URXELLA

http://alternativaperpollenca.com

Trescant pel món (CLXXIX) Solleric.

Alternativa | 27 Maig, 2012 06:00 | facebook.com twitter.com

El 28 d’abril passat hi havia organitzat un itinerari per Solleric, preparat per les educadores del Paratge Natural de la Serra de Tramuntana que varen anar explicant sobre temes històrics i etnològics.

Aquesta possessió que ja era una antiga alqueria, anomenada pels musulmans Xular, quedà baix el domini de Pere de Centelles després de que els nobles Catalano-Aragonesos se repartiren les terres mallorquines.

En el segle XVI ja està documentat que hi ha celler i tafona, aquesta sempre ha estat una de les més productives de Mallorca degut a les grans extensions d’olivar d’on als principis del segle XX se recollien unes 120 tones d’oliva per anyada. A l’any 1910 produí 144.000 litres d’oli.

Noltros començam l’excursió a la carretera d’Alaró  a Orient Km 18, que és on prendrem l’antic camí públic que comunicava Alaró amb Lluc, documentat des de 1638 ; per cert que aquesta via de comunicació havia estat tancada per els propietaris de Solleric però gràcies a que l’Ajuntament d’Alaró ha fet la seva feina, que no és altra que defensar un bé públic, aquest ha estat recuperat i restaurat, passant a formar part del GR- 221. Ja podrien altres ajuntaments prendre exemple i defensar el patrimoni públic i no els interessos d’uns particulars barruts. Seguim l’itinerari i arribam a un tram empedrat on se pot apreciar la bona feina dels margers del Consell que n’han restaurat part.

Ens desviam una miqueta per a visitar les cases de Sa Font de Sa Figuera, unes cases mallorquines austeres que des de l’exterior se poden veure alguns elements que mostren el tipus de vida que duien les famílies que l’habitaven i la necessitat de ser auto suficients. Tornam una mica enrere i seguim el camí que havíem deixat, aviat ens trobam algun fleix de bona mida amb tot el fullam, amb aquest verd peculiar que els distingeix. Un poc abans d’arribar a les cases de Solleric, a les voreres del torrent se forma un bosc amb una mescla de fleixos, polls, plàtans (platers), alzines i qualque pi, fent una curiosa mescla de colors.

Arribam a les cases i ja se veu l’estil senyorial de l’edifici principal, amb una gran façana construïda de pedra tallada en blocs rectangulars. No podem entrar però des de l’exterior se poden contemplar jardins i alguns elements decoratius. Continuam una mica més amunt per  veure una gran zona d’olivar que és fins on està programada l’excursió i després d’algunes explicacions i comentaris el grup se prepara per refer el camí per on havia vingut. Noltros teníem previst continuar i sortir per el Clot d’Almadrà i així ho havíem acordat amb les monitores.

Seguim i aviat arribam a la Placeta d’en Sion, anam davallant per les parades de l’olivar i trobam Sa Casa Nova, que no té res a veure amb el nom ja que està molt abandonada i en mal estat. És destacable un aljub bastant gros totalment elevat i l’aqüeducte que li portava l’aigua. Aquí mateix aturarem per dinar un poc.

Al cap d’una estona tornam a agafar camí i aviat arribam al torrent d’Almadrà, just devora hi ha el camí de Tossals Verds que ens durà fins a devora les cases de Son Ordines que és el nostre punt d’arribada.

Ha estat una travessa ben interessant. L’obertura del camí vell d’Alaró a Lluc permet fer aquest itinerari però té altres variants que pot ser un altre dia facem.

                                                                                                            ARFV

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Rètol fagocitat per un arbre.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Comentaris

jrv

Batlle

jrv | 27/05/2012, 21:03

Josep Gomila?? No estic molt segur que fos d'esquerres, i en tot cas, ara segur que no.

ARFV

Re: Trescant pel món (CLXXIX) Solleric.

ARFV | 27/05/2012, 18:06

Joan Vicenç, és vera que una malifeta d’un polític d’esquerres indigna més que quan la fa un de dretes, supòs que d’aquest segon l’esperes i de l’altre no però ja veus que no sempre és així. Alguna vegada pot ser per complicitat, altra per deixadesa o per por de perdre la cadira.
Salut.

ARFV

Re: Trescant pel món (CLXXIX) Solleric.

ARFV | 27/05/2012, 17:54

Gràcies Pepe.

Joan Vicenç

Solleric

Joan Vicenç | 27/05/2012, 15:17

Terra bona gràcies als seus jornalers i a pesar dels seus senyors. A la primera foto, una obra il·legal consistent en la llicència d'uns sestadors per a senyors, concedida per un ajuntament amb batlle pel PSM amb regidor d'urbanisme del PP. Allà pel començament del nou mil·leni.

Pepe

Re: Trescant pel món (CLXXIX) Solleric.

Pepe | 27/05/2012, 11:29

Una vegada més un gran article Toni, gràcies.

G

Re: Trescant pel món (CLXXIX) Solleric.

G | 27/05/2012, 10:58

¿ VERGONZOSO ? , NO , DEMOCRÁTICO A SU MANERA.


El hospital Santa Tecla de Tarragona tiene un nuevo "asesor", que cobrará una nómina de 6000 € al mes.
Se llama Francisco Camps y es el ex-presidente de la Generalitat Valenciana.

No olvidemos que la Consejera de Salud de la Generalitat de Cataluña ha anunciado que se recortan los presupuestos en los centros de salud y hospitales.

No son capaces de contratar a más personal sanitario y de otros colectivos, que son los que hacen falta, pero sí que son capaces de pagar 6000 € mensuales a un "asesor" que no tiene ni puta idea de lo que va a asesorar
!Claro!, no pueden contratar a más médicos ni enfermeras, con todos los que hay parados, pero sí a un asesor (que escasean) y pagarle ¡¡¡6000€ mensuales!!!

¡¡¡Y luego dicen que no hay dinero!!! !Depende para quien! "Para ellos" sí que lo hay, y en abundancia.

!!! Pandilla de inmorales ladrones !!!

G

Re: Trescant pel món (CLXXIX) Solleric.

G | 27/05/2012, 10:55

EL FILL DEL BARÍTON DESAFINA PLANAS I SANMARTÍ
El 28 de novembre de fa tres anys, morí un molt antic i molt bon amic meu: el baríton mallorquí Francesc Bosch i Bauzá, nascut a Esporles l'any 1917. Degut a les circumstàncies dels temps, fou conegut com Francisco Bosch perquè, quan Mallorca li quedà petita, agafà el bolic i recorregué tota Espanya i la voltà vàries vegades encapçalant una companyia de sarsuela amb la que també va viatjar a Cuba, Mèxic i fins i tot arribà als Estats Units. Així, idò, Francisco Bosch es convertí en el millor baríton de la història musical de Mallorca i un dels millors de l'Estat en una època dominada pel gran Marcos Redondo, ambdós dedicats a la sarsuela, gènere que servia de refugi als cantants que no arribaren a triomfar a l'òpera però que foren veritables estrelles en un gènere que, en cap cas, no es pot dir menor. Recordin que Afredo Kraus, Manel Ausensi o Pilar Lorengar i Ataulfo Argenta protagonitzaren gravacions històriques del gènere.
Bosch fou el primer gran cantant illenc que triomfà a Mallorca, Espanya i l'estranger després del baix Francesc Mateu Nicolau, conegut com a Uetam, que arribà, fins i tot, a actuar a la Rússia dels tsars i que morí l'any 1913, quatre abans del naixement de Bosch. Aquest actuà als teatres Principal i Líric, a més de moltes altres bandes de les Balears i jo vaig tenir el privilegi d'escoltar-lo moltes vegades i tractar-lo personalment gràcies a que el meu pare era el gerent de l'empresa Roses-Tous que explotava els teatres Líric i Balear. Conservo un record autografiat del cantant i amic que, a més, va actuar, gratuïtament i de tot cor, en qualque recital organitzat per la Casa Catalana de Mallorca, presidida per mon pare. Per això, quan l'actual desgovern de la ultradreta espanyola prengué possessió dels seus càrrecs, gairebé vaig estar content de trobar-hi la presència de Rafel Bosch, conseller d'Educació, Cultura i Universitats.
No el coneixia personalment, per això, quan me'l vaig trobar al restaurant Toque, de Ciutat, m'hi vaig adreçar per felicitar-lo i dir-li la relació d'amistat amb son pare. Em digué que ho sabia i que ho agraïa. Vaig aprofitar per demanar-li que, donat el seu càrrec, procuràs influir per a conservar la nostra llengua, la nostra cultura i la nostra identitat. La resposta seva fou que faria tot el que estigués a la seva mà perquè fos així. La breu conversa acabà talment així: I si qualque dia l'obliguen a anar contra tot això? La seva resposta fou breu, clara i ferma: la meva família mai no m'ho perdonaria! És així o no, senyor Rafel? I, ara, la pregunta d'ara: la seva família, li ha perdonat totes les malifetes que ha fet, fa i, segurament, farà des de llavors? El seu president que es diu Bauzá com son pare, sap que ell (son pare) col·laborà amb la Casa Catalana, encara que fos “de Mallorca”?
Hi ha una cosa que m'ha ferit especialment, venint de la família de Francisco Bosch, i és que vostè acabi de flastomar aquesta frase: “el PP ha acabat amb la dictadura catalanista”. En primer lloc, què és, segons vostè, el catalanisme? Jo sóc nascut al Principat i no sóc catalanista: sóc català i punt. I mallorquí molt més que molts mallorquins, especialment tots i totes els que estan al desgovern amb vostè. I, digui’m: què és la dictadura catalanista que vostè acaba d'eliminar amb l'ajut de l'apotecari? On és o era la dictadura? Cregui’m que m'agradaria saber-ho. Doni’m dades concretes. És un dir ja que vostè no es dignarà respondre'm. Llegir-me sí, perquè em referesc a son pare en termes elogiosos com no podia ser per manco. Però respondre’m, ja sé que no. No tenc ni idea del pensament polític de son pare, un home que, a la força, va haver de nedar en les aigües brutes del franquisme, com tothom, però no crec que el que vostè fa en contra de l'ensenyament del català, de la defensa de la nostra llengua, de la normalització del seu ús, d'iniciar una nova guerra idiomàtica, de tornar al franquisme, poc a poc, però amb pas ferm, el fes sentir-se orgullós.
Miri el rebuig del poble mallorquí, per parlar, només, de Mallorca, les manifestacions, els llaços, les protestes. D'això se'n sent orgullosa la seva família? El feliciten, cada vespre, quan arriba a casa, per tot aquest merder? Molt bé, Rafel, avui has estat magnífic! No afluixis, no aturis, demà més! Sàpiga que ha romput una il·lusió: la meva. Ja em costava confiar en un fill polític de Fraga Iribarne, que aquest sí en sabia de dictadures! Però confiava en un fill den Francisco Bosch, especialment després de la seva promesa fellona. Per això he quedat decebut. Una vegada que confio en l'extrema dreta, m'equivoc. Mala sort. Sent molt haver de dir-li que si el baríton afinava molt bé amb aquella veu potent, especialment ben impostada, el seu fill, vostè, ha desafinat. Però no una sola vegada, sinó des que ha començat la seva actuació. Un desastre! I, a més, i el que és pitjor, ha desentonat. Escolti les veus de tants i tants mallorquins afectats per la seva actuació.
L'esbroncada és de les que fan època!

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.
Amb suport per a Gravatars
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb