Alternativa | 24 Maig, 2012 06:00
Anterior article.
1.- L’EVOLUCIÓ ECONÒMICA ORDINÀRIA EN SOCIETATS DE CREIXEMENT
Com ja s’ha dit, la crisi que patim no només és una. Vivim una crisi ecològica que, a més, està indissolublement lligada a una crisi energètica. Depenem dels combustibles fòssils: el 90% de l’energia que es fa servir a Occident prové del petroli. Vivim un pic del seu consum, el que vol dir que cada vegada serà més costós, fins i tot militarment. Aquestes dues crisis, juntament amb l’alimentària que aquí encara no s’ha patit però que sí s’ha viscut a Àfrica o Àsia, són el que es poden resumir com a crisis socioambientals. Mentre hi havia doblers per gastar, no n’eren conscients, perquè vivíem a una societat sedada per sobreconsum.
No obstant això, la plena consciència de la crisi va esclatar quan ho fa fer la bombolla financera a l’any 2007. L’origen del que es coneix com a financiarització el podem rastrejar fins al moment en què la banca comercial es converteix en banca d’inversió. Es fan inversions d’alt risc amb l’estalvi (bombolla immobiliària a Espanya) i el crèdit interbancari. A més, hi ha un increment del consum basat en el deute. També hi ha altres raons. En la mesura en què els fons d’inversions estan assignant contínuament cada vegada més doblers a les matèries primeres, en pressionen el preu. És una profecia que es compleix a si mateixa, perquè els fluxos financers empenyen els preus a l’alça. Així, el preu puja però no és per l’oferta i la demanda. Hi ha una relació directa amb els fluxos financers: quan fugen del mercat de futurs de matèries primeres el seu preu cau, i a l’inrevés. Hi ha massa doblers per a tan pocs actius bons, no hi ha inversions suficientment bones a la vista per absorbir tant de volum de doblers: s’inflen actius, un darrera l’altre... fins que es desplomen.
Tots els fenòmens anteriors havien conduit a la idea que era possible viure a societats de creixement sense fi. Abans de 2007, caixes i bancs s’expandien en la mesura en què ho feien els alts rendiments del capital. També els inversors en treien profit, i com a metàfora del que després esclatà es pot agafar l’exemple del Fórum Filáteco, pura especulació, però que va donar uns alts beneficis durant uns anys fins que es va demostrar que l’únic que venia era fum.
Un altre exemple simbòlicament escandalós, lligat a la bombolla de la economia, és el de les remuneracions als alts executius. Cinc alts càrrecs de la CAM s’han emborsat 15 milions d’euros en indemnitzacions. José Luis Méndez, de Caixa Galicia, ara fusionada amb Caixanova, té un contracte blindat, amb un retir de 16,5 milions d’euros bruts i l’increïble quantitat de 10,8 milions nets. Per fer-se una idea del que significa aquesta xifra, hem de pensar que una persona amb el sou mitjà a Espanya (21.500 euros l’any) hauria de fer feina cinc segles per cobrar aquesta quantitat; amb el sou del president del govern espanyol (78.185 euros) farien falta 138 anys de feina. Els tres màxims directius de Novacaixagalicia es duen 23 milions d’euros d’indemnització com a premi per enfonsar la caixa. Surten del seu despatx tan campants, esquivant un forat que ja ens ha costat 2.465 milions d’euros.
http://mainds.files.wordpress.com/2011/03/cuento-de-la-crisis.jpg
Joan C C | 24/05/2012, 11:34
Aquesta nina si sembla que esta ben documentada. h ttp://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=Yh8wUHtdY8w
alternativaperpollenca@gmail.com
Aquest blog és plural i lliure. Les opinions dels comentaris reflecteixen només el parer de l'autor del mateix i des del blog URXELLA no ens fem responsables del seu contingut.
CAP OBJECTIU ÉS MASSA PETIT,CAP VICTÒRIA MASSA INSIGNIFICANT. Arundhati Roy
Pla de Futura Gestió: Programa Electoral 2015-2019
« | Març 2024 | » | ||||
---|---|---|---|---|---|---|
Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
1 | 2 | 3 | ||||
4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 |
11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 |
18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 |
25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | 31 |
Re: ANOTACIONS SOBRE LA CRISI (II). L’ESCLAT DE LA CRISI.
Pepe | 24/05/2012, 16:37
És molt clar que ens trobam al final d'un cicle al qual hem consumit gran part de l'energia acumulada pel planeta. Hi ha municipis del món que ja han començat a preparar la transició , estaria bé que a Pollença a més del dia a dia comencéssim a pensar en el futur.