URXELLA

http://alternativaperpollenca.com

“No són com noltros”

Alternativa | 07 Octubre, 2012 06:00 | facebook.com twitter.com

Article del nostre company Mariano Moragues. Ja sabeu que si voleu escriure algun article només ens l'heu d'enviar a alternativaperpollenca@gmail.com

Aquesta afirmació es sentia molt devers els anys 50 quan comparegué a Mallorca la munió de peninsulars a cercar feina. Es posava de manifest el sentiment d’una diferència de tarannà, a vegades simplement com una constatació i altres vegades podia amagar també una certa xenofòbia. Això realment no és inusitat i estrafolari, cada comunitat humana pot dir de les altres el mateix “no són com noltros”, perquè cada una  té unes característiques pròpies que li donen una identitat, sense que això signifiqui que una comunitat és millor que una altra, simplement constata una diferència en la manera col·lectiva de ser, pensar y sentir. Els alemanys poden dir que els mallorquins no són com ells, els bolivians poden dir el mateix i també al revés. És un fet que ve marcat per una història, una cultura, una geografia, una genètica...

El fet que avui per tot arreu hi hagi un gran mobilitat de persones i un intercanvi de cultures, no significa que estam ja homogeneïtzats, no podem parlar d’una comunitat global uniforme en la seva manera de ser. El més que podem dir és que es va assumint, en bona hora, com a fet universal la dignitat de tota persona i la igualtat en drets dels humans. A partir d’aquí ens podem plantejar munt de preguntes essencials: Com manejar la convivència amb aquells “no són com noltros”?  El que s’incorpora a una comunitat distinta s’ha integrar o assimilar als nadius? El futur desitjable és una comunitat humana uniforme o més bé la diversitat és font de riquesa i creativitat? Tot grup humà té dret a preservar la seva identitat? És legítim o no que un estat vulgui uniformitzar els grups que tenen característiques pròpies que els fan diferents als altres grups de l’estat?  Tenen els grups constituïts en poble, nació o país, el dret a l’autodeterminació, triant les seves pròpies formes de govern i el seu camí pel desenvolupament econòmic, social i cultural? No és inherent a la democràcia el dret  a consultar al poble la seva voluntat? No és el més democràtic sotmetre al veredicte del poble qüestions importants? No és el poble el depositari de la sobirania a la que han d’obeir el governants?  ...

Aquestes preguntes i moltes altres no es poden respondre amb lleugeresa irreflexiva; molt manco a llendarades, amb amenaces, insults, desqualificacions, ni tan sols en lleis com si fossin immutables. Avui arreu  d’Europa, s’obrin demandes de pobles que reclamen l’autodeterminació (p.e. Irlanda, Escòcia, ara Catalunya...), i això no són fets nous; és un fet freqüent i normal. En un parell de dècades hem vist dins Europa més d’una vintena de països que s’han independitzat i no hem de recular massa dins la història d’Espanya per trobar una catefa de països que s’han independitzat: Sahara Espanyol, Guinea Equatorial, Cuba, Filipines i la llista seria molt llarga si ens féssim enfora en el temps. Tota persona té dret a ser qui és i ningú té dret a exigir que els altres siguin com un és. Així com hi ha persones jurídiques (societats, ONGs, Clubs, etc.) que tenen una identitat pròpia que mereix respecte, el mateix val pels pobles, que són una persona de persones,  que volen ser qui són i no volen dissoldre’s com tals i perdre la seva identitat. Cada poble té dret a ser com és i fins i tot podríem dir que és un deure el “siua qui sou” i no us alieneu.

 

 

Comentaris

jrv

Democracia en llibertat vigilada

jrv | 07/10/2012, 18:10

Molt bo l'article de Mariano Moragues, i la reflexio es avinent amb els que predican l'internacionalisme, allo tan pronunciat pels representants d'una elit que s'autodeniomina cosmopolita, pero que quan li parlen d'autodeterminacio d'una part de l'estat plurinacional on gaudeix del privilegi de que la seva llengua sigui escollida unilateralment com a llengua unica obligatoria, posa el crit al cel. Utilitzant arguments com allo de que "els nacionalismes es curen viatjant", quan ells tan sols viatgen a indrets on tan sols es parla castella, o, mes que viatjar, tan sols "van a fer de turistes", com tants altres, milions, fan amb Mallorca, on n' hi ha que no saben si l'Illa esta a l'Atlantic o al Mediterrani, i no es broma. Pero deixant-se de exemples, tan sols el rspecte a la voluntat democratica, surti el que surti, ens permetra viure en pau i dignament.
Jo tan sols voldria viure i treballar a un pais petit, pero digne, on tot hom sigui inicialment benvingut, per poder respectar i ser respectat, aprenguent dels altres, com aixi ha sigut a tots els paisos petits d'Europa

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.
Amb suport per a Gravatars
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb