallades.

follonero

Re: El final dels 100 dies de gràcia (2)

follonero | 28/09/2011, 16:22

Tú no ets d'esquerres, si ho fossis no defensaries unes polítiques que volen acabar amb l'estat del bennestar, ni justificaries unes mesures que fan que les diferències entre els que més tenen i els més pobres siguin cada vegada més grans

follonero

Re: El final dels 100 dies de gràcia (2)

follonero | 28/09/2011, 16:22

Tú no ets d'esquerres, si ho fossis no defensaries unes polítiques que volen acabar amb l'estat del bennestar, ni justificaries unes mesures que fan que les diferències entre els que més tenen i els més pobres siguin cada vegada més grans

jo també soc ´esquerres

Re: El final dels 100 dies de gràcia (2)

jo també soc ´esquerres | 28/09/2011, 15:47

No me serveix l´exemple de Islandia, supos que no necessites saber els motius perquè son evidents. El govern del PP de les Illes Balears acaba d´anunciar que fotrà el carrer a 800 persones. Les retallades socials s´estàn fent a tot europa, les polítiques que calificau de neoliberals son les que estàn aplicant pràcticament arreu i encara no he sentit cap exemple pràctic del que dieu. Pens que pots ser la diferència entre les dretes i les esquerres està en la mesura, en tenir mes sensibilitats a l´hora de fer els retalls. L´impost de patrimoni, tots ho sabem no resol res i, com se diu a qualque comentari, ho pagaran 4 despistats que encara no ho han posat en nom de societats.

Pepe

Re: El final dels 100 dies de gràcia (2)

Pepe | 28/09/2011, 13:32

Turgut si que pens que serveix per alguna cosa, encara que evidentment és insuficient.
És clar que els més rics tenen nombroses vies d'escap per evitar els impostos ( el diari públic el va resumir molt bé al segúent article; www.publico.es/dinero/396933/vias-de-escape-para-que-los-ricos-no-paguen-impuestos

És a totes aquestes vies de frau fiscal on s'ha de fer feina des de l'esquerra per aconseguir un sistema impositiu directe i proporcional.

Garci

Re: El final dels 100 dies de gràcia (2)

Garci | 28/09/2011, 12:29

No he dit en cap moment que Alternativa sigui l'únic partit d'esquerres. Però tu no m'has rebatut el que he dit: el PSOE és un partit de dretes (neoliberal). No és qüestió de si a tota Europa se fa el mateix (hi ha llocs, com Islàndia, que no fan aquestes coses), potser tota Europa sigui governada per la dreta.

Tornant al PSOE i la típica frase de la por "el PP ho faria pitjor"... jo no ho puc assegurar. Soc historiador i m'agrada analitzar els fets. I els fets diuen que aquest govern del PSOE ha retallat drets socials i laborals com mai. Abans ja he enumerat un seguit de fets constatables. Ho hagués fet el PP? segurament sí. Però encara no ho han fet. No siguem demagogs i juguem a la por. PP i PSOE s'han posat d'acord en massa ocasions per lesionar els nostres drets durant aquests anys.

turgut

Re: El final dels 100 dies de gràcia (2)

turgut | 28/09/2011, 10:55

Pepe, de veres creus que aquest impost de patrimoni serveix de quolque cosa? 160000 pobres pardillos que no varen posar els bens a nom de societats i ara molts sense tenir un duro hauran de pagar. I els que realment en saben, ho tenen tot en societats i sense passar per caixa.

Pepe

Re: El final dels 100 dies de gràcia (2)

Pepe | 28/09/2011, 10:19

El PP el farà pitjor peròi la política econòmica neoliberal que ha aplicat el PSOE ha preparat el camí al PP.
Hi ha i n'hi havia alternatives, només cal veure el tema de l'impost del patrimoni, em vols dir que no el podien haver fet abans?

Jo també soc d´esquerres

Re: El final dels 100 dies de gràcia (2)

Jo també soc d´esquerres | 28/09/2011, 09:44

L´exclusiva de l´esquerra la te Alternativa, ningú es més d´esqueres que voltros. Me sap greu però no teniu l´exclusiva. Mots d´altres també som d´esquerres i per desgràcia en els temps que corren s´estant posant mesures molt dificils. Creus que el PP ho farà diferent?. A quin país de la comunitat europea no s´estan prenent les mesures que denuncies?

Garci

PSOE

Garci | 28/09/2011, 07:33

Esquerra? Retallades a les pensions, a la jubilació, als drets laborals, a la sanitat... precarització i inseguretat a la gent que menys té... rescat als bancs... i després es fan dir d'esquerres.

Alternativa per Pollença

Re: El final dels 100 dies de gràcia (2)

Alternativa per Pollença | 27/09/2011, 22:14

Victor M Conejo en
SOPAS MALLORQUINAS
Un conseller y unas tonterías

No es exactamente lo mismo ser un incompetente que ser tonto. El primero es reiteradamente incapaz de hacer las cosas bien; el segundo no puede siquiera visualizar cómo deberían hacerse. El incompetente suele ser soberbio; el tonto, servil. Y por último: ambas taras no son en absoluto excluyentes. La matización es importante para calibrar lo oído hace unos días: dijo el conseller de Turismo y Deportes, Carlos Delgado, que las ayudas que su departamento daba tradicionalmente a la Temporada de Ballet de Mallorca, el Festival de Jazz de sa Pobla o el Festival de Pollença se habían denegado porque estos eventos no alcanzaron la puntuación mínima que fijan los criterios de la conselleria.
El ciclo de Ballet lleva 16 años celebrándose, ¡16 años!, estando situado entre los de más categoría de Europa (y esto no es que lo diga un mallorquín, sino que lo aseguran muchos europeos). El festival de jazz lleva 17 ediciones, ¡17 ediciones!, habiendo programado docenas de conciertos con primeras figuras mundiales del género (para el que no valore esta música, piense que el currículum del certamen significaría lo mismo que haber traído a Pedro Almodóvar a Mallorca docenas de veces). El de Pollença ha celebrado este año su 50 aniversario –aquí no hay exclamaciones; la cifra ya es contundente por sí sola–, y es probablemente la cita principal en la isla para los aficionados a la música clásica (el que escribe no es aficionado a ésta, pero como tampoco es un asilvestrado, puede valorar el festival).
Señor Delgado: si los criterios técnicos de su conselleria no son capaces de calibrar con justicia, realismo o simple sentido común acontecimientos culturales de notabilísima relevancia como los tres citados, ¿qué es lo que está mal, dichos eventos o el sistema de puntuación? Mal futuro le vería al conseller si le aplicaran a él mismo unos baremos similares, a todas luces poco lúcidos y coherentes. Redundo en la idea del inicio y cierro con una cita: fue Ortega y Gasset, si no recuerdo mal, quien dijo que “tonto es el que dice tonterías”.

Lluis

PSOE

Lluis | 27/09/2011, 20:02

Nou cas de corrupció a l'esquerra. Ja fa pep

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.
Amb suport per a Gravatars
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb