URXELLA

http://alternativaperpollenca.com

Cercant justícia a l'Argentina

Alternativa | 10 Abril, 2014 00:01 | facebook.com twitter.com

Dins els actes d'Abril de República XI aquest divendres 11 al Centre Cultural de Pollença a les 20:00h  na Maria Antònia Oliver, presidenta de l'Associació de la Memòria Històrica de Mallorca  farà la xerrada "Cercant justícia a l'Argentina". Mª Antònia ens explicara  la  peripècia d'anar a Argentina a cercar  la justícia que en el Regne d'Espanya se'ls nega. Gent digna contra d'indignitat d'una “política d'estat” d'un Estat que, diuen, va fer una Transició modèlica.

El 14 d’abril de 2010 es va presentar una denúncia col·lectiva a Buenos Aires de diferents associacions memorialistes per crims de lesa humanitat comesos durant la Guerra Civil i al llarg de la dictadura militar del general Franco, i en la qual s’acusava l’Estat espanyol dels delictes de genocidi i crims de lesa humanitat comesos durant la dictadura franquista entre els anys 1936 i 1977. Molts crims del franquisme van restar impunes, i els seus autors, en lloc de ser inhabilitats de la vida pública, es van penjar l’etiqueta de “demòcrates”, com si els 40 anys de dictadura no haguessin existit.

   La feina de  la jutgessa argentina, María Servini de Cobria ja ha començat a donar els seus fruits. La mes transcendent es la imputació i sol·licitud de cerca a Interpol de quinze franquistes, tots ells vius i alguns en exercici del càrrec, com el policia Jesús González Reglero, actual comissari, cap de la Comissaria de Leganés o Jesús Martínez Torres, nomenat al novembre de 2013 comissari honorari del Cos Nacional de Policia. Les imputacions signifiquen que la força publica espanyola haurà de portar-los, confirmar si estan vius i si tenen capacitat de presentar-se en una audiència per iniciar el procés d’extradició. A nivell internacional, si la Interpol detecta que han sortit de l’estat, seran traslladats immediatament a Buenos Aires.

Un altre avançament de la major importància es que l’Estat argentì, a través de la Cancilleria (ministeri d’afers exteriors) ha decidit personar-se com a part en la Querella. El govern podrà exercir el dret a reclamar via diplomàtica o presentar la mateixa demanda en una altre instancia, per posar un cas, als tribunals de La Haia.

 A aquest enllaç podeu un bon grapat d'articles de  l'Asssociació de la Memòria Històrica de Mallorca sobre el tema.

Mª Antònia Oliver quan va declarar al judici a Garzón.


 

 

 

 

 

 A la continuació ex ministres i ex membres de la judicatura   franquistes dels que es demana la imputació (informació de Catalunya libre)

Antonio Carro Martínez (Lugo, 1923)

Va signar la sentència de mort que va executar per garrot vil a l'anarquista Salvador Puig Antich el 2 de març de 1974. Doctor en dret, va ser l'últim ministre de la Presidència que va tenir el Govern de la dictadura (càrrec que va mantenir de gener de 1974 a desembre de 1976). Com a tal, va signar també les últimes condemnes de mort que va ordenar el règim, i que van executar per afusellament, el 27 de setembre de 1975 a Madrid, Barcelona i Burgos, José Humberto Baena, José Luis Sánchez Bravo, Ramón García Sanz, Juan Paredes Manot i Ángel Otaegui Etxebarria.

També ha estat professor a la Universitat de Madrid i lletrat en el Consell d'Estat. Es va mantenir en política com a diputat en la Legislatura Constituent d'Espanya (1977-1979) i al llarg de quatre legislatures més com a diputat electe del PP a la província de Lugo. Algunes de les víctimes del franquisme que s'han querellat contra ell són Merçona Puig Antich ; Maria Vitòria Sánchez Bravo Xolla ; Flor Baena Alonso, Manuel Blanco Chivite, Vladimiro Fernández Tovar, Pau Mayoral Roda i Fernando Serra Marc.

Licinio de la Fuente (Noez, Toledo, 1923)

Igual que Carro Martínez, va signar la sentència de mort de Puig Antich mentre era vicepresident del Govern de Carlos Arias Navarro, càrrec que va tenir entre 1974 i 1975. De 1969 a 1975 va ser també ministre de Treball. Després es convertiria en un dels fundadors d'Aliança Popular i del Partit Popular (PP), abans de desembarcar en l'àmbit privat i convertir-se en conseller de fins a set empreses (Dragados i Construccions, Banc Central Hispano Hipotecari, Banc Gallego, Banc de Granada, Banc Internacional del Comerç, Espanyola del Zinc, Ibermutua). Merçona Puig Antich es querella contra ell.

Antonio Barrera de Irimo (Ribadeo, Lugo, 1929)

Abans de dimitir com a vicepresident segon del Govern franquista el 1974, va signar la sentència a mort de Salvador Puig Antich. Un any abans es va exercir com a ministre d'Hisenda, sempre amb Carlos Arias Navarro com a president. Es va llicenciar en Dret i Economia. El seu treball en l'esfera privada va començar a desenvolupar-se abans d'arribar al Govern. Va ser president de Telefónica de 1964 a 1973. Actualment, és vicepresident d'Unión Fenosa, conseller de Bull SA, i president de Autogrill Espanya. El seu nom figura en la querella presentada per Merçona Puig Antich.

José María Sánchez - Ventura Pascual (Saragossa, 1922)

Als quatre mesos de ser nomenat ministre de Justícia, al març de 1975, va signar la sentència de mort dels últims cinc afusellats del franquisme, executats el 27 de setembre de 1975 (esmentats més amunt). Llicenciat en Dret, va ocupar diversos llocs de rellevància abans d'arribar a l'Executiu franquista. De 1958 a 1961 va dirigir el Col · legi Major Universitari Sant Pau, de Madrid. Entre 1966 i 1970 va ser delegat del Govern al Canal d'Isabel II de Madrid. El 1967, a més, va estar al capdavant del Consell d'Administració del diari Informacions. Està inculpat en els testimonis de Flor Baena Alonso. María Victoria Sánchez Bravo, Manuel Blanco Chivite, Pablo Mayoral Roda, entre d'altres.

Alfonso Osorio García (Santander, 1923)

Fundador de la UDE i diputat de la UCD, va ser Ministre de la Presidència durant el primer Govern de la monarquia, (desembre de 1975 - juliol de 1976, amb Arias Navarro). Llicenciat en Dret, i després de ser subsecretari de comerç el 1965 i president de RENFE a 1968, va ser vicepresident de la petroliera British Petroleum a Espanya. Els anys que no va estar al Govern, entre 1965 i 1990, va ser president de PETROMED. S’el considera responsable, juntament amb altres, de la matança de Vitòria del 3 de setembre de 1976, que va acabar amb la vida de cinc persones. Està imputat en les querelles d'Andoni Txasco i José Luis Martínez Oci.

EX MEMBRES DE LA JUDICATURA MILITAR FRANQUISTA

Antonio Troncoso de Castro (Vitòria, 1941)

Diplomat en Dret Penal Militar, va ser Coronel Auditor del Cos Jurídic Militar, Ex fiscal del Tribunal Suprem, Ex vocal del Tribunal Marítim Central i advocat del Col·legi de Madrid. Durant la dictadura, va ser vocal ponent del Consell de Guerra Sumaríssim 31/69 que es va aplicar contra 16 membres d'ETA acusats de l'assassinat de tres persones, en el que es va conèixer com el Procés de Burgos, el desembre de 1970. A més va participar en diversos consells de guerra i causes militars que van enjudiciar a opositors antifranquistes entre 1963 fins a la fi del règim.

Com a vocal ponent dels consells de guerra, estava encarregat d'assessorar jurídicament al Tribunal i de redactar la sentència. Davant el Procés de Burgos, va sentenciar amb dues condemnes de mort a Eduardo Uriarte Romero, Jokin Gorostidi Artola i Xabier Izko de l'Església; Mario Onaindia Natxiondo, Xabier Larena Martínez i Unai Dorronsoro Ceberio van ser sentenciats a una pena de mort; i Jon Etxabe Garitacelaya i Enrique Guesalaga Larreta, a 50 anys cada un. Aquests dos últims són els que contra ell es querellen.

També figura en les querelles d'Ignacio García Arramberri i Jon Arrizabalaga Basterretxea, que van ser jutjats en el procés 28/69 que va sentenciar a mort el germà d'aquest últim, Andoni, i d'Alberto Gabikagogeaskoa Mentxaka, Josu Naberan Naberan i Javier Amuriza Zarraonoindia, enjudiciats al seu torn en el procés 66/69 (l'anomenat procés als capellans bascos).

Carlos Rey González

Va ser el vocal del Consell de Guerra que va jutjar Puig Antich, va ser l'únic redactor de la sentència a mort per garrot vil que va condemnar a l’antifranquista. Avui és advocat a Barcelona, i ha representat a la presidenta del PP a Catalunya, Alicia Sánchez Camacho, en el cas d'espionatge polític de l'agència Método 3, ja arxivat. Contra ell ha testimoniat Merçona Puig Antich.

Comentaris

Alternativa

Re: Cercant justícia a l'Argentina

Alternativa | 10/04/2014, 10:22

Podeu llegir al Última Hora:

"Las hermanas Margalida y Marilén Capllonch serán las nuevas regidoras de la Lliga."

Com us vam dir fa uns dies les germanes Marilén i Margalida Capllonch, número 4 i número 15 de la llista de la Lliga seran les noves regidores. Ha estat evident que en Martí Roca no representa el sentiment majoritari de la llista electoral a la que anava i que a la majoria de les persones que l'ocupaven no els ha engrescat el projecte del PI. La pregunta que ens feim ara és si el PI continuarà sent tant submís al PP ara que tenen els mateixos regidors que ells?
h
ttps://scontent-a-cdg.xx.fbcdn.net/hphotos-frc1/t1.0-9/10155028_671744202860888_5652481931173019373_n.jpg

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.
Amb suport per a Gravatars
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb