URXELLA

http://alternativaperpollenca.com

Tornar a començar

Alternativa | 25 Febrer, 2013 23:01

Cada dia que passa surten a llum més casos de corrupció que afecten pràcticament tots els òrgans representatius del país. Afecta al partit que sosté el govern de l’Estat i la majoria de Comunitats Autònomes. Afecta el principal partit de l’oposició que també governa a altres comunitats. Afecta el govern de Convergència i Unió a Catalunya, afecta la Patronal, poder judicial i, com no, la Casa Reial. A nivell de Balears, no fa falta recordar-ho, ens governa el partit polític amb més casos de corrupció, tenim un expresident del Govern i una expresidenta del Parlament i del Consell de Mallorca investigats per nombrosos casos, així com una interminable llista d’ imputats.

En definitiva, i com deia a l’article “El camí de la transparència”, no cal esperar que el poder corrupte aposti per aquest camí, ja que fer-se transparent significa mostrar les seves misèries. També és cert que els nostres polítics no són més que una representació del que tenim a la societat. La corrupció comença a nivell individual, segueix per les famílies, petites empreses i associacions, ajuntaments i governs.

Deia Arcadi Oliveres que si a Espanya una persona comenta fent un cafè que ha defraudat 2000 euros a hisenda, els amics l’aplaudeixen, en canvi si aquest comentari es fa a un bar de Suècia, segurament t’expulsen de la taula. No es d’estranyar que si aplaudim i justifiquem aquestes actuacions, la gent que arriba al poder segueixi en les mateixes dinàmiques

Cal començar un nou model de societat des de la RESPONSABILITAT, no des de la CULPA. Aquestes dues paraules tenen en comú l’acceptació que qualque cosa s’ha fet malament, la diferència és que mentre la CULPA implica que el culpable és mereixedor d’un càstig, la responsabilitat implica que el responsable ha de compensar el mal causat. És evident que la nostra tradició ens ha fet assimilar que tots som pecadors i, per tant, tots som en certa manera culpables, això l’únic que fa és que justifiquem les actituds del PODER CORRUPTE, ja que, si el considerem mereixedor d’un càstig, en certa manera ens hi consideraríem a nosaltres mateixos.

En canvi, podem construir des de la RESPONSABILITAT INDIVIDUAL I COL·LECTIVA. Quina millor manera de compensar les petites corrupteles que tots haguem pogut cometre que treballar per una societat millor i més transparent. Es important investigar la corrupció i dur als responsables davant la justícia i si cal que acabin a la presó . Però s’hauria de posar més atenció en aconseguir que els condemnats a més de rebre un càstig, reparessin el mal causat , per exemple tornant allò que han robat.

Si mirem les notícies, sembla que a la nostra societat tot és corrupció. Però si obrim bé els ulls podem veure com sorgeixen multitud de plataformes solidaries, plataformes cíviques, hi ha alternatives al model econòmic més sostenibles i respectuoses amb el planeta i les persones. Hi ha banques ètiques, hi ha ONG’s, comerç just... Cada dia al carrer ens trobem amb gent generosa i solidaria, amb gent treballadora, amb gent bondadosa... Jo diria que som majoria.

És cert que no podem tornar enrere per reconstruir el passat, però sempre podem començar amb responsabilitat i construir un nou futur.

Joan Cifre Cerdà

 

 

 

 

 

Comentaris

Pepe

Re: Tornar a començar

Pepe | 28/02/2013, 08:59

Gràcies per l'article de Rosa María Artal. Respecte a Hessel és un exemple per tots aquells que diuen que la rebel·lia es passa amb l'edat.
Que la terra li sigui lleugera

jrv

Un alenada d'aire fresc

jrv | 27/02/2013, 15:04

Ho és aquest article de Ana Maria Artal, i pels que ens movem per dins l'embafada provocada per la proximitat amb els que situen el cervell massa aprop del cul, els que no acaban de aclarir-se de quin orge serveix per pensar, i quin per cagar, els que volem estar aprop de tota realitat per destriar-ne el que és digne o indigne, humà o sols instint depedrador, el que és constructiu o reculador a la caverna, agraim, i crec que som molts, la difussió del pensament de qui va estar aprop , adins infern cavernícola i no es va cremar, ans en va sortir purificat.
Ens convenç de que sempre hi ha espèrança i9 la lluita s'ho val.

Adeu Mestre

Ara en toca a nosaltres

Adeu Mestre | 27/02/2013, 12:53

Acaba de morir Sthèpane Hessel. Tenía 95 años. Su libro ¡Indignaos! ( 2011), 19 páginas, tamaño apenas de cuartilla, editado en Francia en una pequeña editorial y vendido a 3 euros, fue una sacudida que impregnó a medio mundo y caló particularmente en España. Un ataque frontal al neoliberalismo y sus políticas degradadoras, un llamamiento a la juventud para que tomara las riendas. Era un panfleto, el renacer del género y apareció en España con prólogo de José Luis Sampedro vendiendo varios cientos de miles de ejemplares. Tenían la misma edad, unos meses menor Hessel que no ha llegado a cumplir los 96 en Octubre.
Sin apearse ni de la vida ni de su constante lucha, ambos hombres arrostraron los achaques lógicos de la avanzada vejez para dar una lección de empuje y coherencia. Eran muy distintos. Hessel se crió entre la intelectualidad -hijo de una pintora, mujer singular e inconformista, y de Jules, judío alemán traductor de Proust-, en la familia que dio origen a la película Jules et Jim de François Truffaut. Debido a su origen judío el joven Sthèpane fue detenido y recluido en los campos de concentración de Buchenwald y Dora-Mittelbaus, donde fue torturado. Lejos de salir vencido, siguió su lucha y en 1948 sería uno de los redactores de la Declaración Universal de los Derechos Humanos, el anhelo de un mundo mejor. Sampedro, a la par, aspiraba en su niñez otras culturas en Tánger, para comenzar a trabajar a los 16 años ya en España, tras ganar una oposición a funcionario de aduanas, y escribir libros que aguardarían incluso más de cuatro décadas en ser publicados. Casi un siglo ambos de trayectoria plena e insobornable compromiso. La preocupación por la deriva de la sociedad actual les unió.
Juntos estuvieron en un acto en España, organizado por la embajada francesa. Largas colas, sobre todo de compatriotas de Hessel en un día de lluvia. Le veneraban. Estaba por encima de todos. No había otro en Francia como él, decían. "No, en España no sentís lo mismo por nadie", comentaron.
Hessel nos regaló "un pequeño prólogo también para Reacciona (2011), el libro que en España siguió su senda y que apareció casi simultáneamente a Indignaos. España se encontraba mucho peor, cobrábamos –sin ir más lejos- la mitad del sueldo de nuestros vecinos franceses. En aquél texto que coordiné, participaron José Luis Sampedro, Mayor Zaragoza, Baltasar Garzón, Ignacio Escolar, Àngels Martínez Castells, Lourdes Lucía, Juan Torres o Javier Pérez de Albéniz, entre otros. También fue muy influyente. Hessel abría la puerta a la convocatoria a hacer algo ante lo que nos sucedía:
"Frente a los peligros que enfrentan nuestras sociedades interdependientes, es tiempo de acción, de participación, de no resignarse. Es tiempo de democracia genuina. Tiempo de movilizarse, de ser actores y no sólo espectadores impasibles, progresivamente uniformizados, gregarizados, obedientes”.
Apenas han pasado dos años de aquellos días y parece una eternidad. Muy poco después arrancaría -y no por casualidad- el 15M como una eclosión de ciudadanía, llenando las plazas de España, enarbolando la indignación de Hessel. Luego llegó el cambio político en España, hacia más neoliberalismo. Luego llegó… mucha más injustica, mucha más desesperación, indignación... dosificada. Decía Hessel que “la dificultad agudiza el ingenio”.
Precisamos mucho del que ahora se va con el gran hombre francoalemán y universal. Sobre todo, el compromiso del que él nunca dimitió. Es necesario tomar el relevo. No son tiempos de desperdiciar la energía ni los terrenos ganados que se están yendo por un sumidero. El final de Indignaos cobra hoy todo su significado: “Una verdadera insurrección pacífica contra los medios de comuniciación de masas que no proponen otro horizonte para nuestra juventud que el del consumo de masas, el desprecio hacia los más débiles y hacia la cultura, la amnesia generalizada y la competición a ultranza de todos contra todos”. Llamando “a los que harán el Siglo XXI” a la acción porque “Crear es resistir, resistir es crear”. Él descansa ya, es nuestro turno.

Rosa Maria Artal

ido

Quina guarda!!

ido | 26/02/2013, 10:31

Bauzá ocultà, conscient,
part dels seus béns. Com s'explica?
Urdangarin comunica
que el rei no estava al corrent.
Si no era així, en quin moment
el va poder assessorar
per dir-li d'abandonar
els negocis que tenia?
Si ho va fer és perquè ho sabia,
com sap el perquè Bauzá.

Joan CC

Re: Tornar a començar

Joan CC | 26/02/2013, 09:26

Esper que poguem prendre nota i no repetir errades. Si ha Italia molta gent a tornat a votar a Berrusconi ...Esper que per aqui siguem capaços de mirar endavant amb responsabilitat i mirar de construir algo nou. Això, sense enterrar el passat com va pasar a la transició i deixant que la justícia faci la seva feina.

Alternativa per Pollença

Re: Tornar a començar

Alternativa per Pollença | 26/02/2013, 09:22

Avui a les 18:00 segona reunió de la comissió d'avaluació i seguiment de la crisi que es va crear a proposta nostra, esperam que sigui fructífera.

Ordre del dia:

1.- Presentació dels nous membres convidats
2.- Aprovació de l’acta anterior
3.- Informacions dades Ajuntament
4.- Plantejar objectius de la comissió
5.- Precs i preguntes

Garci

Re: Tornar a començar

Garci | 26/02/2013, 09:04

Molt bona reflexió. No sé si algú va veure el Singulars d'aquesta setmana passada, allà s'explica un fet clau entre les relacions de poder, la sensació d'impunitat i el sentiment de culpa de qui actúa malament. En aquest cas dels poderosos.
El convidat remarcà que qualsevol persona catòlica (i basta veure la influència que tenen les diferents branques catòliques tipus Opus Dei, Cristo Rei, etc. amb el poder) pot obtenir el perdó de Deu i l'expiació dels pecats de manera molt senzilla. I, si Deu t'ha perdonat, perquè un tribunal t'ha de condemnar? Perquè has de passar comptes amb el poble, si ja les passes amb Deu?
Al programa s'explicà com la religió i moral catòlica ha tingut un paper fonamental en aquesta "corrupció" social i el no voler passar comptes dels errors o fraus que un ha comès.

Alternativa per Pollença

Ultima Hora

Alternativa per Pollença | 26/02/2013, 08:32

El TSJB anula la tasa municipal para instalar terrazas en el paseo marítimo del Port de Pollença
h
ttp://ultimahora.es/mallorca/noticia/noticias/part-forana/tsjb-anula-tasa-municipal-para-instalar-terrazas-paseo-maritimo-del-port-pollen-a.html

Alternativa per Pollença

Diario de Mallorca

Alternativa per Pollença | 26/02/2013, 08:26

Una sentencia constata pagos duplicados por ocupar la vía pública en primera línea
El TSJB exime a un empresario de abonar la tasa municipal porque ya había abonado el canon correspondiente a la demarcación de Costas
www.diariodemallorca.es/part-forana/2013/02/26/sentencia-constata-pagos-duplicados-ocupar-via-publica-primera-linea/829073.html

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.
Amb suport per a Gravatars
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb