URXELLA

http://alternativaperpollenca.com

Com neix l’ independentisme

Alternativa | 01 Novembre, 2013 00:01

Normal 0 21 MicrosoftInternetExplorer4

Avui un article del nostre company Mariano Moragues . Si voleu escriure o que publiquem alguna cosa, només ho heu d'enviar a alternativaperpollenca@gmail

Les comunitats humanes o pobles  tenen una manera pròpia de sentir, pensar i actuar, que es podria resumir en un caràcter o idiosincràsia i cultura propis. Es tracta d’un conjunt de pautes compartides i trets particulars que fan diferents unes comunitats de les altres.  Aquesta diferenciació es fruit d’una herència col·lectiva de història, costums, llengua, creences, símbols, maneres de organitzar-se i de relacionar-se..., que es dóna normalment dins unes condicions tel·lúriques territorials i té fortes connotacions emocionals i sentimentals. La família, l’escola, els mitjans de comunicació, les relacions socials, institucions, etc. s’encarreguen de transmetre la cultura i l’estimació a allò que sent propi. Quan una cultura externa s’estén i és imposada a la força damunt una altra, es produeix el que s’anomena aculturació, o en termes més polítics colonialisme o imperialisme, que suposa sovint  una deculturació de la víctima de la invasió, perdent les pròpies característiques culturals, amb una certa rebel·lia interna que cova o es manifesta.

Avui malgrat les grans corrents migratòries, la globalització dels mitjans de comunicació y del comerç, es mantenen diferències fondes entre els grups humans: no és el mateix un massai que un japonès, ni un senegalès que un rus, ni un iranià que un francès; i dins el món més proper, no és el mateix un alemany que un italià i més prop encara, no és el mateix un gallec que un andalús, ni un mallorquí que un extremeny. No es tracta de millors o pitjors, simplement diferents, com es diferent un ca rater d’un ca de bestiar, i els dos són cans. I es bo que hi hagi cans raters i cans de bestiar precisament per la seva diferència. La diversitat humana i cultural és un riquesa tan important i necessària com la biodiversitat.  

Així com les persones volen mantenir la seva identitat, autonomia i independència i no volen ser homogeneïtzades, les comunitats o pobles també volen mantenir aquestes qualitats i també volen  mantenir els seus senyals diferencials. Els pobles, que són una persona de persones, també tenen un nom que els  identifica, com  a les persones Però aquesta realitat està oberta y és dinàmica, com passa en els processos personals que va incorporant elements nous, sense  que  el poble o persona perdi la seva identitat.

Quan aquest poble o subjecte col·lectiu és objecte de relacions de dominació política-econòmica-cultural per un altre, un estat o una metròpoli, pot succeir que vagi cobrant consciència política que aquesta situació el sotmet, li roba la llibertat de ser i decidir,  li dóna perjudicis i li va escapollant la pròpia identitat i si els signes dominació es tornen més agressius i freqüents, la  consciència de la pròpia identitat es pot aprofundir i pot dur a la actuació dels membres de poble sotmès a accions orientades a l’alliberació. Però també pot succeir que la dominació sigui tan forta que no permeti cap expressió de disconformitat, controlant els mitjans de comunicació, exercint una forta repressió, copsant els llocs claus dins l’administració, comprant amb prebendes i privilegis a nadius... de tal manera que pot anar corcant la consciència de molts, atemorint  a altres i enrabiant a altres. Això ho veiem per exemple molt clar avui al Tibet i ho hem viscut a Espanya amb la dictadura de Franco, i ara torna a reverdir amb els govern centralitzador del PP i concretament a Mallorca amb el govern de Bauzá . Quan els pobles que són diferents han estat assimilats o conquerits per un altre, tenen la tendència a reivindicar el dret a l’autodeterminació, així ha passat al llarg de la història amb el colonialisme, en la dissolució de la URSS, de Iugoslàvia... Pot passar més tard o més prest a Escòcia, Canadà, Bèlgica, Espanya. 

No hi ha com tocar el viu de l’anima d’un poble amb humiliacions, injustícies, greuges comparatius, imposicions, explotació econòmica... perquè desperti la consciència de poble i s’aixequi per defensar allò que estima i que considera part essencial del seu patrimoni vital ancestral i pensi en la independència.

Un tòpic que solen repetir per pa i per sal els estats dominadors és que l’autodeterminació del poble sotmès és impossible. Afirmació que a més de ser a les clares exagerada i sense aferratall lògic, és contrahistòrica La pròpia historia d’Espanya està mesella d’exemples. L’argument de la impossibilitat de la independència és buit, però pretén que no hi ha altra sortida que la  capitulació.

Mariano Moragues Ribas de Pina

Albercocs i cireres

 

Comentaris

Joan CC

Re: Com neix l’ independentisme

Joan CC | 01/11/2013, 12:02

Gràcies Mariano per aquest interesant article.

Alternativa

Re: Com neix l’ independentisme

Alternativa | 01/11/2013, 11:21

Casarse en la Sala, Can Llobera o el Claustre costará 200 euros
Los residentes tienen un descuento del 50 por ciento.

h
ttp://ultimahora.es/mallorca/noticia/noticias/part-forana/casarse-sala-can-llobera-claustre-costara-200-euros.html

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.
Amb suport per a Gravatars
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb