URXELLA

http://alternativaperpollenca.com

La democràcia duu feina

Alternativa | 23 Maig, 2013 00:01 | facebook.com twitter.com

Abans de res he de fer una confessió: som professora. De filosofia. Gairebé un crim, en el temps que corren...

Malgrat les queixes de sectors fonamentalistes catòlics i ultradretans del nostre país, aquests darrers anys he tengut la sort de poder impartir assignatures, ja en vies d'extinció, com “Ètica”, “Ciutadania” o “Filosofia”, a joves de 13 fins a 17 anys. El currículum d'aquestes assignatures fa que sempre arribi un moment del curs en què dic als alumnes: “Avui començam un tema nou. Avui xerrarem de POLÍTICA...”.

La reacció per regla general sol ser la mateixa en tots els cursos: “buuuf”, “noooo”, “profe, quin rollo”. Jo acostum a fer-me la innocent i els deman, així, com si estàs sorpresa o estranyada: “i ara per què deis això?”. “Perquè la política no mos agrada”, responen. “I per què no vos agrada?”, torn a demanar. Un: “Perquè no ho entenc”; una altra: “m'avorreix”; un tercer: “perquè tots son uns lladres”; per allà darrera: “tanmateix fan el que volen...”.

Així que, amb un sac de paciència i manya (perquè raó no els en falta), intent canviar-los la percepció negativa que tenen davant la política i que, si potser no ho trobin un tema apassionant, com a mínim vegin la importància que té i la necessitat de no ser-ne indiferents.

Començ: “A veure, imaginau que tota la classe anau de viatge d'estudis...” (“sííí”, “a Berlín”, “no, a Londres”, “calla, beneit”, “calla tu”) “...i imaginau que l'avió deixa de funcionar i cau...”

(“no diguis això, profe”, “que partim el mes que ve”) “...tots els professors i adults moren en l'accident...” (“sí”, colzada al veïnat, “t'imagines?”, a vegades fa por de tant contents que els veus)

“...i tots vosaltres, que sobreviviu, arribau nedant a una illa deserta...” (“profe, no hi ha illes desertes d'aquí a Londres”). M'atur:He dit imaginau. En sabeu, d'imaginar?”. Continuu: “Bé, a l'illa deserta hi ha aigua i animals i plantes, però no persones ni civilització de cap tipus. Suposau que, fins que vos trobin, si és que vos troben, passaran uns quants mesos. D'acord? Molt bé, idò ara contestau-me: Què fareu?”

I, fins i tot els més grans s'endinsen gustosos dins la història: “Farem una cabanya...”. Jo: “Ah, sí? I qui la farà la cabanya?”. Ells: “Tots”. Jo: “Tots? I si tots feis la cabanya, què menjareu?”. Ells: “Bé, un parell aniran a caçar...”. Jo: “I l'aigua? O no beureu?”.

Acaben decidint que faran grups per repartir-se les feines. Jo els record que anar a cercar aigua és la feina més pesada perquè fa molta calor i l'han d'anar a cercar a una font que està molt enfora... Idò que faran grups i aniran rotant les feines. Molts ja veuen per on vull anar i accepten que la política entesa com a organització d'una societat és imprescindible. Fins i tot en els cursos dels més joves, on sempre n'hi ha algun de més gallet que pensa que els altres de la classe que no són tan àgils o forts li faran nosa i se'n vol anar pel seu compte, al cap d'una estona ja veu que no duraria dos dies tot sol...

Però seguim perquè, tot i que tenen grups i torns de feina, queda una qüestió central per discutir:

qui decidirà les coses que ens afecten a tots i que requereixen una decisió? En els cursos més joves a vegades diuen: “en triarem a un perquè ho organitzi tot i comandi”; és curiós com reprodueixen un sistema que han dit avorrir al principi de la classe; és curiós també com la persona que triarien “per comandar” mai és el delegat actual de la classe (que sol ser el més xulet o popular). Seria interessant analitzar per què en la societat “dels grans” perdem aquesta capacitat per discernir quan els assumptes són seriosos i fa falta posar a algú que estigui a l'altura de les circumstàncies...

Però per regla general, davant la pregunta de qui ha de decidir, solen respondre: “ho decidirem tots”, “democràticament”. I aquí és quan els explic la diferència entre democràcia directa o representativa. “Què és el que decidirem tots? Tots decidirem totes les coses? O tots decidirem qui serà la persona que s'encarregui de decidir les coses?”. Examinam les dues possibilitats. I veuen que si opten per la primera opció tots participen de forma més clara, poden tenir tota la informació, poden controlar millor tot el que es fa i es deixa de fer, i tenen més capacitat d'incidir en les decisions que es prenen, però possiblement hauran de fer una o dues reunions setmanals, es discutiran, a vegades no es posaran d'acord... I veuen que si s'inclinen per la segona opció que, tot i que no ho saben explicar ben bé, sempre ho troben menys democràtic, en lloc de perdre 4 o 5 hores setmanals discutint i fent reunions podran anar a nedar o enfilar-se a una palmera, però la seva veu no tendrà gaire pes ni se'ls tendrà en compte a l'hora de decidir i, si aquell que han triat comença a quedar-se una part del peix que pesquen per dur a vendre al mercat negre de l'altra part de l'illa i quedar-se els beneficis, ningú ho sabrà perquè ningú excepte ell duu el control...

Per regla general la majoria dels alumnes troba que val més participar. Tot i que impliqui “perdre” algunes hores de temps lliure... Per què, em deman jo, després no es mantenen aquests percentatges quan parlam de la salut democràtica de la nostra societat?

Quan ja acaba la classe jo els anim a participar de la vida política, de la manera que sigui: cert és que hi ha partits polítics, però també hi ha grups juvenils, associacions, de tots tipus i temes d'interès. I que és veritat que pareix que no ens tenen molt en compte com a ciutadans, però si a algun lloc tenim capacitat d'incidir, de fer-nos sentir és a nivell municipal. I si l'espai i les possibilitats de participació que tenim no els aprofitam, com podrem després queixar-nos?

L'exigència de responsabilitats (tothom és bo per cercar culpables) crec que ha de començar per un mateix. Quan un alumne es queixa d'alguna cosa del món o del seu entorn que no va com ell creu que hauria d'anar, jo li deman: “què fas tu per a que això canvii?”. “Res”, em respon. “Res? Idò...?” li dic jo, com insinuant de què et queixes... I alguns demanen: “I què puc fer jo?”. I si aquest què puc fer és sincer, si darrera aquest què puc fer hi ha la intenció de veritat d'actuar, si m'està dient ensenya'm com puc canviar les coses, jo me'n vaig a ca nostra contenta i segura que estic fent la meva feina, o sigui, formant ciutadans per una democràcia (i no súbdits, ni maquinetes de fer feina eficients), maldament un parell de pertorbats trobin que meresc ser desterrada a Formentera per fer política a les aules...

Marina Llobera

Professora de filosofia

 


Us proposam una trobada oberta per parlar de la participació ciutadana a Pollença i mirar de consensuar un nou reglament que possibiliti una major participació i democràcia en el nostre municipi. Aquesta necessitat neix arrel d'una moció d'Alternativa per Pollença per tal de millorar aquest reglament i de la delegació en nosaltres d'impulsar aquest procés.


Animau-vos i participau. Totes les persones, associacions i col·lectius dels poble hi estan convidats.
Us pregam que, en la mesura que pogueu, us mireu els textos i en parleu en el vostre col·lectiu. D'aquesta manera la trobada serà més profitosa:

- Reglament de Participació Ciutadana actual.

- Esborrany proposta de Reglament per part d'Alternativa per Pollença.

 

Demà divendres 24 a les 19:30h  us esperam per parlar del nou reglament de Participació ciutadana a l'edifici Miquel Capllonch

 

 

 

 

 

Comentaris

Alternativa per Pollença

Re: La democràcia duu feina

Alternativa per Pollença | 24/05/2013, 16:28

Enguany tenen banderes blaves: Cala Molins,Cala Barques, Platja Formentor i Platja dels Tamarells.

Pensador

Re: La democràcia duu feina

Pensador | 24/05/2013, 15:59

Fabulos article, i fabulos metode d'ensenyament.
Pollença no te cap bandera un altre any?

Margalida Amengual

Democràcia

Margalida Amengual | 24/05/2013, 10:31

Tant de bó jo haguès tingut un professor de filosofia com aquesta senyora! M'encanta la filosofia i aquest article mereix un 10. Enhorabona.

Pepe

Gràcies Marina

Pepe | 23/05/2013, 23:44

Esper que Marina s'animi a escriure més articles, un luxe d'article en contingut i forma

Alternativa per Pollença

Re: La democràcia duu feina

Alternativa per Pollença | 23/05/2013, 17:37

Las playas y puertos de Balears pierden 6 banderas azules respecto a 2012.

h
ttp://ultimahora.es/mallorca/noticia/noticias/local/playas-puertos-balears-pierden-banderas-azules-respecto-2012.html#seccion3

Wert

Re: La democràcia duu feina

Wert | 23/05/2013, 15:35

Ahhhhhhhhhhhhhhhh!!! Vade retro!!!! Enseñar a pensar!!!! Ahhhhhhhh! Adoctrinadora!!!!! A la Hoguera!!!!

Joan CC

Re: La democràcia duu feina

Joan CC | 23/05/2013, 13:16

A partir d'ara quan parlem de la nostra millor articulista o haurem de fer en Plural, na Toñi i na Marina, vaja luxe

Miquel Sánchez

Re: La democràcia duu feina

Miquel Sánchez | 23/05/2013, 11:30

Res, i aquests alumnes de l'illa perduda, no seria millor que fossin competitius, es dir que fessin una cabanya cadascun d'ells, si algú no sap fer la cabanya "se siente" o que aprengui, i si ha de dormir al ras pitjor per ell.

WERT dixit.

Brillant article Marina.

Alternativa per Pollença

Ultima Hora

Alternativa per Pollença | 23/05/2013, 09:08

Policías locales de varios municipios del norte de Mallorca controlarán los taxis ilegales en verano

h
ttp://ultimahora.es/mallorca/noticia/noticias/part-forana/policias-locales-varios-municipios-del-norte-mallorca-controlaran-taxis-ilegales-verano.html

Alternativa per Pollença

Menorca info

Alternativa per Pollença | 23/05/2013, 09:04

Entre els plecs de la memòria |Gent de la mar
Els pescadors "Vendrís", de Pollença as Canutells.

www.menorca.info/opinion/470513/els/pescadors/vendris/pollena/as/canutells

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.
Amb suport per a Gravatars
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb