URXELLA

http://alternativaperpollenca.com

Cal comunicar, educar i explicar l'urbanisme

Alternativa | 29 Abril, 2014 00:01 | facebook.com twitter.com

Normal 0 21 MicrosoftInternetExplorer4

Avui al ple ordinari d'abril presentam moció proposada pel GOB sorgida a partir de l'aprovació en solitari per part del PP de la Llei del sòl, encara que a la moció es fa referència  a altres lleis aprovades pel PP i que posen en perill el nostre actiu més valuós que és el paisatge i el medi ambient. Normalment ens agrada presentar mocions pròpies, però en aquest cas hem considerat que era important presentar i donar suport a la moció que ha proposat el GOB a tots els Ajuntaments. La legislació urbanística aprovada pel PP en solitari té data de caducitat i hem perdut una altra legislatura sense fer una llei del sól consensuada i pròpia del segle XXI. Normal 0 21 MicrosoftInternetExplorer4

 Pablo Molina Alegre, secretari de l’Associació Espanyola de Tècnics Urbanistes, un especialista del dret urbanístic a una recent entrevista a l'Ara Balears: ha explicat molt bé algunes de les claus d'aquest tema:

Quins són els principis que haurien de regir la política urbanística i territorial del segle XXI?
L’urbanisme ha de servir per protegir l’entorn al qual pertanyem, per guanyar qualitat de vida i de convivència ciutadana.
Sota el paraigua d’aquests objectius han d’articular-se els principis d’actuació de l’urbanisme: gestió correcta dels espais a protegir, minimització de l’impacte ambiental i cohesió de les ciutats.

Creis justificat desclassificar sòl rústic sota l’argument de la desestacionalització turística?

El sòl rústic no ha de ser sagrat ni intocable. Les decisions de classificar el sòl com a rústic haurien d’estar subjectes a revisió constant en el marc de programes de seguiment dels efectes del planejament. Dit això, en cap cas ha de justificar-se la desclassificació de sòl rústic, bé com a resultat de les pressions del propietari del sòl, bé com a resultat d’iniciatives polítiques adoptades de manera intuïtiva sense cap estudi que ho acrediti i sense que existeixi un model urbanístic definit sobre la base d’un estudi de relacions econòmiques, socials i ambientals del territori. Hem de tractar el sòl rústic de manera diferent, conscients dels serveis que realitza en benefici de les ciutats.

Considerau acceptable legalitzar infraccions urbanístiques per solucionar la proliferació de construccions en rústic sense llicència?

La legalització és un mecanisme que comporta el reconeixement d’un fracàs, el del control i remei per part de l’administració de les actuacions contràries a la llei. A més, intensifica la sensació d’impunitat. Només és acceptable en el cas en què l’administració reconegui obertament i pública aquest fracàs i transmeti al mateix temps el missatge que qualsevol actuació subsegüent serà perseguida de manera estricta amb tots els mecanismes de la llei.

Manca una concepció del sòl com a bé comú?

No en el sentit en què està plantejada la pregunta. La consideració del sòl com un bé de tots (i de ningú) és part del problema. Molts de nosaltres desitjaríem construir-nos un xalet en sòl rústic d’especial protecció i en un entorn paisatgístic espectacular. Molt pocs de nosaltres pensaríem, si féssim això, que precisament la nostra construcció altera el paisatge de tal manera que ja no tornarà a ser el mateix, i pocs de nosaltres estaríem disposats a pagar pels serveis urbanístics que precisés aquesta actuació el preu que fos necessari, incloent un preu per l’afectació paisatgística o ambiental. Aquest fenomen es coneix com la tragèdia dels comuns. El que manca no és la concepció del sòl com un bé comú, sinó la vinculació social, personal i individual amb el compromís de manteniment d’aquest bé comú.

Quins mecanismes servirien per atenuar la pressió sobre el sòl?

La pressió sorgeix perquè es relativitza el respecte i la vinculació social amb la normativa urbanística. En un entorn de normes clares i uniformement aplicades, la pressió és inferior. Un primer mecanisme seria la generació de normes clares, uniformes, entenedores, estables i amb gran acceptació social. La llei recentment aprovada a Balears no crec que entri en aquesta categoria. Un segon mecanisme seria la implantació de la idea que les activitats que comportin grans transformacions de sòl han de tenir com a justificació una iniciativa econòmica d’interès general. Un tercer mecanisme seria la generació d’estratègies per a la intensificació i l’enriquiment de l’ús de les zones ja transformades. Un quart seria l’assoliment de pactes amb els propietaris de sòl rústic per a la realització d’operacions que els comprometi en la conservació dels espais i dels paisatges.

Quina és l’assignatura pendent en matèria d’urbanisme?

Comunicar, educar i explicar. En la mesura que prestigiem en el cos social la necessitat de preservar i de regular els comportaments sobre el sòl, aconseguirem que l’urbanisme no es percebi com una imposició de l’administració sobre els propietaris, sinó com un fenomen de responsabilitat compartida. Hem de dotar-nos d’instruments que ens permetin actuar en el sòl urbà amb més eficàcia fer operacions de renovació de la ciutat de manera més senzilla. Alhora, hem de poder enfocar l’ordenació del sòl rústic atenent al servei que presta a la població, tant en matèria ambiental com cultural o turística, i deixar-lo de percebre com una categoria residual.

 Sobre el tema ja vam publicar un article : Una solució que hipoteca el nostre futur.


Comentaris

Alternativa

Re: Cal comunicar, educar i explicar l'urbanisme

Alternativa | 29/04/2014, 20:07

A punt de començar el ple ordinari d'abril amb 14 regidors, no han arribat les credencials de les regidores que sustitueixen a Michel (CiU) i Malena i Tomeu (Lliga). El podeu escoltar a Ràdio Pollença i seguir la votació al nostre perfil de facebook.

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.
Amb suport per a Gravatars
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb