URXELLA

http://alternativaperpollenca.com

Polítics o idiotes?

Alternativa | 25 Novembre, 2013 00:01 | facebook.com twitter.com

El comissari Kostas Jaritos, protagonista de les novel·les d’un autor grec absolutament recomanable, Petros Màrkaris, comença la resolució dels casos que se li plantegen acudint al diccionari. Com el meu admirat policia, m’ha semblat adient recórrer a l’origen del terme per reflexionar sobre què vol dir política avui dia.

Si ens remuntam a l’etimologia del terme, política ve del llatí “politicus”, i aquest del grec “πολιτικός” (“politikós”), que signfica “dels ciutadans” o “de l’Estat”. S’ha de tenir en compte que l’adjectiu “πόλις” (“polis”) significa “ciutat”, però també “Estat”, ja que la ciutat o polis era a la Grècia clàssica la unitat estatal existent. Així, l’equivalent llatí seria, “civitas”, que tendria dos significats per a nosaltres “ciutat”, però també “civil”, entès com a “politikós”. S’ha de tenir present que la polis grega tenia caràcter democràtic, per primera vegada en tota la Història -com a mínim, a Occident. D’aquesta forma, tots els assumptes de l’estat eren assumptes de tots els ciutats, és a dir, dels habitants de la ciutat amb poder civil. Com a conseqüència, els grecs varen començar qualificar aquests temes com a “politikoí”, en oposició a aquells personals i interessos privats dels ciutadans, que es deien “ἰδιωτικός” (“idiotikós”) o “privats”. Més endavant, els ciutadans que no es preocupaven dels temes de la polis se dirien “ἰδιώτες” (“idiotes”). És curiosa, així, l’etimologia d’aquest terme, que primer volia dir “ciutadans privats”, després “incultes” i, amb una darrera desviació semàntica, ha acabant donant la nostra paraula actual “idiota”.

Si duguem els termes al que passa avui en dia, ens adonam fàcilment que bona part de la política que es fa avui en dia no la fan “polítics”, sinó “idiotes”, ja que s’ocupen només d’assumptes privats. I no m’estic referint només a aquells que han fet de la política la seva carrera, i que per mor d’això només s’ocupen de treure’n profit personal. Me referesc també a aquells que són curts de mires, que pensen que fer política és només ocupar-se d’allò més immediat, sense anar més enllà.

En la meva opinió, si a la definició de política que dóna la Gran Enciclopèdia Catalana com  a “conjunt d’activitats teòriques i pràctiques referents a les relacions entre els ciutadans d’una mateixa col·lectivitat o entre diferents col·lectivitats” li llevam la paraula “teòriques”, mai hauríem arribat a la modernitat i molt manco a aconseguir moltes de les fites que avui, per culpa de la crisi, estan en perill o directament desapareixen davant dels nostres ulls sense que ningú trobi imprescindible ocupar-se’n.

En definitiva, fer política ha d’incloure també la reflexió sobre el fet polític en general, el que ha de contemplar, necessàriament, la justificació de l’autoritat i de l’obediència, o no, dels ciutadans, però també la natura de termes com a “dret”, “justícia” i “llibertat”. Proposar fórmules alternatives de relació entre el poder públic i els ciutadans i demanar-se sobre les hipòtesis que fonament les finalitats dels actes concrets, és fer política també. Perdonau-me, és fer Política. Que els arbres no es impedeixin veure el bosc.

María Antònia Valdivielso

Comentaris

Pepe

Re: Polítics o idiotes?

Pepe | 26/11/2013, 00:44

Poc o res puc aportar a l'excel·lent article de na Toñi tal vegada el que va dir el gran Bertolt Bretch:

"El peor analfabeto es el analfabeto político. No oye, no habla, no participa de los acontecimientos políticos. No sabe que el coste de la vida, el precio de los frijoles, del pan, de la harina, del vestido, del zapato y de los remedios, dependen de decisiones políticas. El analfabeto político es tan burro que se enorgullece y ensancha el pecho diciendo que odia la política. No sabe que de su ignorancia política nace la prostituta, el menor abandonado y el peor de todos los bandidos que es el político corrupto, mequetrefe y lacayo de las empresas nacionales y multinacionales".

jrv

Ventilació...

jrv | 25/11/2013, 17:49

Gatrcies pels articles que ens pòrten a la reflexió, de on mai hauriem de fugir.
Una conclussió per aquest ordinari que subscriu és que no és pot conviure civilitzadament sense política, i que una vida sense reflexió és poc més que simplement menjar , cagar i respirar...

Toñi

Re: Polítics o idiotes?

Toñi | 25/11/2013, 12:56

Joan,

Tens tota la raó. No hi ha res més trist que sentir la gent dir que no volen sabre res de la política, com si la política fos una espècie de gas que a ells, per qualque raó estranya, no els afectàs. Molts d'aquests ni se molesten en anar a votar, o bé depositen la papereta que qualcú els ha dit i prou, que no sé què és pitjor. Per desgràcia, el nombre d'aquestes persones augmenta dia a dia, per moltes causes, una de les més importants de les quals és, sense dubte, aquesta vergonyosa confusió entre doblers públics i interessos privats.

Garci,

Estic completament d'acord. Fixa't que el terme "civil religion", que se sol aplicar a la cultura dels Estats Units ja està arribat aquí, de la manera en què tu dius. Hi ha documents o formes de pensar l'organització de l'estat que són com a dogmes de fe, que fins i tot compten amb els seus sants (aquest rei tan "campechano" que se sacrifica per tots nosaltres, aquell Adolfo Suárez que ho va donar tot de sí perquè després el poble desagraït renegàs d'ell) i les seves festes de guardar (23F, quan el mesies ens va salvar a tots).

Joan CC

Re: Polítics o idiotes?

Joan CC | 25/11/2013, 10:21

És un luxe tenir gent que col·labora amb articles tan bons com els de na Toñi i en Mariano.
Anant encara una mica més enllà ens hauríem de preguntar si dins el grup "d'idiotes", a més dels que han fet de la política un interès privat o aquells que no veuen més enllà de lo immediat també hi hauríem de ficar a la majoria de la població que renega de la política amb l'argument de que ja en tinc abastament amb lo meu i deixa la responsabilitat de la gestió d'allò que es de tots en mans d'uns pocs que sols pensen en els seus interessos.

Garci

Re: Polítics o idiotes?

Garci | 25/11/2013, 10:11

Un article ben interessant, ara que està tant de moda no qüestionar-se res, seguir les regles del joc, com si fossin úniques i inamovibles, per molt dolentes que siguin. Per exemple la sacrosanta democràcia monàrquica, capitalista i constitucional. Com si no hi hagués altres maneres de viure. Som religiosos fins i tot en temes laics, com és el de la constitució i el de la seva veritat revelada.
Com bé dius: política no és només gestió, és pensament i recerca d'alternatives per a viure millor a tots els nivells.

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.
Amb suport per a Gravatars
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb