URXELLA

http://alternativaperpollenca.com

Sobre nedar i guardar la roba.

Alternativa | 21 Novembre, 2013 00:01 | facebook.com twitter.com

 

Amb aquest escrit, na Marina contesta a les declaracions del batle a la ràdio municipal.

-Marina- me varen dir- el batle ha xerrat de tu per la ràdio...

-I què diu?

-Està ben emprenyat.

Ho he escoltat. Xerra de jo. I no bé.

Com que jo no tenc l'altaveu que ell té amb la radio i que li permet poder donar, amb garanties d'ampli ressó, la seva versió dels fets i la seva valoració, he escrit el següent per replicar les seves insinuacions.

El batle, el senyor Tomeu Cifre, diu que ell va passar per la paradeta de l'Assemblea Educativa de Pollença, que li varen donar un pin de forma sincera i que ell va trobar encertat dur-lo. Que ja al Monument jo hi vaig anar a dir-li que la gent que hi havia allà concentrada li agradaria sentir explicacions de per què no va anar a l'Assemblea de Batles. Que finalment hi vaig tornar a dir-li si es podia llevar el pin ja que no era digne de dur-lo i que el dugués era una provocació. El batle diu que per no discutir i per no entrar en polèmica, va acabar dient-me que ell no se'l llevaria però que si me molestava tant havia de ser jo qui li tregués. I que així ho vaig fer.

Cal dir que la narració del batle s'ajusta bastant a la realitat, tot i que amb dues excepcions.

Per una banda, i no sé si preocupar-me, el fet que el batle cregui que li varen donar el pin de forma sincera. Jo me deman: el batle es deu pensar de veritat que les persones que hi havia a la taula (persones perfectament conscients del conflicte educatiu i de la seva absència en la votació on havia d'anar a dur la veu del poble), li varen donar el pin perquè trobaven que mereixia dur-lo? Que li varen donar perquè trobaven que la seva actuació (del divendres dematí) era coherent amb la reivindicació implícita del pin? I que com que era així, donant-li no li causarien cap conflicte o com a mínim una situació incòmoda i que tal vegada per això li donaven? Si ho sap que no era així i simplement ho diu per excusar-se o per desviar el tema, aleshores no tenc res que dir: supòs que forma part del seu joc de polític. Ara bé, si de veritat el batle creu que va ser així com ell ha dit, si pensa que li varen donar de forma sincera, aleshores sí que em preocupa. I em preocupa perquè estam davant un típic símptoma patològic, que consisteix en negar aquells aspectes de la realitat que no ens agraden o no interessen, i que en psicologia es coneix pel nom de negació.

Per altra banda, tampoc és cert que li vaig dir que “no era digne de dur-lo”. El que sí que li vaig dir era que no podia dur-lo, que era una contradicció, una incoherència i una provocació. Amb aquesta inexactitud però no m'hi ficaré perquè, per una banda, recull perfectament l'essència del que jo li volia dir (quan li vaig dir que no podia dur-lo no era per impossibilitat material, sinó moral: moralment no podia dur-lo) i per altre, li dóna una solemnitat que trob que hi diu amb la situació.

Però, a banda d'això, pens que de la intervenció del batle a la ràdio hi ha unes quantes idees que són interessants destacar.

La primera d'elles és una pregunta oberta: em demana que reflexioni sobre si crec que estic legitimada per haver anat a dir-li allò. Bé, jo no sé si és que vaig molt equivocada però em pensava que qualsevol persona pot anar a dir-li al seus governants el que pensa. O no? O hem de callar i acotar el cap, més quan acabes de presenciar un frau democràtic en tota regla? Som una perillosa radical per això? Una maleducada, tal vegada? O una ingènua? Com a representada (en teoria) no estic legitimada per anar a dir el que pens als meus (en teoria) representants? Jo pensava que sí. Si el senyor batle troba que no, idò ens indiqui als ciutadans d'aquest poble a on es dóna aquesta legitimitat? T'han de fer un carnet? O què? Què fa falta perquè els ciutadans puguin legítimament poder anar a recriminar o exigir coherència als seus governants? No és legítim de per si aquest acte en una societat que es diu democràtica?

Finalment, el batle diu que per ell els fets dels que hem parlat no són una simple anècdota, com volent dir que són fets de certa gravetat. Amb això hi estic totalment d'acord: no va ser una anècdota. Va ser un acte seriós, i que és molt comprensible que li sapigués greu, perquè en certa manera va tenir un aire de cerimònia de degradació, com quan a un militar li treuen les medalles, i això és sempre humiliant. Aquella acció consistent en llevar el pin, ara que ho pens, va tenir alguna cosa de ritual simbòlic, d'alguna manera restaurava l'ordre còsmic, feia que les coses estassin una altra vegada al seu lloc. El batle, des de fa mesos, inclús quan em vaig reunir amb ell (i aquesta vegada sí que era en nom de l'Assemblea de Docents i per mirar d'aconseguir més compromís per part seva) s'ha estat movent en l'ambigüitat més absoluta. Ha estat fent el que popularment es coneix com “voler nedar i guardar la roba”. I quan un neda i se'n va enfora, s'exposa. S'exposa a que li prenguin la roba, s'arrisca, i si no es vol arriscar no neda. O si vol fer les dues coses, acaba que no en fa cap de bé.

A les classes d'ètica, quan parlam de les diferents escales de valors que pot tenir la gent, per exemplificar-ho sempre plantejam dilemes morals. I la reacció més comuna entre els alumnes és intentar cercar una alternativa o una sortida per no haver de triar, per no haver de prendre una decisió. Jo els dic que no val, que els dilemes precisament ho són perquè només hi ha dues possibilitats a l'hora d'actuar, i que això els passarà més d'una vegada a la vida; que el que fan ells és intentar fugir del dilema, cosa ben comprensible ja que les situacions dilemàtiques no són gens còmodes, ni agradables, però són una part que hem d'assumir si volem ser lliures i no simples animalets. Posam un exemple: imaginau que un amic vostre li està fent la vida impossible a un altra nina, però que aquesta no és amiga vostra. Sabeu que el vostre amic no té motius per fer el que fa, que s'està passant molt i cada vegada va a pitjor, i que l'altra nina ja no pot més però no gosa demanar ajuda. El tutor de la vostra classe et demana si saps què passa entre aquell dos i si creus que fa falta intervenir. Què faràs?

Hi ha dues opcions: o bé defenses el teu amic, o bé dius la veritat. Però si, per no haver de prendre una decisió, decideixes no obrir la boca i no dir res, ja has triat una opció. No has fet allò just, no has dit la veritat, no has ajudat a qui legítimament ho necessitava.

Si resulta que el teu amic nom Joserra i la nina maltractada nom EducacióDeQualitat, l'exemple ens serveix per al nostre cas també. El batle a la ràdio parla en un moment de colors; idò bé, pel senyor batle, en aquesta complicada (i dilemàtica) situació política que li ha tocat viure només n'hi havia dos possibles: o blau o verd. I per no haver de trair, ja ha traït, perdó, vull dir que per no haver de triar, ja ha triat.

I ha triat el blau. Per això no podia dur el verd.

 


Comentaris

Alternativa

Re: Sobre nedar i guardar la roba.

Alternativa | 21/11/2013, 22:39

Avui ens havien telefonat de l'agència EFE per confirmar si en Miquel Ramon continuava sent regidor de Polleça i ara ja surt la notícia:

Juez Barceló cita como imputado a un concejal de Pollença en el caso Ibatur.

www.abc.es/agencias/noticia.asp?noticia=1537633

Alternativa

Re: Sobre nedar i guardar la roba.

Alternativa | 21/11/2013, 21:19

La carta d'explicacions del batle, plena de contradicccions i és que és complicat justificar el que és injustificable. Per exemple diu;"... crec que hagués estat un bon lloc per cercar i escenificar -encara que només hagués estat de manera simbòlica- un consens sobre aquells punts que ens uneixen i no posar l’accent en els que ens separen. " I per això VA DECIDIR NO ANAR?
Aquesta és la carta que el batle Bartomeu Cifre ha remès a les APIMAS dels centres educatius de Pollença:

El passat 2 d’octubre, un grup de batles de tots els partits, excepte el PP, registraren una sol·licitud al Consell de Mallorca per convocar una assemblea de batles amb un únic punt de l’ordre del dia: la retirada del decret del Tractament Integral de Llengües (TIL). Aquest òrgan és purament consultiu, sense capacitat de decisió, i la seva funció és molt senzilla: un punt de trobada per parlar de les competències que afecten per igual ajuntaments i consells.

A la moció que ens ocupa es demanava tractar un conflicte sobre el qual cap de les dues administracions tenen competències ni capacitat de decisió.

Feta aquesta observació, personalment crec que hagués estat un bon lloc per cercar i escenificar -encara que només hagués estat de manera simbòlica- un consens sobre aquells punts que ens uneixen i no posar l’accent en els que ens separen, i així ho vaig manifestar a alguns dels batles que havien presentat la moció, a qui també vaig preguntar per què abans de donar el pas no ho havien fet saber als batles del PP que havien votat mocions en els seus municipis contra l’aplicació del TIL.

Posteriorment, i una vegada convocat el Ple, vaig expressar al meu partit quin era el meu parer sobre l’assemblea de batles. Primer, que el partit com a tal havia d’intentar arribar a un consens amb els representants municipals d’altres formacions, i segon, que si es volia escenificar un enfrontament entre batles d’un o altre color amb una qüestió tan delicada, que provoca tant de malestar social i sobre el qual no tenim competències, jo no hi volia participar. No volia ser còmplice d’elevar el nivell de tensió.

Arribàrem al dia de l’assemblea i els que haurien d’haver fet les passes necessàries no n’havien fet cap, i si en feren en algun moment no en vaig tenir constància. Per un vent, els batles que presentaren la moció no tan sols no convidaren ningú a pactar el text -que és el que realment es vota, no un sí o un no al TIL- sinó que el dia abans es reuniren i corroboraren la seva intenció de no moure ni una coma. Per l’altre, el PP em va comunicar que la postura oficial del partit era demanar als seus edils que votessin que no.

Jo havia mostrat les meves cartes abans que comencés la jugada. Per a mi, amb l’educació no si pot jugar, així que vaig decidir no participar en una assemblea que semblava que buscava dividir i que, per cert, finalment va ser així. M’hauria agradat equivocar-me en aquest punt.

Jo vaig manifestar la meva opinió sobre el TIL i la vaig segellar amb el meu vot davant els ciutadans de Pollença, en el Ple municipal, que és a qui em dec i a qui crec que he de donar totes les explicacions si en qualque moment no s’ha entès la meva actuació.

La meva opinió sobre el TIL no ha virat ni un mil·límetre, és exactament la mateixa que es va expressar a la moció que es va consensuar entre totes les forces polítiques que representen els pollencins. El que es vota en política no és un sí o un no, la lletra petita és molt important i és on es poden veure les aportacions dels diferents plantejaments polítics. De fet, just el gran problema del TIL és que no és fruit del consens ni del debat.

Crec que no podíem caure en la mateixa errada de l’objecte de l’assemblea i per això no vaig voler participar en un òrgan consultiu convertit en un espectacle.

Ho vaig fer, torn a repetir, per no contribuir a tensar més la corda; potser vist des d’altres perspectives o amb altres arguments em vaig equivocar, però ho vaig fer des de la responsabilitat, perquè no es poden crear falses esperances a un col·lectiu que dia darrera dia lluita per millorar l’educació, no se’ls pot induir a pensar que l’assemblea de batles té uns poders legislatius que no té. Em sap molt de greu, he fet tot el que estava en la meva mà –que per desgràcia és poc- per intentar que fluís el diàleg entre els que poden canviar el rumb que han pres les relacions entre el món educatiu i el Govern Balear, tal i com em demanava la moció que es va aprovar a Pollença, i he de dir que sense el mandat institucional ho hauria intentat igualment! I tal com vaig dir en el Ple, m’oferesc per fer de mediador, per intentar cercar una solució pel bé del nostres fills i de la nostra llegua i cultura, en definitiva, pel bé del nostre poble.

Si ha quedat qualque dubte a resoldre sobre aquesta qüestió jo estic disposat a donar totes les explicacions que se’m demanin. El que no faré és canviar d’opinió. A l’Ajuntament no tenim competències en matèria educativa, però en produir-se un conflicte tan extraordinari era de rebut que els ciutadans coneguessin què en pensen els regidors que els representen. Es plantejà, es debaté i es votà, i cap dels regidors de Pollença canviarà. Ho vaig dir dia 26 de setembre i ho repetesc: no al TIL en aquests termes i d’aquesta manera.

Em sap greu que, a vegades per desconeixement i d’altres per inducció partidista, alguns pollencins hagin pensant que havia canviat de parer sobre l’educació i la llengua. No, no és així, fins ara no he trobat ningú que m’exposi un argument que faci virar el meu posicionament, ni companys de partit -que legítimament ho intenten- ni els que pressionant volen aconseguir erigir-se com els únics defensors d’una postura social majoritària a Pollença.

Des d’aquí faig una crida perquè, entre tots, facem un esforç per rebaixar la tensió. Mirem endavant i, cada un en el seu redol, facem les coses que ens corresponen per aconseguir una educació pública de qualitat, però deixem de tensar i malgastar les forces en miratges.

Alternativa per Pollença

Re: Sobre nedar i guardar la roba.

Alternativa per Pollença | 21/11/2013, 21:09

Més d'una setamana després el quan els grups de l'oposició hem demanat la seva reprovació el batle intenta justificar l'injustificable:

Última Hora
Cifre: «Ya lo dije y lo repito, no al TIL en estos términos y de esta manera»
El alcalde del PP informa de su postura a las AMIPA y la oposición quiere su reprobación.
h
ttp://ultimahora.es/mallorca/noticia/noticias/part-forana/cifre-dije-repito-til-estos-terminos-esta-manera.html

Ara Balears
Tomeu Cifre: "El PP no va fer cap passa per evitar la confrontació"
El batle de Pollença diu que continua oposat a l'aplicació del TIL

www.arabalears.cat/balears/Tomeu-Cifre-PP-evitar-confrontacio_0_1033696730.html

Diario de Mallorca
Cifre acusa a su partido y al resto de formaciones de inmovilismo en el conflicto educativo
El alcalde envía una carta a las ´amipas´ para justificar su ausencia en la asamblea de ediles que rechazó la moción en contra del TIL

www.diariodemallorca.es/part-forana/2013/11/21/cifre-acusa-partido-resto-formaciones/891390.html

Alternativa

Re: Sobre nedar i guardar la roba.

Alternativa | 21/11/2013, 11:00

Avui a Ràdio Pollença a les 18h tertúlia de polítics sobre l'absència del batle a l'assemblea de batles i la fira verda.

Miquel Sánchez

Re: Sobre nedar i guardar la roba.

Miquel Sánchez | 21/11/2013, 09:45

Haurem de posar el botonet de "Me gusta", genial Marina

maki

Fumadors

maki | 21/11/2013, 09:43

Si, fumador, na Marina te pot pasar molta ética , compromís, sinceritat, però això no se fuma, això en tot cas no crec que ho puguís comprar a cap estanc, ni a Son Banya, segueix on ets fumant els cagarros d'en Rajoy i en Bauzà, que aixì tens les neurones.

escoltar

Re: Sobre nedar i guardar la roba.

escoltar | 21/11/2013, 09:43

Heu d'aprendre a escoltar el que diuen els altres, no només posar l'orella a la propia boca. Per desgràcia, això en política és una utopia, s'ha convertit en un diàleg de sords.

Joan CC

Re: Sobre nedar i guardar la roba.

Joan CC | 21/11/2013, 09:41

Magistral article, enhorabona a na Marina.
Fumes, aquesta droga malauradament no es fuma, però la pots trobar en els llibres de filosofia, la pena es que no tots l'assimilam d'aquesta manera, s'ha de fer servir el cervell i el cor.

Pepe

Re: Sobre nedar i guardar la roba.

Pepe | 21/11/2013, 00:23

Magistral Marina, però és molt complicat que un plantejament ètic arribi segon a qui.
Política, ambigüitat, covardia i hipocresia van sovint de la mà.

Fumes

Re: Sobre nedar i guardar la roba.

Fumes | 21/11/2013, 00:19

Joer Marina m'has de passar un poc d'això que fumes

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.
Amb suport per a Gravatars
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb