Alternativa | 27 Novembre, 2011 07:00
Uns atractius més dels molts que podem trobar a Menorca, són les pedreres de marès i n’hi ha un grapat de ben interessants. Tinguérem l’ocasió de visitar les de s’Hostal que estan molt a prop de Ciutadella, ja feia estona que en teníem ganes.
Estan gestionades per Lithica, una associació cultural que se preocupa de la preservació d’aquests llocs artificials però que tenen un bon valor paisatgístic i cultural. En alguns cassos aquestes pedreres han estat salvades de convertir-se en simples abocadors.
Les Pedreres de s’Hostal estan dividides en dues parts, les antigues i les modernes. La part moderna té importància per les seves dimensions, la verticalitat de les parets i perquè és un lloc que se fa servir com a auditori a l’aire lliure. Aquest gran clot se començà als anys cinquanta, quan aquestes explotacions se mecanitzaren i s’hi deixà de fer feina a l’any 1994.
La part antiga és un altre món, les formes són d’allò més variades i tot és un autèntic laberint que anaren formant els trencadors segons la duresa i qualitat del marès que extreien. Llocs de més fondària que d’altres, parets amb corbes espectaculars, passadissos, forats a les parets per passar d’un tall a un altre, escaletes que s’anaven construint així com s’anava enfondint, tot i que algunes no se continuaren i quedaren penjades a la paret, etc. Un lloc per observar el tipus de feina que se feia en aquell temps, les parets tenen marcades les senyes dels cops d’escoda, eren necessaris molts de cops i molta força per a treure una pesa (una rodona) que aproximadament feia 33x33x60.
Aquesta part antiga té més de 200 anys, a l’hora de recuperar-la s’hi feren plantacions de flora autòctona i se formaren alguns horts inspirats en antigues cultures, llocs per passejar, descansar i meditar.
La flora i la fauna va colonitzant aquest indret però l’únic animalet que poguérem observar bé va ser la Podarcis Sicula (sargantana italiana) amb els seus colors verdosos vius. Va ser introduïda entre els segles XI i XIII, segurament des de Cerdenya a través del comerç.
Les Pedreres de s’Hostal estan incloses a un projecte pilot de rehabilitació com a patrimoni etnogràfic de Menorca. Estan catalogades com a Patrimoni Històric i Artístic per la UNESCO.
ARFV
Garci | 27/11/2011, 09:50
Vaig veure un reportatge sobre unes pedreres de Menorca i una associació que pretenia recuperar-les per recordar els oficis que allà s'hi feien. Podria ser que fos aquestes pedreres. Molt interessant l'article.
alternativaperpollenca@gmail.com
Aquest blog és plural i lliure. Les opinions dels comentaris reflecteixen només el parer de l'autor del mateix i des del blog URXELLA no ens fem responsables del seu contingut.
CAP OBJECTIU ÉS MASSA PETIT,CAP VICTÒRIA MASSA INSIGNIFICANT. Arundhati Roy
Pla de Futura Gestió: Programa Electoral 2015-2019
« | Març 2024 | » | ||||
---|---|---|---|---|---|---|
Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
1 | 2 | 3 | ||||
4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 |
11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 |
18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 |
25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | 31 |
Re: Trescant pel món (CLIII) Pedreres de s'Hostal.
Pepe | 27/11/2011, 10:17
Gràcies de nou per aquest interessant article. Trescant per internet he trobat aquest article de fa anys que també us pot interessar, i que té relació amb altra pedra... El monòlit a major glòria de la legió Condor que vam aconseguir llevar a la passada legislatura.
www.revistacambrils.com/index.php?&reportatge=true&
De Jordi Moreno
...El juny de 1937 es van traslladar de Màlaga a la base mallorquina de Pollença. Van ser un element clau en el bloqueig de la costa republicana perjudicant els mitjans de navegació i les comunicacions terrestres. El model que va caure a Cambrils era un Heinkel-59, un avió de construcció molt robusta especialment pensat per volar en condicions climatològiques desfavorables. Dotat d’una una gran autonomia, volava sovint a pocs metres del terra, bombardejava més d’un objectiu en cada missió i metrallava el tràfic vial. Un tipus d’atac nocturn força freqüent era el d’entrar planejant sobre la costa des de molta alçada amb el motor aturat per no alertar la defensa antiaèria i bombardejar a baixa altura sortint a tot gas a frec d’aigua.
Aquesta unitat aèria va ser la protagonista del assetjament aeri de la ciutat de Tarragona; us recomano fer una ullada al llibre González Huix per copsar l’abast de la seva destrucció. Impressionen les fotografies preses des dels mateixos avions que omplen de bombes el port i altres parts d’aquesta ciutat. L’objectiu d’aquesta esquadrilla era doble: per una part efectuar atacs precisos d’objectius i per l’altra minar la moral de la població. El pilot republicà Joan de Milany escriu a les seves memòries: “els bombardeigs diürns causaven danys durant pocs minuts i no desmoralitzaven tant la població de reraguarda com la presència contínua, durant les nits, d’uns quants hidroavions que, procedents de les bases de Mallorca, es dedicaven a recórrer el litoral en vol rasant durant hores i més hores, llençant de tant en tant alguna bomba o metrallant si es presentava l’ocasió. La gent, privada del seu descans, tenia els nervis destrossats i llençava queixes contra l’aviació republicana ignorant-ne les seves dificultats. Al valor de nit, sense ràdio per localitzar l’enemic que passava a ras de les teulades, era una tasca quasi impossible i els hidroavions es passejaven per la costa com Pedro por su casa”. L’esquadrilla va arribar a estar formada per 15 avions Heinkel-59, dels quals sis van ser abatuts i tres van caure per accident. En el decurs de les seves missions van morir un total d’onze tripulants.